1910 ?: en Mexic , arrestacion de Francisco Madero que menacava la reeleccion de Porfiori Diaz . Pasmens, aquo entrainet una multiplicacion deis insureccions e l'afondrament dau govern centrau marcant lo comencament d'un long conflicte interne.
1911 ?: en Mexic , abandon dau poder per Porfirio Diaz . Son rivau principau, Francisco Madero , trobet alora d'aliats au sen dau movement revolucionari mexican coma Pancho Villa o Emiliano Zapata e organizet leu una revouta dei provincias meridionalas. I installet un govern provisori e capitet de negociar un acord amb lo grop dei cientificos ? un grop de tecnocratas partisans d'un regime centralizat amb un partit unic destinat a enquadrar lei practicas diferentas dau periode Diaz ? e lo desarmament de seis aliats. Una eleccion foguet organizada que li permetet de venir president. Pasmens, en causa de l'afondrament dau sistema Diaz, lo poder de l'Estat demoret feble e lei trebols contunieron.
1912 ?: en Mexic , revouta d' Emiliano Zapata contra lo govern de Francisco Madero . La causa d'aqueu conflicte foguet la lentor de l'aplicacion dei reformas agricolas.
1913 ?: en Norvegia , adopcion d'una lei d'extension ai fremas dau drech de vote e de candidatura ais eleccions (7 de junh).
1913 ?: perseguida de la Revolucion Mexicana amb un cop d'estat organizat per lei cientificos que mau capitet (9 - 18 de febrier de 1913 ). Lo generau Victoriano Huerta aprofichet lo caos per prendre lo poder. Lo president Francisco Madero foguet assassinat e Huerta s'aliet ai cientificos subrevivents e ais Estats Units d'America per se proclamar president. Pasmens, dins lo resta dau pais, lei combats entre forcas governamentalas e insureccions rivalas contunieron.

1914 ?: assassinat dau prince eiretier d' Austria - Ongria per un nacionalista serbe (28 de junh). Decidits a sometre Serbia , leis Austrians manderon un ultimatum a Belgrad per exigir de participar a l'enquista e per obtenir de sancions duras contra lei foncionaris sostenent lo terrorisme paneslau. Sostenguda per Russia , Serbia refuset, co qu'entrainet una declaracion de guerra. En causa deis aliancas entre pais europeus, aquo entrainet una guerra generalizada opausant dos blots centrats a l'entorn de l'Ententuda ( Franca , Russia , Reiaume Unit , Serbia e Belgica ) e de la Tripla Alianca ( Alemanha e Austria - Ongria ). Lei combats comenceron en aost e tre novembre, l' Emperi Otoman jonhet leis Emperis Centraus. En revenge, Italia chausiguet de demorar neutra.

1914 ?: sus lo front de l'Oest, leis Alemands capiteron de blocar leis atacas francesas contra Alsacia e Lorena . De son caire, passeron per Belgica per assaiar d'enceuclar l'armada francesa e de menacar Paris . Pasmens, la manobra se turtet a la resistencia belga e a problemas de comunicacion. Lei Frances pogueron ansin organizar una importanta contra-ataca ( batalha de Marna ) e rebutar l'invasion de son territori. Puei, lei dos camps assaieron sensa succes de desbordar per l' oest entrainant l'extension dei combats fins a la Mar dau Nord . Fin finala, amb l'arribada de l' ivern , lei doas armadas, escagassadas, caveron un ret de trencadas per tenir sei posicions. Dins lei dos camps, lei perdas aganteron de niveus sensa precedents (227?000 Frances tuats, blecats o dispareguts durant lei sieis de la batalha de Marna contra 256?000 Alemands).

1914 ?: sus lo front orientau, lei Rus enregistreron un succes forca importanta a la batalha de Lemberg onte leis Austrians perdigueron 430?000 omes (contra 255?000 Rus). En revenge, apres quauqueis avancadas inicialas, fogueron durament batuts per leis Alemands a la batalha de Tanneberg (170?000 omes perduts). Apres aquela desfacha, degueron se retirar sus la partida nord dau front.
1914 ?: dins lei Balcans , leis Austrians ataqueron lei Serbes mai se turteron a una resistencia acarnada. Ansin, l'ofensiva austriana foguet finalament arrestada e Belgrad represa per Serbia .
1915 ?: en Mexic , perseguida de la guerra civila. En abriu de 1915, Obregon capitet de desfaire Villa e Zapata perdiguet definitivament lo contrarotle de Mexico . Apres aquelei victorias, lo govern de Carranza foguet finalament reconegut per leis Estats Units dins lo corrent de setembre. Aquo permetet pauc a pauc d'estabilizar la situacion politica dau pais mai de combats importants contunieron fins a 1919 - 1920 .

1915 ?: sus lo front occidentau, leis Alemands adopteron una estrategia defensiva per concentrar seis esforc contra Russia . Aquo permetet ai Frances , pauc a pauc sostenguts per l'arribada d'un nombre important de tropas britanicas, d'organizar d'ofensivas en mai e setembre. Pasmens, maugrat de perdas importantas, mau capiteron de rompre lei linhas alemandas.
1915 ?: sus lo front orientau, leis Alemands assaieron d'anientar l'armada russa amb una tiera d'ofensivas que li permeteron de prendre Varsovia (aost). Dins aquo, maugrat la perda de la mitat dei forcas engatjadas, Russia capitet d'estabilizar lo front e de reformar sei forcas.

1915 ?: en Orient Mejan , lei Frances e lei Britanics assaieron d'ocupar lei Destrechs e Constantinoble per ajudar lei Rus. Pasmens, se turteron a una resistencia turca ben organizada e mau capiteron de passar lei Dardanels . Apres diverseis atacas arrestadas, se retireron de l'endrech en genier de 1916 .
1915 ?: intrada en guerra d' Italia dins lo camp de l'Entenduda qu'acceptet de li cedir lei regions pobladas d'Italians dins lei Balcans a l'eissida de la guerra. Dins lei fachs, leis Austrians capiteron d'utilizar leis Aups per blocar leis Italians.
1915 ?: intrada en guerra de Bulgaria dins lo camp deis Emperis Centraus. Aquo entrainet l'afondrament de la resistencia serba. Dins aquo, lei restas de l'armada serba capiteron de s'enfugir vers la Mar Adriatica onte fogueron evacuats per de naviris frances e britanics.
1915 ?: en Mesopotamia , revirada d'una campanha britanica menada vers Bagdad . D'efiech, un important cors expedicionari foguet enceuclat e destruch per lei Turcs au setge de Kut-el-Amara .

1916 ?: sus lo front frances, lei dos camps assaieron d'organizar d'atacas d'amplor. Per leis Alemands, l'objectiu foguet d' atacar la fortalesa de Verdun onte la resistencia francesa era malaisada d'organizar. Pasmens, se turteron a una resistencia acarnada, sostenguda per una artilharia nombrosa. Aquo entrainet una batalha saunosa que s'acabet per un succes defensiu frances e la mort de 163?000 soudats frances e de 143?000 militars alemands. Pus, au nord, lei Britanics ataqueron long de Soma , ajudats per lei Frances. En despiech de quauqueis avancadas, aquela ofensiva permetet pas de rompre lo front. En revenge, entrainet la mort d'au mens 206?000 Britanics, de 63?000 Frances e de 170?000 Alemands.

1916 ?: sus lo front de l'Est, lei Rus, apres sei reviradas de l'annada precedenta, aproficheron sa reorganizacion per tornar atacar. L' ofensiva Brussilov li permetet ansin d'eliminar 500?000 adversaris e de menacar lei frontieras austrianas. Pasmens, leis Alemands capiteron de leis arrestar gracias au mandadis de renforc importants. De mai, la batalha entrainet de perdas considerablas dins lei dos camps (aperaqui 1?000?000 de Rus e 1?300?000 d'Austroalemands). La fin de l'annada foguet marcada per l'intrada en guerra de Romania dins lo camp de l'Entenduda. Dins aquo, lo pais fogueron rapidament batut e la mager part de son territori ocupat. Lei Rus degueron i mandar de renforc per estabilizar un front defensiu.

1916 ?: temptativa de la flota alemanda d'atacar una partida de la marina britanica. Pasmens, lei Britanics descubrigueron la manobra alemanda e manderon la quasi totalitat de sa flota. Aquo entrainet una importanta navala que s'acabet per una victoria estrategica britanica maugrat de perdas importantas. D'efiech, apres aqueu combat, Berlin decidet de laissar sei naviris dins sei ports e de se concentrar sus la guerra sosmarina .

1917 ?: sus lo front occidentau, leis armadas francesas e britanicas organizeron plusors atacas. Per lei Frances, lei resultats fogueron catastroficas amb una desfacha saunosa au Camin dei Damas qu'entrainet una crisi prefonda amb una multiplicacion dei mutinarias . Per lei Britanics, lei resultats fogueron pus positius mai leis Alemands capiteron de resistir.

1917 ?: en Italia , leis Alemands ataqueron dins lei montanhas per susprendre la garnison de Caporetto e rompre lo front. Leis Italians perdigueron 300?000 omes durant lor retirada avans d'estabilizar lo front gracias a l'arribada de renforc francobritanics.

1917 ?: sus lo front rus, leis armadas russas intreron dins una crisi prefonda en causa de perdas grevas e de problemas d'avitalhament tant per lei soudats que per lei civius. Aquo entrainet de trebols greus (manifestacions, grevas, mutinarias ...) e lo tsar Nicolau II foguet obligat d'abdicar (15 de marc). Un govern provisori assaiet de perseguir la guerra e de realizar de reformas liberalas. Pasmens, la situacion militara se desgradet rapidament entrainant l'avancada deis Alemands e deis Austrians sus la totalitat dau front (presa de Riga en setembre).
1917 ?: en Orient Mejan , leis Otomans ataqueron en direccion d' Egipte . Pasmens, fogueron arrestats e obligats de se retirar en abandonant Gaza e Jerusalem . En parallel, perdigueron egalament Bagdad .
1917 ?: en causa de l'intensificacion de la guerra sosmarina, leis Estats Units d'America declareron la guerra ais Emperis Centraus. Pasmens, pogueron pas mandar de forcas importantas en Europa avans 1918 .
1918 ?: sus lo front orientau, afondrament deis armadas russas minadas per la guerra civila dins lo pais. Per faciar aquela situacion, lo govern bolchevic acceptet de signar lo Tractat de Brest Litovsk que permetet ais Alemands e ais Austrians d'annexar de territoris forca avancats. De mai, autorizet leis Alemands de transferir una partida de sei forcas vers lo front occidentau.

1918 ?: sus lo front occidentau, leis Alemands assaieron d'aprofichar sa superioritat numerica per rompre lo front francobritanic. Pasmens, maugrat quauquei succes locaus, mau capiteron e lei tropas de l'Entenduda pogueron esperar l'arribada dau cors expedicionari estatsunidenc. A partir de julhet e d'aost, pogueron ansin menar diversei contra-atacas. Passada per la rapiditat deis atacas, l'armada alemanda capitet de mantenir son ordre mai foguet obligada de recular vers Ren avans de demandar un armistici lo 11 de novembre.

1918 ?: en Italia , lei forcas austrianas se fragmenteron pauc a pauc en causa de la desintegracion politicas d' Austria - Ongria . Ansin, l'armada italiana poguet atacar e infligir una importanta desfacha a son adversari a la Vittorio Veneto (24 d'octobre - 3 de novembre). En parallel, Checoslovaquia declaret son independencia lo 28 d'octobre, Croacia lo 29 e Ongria lo 31. En novembre, lei regions polonesas se revouteron. Apres la rompedura dau front italian, lo govern austrian signet l' armistici de Villa Giusti (4 de novembre) que marquet la fin de la guerra per l'Emperi. Foguet obligat de dissouvre son armada ? una partida deis unitats non austrianas avian ja comencat de se dispersar o d'obeir ai sieunas autoritats nacionalas ? e lo 12 de novembre, l'emperaire Carles ( 1916 - 1918 ) abandonet lo poder. Aquo marquet la disparicion d' Austria - Ongria .
1918 ?: dins lei Balcans , importanta ofensiva aliada que permetet de reconquistar la mager part de Serbia , de menacar lo sud d' Austria - Ongria e d'atacar Bulgaria . Durament batuts, lei Bulgars se retireron vers son territori onte capiteron d'arrestar leis ofensivas aliadas. Pasmens, isolats, fogueron obligats de demandar un armistici (29 de setembre) e de demobilizar seis unitats, co qu'entrainet un afondrament complet de la defensa deis Emperis Centraus dins lo sud-est d' Europa .

1918 ?: en Siria e en Mesopotamia , lei Britanics continueron d'avancar en direccion d' Anatolia . Aquo li permetet d'infligir de perdas importantas ais Otomans e d'ocupar Damasc e Alep . Pasmens, per lei Turcs, la situacion pus greva era l'afondrament dau front bulgar que permetet ai forcas de l'Entenduda de menacar directament la capitala . Aquo menet lo govern otoman a demandar un armistici. Pasmens, aquo entrainet la fragmentacion de l'Emperi amb diversei declaracions d'independencia o annexions de territoris per lei poissancas colonialas.
1918 ?: amb l'afondrament d' Austria - Ongria , independencia de Checoslovaquia .
1918 ?: aprofichant lei trebols greus tocant Alemanha , Austria - Ongria e Russia , lei regions polonesas se revouteron permetent de restaurar l'independencia dau pais. Pasmens, aquo entrainet una guerra a l'est per definir la frontiera.
1918 ?: autra consequencia de la fragmentacion de Russia , formacion d'estats independents dins lei regions balticas ( Estonia , Letonia e Lituania ) e escandinava ( Finlandia ).
1918 ?: dins l'espaci austroongres, independencia d' Ongria e de Iogoslavia . Lo resta dei regions de l'Emperi formet Austria .

1919 ?: apres l'armistici de novembre de 1918 , de negociacions permeteron de restablir la patz amb Alemanha . D'autrei tractats fogueron tanben signats amb leis autrei poissancas centralas ( Austria , Ongria , Bulgaria , Emperi Otoman ...). Entraineron la fragmentacion e la disparicion d' Austria - Ongria e de l' Emperi Otoman , de l' Emperi Rus , l'independencia de Checoslovaquia , de Iogoslavia , d' Ongria , de Finlandia , deis estats baltics e la reaparicion de Polonha . Alemanha veguet sei mejans militars limitats a una armada de 100?000 omes.

1911 ?: redescuberta de la ciutat inca de Machu Picchu per Hiram Bingham ( 1875 - 1956 ).
1913 ?: acabament dei trabalhs de restauracion de la ciutat fortificada de Carcassona comencats dins lo corrent dau segle XIX. La vila foguet classada au Patrimoni Mondiau de l'Umanitat en 1997 .
1917 ?: publicacion de l'estudi de la lenga itita de Bed?ich Hrozny comencat en 1914 . Permetet de tradurre aquela lenga e de desvolopar lei recercas regardant aquela civilizacion .

1910 ?: creacion de la premiera forca aeriana moderna en Franca .
1910 ?: en Alemanha , invencion de la premiera turbina d'explosion que conoguet d'aplicacions industrialas.
1911 ?: premiera utilizacion d'un avion per bombardar una posicion enemiga. L'ataca se debanet lo 1 ^er de novembre e foguet l'obra dau luoctenent italian Giulio Gavotti ( 1882 - 1939 . L'aviator mandet manualament de grenadas sus de soudats turcs e arabis. L' Emperi Otoman protestet car l'utilizacion d' aerostats per lo bombardament era enebida dempuei 1899 . Pasmens, Italia refuset de considerar un avion coma un aerostat e aquo entrainet l'aparicion progressiva dei bombardiers .
1911 ?: capitada dau premier apontatge (18 de genier) realizat per l'aviator estatsunidenc Eugene Ely ( 1886 -1911) sus un crosaire modificat per installar una plataforma d'aviacion. Aquo anava permetre lo desvolopament dau porta-avions .
1911 ?: publicacion dau model de Rutherford de l' atom a partir dei resultats de l' experiencia de Rutherford realizada en 1909 . Son model prepauset per lo premier cop l'existencia d'un nucleu, concentrant la mager part de la materia , enviroutat per d' electrons en orbita a l'entorn dau nucleu.
1911 ?: descuberta de la supraconductivitat per lo fisician olandes Heike Kamerlingh Onnes ( 1853 - 1926 ) a partir de l'estudi de mostras de metaus refrejats a quauquei gras kelvin.
1912 ?: premiera mission militara aeriana de nuech realizada en marc per l'aviator italian Giulio Gavotti ( 1882 - 1939 ).
1912 ?: en Alemanha , intrada en servici de la premiera mina terrestra moderna que foguet per la seguida largament copiada per leis autrei pais.
1912 ?: l'estudi de la variacion deis estelas cefeidas permetet a Henrietta Leavitt ( 1868 - 1921 ) de descubrir una relacion lineara entre periode de variacion e luminositat mejana que se pou utilizar per mesurar de distancias espacialas.
1912 ?: invencion de la turbina que porta son nom per l' engenhaire austrian Viktor Kaplan ( 1876 - 1934 ). Au contrari dei turbinas ja existentas, presentava l'avantatge de poder esplechar d'un biais eficac lei cors d'aigas presentant un debit important e de diferencias d'autor feblas.
1912 ?: publicacion d'estudis sus la difraccion dei rais X per lo fisician alemand Max von Laue ( 1879 - 1960 ) que li permeteron de donar la premiera explicacion sus la natura dei rais X. Per aquo, recebet lo Premi Nobel de Fisica 1914 .

1912 ?: premiera formulacion de la teoria de la deriva dei continents per lo meteorolog alemand Alfred Wegener ( 1880 - 1930 ). Pasmens, franc de quauqueis excepcions, aquela teoria foguet ignorada o mau aculhida per la communautat scientifica fins ais ans 1960 .
1912 ?: fondacion de la volcanologia moderna ambe la bastida dau premier observatori sus lo volcan Kilauea a l'iniciativa dau geolog estatsunidenc Thomas Jaggar ( 1871 - 1953 ).
1913 ?: gracias a de mesuras realizadas amb un interferometre optic, lei Frances Henri Buisson ( 1873 - 1944 ) e Charles Fabry ( 1867 - 1945 ) observeron per lo premier cop la formacion dau ≪?trauc?≫ dins lo jac d' ozon estratosferic au dessus de l'Antartic (→ 1930 ).
1913 ?: depaus de brevet depintant lo premier estratoreactor per l' engenhaire frances Rene Lorin ( 1877 - 1933 ). Pasmens, la construccion d'un tau motor era malaisada per la tecnologia dau periode e i avia ges d'aplicacion. Ansin, leis estudis seguents sus aqueu tipe de motor acomenceron solament dins lo corrent deis annadas 1930 ( 1936 per lo premier prototipe ).

1913 ?: a partir de la teoria quantica, lo fisician danes Niels Bohr ( 1885 - 1962 ) prepauset son model de l' atom format d'un nucleu pichon e forca compacte enviroutat per d' electrons situats long d'orbitas circularas. Aquo permetet de descriure diversei resultats d' espectrografia o de la fisica dau raionament X e foguet a l'origina dau model moderne de l' atom prepausat en 1926 per Erwin Schrodinger .
1913 ?: invencion dau sistema de produccion de rais X que porta son nom per lo fisician estatsunidenc William Coolidge ( 1873 - 1975 ). Aquel aparelh permetet de produrre aisament de raionaments X e favorizet la generalizacion de son utilizacion en medecina . De mai, a l'ora d'ara, lo Tube de Coolidge es totjorn lo sistema pus utilizat dins leis espitaus.
1913 ?: premiera conjectura regardant l'existencia d'isotops atomicas per lo Britanic Frederick Soddy ( 1877 - 1956 ).
1913 ?: premiera sintesi de PVC per lo quimista alemand Fritz Klatte ( 1880 - 1934 ). Sa produccion industriala comencet en 1931 e aquela materia plastica trobet rapidament d'aplicacions variadas.
1913 ?: acabament de la mesa au ponch dau proces Haber-Bosch per leis Alemands Fritz Haber ( 1868 - 1934 ) e Carl Bosch ( 1874 - 1940 ) que trabalhavan per la companhia BASF . Permetent de produrre d' amoniac a partir d'una reaccion entre lo diazot e lo diidrogen , favorizet la produccion d' engrais azotats e sostenguet largament lo desvolopament de la produccion agricola qu'aguet luoc dins lo corrent dau segle XX.
1915 ?: premiera utilizacion d'un gas de combat per leis Alemands sus lei fronts rus (31 de genier, mai lo freg empachet leis obus quimics de foncionar) e occidentau (22 d'abriu). Aquo era totalament defendut per diversei tractats internacionaus. Pasmens, en facia dau blocatge de la situacion militara e de l'eficacitat de l'arma quimica, l'utilizacion de gas se generalizet, especialament dins leis armadas francesa e alemanda.

1915 ?: publicacion per Albert Einstein de la relativitat generala . I prepauset d'interpretar la forca de gravitat coma la manifestacion de la corbura de l'espaci-temps. Forca contestada, aquela teoria marquet una etapa importanta de l'istoria de la fisica e remplacet la mecanica classica coma otis de referencia per descriure lei movements dei sistemas de talha granda.
1915 ?: demonstracion de l'ipotesi regardant l'origina dau cancer qu'era estada formulada en 1902 per lo zoologista alemand Theodor Boveri ( 1862 - 1915 ). Aquo venguet la basa de la teoria moderna permetent de depintar aqueu tipe de patologia .
1916 ?: en aplicant lei principis de la relativitat generala au movement de Mercuri , Albert Einstein capitet d'explicar lo fenomen d'avanca de la planeta a son periheli . Aquo foguet la premiera verificacion experimentala de sa teoria. Invalidet tanben l'existencia de l'ipotetica planeta Vulcan qu'era estada formulada en 1859 per Le Verrier .
1916 ?: premiera utilizacion dau carri de combat sus lo prat batalhier per lei Britanics. Consequencia de l'aparicion de blindats, leis Alemands desvoloperon la premiera mina terrestra anticarri ( Flachmine 17 ).
1916 ?: premiera mesura precisa de la carga electrica de l' electron realizada per Robert Andrews Millikan ( 1868 - 1953 ).

1917 ?: intrada en servici dau carri leugier frances Renault FT-17 que sa concepcion (armament en torrela pivotanta, canilhas desbordantas a l'avans... etc.) venguet la norma dei carris de combat .
1917 ?: adopcion de l' iperita coma gas de combat . Gracias au desvolopament de proces industriau de produccion, foguet lo gas pus utilizat de la guerra.
1917 ?: invencion dau premier mortier moderne per d'engenhaires britanics.
1917 ?: intrada en servici dau premier porta-avions (au sen de la marina britanica). Participet ai darriereis operacions navalas de la guerra.
1918 ?: invencion dau premier canon anticarri per l'armada alemanda que modifiquet de canons de velocitat auta per rompre lei blindatges dei carris aliats.
1918 ?: desvolopament e intrada en servici dau premier veicul de transport de tropas (lo Mark IX britanic). Pasmens, l'utilizacion d'un tau veicul demoret limitada fins a la Segonda Guerra Mondiala .

• Premiera Guerra Mondiala .
• Revolucion Mexicana .
• Revolucion Russa .