Ls
Alpes
son un de ls grandes sistemas de
cordilheiras
de la
Ouropa
i stenden-se de la
Austria
i
Slobenia
, la lheste, atrabec de la
Eitalia
,
Suica
(
Alpes suicos
),
Liechtenstein
i
Almanha
, ate a
Francia
, a oeste. La palabra "Alpes" ben de l
latin
Alpes
, que por sue bec puode star relacionado cun las palabras lhatinos
albus
("branco") o
altus
("alto") o, mas probablemiente, cun algua palabra
celta
o
ligure
.
L punto culminante de ls Alpes ye l
Monte Branco
, cun 4.808 m, na frunteira franco-eitaliana.
Ls Alpes questuman ser dibedidos an Alpes Oucidentales i Alpes Ourientales. La debison segue la lhinha antre l
lago Custanca
i l
lago Cumo
, al lhargo de l
Reno
. Ls Alpes Oucidentales son mas eilebados, mas sue cordilheira central ye mas curtie i curbada; lhocalizan-se na Eitalia, Francia i Suica. Ls Alpes Ourientales, cun un cerne mas alongado i ancho, pertenecen a la Austria, Almanha, Eitalia, Lhiechtenstein, Slobenia i Suica. Ls puntos culminantes de ls Alpes Oucidentales son l
Monte Branco
, cun 4.808 m, l Mont Blanc de Courmayeur, cun 4.748 m, l Dufourspitze, cun 4.634 m, ls outros cumes de l grupo de l monte Rosa i l Don, cun 4.545 m. L punto culminante de ls Alpes Ourientales ye Piz Bernina, cun 4.049 m.
La debison
geologica
ye defrente i nun ctingue antre las porcones oucidental i ouriental.
La
cordilheira
percipal de ls Alpes segue l
debisor de augas
de l
mar Mediterraneo
ate ls bosques de Biena (
Wienerwald
), i passa por muitos de l mas eilebados i famosos picos daquel sistema de muntanhas. De l Colle di Cadibona ate l Col de Tende, corre na direcon oeste, ate zbiar pa l noroeste i, an seguida, acerca de l Colle della Maddalena, para norte. Al atingir la frunteira suica, la cordilheira percipal segue aprossimadamente na direcon lheste-nordeste ate l sou final, prossimo la
Biena
.
Ls Alpes nun forman ua barreira antrasponible; ya furun atrabessados cun perpositos de guerra i de quemercio i, mas tarde, por peregrinos, studantes i turistas. Ls lhocales de trabessia, chamados "passos", son depressones nas muntanhas que son acessibles por bales que lhigan prainos i zonas pre-muntanhosas.
La barreira de las muntanhas fac cun que ls aires lheben l aire caliente de las regiones mas baixas ate ua zona mas eilebada, adonde el se spande an belume i perde calor, un fenomeno usualmente acumpanhado de
precipitacon
na forma de
niebe
o
chuba
.
La posicon de ls Alpes ne l centro de l cuntinente ouropeu demuda perfundamente l
clima
de todas las regiones circunbezinas. La acumulacon de grandes massas de niebe, que als poucos se cumbertirun an
geleiras
, manten ua gradacon de climas mui defrentes nua aria relatibamente pequeinha. Sue funcon mas amportante ye regular la oufierta de
auga potable
de la grande region que ye atrabessada puls riachos probenientes de ls Alpes.
Ls Alpes furun lhebantados debido a la preson eisercida subre
sedimentos
de la bacie de l
mar de Tetis
, a la medida que ls sous
stratos
mesozoico
i
cenozoico
furun ampurrados de ancontro a la stable massa
ourasiatica
pula massa
africana
, que se mobie na direcon norte. Esto acunteciu durante las epocas
ouligocena
i
miocena
. La presson formou grandes dobras, chamadas "nappes", que chubirun de l que era l mar de Tetis i pressionorun na direcon norte, cun frequencia partindo-se i clizando uas subre las outras. L
Monte Branco
, l
Matterhorn
i ls picos eilebados de l
Alpes Peninos
i Hohe Tauern son formados por peinhas cristalinas.
La paisaige bista hoije fui formada percipalmente por
glaciacon
al lhongo de ls redadeiros dous milhones de anhos. Pul menos cinco
eras glaciales
atuorun para alterar la region, al formar ls lhagos i arredondar las colinas de
calcario
na franja setentrional. Las
geleiras
tenen recuado al lhargo de ls redadeiros 10.000 anhos. Acradita-se que, cula fin de la redadeira era glacial, l
clima
fui alterado de maneira tan subita que las geleiras recuorun para las muntanhas nun periodo de cerca de 200 a 300 anhos.
Modelo:Panorama
L lhemite de altitude de la
begetacon
natural ye marcado pula persenca de las percipales arbles deciduas -
carbalho
,
faia
,
frezno
i bordo sicomoro (
Acer pseudoplatanus
). Sous lhemites superiores, defrentes antre si, corresponden a la transicon de l clima temperado pa l friu. Estes lhemites questuman ser de cerca de 1.200 m arriba de l mar na face setentrional de ls Alpes i de 1.500 a 1.700 m na face meridional.
Eisisten dibersas speces de mamiferos alpeninos, dentre eilhas stan
felinos
,
caprinos
,
cerbideos
,
bobideos
,
roedores
,
panterinos
,
lagomorfos
,
cochinos
i
perros
.
Ls Alpes abrigan heirbiboros cumo la
camurca
,l
chibo-montes
l
bison-ouropeu
,l
cochino muntes
,
cerbos
,
benados
,
esquilos
i
lhiebres
i predadores cumo ls
lhinces
,
lhobo
, la
onca-parda-ouropeia
i
gatos-salbaiges
. Buona parte dessas speces biben nas muntanhas de ls alpes, antretanto alguas tenen tocas na muntanhas, outras son mas ralas de ser ancuntradas cumo
burro de ls alpes
.