한국   대만   중국   일본 
Charles Fourier ? Wikipedia
Charles Fourier
Profession: filosof
Pais: Franca
Data de naissenca: 7 d'abril de 1772
Luoc de naissenca: Besancon, Franca
Data de deces: 10 d'octobre de 1837
Luoc de deces: Paris

Francois Marie Charles Fourier ( Besancon , Franca , 7 d'abril de 1772 - Paris , 10 d'octobre de 1837 ), mai conegut coma Charles Fourier , foguet un filosof socialista frances del comencament del segle XIX . Foguet fondador de l’Ecole societaire e Karl Marx e Engels lo consideravan coma una figura del ≪socialisme critico-utopic≫ que Robert Owen ne foguet un autre representant. Forca comunautats utopicas, inspiradas indirectament del sieus escrits, fogueron creadas tre las annadas 1830.

Vida de Charles Fourier

modificar

Charles Fourier sortiguet d'una familha borgesa de Besancon. Faguet los sieus estudis fins a 16 ans, al collegi dels eclesiastics de Besancon. En 1791, dintret en aprendissatge a Lion . Se batet en 1793 amassa amb los federalistas lioneses, abans d'esser embrigadat per l'armada en 1794 per tal de passar detz-e-ueit meses dins lo Palatinat amb l’ armada de Rin . Malgrat lo soei odi de cap al comerc, foguet obligat, en causa de problemas financiers, de trabalhar tre 1793 coma comes mercant o comes viatjaire a Lion jol Consulat e l’ Emperi . Entre 1815 e 1820, demoret prep de Belley en co de parents. Aprep qualques annadas viscudas entre Lion e Paris, s’anet installar dins la capitala francesa en 1826 .

Espandiguet tre 1808 las basas d'una reflexion sus una societat comunautaria dins son obra Theorie des quatre mouvements et des destinees generales , que poursuivit jos la forma d’un grand tractat dit de l’Association domestique et agricole . Aquel libre monumental foguet publicat, a mai foguesse inacabat, en 1822. Pr'amor d’esser compres melhor, s'obliguet puei a redigir un resumit de la sia teoria, intitulat Le Nouveau Monde industriel et societaire , que foguet publicat en 1829.

Constituiguet l' Ecole societaire amb a son entorn: Just Muiron (tre 1814), Clarisse Vigoureux (cap a 1822), Victor Considerant (a partir de 1825). La cola de discipols, qu'eran qualques desenats a la fin de la Restauracion, se magnifiquet jos la monarquia de Julhet , amb per exemple Jules Lechevalier o Abel Transon, transfugs del sant simonisme . Aquela escola publiquet lo Falanster (originalament en frances: le Phalanstere , 1832). Fourier coneguet atal un comencament de notorietat dins las darrieras annadas de la sia vida, pasmens quitet pas d'esser un ome solitari.

Lo Falanster sortis lo sieu nom de la contraccion del mot falange (gropament) e del mot ster (del frances monastere , ≪monastier≫ ). Se forma a partir de la liura associacion e per l'acord afectuos de los lors membres. Per aquel autor, los falansters van formar l'endaliera d'un Estat novel.

Dins la teoria de Charles Fourier, lo falanster es una mena d'otel cooperatiu que pot aculhir 400 familhas (cap a 2000 membres) al mieg d'un domeni de 400 ectaras ont se cultivan fruits e flors principalament. Fourier descriguet abondosament los passadisses calfats, los refectoris bels e las cambras agradivas.

Destinat a abrigar entre 1800 e 2000 societaris, lo falanster es un bastiment de talha plan granda: una longor d'aperaqui 1200?m; una superficia ocupada de 4 quilometres carrats; arcadas, grandas galarias per tal de facilitar los rescontres e la circulacion en tot temps; salas especializadas de granda dimension (Torre relotge centrala, Borsa, opera, talhiers, cosinas); apartaments privats e nombrosas salas publicas; alas reservadas al "caravanserralh" e a las activitats que menan bruch; una cort d'onor de 600?m x 300?m ; una cort d'ivern de 300?m de costat plantada amb d'arbres del fulhatge persistent; jardins e maites bastiments rurals …

Los falansters son estats objectes de temptativas d'aplicacions nombrosas en Franca e als Estats Units al segle XIX , pasmens an fracassat totas mai o mens rapidament. Mas aprep 1968, aquela idea a fait grelhar d'iniciativas diversas, coma la comunautat de Longo Mai en Provenca.

Bibliografia

modificar
  • Sur les charlataneries commerciales , Lion, 16 p., 1807
  • Theorie des 4 mouvements et des destinees generales , Lion, 1808
  • Le nouveau monde amoureux , 1816 (premiere publication 1967)
  • Traite de l'association domestique-agricole , 2 volumes, Lion, 1822
  • Theorie de l'unite universelle , 1822-1823
  • Sommaire et annonces du Traite de l'association domestique-agricole , Paris, Londres, 1823
  • Mnemonique geographique ou methode pour apprendre en peu de lecons la geographie, la statistique et la politique. , Paris, 1824
  • Le Nouveau monde industriel et societaire ou invention du procede d'industrie attrayante etnaturelle, distribuee en series passionnees , Paris e Londres, 1829
  • Le Nouveau monde industriel, ou invention du procede d'industrie attrayante et combinee, distribuee en series passionnees. Livret d'annonces , Paris, 1830
  • Pieges et charlatanisme des deux sectes SAINT-SIMON et OWEN, qui promettent l'association et le progres. , Paris, 1831
  • La fausse industrie morcelee repugnante et mensongere et l'antidote, l'industrie naturelle, combinee, attrayante, veridique donnant quadruple produit , 2 volumes, Paris, 1835-1836
  • Plan du Traite de l'attraction passionnelle, qui devrait etre publie en 1821 , Paris, 1836
  • PostSriptum a la Lettre confidentielle des membres de la reunion du 31 juillet... , Paris, 1837
  • Œuvres completes , 6 vol., Paris, La Phalange, 1841-1845
  • Manuscrits , 10 volumes, Paris, La Phalange, 1845-49
  • De l'anarchie industrielle et scientifique , Paris, Librairie Phalansterienne, 1847
  • Manuscrits - 4 volumes , Paris, Librairie Phalansterienne, 1851-1858
  • Hierarchie du cocuage , Paris, Ed. Du siecle, 1924
  • Le nouveau monde amoureux , Paris, Anthropos, 1967
  • Œuvres completes, 12 volumes , Paris, Anthropos, 1966-68
  • L'ordre subversif. Trois textes sur la Civilisation , Paris, Aubier Montaigne, 1972
  • Le charme compose , Paris, Fata Morgana, 88 p., 1976
  • Hierarchie du cocuage , Ed. Analatyca, 77 p., 1990
  • Citerlogue, accord de la morale avec les droits naturels par absorption composee , Paris, Fata Morgana, 88 p., 1994
  • Le nouveau monde amoureux , Paris, Stock, 515 p., 1999