Tamb era aprovacion dera lei 16/1990, de 13 de junhsega, sus eth regim especiau dera Val d’Aran, er aranes siguec reconeishut coma lengua oficiau. Era Lei 1/1998 de 7 de ger, de politica linguistica, en son article 7 he referencia ara proteccion der aranes.

Tamb era aprovacion deth nau Estatut d'Autonomia de Catalonha er an 2006, er aranes siguec reconeishut coma lengua oficiau de Catalonha. Er article 6.5 ditz eth seguent: "Era lengua occitana, nomentada aranes en Aran, ei era lengua propria d'aguest territori e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion linguistica"

Era separacion politica der aranes avo consequencies sus era evolucion de la lenga, com ac muisha Aitor Carrera ^[2] .

Abantes d'aquera separacion, er aranes ere part deth gascon pirenenc que n'a es trets evolutiu a partir deth latin vulgar:

• Pas de F latina a H: FERRUM> her
• Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria
• Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> arroda
• Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLU> vedeth
• LL intervocalica passe a R: BELLA> bera
• Cap de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau
• Metatesi de ?R: VENTRUM> vrente
• Article pirenenc eth/era

Es sons trets particulars son:

• Era aspiracion dera H non se he capmes en Aran (totun, se pot encara senter un shinhalon a Canejan e Bausen ).
• Prononciacion /a/ dera -a atona finau (tret comun tamb es parlars de Luishon e de beres vaths de Bigorra (Asun, Ador, etc) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
• Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant , viuer sauv Pujolo . Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mes la grafia la note tostemp v en gascon der estat frances.
• Passatge en posicion finau deth diftong -EI a -E: tornare deman . Qu'ei un tret frequent en grop sud-orientau deth gascon (Comenge, Coserans) e en d'auti parlars gascons tanben.
• Passatge en posicion finau deth diftong - OU a -O (tret compartit damb beris parlars gascons, mes que mes de Bigorra e deu grop sud-orientau).
• Article plurau definit epicen (qu'a era madeisha forma ath masculin e femenin): es .
• Plurau en -es des noms en -a: es peires , coma en luishones.
• Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: aguesti, toti. Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
• AVER qu'ei eth solet auxiliar: a estat .

Quadre comparatiu tamb d’autes lengues romaniques

Er aranes ei normativizat segon era norma classica e unitaria der occitan , definida iniciaument per Lois Alibert . Es normes deth Conselh de la Lenga Occitana son reconegudes oficiaument peth Conselh Generau d'Aran (e donques pera Oficina de Foment e Ensenhament der Aranes ) despus 1999 .

Mes beri detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranes divergissen der usatge preferenciau des autes varietats gascones : es particularitats araneses son en teoria aplicables tanben en autes varietats de gascon, mes en practica non s'utilizen sonque en aranes, ja qu'era resta deth gascon preferis solucions mes unitaries. Essenciauments se tracte:

• dera forma deth plurau femenin en -es en loc dera grafia -as qu'ei mes unitaria e englobanta (ja que pot prononciar-se [es/?s/as] segon es parlars). Ex: hemnes araneses en loc de hemnas aranesas .
• de u entre dues vocales en loc dera grafia v qu'ei mes unitaria e englobanta (poguent prononciar-se [w/β] segon es parlars). Ex: auer en loc d' aver .

Segon era normativa occitana, en absolut, arren non impedis qu'er aranes utilize es formes grafiques mes unitaries coma -as e v .

Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranes e a quauques parlars gascons vedins, note beres particularitats morfologiques coma es pluraus sensibles masculins en -i ( es aranesi "eths aranes") e es articles pirinencs ( eth , era , es ; aqui es qu'ei era varianta aranesa per eths, eras ).

L’aranes disposa d’un bon nombre de francesismes. Quauques gallicismes mes o mens tipics de l’occitan local apareishen simptomaticament en eth lexic de l’ensenhament e son facilment substituibles per formes autoctones, mes ara tanben an de competir tamb ispanismes recents.

Es principals francesismes son: * creion o * craion ( gredon , que pot competir tamb *lapis), *caier ( quadern , quasern , que pot competir tamb *libreta), * estilo ( estilo , que pot competir tamb *boligraf), * boeta ( ( boita , b(r)ostia ), * maishina ( maquina ), * retreta (' retirada ), * greva ( cauma ), ...

Autres francesismes, o almens formes suspectes d'o ester, son pro ancians e an pro extension per esser acceptats normativament, si cau en occitan o gascon generas: pompier (serie pomper en gasco), botjar ( bolegar ), possar ( botar/butar ), jaune ( croc ; propri de tot eth tercon des Quate Locs e egemonic en occitan), sieta o setia ( plat ), shivau (que bethleu calrie considerar d'escriure damb ch- , com autres casi tamb un fricatiu prepalatal iniciau d’importacion), palai ( palais , o palatz arcaisme), carrota ( pastanaga ), sanglier ( sanglar en aranes autentic), blu ( blau ), ...

Pr'amor dera sua pertanhenca ar estat espanhou, er aranes ei sometut a influencies pesugues deth castelhan e deth catalan . Atau er aranes a incorporat aquestes darreres decades un arramat de neologismes meridionaus coma actuar (vs. agir ), empresa (vs. entrepresa ), increment (vs. aumentacion ), jubilacion (vs. retirada), laborau (vs. professionau ), matricula (vs. inscripcion ), oficina (vs. bureu , totun bureu ei un francesime) ath son vocabulari tecnic.

I a tanben de deformacions de paraules coma abantes (abans) o despues (dempus), e er us d'ispanismes coma hasta (enquia).

Er aranes qu'ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veiculara en toti es centres d’educacion infantila e primaria ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranes ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metodes pedagogics e criteris d'avaluacion de cadun des niveus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistema educatiu que guiden era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran qu'aprovec per unanimitat eth curriculum der aranes der ensenhament obligatori en session plenaria deth 13 de hereuer de 1998.

Aue ei possible d’accedir a informacion e noticies en aranes cada dia, en toti es formats: Radio, television, revistes, jornaus digitaus, webs e canaus institucionaus enes hilats sociaus ^[4] .

Era auferta en aranes de contengut informatiu enes mieis publics catalans (Catalonha Informacion, Beteve, Canau 3/24 e TV3) a guanhat visibilitat. En co que tanh as mieis privats, cau soslinhar era constancia deth canau Aran TV, de Lheida Television. En encastre digitau se percep era alendada d’aire fresc des naues pagines informatives. I a un parelh de bulletins radiofonics informatius a traues de "Catalonha Radio" quan fan es desconnexions locaus. Un d'eri se realize de 8h enquiara 9h e er aute de 12h a 12:30 h deth meddia, de deluns a diuendres toti dus.

S'i a d'ahiger qu'a TV3 aufrissen dus bulletins audiovisuaus ena nosta lengua. A deseme deth 2021 s'emet de deluns a diuendres un butlletin de 20 menutes de 15:35 enquiara 16 h de la tarde. Aguest darrer se pot veir en tota Catalonha. D'autra banda, ei disponible era auferta d'ua auta seccion que se ditz "TN comarques" e ei a compdar dera ua e mieja de la tarde e dura un quatau d'ora. En aguest darrer cas s'emet unicaments ena Val d'Aran.

Era presencia e increment de contenguts en aranes ei deguda, en part, ara arreconeishenca institucionau dera lengua e as accions de normalizacion linguistica desvolopades en Aran. Totun, era consolidacion d’aqueres politiques hen de besonh anar mes enla; her a creisher er usatge der aranes encara mes, en naui encastres e en naui suports informatius, en tot adaptar-se as naui tempsi e as naues tecnologies dera comunicacion.

Eth nau acord de collaboracion entre era Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e eth Conselh Generau d’Aran (2019) ei un pas mes enta refortilhar es contenguts en aranes e apropar era realitat d’Aran en tota Catalonha, ua presencia mes grana de noticies d’Aran en arrodes informatives en canau 3/24 e en aranes; eth doblatge de programes infantils en aranes o era creacion de seccions fixes en aranes enes webs ccma.cat e 324.cat.

• gascon
• gascon pirenenc

• Diccionari der aranes
• Pagina de la Generalitat de Catalunya sobre l'aranes
• Normes ortografiques der aranes
• Ressorsas en aranes e sobre l'aranes
• Corsi d'aranes en linha deth conselh generau d'Aran
• Cens linguistic der aranes de 2001. Grafics damb es principaus resultats
• Curriculum der aranes der ensenhament obligatori
• Lista de servicis de traduccion automatica en linia occitan aranes-catalan e occitan aranes-castelan
• Traductor automatic catalan-aranes e aranes-catalan
• Diccionari catalan-occitan (inclutz las formas aranesas) de Patrici Pujada e Claudi Balaguer
• Pagina sobre l'aranes, amb un extens lexic aranes-castelan-catalan-frances ( oc )
• Vocabulari basic aranes, Conselh Generau d'Aran
• Abracat de gramatica aranesa , Joan Frances Blanc
• Diccionari infantil catalan-aranes
• Lexic aranes-catalan per Aitor Carrera
• Mai de Lexic aranes-catalan per Aitor Carrera

1. ↑ ( ca ) Els usos linguistics de la poblacio de l’Aran , Generalitat de Catalonha .
2. ↑ ( ca ) Carrera , Aitor.?L’occita de la Vall d’Aran davant dels parlars gascons veins. Implicacions linguistiques de la separacio politica [ L'occitan de la Val d'Aran davant dels parlars gascons vesins. Implicacions linguisticas de la seperacion politica ]. Universitat de Leida, p.?63-96.   ( Legir en linha )
3. ↑ ( ca ) Cens linguistic de l'aranes de 2001
4. ↑ (ca+oc) Espai de l'aranes , Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.