El
Valun
(
Walon
) l'e una
lengua rumanza
parlada in
Belgi
e in d'un quai tuchelin de la
Francia
e del
Lussemburg
.
Cunsideraa despess un
patois
, a l'e vona di
lenguv d'oil
, cumpagna del
Frances
, del
Picard
, del
Nurman
e de tanti alter, ultra a vess la lengua regiunal pussee parlada in la zona francesa del Belgi.
El so nom el vegn del germanigh
*Walh
, che un temp el marcava tut quei popul arent ai naziun tudesch e slav cunsideraa
furest
o
strani
(e de fat a gh'e 'l
Gales
, i
Valach
, el
Vlach
, el
Vlahe?te
, el
Welche
e 'l nom pulach de l'Italia, ciue
Włochy
).
El Valun a l'e parlaa suratut in
Valonia
, ciue la zona francofuna del
Belgi
(ma minga depertut). Inultra l'e parlaa anca in d'un tuchelin de
Francia
(la zona de
Givet
e un quai paes inturna, ultra che un quai paes del
dipartement del Nord
) e in de la cuntea de
Door
in
Wisconsin
, induve i migrant belgi hin staa propi tant.
I so dialet hin studiaa de l'
Atlant lenguistigh valun
, e gh'han daa el cuntribut necessari per stabili un standard, ciamaa
rfondou walon
(cumpagn del
Rumantsch Grischun
).
Se poden vede quater zonn dialetai diferent:
- El
valun uriental
, ciamaa anca
lieges
, l'e parlaa in quasi tuta la
pruvincia de Liegi
(fora che in quela
zona de lengua tudesca
e di cumun de
Baelen
,
Plombieres
,
Welkenraedt
e un quai alter paesot), insci 'me in del nord de la
pruvincia del Lussemburgh
(
val de Salm
e regiun de
Ourthe et Aisne
). El Lieges l'e spartii anmo in
ardennais
(arent ai
Arden
),
condrusien
(
Condroz
),
hesbignon
(
Hesbaye
) e
hervien-vervietois
(
Pays d'Herve
).
- El
valun central
, ciamaa anca
namurois
, parlaa in de l'est de la pruvincia del
Brabant Valun
, in de l'
Hesbaye brabantina
, in di Arden brabantinn e in la pupart de la
pruvincia de Naumur
(fora che la
Fagne
, i Ardenn namures e 'l
Pays Champenois
), ultra che in l'insci ciamada
botte de Givet
.
- El
valun ucidental
o
wallo-picard
(termin pussee druvaa al di d'inco), un dialet de transiziun tra el
Picard
e 'l valun central, cuncentraa in la pruvincia del Brabant Valun (arent a
Nivelles
, in del
Roman Pais
, a
Charleroi
, la
Thudinie
, el
sud
-
ovest
de la Pruvincia de
Namur
, la Fagne, e in de la zona inturna al cumun frances de
Cousolre
).
- El
valun meridiunal
o
wallo-lorrain
, parlaa in de la Pruvincia de Lussemburgh (fora che
Gaume
e 'l
distret d'Arlon
), in del
sud
-
est
de la Pruvincia de Namur e in d'un quai paes del
Lussemburgh
(
Doncols
,
Harlange
,
Sonlez
,
Tarchamps
,
Watrange
), induve inco prubabilment el s'e estint.
- El latin [ka] e [g + e, i, a] el da in Valun i
cunsunant africaa
TCH e DJ, cumpagn del Frances antigh.
- lat.
vacca
=> val.
vatche
(fr.
vache
; lum.
vaca
).
- lat.
gamba
=> val.
djambe
(fr.
jambe
; lum.
gamba
).
- La S latina a l'inizzi de parol el resista, al cuntrari del Frances:
- lat.
spina
=> val.
spene
(fr.
epine
; lum.
spina
).
- lat.
bestia
=> val.
biesse
(fr.
bete
; lum.
bestia
).
- Insoma, el Valun el cugnuss no la
vucala prustetiga
che la fa vegni el latin schola el frances
ecole
(antigament
escole
) e 'l spagno
escuela
:
- lat.
stella
=> val.
steule
(fr.
etoile
; lum.
stela
)
- lat.
stomachus
=> val.
stoumak
(fr.
estomac
; lum.
stomegh
).
- A bun cunt, ogni tant anca el Valun el gh'ha besogn de un'altra vucala, per evita de met vesin trop cunsunant insema:
- Dj'e sti a scole
(sun staa a la scola), ma
ene belle escole/sicole/sucole
(una bela scola).
- El latin [sc], fora de una quai eceziun, in Valun standard el vegn [sch]:
- lat.
scabum
=> val.
schame
- lat.
auscultare
=> val.
schouter
- I cunsunant sunor finai se prununcen semper surdaa: rodje (russa) e rotche (rocia) se disen istess.
- I vucai nasai poden vess segutaa de cunsunant nasai:
- djonne
(fr.
jeune
, lum.
giuvin
).
- crinme
(fr.
creme
; lum.
crema
).
- branmint
(fr.
beaucoup
; lum.
tant
).
- La lunghezza di vucai la gh'ha un valur funulogigh. La permet, cumpagn del Lumbard, de fa su di distinziun tra
- cu
("cuu") e
cut
("cot");
- messe
(messa) e
messe
(maester);
- La
legg de Bartsch
, cunstatada in del Frances antigh, la se adata minga al Valun senza adataziun:
- lat.
carus
(lum.
car
): VI secul [t?er?] > [t?ier?]; VII secul [t?i?r]> [??r]; in Valun [t?i:r].
- I agetiv di donn al plural che se troven denanz ai nom ciapen un -ES final (fora che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
- val.
li djaene foye
/
les djaenes foyes
; fr.
la feuille jaune
/
les feuilles jaunes
; lum.
la foja gialda
/
i foj giald
.
- Gh'e minga distinziun de gener tra i articul determinativ e tra i agetiv pussessiv (fora che i dialet de transiziun cunt el Lurenes):
- val.
li vweture
,
li cir
; fr.
la voiture
,
le ciel
; lum.
la vetura
,
el ciel
.
- val.
si coir
,
si finiesse
; fr.
son corps
,
sa fenetre
; lum.
el so corp
,
la sua fenestra
.
- L'agetiv qualifigativ el se trova despess denanz al nom:
- val.
on foirt ome
; fr.
un homme fort
; lum.
un om fort
.
- ene blanke majhon; fr. une maison blanche; lum.
una ca bianca
.
- Gh'e una forta imprunta germaniga in la sintassi:
- tud.
Was ist das fur eine Blume
?; val.
Cwe-c ki c'est di ca po ene fleur?
; fr.
Qu'est-ce que cette fleur?
; lum.
Cusa l'e 'stu fiur?
.
- L'urdin di prunom in di dumand l'e pussee vesin al Lumbard e a l'Italian che al Frances:
- val.
dijhoz mel
; fr.
dites-le moi
; lum.
disemel
; it.
ditemelo
.
- El prunom persunal cumplement uget diret se met denanz ai verb de puder:
- val.
dj' el sai scrire, vos mi ploz houki
; fr.
je peux l'ecrire, tu peux m'appeler
; lum.
mi el podi scriv, ti te me podet ciama
.
- Gh'e di parol latin che se troven minga in di lenguv rumanz vesinn, ma che se poden vede in alter lenguv neulatinn:
- val.
dispierter
("desseda") = spagno
despertar
, rumen
de?teptare
.
- val.
sacwant
("un poo", "tant") = rumancc
insaquant
, emilian
soquant
.
- val.
moude
("mungg/mulgg") = italian
mungere
, rumen
mulge
.
- val.
ouxh
("uss") = italian
uscio
, rumen
u??
.
- Inultra gh'e una mota de parol ciapaa di lenguv germanigh:
- flaw
(debul) <= ulandes
flauw
.
- dringuele
(punta) <= ulandes
drinkgeld
.
El valun el se scriv cun l'abecee frances, al qual el se giunta el segn diacritigh de l'anel, druvaa per la letera A.
Grafema
|
Parnunzia
|
Esempi
|
Grafema
|
Parnunzia
|
Esempi
|
A a
|
[a]
|
gade (cavra)
|
L l
|
[l]
|
lere (legg)
|
A a
|
[a:]
|
diale
(diavul)
|
M m
|
[m]
|
mwin (man)
|
A a
|
[?:/o:/?:]
|
djazer (parla)
|
N n
|
[n]
|
nawe (fanigutun)
|
AE ae
|
[a/?]
|
glaece (giazz)
|
O o
|
[?]
|
soris (souris)
|
AI ai
|
[e:/?:]
|
mwaisse (maester)
|
O o
|
[o:/??/?:]
|
roze (rosa)
|
AN an
|
[a/??]
|
blanc (bianch)
|
OE oe
|
[w?/ø/?/œ]
|
moes (mes)
|
B b
|
[b]
|
ben (ben)
|
OI oi
|
[wa/w?/oː/?ː]
|
moirt (mort)
|
C c
|
[k/s]
|
crole (capi)
|
ON on
|
[??]
|
djondou (tucaa)
|
C c
|
[s]
|
coula (quela roba chi)
|
OU ou
|
[u]
|
atouwer (dagh del ti a un quaivun)
|
CH ch
|
[?]
|
chal (scia)
|
OU ou
|
[u:/y:]
|
nou (nov)
|
D d
|
[d]
|
warder (garder)
|
P p
|
[p]
|
aprinde (imprend)
|
DJ dj
|
[d?]
|
djin (persona)
|
Q q
|
[k]
|
qwe (che cusa)
|
E e
|
[?]
|
efant (fiulin)
|
R r
|
[?]
|
arester (aresta)
|
E e
|
[e]
|
pes (pes)
|
S s
|
[s]
|
suner (stila)
|
EA ea
|
[ja/e:/?:]
|
bea (bel)
|
SS ss
|
[s]
|
dissu (sura)
|
EN en
|
[?/??]
|
tchen (can)
|
SCH sch
|
[h/?/c/sk]
|
scheter (s'cepa)
|
EU eu
|
[ø/œ]
|
djeu (giogh)
|
SH sh
|
[?/s]
|
shijh (ses)
|
EY ey
|
[?j/?:j/i:j/i:]
|
ajhey (facil)
|
T t
|
[t]
|
tins (temp)
|
F f
|
[f]
|
filozofe (filosuf)
|
TCH tch
|
[t?]
|
tchant (cant)
|
G g
|
[g]
|
gueuye (gura)
|
U u
|
[y]
|
pus (pu)
|
GN gn NY ny
|
[?]
|
agnon (scigula)
|
U u
|
[y:]
|
ut (vot)
|
H h
|
[h]
|
hoye (carbun)
|
Un un
|
[œ?]
|
djun (giugn)
|
I i
|
[i/?]
|
pitit (piscinin)
|
V v
|
[v]
|
vint (vent)
|
I i
|
[i:]
|
pi (pee)
|
W w
|
[w]
|
walon (valun)
|
IN in
|
[??]
|
rinde (rend)
|
X x
|
[ks]
|
taxi
(taxi)
|
J j
|
[?]
|
jate
(tassa)
|
XH xh
|
[h/?]
|
pexhon (pess)
|
JH jh
|
[h/?]
|
prijhon (presun)
|
Y y
|
[j]
|
yebe (erba)
|
K k
|
[k]
|
stoumak (stomegh),
|
Z z
|
[z]
|
zuner (fa frecass)
|
Valun
|
Frances
|
Lumbard
|
Walon
|
Wallon
|
Valun
|
Die wade
|
Adieu
|
Adiu
|
Bondjou
|
Bonjour
|
Bun di
|
A
|
Salut
|
Ciau
|
Djusk' a!
|
Salut !
|
Ciau !
|
Oyi
|
Oui
|
Si
|
Neni
|
Non
|
No
|
A rvey
|
Au revoir
|
Se vedum
|
(i gn a) ren avou ca
|
De rien
|
De nagot
|
Cmint dit-st on
|
Comment dit-on
|
Cume disii
|
Coyi
|
Cuillere
|
Cugiar
|
Cmint daloz ?
|
Comment allez-vous ?
|
Cume la va ?
|
Dji va ben, et vos ?
|
Je vais bien et vous ?
|
Mi stoo ben, e Lu ?
|
Dji n' sais nen
|
Je n'en sais rien
|
Mi en soo nagot
|
Tos les-omes vinet-st-a monde libes, et so-l'minme pid po cou qu'enn'est d'leu dignite et d'leus dreuts. I n'sont nin fou rezon et-z-ont-i leu consyince po zels, cou qu'elzes deut miner a s'kidure onk' po l'ote tot come des fres.
Vos, nosse Pere k' est la-hot,
Ki vosse no soeye beni cint cops.
Ki li djou vegne k' on vs ricnoxhe come mwaisse.
K' on vos schoute sol tere come a cir.
Dinez nos adjourdu li pwin po nosse djourneye.
Fijhoz ene croes so tos nos petchis
Come nos l' fijhans eto so les petchis das otes.
Ni nos leyiz nen tchaire dins l' inveye di ma fe
Mins tchessiz li ma lon eri di nozotes.
Vos, nosse Pere qu'est la-hot,
Qui vosse nom seuye beni cint cops.
Qui l' djou vinse qu'on v' ricnohe come messe.
Qu'on v' houte sol tere come a cir.
Dinez-nos ouy li pan po nosse djourneye.
Fez 'ne creus so tos nos petchis
Come nos l' fans ossu so les petchis des-otes.
Ni nos leyiz nin toumer dvins l'inveye di ma fe
Mins tchessiz l' ma lon d' nos-otes.
Vos, nosse Pere qu'est la-wot,
Qui vosse nom seuye beni cint cops.
Qui l' djou vegne qu'on vos rconeche come messe.
Qu'on vos choute sul tere come au ciel
Donoz-nos audjourdu li pwin po nosse djourneye.
Fioz one crwes su tos nos petchis.
Come nos l' fians eto su les petchis daus-otes.
Ni nos leyiz nin tcher dins l'inviye di mau fe
Mins tchessiz l' mau lon eri d' nos-otes.
Vos, nosse Pere qu'est la-yot,
Quu vosse nom seye beni cint cops.
Quu l' djou vegne qu'on vos rucnuche come mwesse.
Qu'on vos choute su la tere come a ciel.
Denoz-nos adjourdu nosse pwin po nosse djourneye.
Fejoz oune crwas su tos nos peches
Come nos l' fejans ossu s' les peches des-otes.
Nu nos lessoz nin toumer dins l'anvie du ma fe
Mes tchessoz l' ma lon ari d' nos-otes.
Vous, no Pere qu'est la-ot,
Qui vo no fuche beni cint cops.
Qu'el djou vene qu'on vos rconeche come messe.
Qu'on vos choute sul tere come au ciel.
Donez-nous audjourdu l' pwin pou no djourneye.
Feyez 'ne cwes su tous nos petchis.
Come nos l' feyans etou su les petchis des-otes.
Ni nos leyiz nen tcher dins l'inviye di mau fe
Mins tchessiz l' mau lon d' nous-otes.
La parabula del Fio Trasun in d'un quai dialet del Votcent
[
Modifega
|
modifica 'l sorgent
]
ATENZIUN: quei esempi chi hin staa rescrit cun l'urtugrafia ufiziala del Valun (
refondou
), menter quei de la funt uriginala eren staa scrit cunt una grafia francesizzanta, anca perche i test hin putost vegg
- Dialet de
Liegi
: En ome aveut deus fis. Li pus djonne des deus lyi dit: "pere dinez m' cou ki m' vent" et vola k' i lz i fwait leu partaedje. Po d' djou apres li pus djonne pate et va ben lon. La il alowe a malva et avou des cmeres di male-veye li part k' il aveut avou.
- Dialet de
Malmedy
: Jun i aveut en ome k' aveut deus fis. Et l' pus djonne dijha atou s' pere: "Pere, dinez m' li part di l' eritaedje ki m' vent". Et i partixha s' ben inte leus deus. Nen ben co d' djous apres, l' pus djonne valet ramassa tot cou k' il aveut et endala ben lon dvins on payis etrindji, wice k' i dispinsa tote si part tot vicant el disbatche.
- Dialet de
Namur
: I gn a yeu ene feye en ome ki aveut deus garcons. Et l' pus djonne di zels dit a s' pere: "Pere, dinez m' li ledjiteme ki m' vint" et i leus a fwait leu part. Et a bout d' kekes djous, apres aveur rashonne tot s' butin, li pus djonne des deus est evoye a diale ben lon, et vaila il a mougni tot s' ben e vicant come on mannet losse.
- Dialet de
Mons
: Ein s'aqui avoat deus fieus. L' r'culot dit a s' pe: "Pe, baille m' l'part de bie qui m' r'viet!" et l' pe leus baille leur part. Ein pau apres, l' pus djonne walton ramasse tout c' k' il a, i s' boute en voyage et s'ein va n' sachu bie long, et droit-la i briscande tout c' k'i possede en faisant ribade.
- Chantal Denis,
Dictionnaire francais-wallon d'apres Nameur et avaur-la
, Namur, 2001.
- Jean-Marie Pierret, Jean-Jacques Gaziaux et Jean Germain,
Le wallon
in
Limes I. Les langues regionales romanes en Wallonie
, Ed. Traditions et parlers populaires, Bruxelles, 1992
ISBN 978-2-930047-02-7
.
- Maurice Piron,
Les lettres wallonnes contemporaines
, Ed. Casterman, Tournai, 1944
- Maurice Piron,
Anthologie de la litterature wallonne
, Ed. Mardaga, Liege, 1978.
- Lein Geschiere,
Elements neerlandais du wallon liegeois
, Noord-Hollandsche, Amsterdam, 1950
- Herve Hasquin,
La Wallonie, son histoire
, Ed. Luc Pire, Bruxelles, 1999
ISBN 2-930240-18-0
- Rita Lejeune et Jacques Stiennon,
La Wallonie, le Pays et les Hommes: lettres, arts, culture
, 3 volumes, 1977-79.
- Joseph Dejardin,
Dictionnaire des spots ou proverbes wallons
, 2 tomes, Bulletin de la Societe Liegeoise de Litterature Wallonne, Ed. H. Vaillant-Carmanne, Liege, 1891.