L' annada civila es l'interval de temps entre doas datas successivas portant lo meteis nom dins un calendier .

Lo calendier gregorian a per toca de conservar l' equinocci de marc lo pus prep possible del 21 de marc . La longor mejana d'una annada gregoriana es de?: 365,2425 jorns.

Annada juliana modificar

L' annada juliana es l'unitat de temps definida exactament coma?: 365,25 jorns ^[1] . S'agis de l'unitat ordinaria utilizada dins diverses contextes scientifics. (simbol SI ?: ≪?a?≫).

Annada siderala modificar

L' annada siderala es l'interval de temps per que la Terra efectue una revolucion completa de son orbita , mesurada dins un referencial fixe?; es a dire que se tracta del temps mes per que, vist de la Terra, lo Solelh retrobe la meteissa posicion a respiech de las estelas sus l' esfera celesta .

Una annada siderala dura en mejana?: 365,256?363?051 d (sia?: 365 d 6 h 9 min 9 s , epoca J2000.0 ).

Annada tropica modificar

L'annada tropica es ≪?l'annada dels retorns de las sasons?≫ e constituis la basa dels calendiers solars . Dins son accepcion contemporanea en sciencia moderna, l'annada tropica se definis coma l'interval de temps dins lo qual la longitud mejana del Solelh sus son orbita aparenta, qu'es l' ecliptica , creis de 360°. Aquesta definicion moderna ten compte del comencament de totas las sasons e ne balha la valor mejana .

Fins a una epoca recenta, se confondia generalament l'annada tropica e ≪? l'annada vernala ?≫, es a dire l’interval de temps entre dos passatges successius del Solelh a l’ equinocci vernal. Aquesta definicion anciana tenia doncas compte del comencament de la prima septentrionala unicament . En realitat l'annada vernala e l'annada tropica son plan diferentas.

En l'an 2000 , J2000.0 , l'annada tropica propriament dicha, doncas mejanada sus totes los punts de l' ecliptica , valia?: 365,242?190?517 d , sia 365?d 5? h 48? min 45,2606? s . Demenis regularament, actualament, d'environ 0,53?s per segle.

Annada anomalistica modificar

L' annada anomalistica es l'interval de temps mes per la Terra per efectuar una revolucion a respiech del perieli de son orbita. L'orbita de la Terra essent elliptica , la Terra es al pus proche del Solelh a son perieli (lo 2 de genier en 2000) e al pus luenh a son afeli (lo 2 de julhet en 2000).

A causa de perturbacions gravitacionalas de las autras planetas, la forma e l'orientacion d'aquesta orbita son pas fixas e las apsidas se desplacan lentament dins un referencial fixe, seguissent un cicle d'environ 112?000 ans. L'annada anomalistica es atal leugierament mai longa que las annadas siderala e tropica.

L'annada anomalistica dura en mejana?: 365,259?635?864? d (sia 365?d 6? h 13? min 52? s , epoca J2000.0 ).

Annada draconitica modificar

L' annada draconitica es lo temps mes pel Solelh (observat de la Terra) per efectuar una revolucion a respiech del meteis nos lunar (lo punt ont l'orbita de la Luna copa l'ecliptica). Aqueste periode es associat als eclipsis , que se produson quand lo Solelh e la Luna son proches d'aquestes noses; los eclipsis se produson doncas dins un interval d'un mes (environ)?: la "sason dels eclipsis", cada mieja annada draconitica.

L'annada draconitica dura en mejana?: 346,620?075?883? d (sia 346?d 14? h 52? min 54? s , epoca J2000.0 ).

Annada gaussiana modificar

L' annada gaussiana es l'annada siderala d'una planeta ficticia de massa negligibla a respiech de la del Solelh, que son orbita seria pas perturbada per las autras planetas e que seria regida per la constanta gravitacionala de Gauss (dins l'encastre de la tresena lei de Kepler ).

L'annada gaussiana es egala a?: 365,256?8983 d (sia 365?d 6? h 9? min 56? s ).

Annada besseliana modificar

Una annada besseliana es una annada tropica que comenca quand un Solelh fictici atenh una longitud mejana de 280°.

Granda annada modificar

La granda annada correspond a una revolucion completa dels equinoccis a l'entorn de l'ecliptica. Sa durada es d'environ 25?700 ans, mas se pot pas determinar amb precision, que la velocitat de precession es variabla.

Annada eliaca modificar

L' annada eliaca es l'interval de temps entre dos levars eliacs d'una estela . Es vesina d'una annada siderala, abstraccion facha de las diferencias degudas al movement propri de l'estela e a la precession dels equinoccis .

Annada sotiaca modificar

L' annada sotiaca es l'interval de temps entre dos levars eliacs de Sirius . Es forca procha de l'annada juliana de?: 365,25?jorns.

La durada exacta d'una annada astronomica varia al cors del temps. Las causas principalas de cambiament son?:

• La precession dels equinoccis , que desplaca la posicion dels equinoccis a respiech dels apsides de l'orbita terrestra (l'axe major). Una posicion tropica donada, per exemple los solsticis o los equinoccis (o una autra posicion quina que sia) se desplacant vers lo perieli se reprodutz amb un periode descreissent d'an en an?; una autra se desplacant vers l' afeli se reprodutz amb un periode creissent.
• L'influencia gravitacionala de la Luna e de las autras planetas, que modifica l'orbita de la Terre a l'entorn del Solelh.
• Las forcas de marea entre la Terra, la Luna e lo Solelh aumentan la durada del jorn e del mes ^[2] . Lo jorn solar mejan estent l'unitat que permet de mesurar la longor de l'annada civila, la longor d'aquesta darriera sembla de cambiar.
• A terme long, las variacions de la massa totala del Solelh, causadas per lo vent solar e la radiacion de l'energia desgatjada per la fusion nucleara dins son cor, podon afectar lo periode orbital de la Terra.

• 353?; 354 o 355 jorns?: longor de las annadas regularas dins certs calendiers luni-solars .
• 354,37 jorns?: 12 meses lunars?; durada mejana d'una annada dins los calendier lunars .
• 365 jorns?: annada regulara dins la mager part dels calendiers solars .
• 365,242?19 jorns?: annada tropica mejana als alentorns de l'an 2000.
• 365,2425 jorns?: durada mejana d'una annada dins lo calendier gregorian
• 365,25 jorns?: durada mejana d'una annada dins lo calendier julian
• 365,2564 jorns?: annada siderala
• 366 jorns?: annada bissextila dins mantun calendier solar.
• 383, 384 o 385 jorns?: longor de las annadas bissextilas dins certs calendiers luni-solars.
• 383,9 jorns?: 13 meses lunars?; una annada bissextila dins certs calendiers luni-solars.

Lo tableu seguent dona una comparason entre las diferentas annadas astronomicas?:

• 1 jorn solar = 86 400 s
• 1 jorn sideral = 86 164 s

Liames internes modificar

Bibliografia modificar

• (en) Julius Thomas Fraser, Time, the Familiar Stranger , University of Massachusetts Press, 1987.
• (en) G. A. Wilkins (dir.), The IAU Style Manual (1989). The preparation of Astronomical Papers and Reports , 1989, [1] .
• (en) Gerald James Whitrow, What is Time? , Oxford University Press, 2003.

Notas e referencias modificar

1. ↑ (en) G. A. Wilkins (dir.), The IAU Style Manual (1989). The preparation of Astronomical Papers and Reports , 1989, p. S23.
2. ↑ (en) Georgij A. Krasinsky e Victor A. Brumberg, ≪?Secular Increase of Astronomical Unit from Analysis of the Major Planet Motions, and its Interpretation?≫, Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy , vol. 90, n° 3-4,? novembre de 2004, pp. 267-288.