1768-1774 ?: apres un ultimatum turc demandant l'evacuacion de Polonha - Lituania per lei tropas russas estacionadas dins lo pais dempuei la Guerra de Set Ans , guerra entre Russia e l' Emperi Otoman que foguet batut e deguet faciar una temptativa de revouta grega. Pasmens, leis autrei poissancas se mobilizeron per limitar lo succes rus. Apres de negociacions que dureron de 1772 a 1774 , Russia obtenguet lei ports d' Azov e de Kinburn . Lo Khanat de Crimea venguet tanben independent , sota la proteccion russa.
1770 ?: degalhs importantas a Kyoto en causa d'un ciclon . Lo noveu palais de l'emperaire foguet destruch per la tempesta.
1770 ?: en Etiopia , comencament d'una guerra entre Tigre e una coalicion gropant Begamder e Gondjar .
1771-1776 ?: en Jinchuan , conflicte violent entre lei tribus localas e l'armada chinesa qu'exterminet lei populacions localas per impausar son contrarotle.
1772 ?: a partir d'aquela annada , l'emperaire Qianglong ( 1735 - 1799 ) renforcet la politica de censura imperiala contra lei libres e leis escrichs ostils a la dinastia Qing , tractant de questions militaras o solament considerats coma ≪?barbars?≫. Mai d'un escrivan foguet executat durant la fin dau reine en aplicacion d'aquela politica e aperaqui 3?100 obratges fogueron enebits.
1772-1775 ?: en Japon , tiera de catastrofas e de desastres amb un incendi d' Edo (1 ^er d'abriu, 6?000 morts e 10?500 bastiments destruchs) e de vengudas deis aigas dins la region de Kanto (2 d'aost) e dins la vila d' Edo (10?500 bastiments destruchs). Puei, d'epidemias causeron la mort de 190?000 abitants dins diferentei regions.

1775-1778 ?: premiera partida de la Guerra d'Independencia deis Estats Units d'America . Maucontents deis aumentacions d' impost entrainadas per la Guerra de Set Ans ( 1756 - 1763 ), lei colons angles dei Tretze Colonias refuseron de pagar sensa representacion parlamentaria. Lei tensions s'agraveron e se transformeron en guerra. La victoria deis insurgents a Saratoga decidet d'autrei pais, especialament Franca , d'aprofichar la situacion per redurre la poissanca britanica. Aquo generalizet rapidament lo conflicte dins lei colonias d' America , d' Africa e d' Asia .

1776 ?: publicacion de Recercas sus la natura e lei causas de la richessa dei nacions dau filosof escoces Adam Smith ( 1723 - 1790 ). Obra majora de la pensada economica e sociologica moderna, desvolopet de teorias economicas basadas sus la division dau trabalh , lo mercat , la moneda , la natura de la richessa, lei salaris , lei profiechs e l'acumulacion dau capitau. En particular, desvolopet l'idea d'un ordre naturau qu'es eissit de l'interes personau que permet de resouvre la question de l'interes generau gracias a la concurrencia liura. Modernizada mai d'un cop, aquelei nocions son la basa dau liberalisme economic (→ 1848 ).
1778 ?: en Japon , tiera de catastrofas que causeron de miliers de morts a Kyoto (venguda deis aigas) e a Kagoshima (erupcion de Sakurajima ).

1778-1781 ?: segonda partida de la Guerra d'Independencia deis Estats Units d'America . Leis insurgents capiteron de conclure una alianca amb Franca e d'obtenir lo sosten d'autrei poissancas ( Espanha , Provincias Unidas ...). De son caire, la flota britanica, mobilizada per lo transport de l'avitalhament necessari ai tropas terrestras, aguet de dificultats per s'opausar a la marina francesa. Lei Frances enregistreron ansin diversei succes.

1770 ?: fin de la construccion dau ≪?fardier?≫ creat per lo generau frances Joseph Cugnot ( 1724 - 1804 ). Era un veicul d' artilharia destinat au transport de canons amb una velocitat d'aperaqui 3,5 km/h. Es considerat coma la premiera automobila .
1772 ?: descuberta de l' azot per Daniel Rutherford ( 1748 - 1819 ). O trobet dins l'encastre de cercas sus la combustion que li permeteron d'identificar d'un biais segur la presencia de diazot dins l' atmosfera terrestra. En particular, capitet de diferenciar lo diazot e lo gas carbonic (qu'era ja conegut dei quimistas ). Pasmens, sospichet pas la presencia d'un element quimic noveu dins sei resultats d'experiencias.
1774 ?: descuberta dau clor per lo quimista suedes Carl Wilhelm Scheele ( 1742 - 1786 ) a partir de l'estudi de la reaccion quimica entre l' acid cloridric e lo dioxid de manganes.
1775 ?: descuberta per lo metge britanic Percivall Pott ( 1714 - 1788 ) d'una frequencia importanta de cancer dau scrotum au sen dei populacions de rasclachamineias. Aquo era en contradiccion amb la teoria deis umors qu'era utilizada dempuei l' Antiquitat per tractar aqueu tipe de patologia e permetet la lenta emergencia de la teoria moderna explicant lo cancer (→ 1902 )..
1777 ?: a l'iniciativa dau matematician Leonhard Euler ( 1707 - 1783 ), introduccion de la notacion i per designar l' unitat imaginaria ^[1] .
1777 ?: mencion novela de la toxicitat dau blanc de plomb per lo metge frances Anne-Charles Lorry ( 1726 - 1783 ) ^[2] . Pasmens, coma sei predecessors, foguet pas escotat e l'usatge d'aquela substancia se difuset forca durant la Revolucion Industriala .
1779 ?: darriera utilizacion documentada d'un trabuc sus un prat batalhier per la garnison britanica de Gibartar. Aquela arma medievala foguet bastida car lei canons de la vila avian una portada trop limitada per tirar sus certanei posicions espanholas. Son eficacitat es desconeguda.
1779 ?: descuberta de la nana blanca situada au sen de la Nebulosa de la Lira per Antoine Darguier , premiera observacion enregistrada d'una estela d'aquela categoria.

1. ↑ (en) Carl B. Boyer, A History of Mathematics , John Wiley & Sons, 1991, pp. 439-445.
2. ↑ (fr) Anne-Charles Lorry, ≪?Observations sur la manie de blanchir la peau avec des preparations metalliques et sur les accidents qui en resultent?≫, Le Journal de medecine , vol. 48, n° 196.