한국   대만   중국   일본 
Apendice:Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet paves - Wiktionary Va al contegnud

Apendice : Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet paves

De Wiktionary
Lombard Questa pagina del Wikizzionari chi l'e scrivuda in lombard , con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trova 'sti contegnud chi anca in → Italian
Grafema Fonologia Esempi
a /a/ di volte
/æ/ di volte e comunque semper prima de consonant ligada
regin a
m a n
b /b/

/p/ in fin de parola

b ianch

goeu b

c /t??/ denanz de e, i o in fin de parolla de poeu de consonant

/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

cu c' ia
c ucia

c an

ch /k/ denanz de e, i e in fin de parola ch i
cc /t??/ in fin de parola
de rar in mez a la parolla per di reson de etimologia o derivazzion
geno cc
la cc et
(derivad de la cc )
d /d/
/t/ in fin de parola
/ː/in di participi passad e parole compagne de poeu de i e u
d ent
cal d | scapa d

vesti d

e /e/
/?/ o /æ/
? a la fin di plural feminil
/?/ prima de r ligada
? infra d e n , t e n , d e l , m e l , t e l , ' p e l p e s, p e z, p e t, p e v o n e d quand che l'acent l'e sora la sillaba adree

-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

t emp
ins e ma
valis e
lad e r
pet e nera

vess er

f /f/ f acia
g /d??/ denanz de e, i

/?/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

g elid

ma g on

gh /?/ denanz de e, i gh ell
gg /d??/ in fin de parola;
de rar in mez, in parolle derivade
ve gg
ve gg ia
(derivada de ve gg )
gn /?/ te gn i
h ? (ocio: a se dopra semper denanz a tute i vos del verb have ) gh' h oo
i /i/
/j/ tra consonant e vocal

? in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
/:/ in fin di plural che al singolar i finissen con "l" de poeu de "oeu"

i ntregh
ar i a
c i ama
fioeu i
j /j/ in di alter casi ta j a
l /l/

? in fin de parola de poeu de oeu

l aver

fioeu l

ll /ll/ in mez a la parola

/l/ in fin de parola (a se scriv la "l" dopia quand che l'acent l'e sora l'ultima sillaba e la vocal prima l'e curta)

ba ll a

spa ll e (e a la fin la se pronuncia no donca "ll" final)

m /m/ m ur
n /n/

In final de parola nasalizzazion de la vocal (can [kaː]))(foeura che per la particola pronominal "en"in forma de sufiss de poeu de "e") /ŋ/ denanz di consonant velar /k/ e /?/

n ivola

mo n t

parlame n'' co n ca

nn /n/ - in fin de parolla
de rar in mez a la parolla per di reson de derivazzion
da nn
a nn iversari
(derivad de "a nn ")
o /?/
/u/
/o/
p o ss
t o rta
circ o
oeu /ø/ p oeu
p /p/ p ess
q /k/ denanz de u + vocal a q ua
r /r/

(? di volte in fin de parola de poeu de "e" (later [la?te]) -er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

te r a

lat er

vesser

rr /r/ - vocal prima curta ca rr (vs. car)
s /s/ al principi de parola

/z/ intravocalica o in fin de parola

s oca

cu s ina

ss /s/ pe ss
sc /s/ - denanz de e, i sc iresa
s'c /?t??/ s'c iuma
sg /d??/ denanz de e, i la pupart di volt e comunque semper in principi de parola sg iamo
s'g /?d??/ s'g iafon
t /t/ nien t
u /y/

/w/ de poeu de <q>

c u na

aq u a

v /v/ v ita

ta v ol

z /s/ al principi de parola o de poeu de consonant

/z/ intravocalica o in fin de parola

z uca

me z

zz /s/ ra zz a