1970 ?: en Polonha , decision de Gomulka d'aumentar lei pretz en causa dei dificultats financieras dau pais. Pasmens, aquo entrainet de manifestacions a Gdansk (ex-Dantzig) e dins d'autrei vilas importantas. L'armada e la policia tireron sus de manifestants causant la mort d'un centenau de personas entrainant la partenca de Gomulka remplacat per Edward Gierek . Gierek abandonet la politica de son predecessor e assaiet de dinamizar l'economia polonesa gracias a d'emprunts aupres dei pais occidentaus. Dins aquo, coma per lei temptativas de reformas precedentas, aquo mau capitet e la crisi polonesa s'agravet a cha pauc dins lo corrent deis ans 1970 e 1980.
1970 ?: en Sodan , gracias au sosten d' Egipte que mandet un grop d' avions dins lo pais, l'armada sodanesa ataquet l'illa d'Aba onte s'eran gropats un nombre important de madistas que contestavan l'autoritat dau coroneu Gaafar Nimeiry . L'assaut s'acabet per una victoria totala dei militars que massacreron seis adversaris (12?000 morts). Aquo neutralizet una partida de l'oposicion islamista mai suscitet una ostilitat persistenta dins l'opinion.
1970 ?: en Chile , victoria dau candidat socialista , Salvador Allende , a l'eleccion presidenciala.
1970 ?: importantei manifestacions contra la Guerra de Vietnam ais Estats Units .
1970 ?: independencia dei Fiji (10 d'octobre).

1970 ?: en novembre, arribada dau ciclon de Bhola en Paquistan Orientau . Mau detectat en causa de l'absencia de sistema de deteccion ciclonica dins l' Ocean Indian , entrainet una catastrofa, agravada per la manca de reaccion rapida deis autoritats paquistanesas, que s'acabet per la mort d'au mens 500?000 abitants. En mai dei victimas, aquela ineficacitat renforcet lei movements independentistas en Paquistan Orientau .
1970 ?: en Siria , cop d'Estat d' Hafez al-Assad .
1971 ?: adopcion dau drech de vote femenin en Soissa (7 de febrier).
1971 ?: legalizacion de l' avortament en India .
1971 ?: intrada en servici dau Redoutable (bastit en 1967 ), premier sosmarin nuclear lancaire d'engenhs frances.
1971 ?: en Sodan , temptativa de cop d'Estat comunista contra lo regim militar de Gaafar Nimeiry .
1972 ?: dins lo nord-oest d' Iran , 4?000 morts e destruccion de 200 vilatges dins una tempesta de ventneu .
1972 ?: en Franca , proces de Bobigny . Una victima de viol , menora a l'epoca dei fachs, e plusors fremas que l'avian ajudada i eran jutjadas per avortament . Lo proces se centret rapidament sus la question de l'avortament e leis acusats fogueron innocentadas. Apres aquela decision, lo Ministeri de la Justicia ordonet d'arrestar lei perseguidas contra lei personas sospichadas d'avortament (→ 1975 ).
1972 ?: signatura de l'acordi SALT I entre leis Estats Units e l' Union Sovietica per una limitation deis armaments estrategics e dei sistemas anti-missils.
1972 ?: en Botswana , dubertura de la premiera mina de diamants . Aquo favorizet pauc a pauc lo desvolopament economic dau pais e li permetet de quitar lo grop dei pais paures ? segon lei criteris de l' ONU ? en 1994 .
1972 ?: en Sodan , signatura d'un acordi de pate amb la guerilha Anya Nya. Aquo marquet la fin de la Premiera Guerra Civila Sodanesa e un foguet succes important per Gaafar Nimeiry . Diversei mesuras fogueron adoptadas per protegir lo sud contra lei mesuras d'islamizacion e d'arabizacion a l'origina de la guerra, especialament la creacion d'una region autonoma. Pasmens, lei destruccions causadas per lei combats (100?000 combatents e 400?000 civius morts) conjugadas ai dificultats economicas dau resta de Sodan anavan rapidament entrainar de tensions novelas dins lo sud e dins lei vilas principalas.

1973 ?: minat per d'annadas de contestacion interna e de blocatges militars sus lo terren, Washington acceptet de signar un accordi de retirament de sei tropas estacionadas en Vietnam (27 de genier). Aqueu tractat, signat a Paris , era l'acabament de la politica de ≪?vietnamizacion?≫ de la guerra que contuniet entre lo Vietnam dau Sud e la guerilha comunista sostenguda per son vesin dau Nord . Lo regim de Saigon gardava lo sosten economic e logistic estatsunidenc mai la qualitat febla de sei tropas permetet pauc a pauc ais tropas comunistas de prendre l'avantatge (→ 1975 ).
1973 ?: a l'eissida d'una decision de la Cort Suprema , totei lei leis estatsunidencas enebissent l'avortament dins lei tres premiers mes de la grossessa son declaradas inconstitucionalas .
1973 ?: en Libia , nacionalizacion de 51?% de l'industria petroliera dau pais per lo govern de Moammar al-Gaddafi . Aquo creet de tensions amb sei partenaris de l' Union dei Republicas Arabias e, en decembre, l'union era subretot venguda simbolica. Pasmens, permetet au govern revolucionari d'obtenir mai de mejans per perseguir sa politica.

1973 ?: en Chile , perseguida de la crisi economica fomentada per leis organizacions politicas ostilas au president Salvador Allende amb lo sosten deis Estats Units d'America . Lo 29 de junh, una temptativa de cop d'Estat mau capitet en causa de la resistencia d'unitats de soudats fideus a la constitucion menats per lo generau Carlos Prats . Pasmens, aqueu generau intret au govern dins lo corrent dau mes d'aost e foguet remplacat per son luoctenent Augusto Pinochet . Or, Pinochet se raprochet rapidament de l'oposicion e deis Estatsunidencs. Organizet un segond cop d'Estat e alunchet lei soudats fideus au govern de la capitala . Ansin, lo 11 de setembre, lei partisans dau president fogueron rapidament vencuts e Salvador Allende se suicidiguet pendent l'assaut dau palais presidenciau. Una junta militara presidida per Pinochet foguet creada per dirigir lo pais.
1973 ?: independencia de Guinea Bissau lo 24 de setembre.

1973 ?: en Orient Mejan , lo 6 d'octobre, ataca d' Israel per una coalicion de pais arabis (principalament Egipte , Siria , Iraq , Jordania ). Au contrari de la guerra de 1967 , l'armada israeliana foguet suspresa e enregistret plusors desfachas. Pasmens, poguet organizar un ensemble de contra-atacas sus lei fronts egipcian e sirian. Lo 24 d'octobre, lei dos camps accepteron una alta-au-fuoc negociada per leis Estats Units e l' URSS . Lo bilanc dei combats es generalament considerat coma una victoria israeliana mai, dins lei fachs, la situacion era relativament indecisa, co que menet a la dubertura de negociacions directas entre Egipte e Israel a la fin dau decenni (→ 1977 e 1978 ).
1975 ?: legalizacion de l' avortament en Franca .
1976 ?: legalizacion de l' avortament en RFA .
1977 ?: darrier cas conegut de variola naturala en Somalia (26 d'octobre). L'eradicion mondiala foguet certificada dins leis ans 1980 per l' OMS . Dempuei aquela data, lo virus de la malautia es oficialament conservat dins un nombre reduch de laboratoris . Totei leis autrei mostras son estadas destruchas per empedir una resurgencia.
1978 ?: legalizacion de l' avortament en Italia .

1970 ?: capitada de la mesa en orbita dau satellit Uhuru (SAS A) per la NASA . Era destinat a l'estudi dei raionaments X e era lo premier exemplar d'una tiera de pichons satellits scientifics estatsunidencs (SAS B en 1972 e C en 1975 ) destinats a l'observacion dei fonts X.

1970 ?: aterratge sus la Luna d'un veicul teleguidat d'exploracion sovietica dich Lunokhod 1 . Durant quasi 9 mes, viatjet de 10,54 km a la superficia.
1970 ?: depaus dau premier brevet depintant lo foncionament e l'estructura d'un microprocessor per l'engenhaire estatsunidenc Gilbert Hyatt .
1970 ?: premier aterratge capitat a la superficia d'una autra planeta amb lo succes de la mission sovietica Venera 7 . La sonda capitet de transmettre d'informacions pendent 55 mn avans d'estre destrucha per lei condicions climaticas forca duras de Venus .
1970 ?: desvolopament de la premiera memoria viva per leis engenhaires estatsunidencs Bob Abbott e Les Vadasz .
1971 ?: capitada de la mesa en orbita de la premiera estacion espaciala ( Saliut 1 ) per lei Sovietics . Apres la revirada de Soiuz 10 lei 23 e 25 abriu, Soiuz 11 capitet de s'arrimar a l'estacion que foguet abitada per tres cosmonautas durant 23 jorns. Pasmens, lo 30 de junh, dins lo corrent dau viatge de retorn, un defalhiment dau module Soiuz causet l'asfixia e la mort de l'equipatge.

1971 ?: capitada dei missions lunaras Apollo 14 (31 de genier - 9 de febrier) dins la region de Fra Mauro e Apollo 15 (26 de julhet - 7 d'aost) dins la region dau crater Bela . La segonda mission utilizet per lo premier cop lo rover lunar de la NASA que permetet ais astronautas de la NASA per se desplacar sus de distancias grandas a la superficia lunara.
1971 ?: en decembre, la mission sovietica Mars 3 capitet lo premier atteratge d'una sonda a la superficia de Mart mai lo contact foguet rapidament perdut beleu en causa d'una tempesta d'arena. Dins aquo, permetet diversei descubertas coma l'existencia de montanhas de mai de 22 km d' altitud .
1972 ?: descuberta dei proprietats de l' artemisina , basa dei medicaments antipaludics modernes, per un grop scientific chines dirigit per Tu Youyou . Recebet lo Premi Nobel de Fisiologia o Medecina 2015 per aquela descuberta.
1972 ?: capitada dei missions estatsunidencas Apollo 16 (16-27 d'abriu) e Apollo 17 (7-19 de decembre) que se pauseron sus la Luna dins lei regions dei Monts Descartes e de la Vau Taurus-Littrow. Permeteron d'estudiar la geologia e l'atmosfera lunaras.
1972 ?: concepcion dau lengatge de programacion C per lei Laboratoris Bell (principalament l'informatician Dennis Ritchie ( 1941 - 2011 )). Foguet lo premier lengatge que conoguet una difusion importanta.
1972 ?: desvolopament dau premier escaner medicau per lo Britanic Godfrey Newbold Hounsfield ( 1919 - 2004 ), engenhaire de la companhia Electronical Musical Instrument (EMI), a partir dei trabalhs precursors dau fisician sud-african Allan McLeod Cormack ( 1924 - 1998 ).
1972 ?: desvolopament de la premiera IRM ( Imajaria per resonancia magnetica ) per lo quimista estatsunidenc Paul Lauterbur ( 1929 - 2007 ). Aquel instrument es basat sus lo principi de la resonancia magnetica nucleara descubert en 1946 e es vengut un aparelh important dins leis espitaus actuaus.

1973 ?: arribada de la sonda espaciala Pioneer 10 dins lo sistema de Jupiter . Poguet realizar de fotografias de la planeta e de sei quatre satellits principaus.
1977 ?: descuberta per azard d'un sistema d'aneus a l'entorn d' Uranus per d'astronoms estatsunidencs .
1977 ?: descuberta de Quiron , premier asteroide descubert en dela de l'orbita d' Uranus (→ 1988 ).
1977 ?: intrada en servici dau telescopi infraroge britanic UKIRT (dubertura 3,8 metres ) ais Observatoris dau Mauna Kea . Era alora lo telescopi infraroge pus grand en servici.

• Kippur (guerra de) .
• Vietman (guerra de) .