한국   대만   중국   일본 
Nisa - Wikipedia Va al contegnud

Nisa

De Wikipedia
(Rimandad de Nizza )

Chest articol a l'e scricc in Lumbart, ortografea oriental unificada .


Nisa
Comun
Nìsa - Bandera Nìsa - Stema
Nìsa - Sœmeanza
Nisa - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofical Nice
Stat Francia
Region Provence-Alpes-Cote d'Azur
Dipartiment Alpes-Maritimes ( prefecture )
Arrondissement Nisa (Capoloch)
Canton Capoloch de 14 cantu
Lengue oficai lengua francesa
Politega
Sindegh Christian Estrosi
(15 magg 2017)
Territore
Coordinade 43°42′07″N 7°16′06″E  /  43.701944°N 7.268333°E 43.701944; 7.268333
OSM 170100
Voltituden 0 e 520 m s.l.m
Superfix 71,92 km²
Abitants 348 085 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 4839.89 ab./ km²
Confin Aspremont , Cantaron , Colomars , Eze , Falicon , Gattieres , La Gaude , Saint-Andre-de-la-Roche , Saint-Jeannet , Saint-Laurent-du-Var , Tourrette-Levens , La Trinite e Villefranche-sur-Mer
Fus orari Central European Time, UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 493
Codex postal 06000, 06200, 06100 e 06300
Sigla autom. 6
Codex INSEE 06088
Sant protetor Reparada de Cezarea de Pałestina
Localizazion
Nìsa - Localizazion
Nisa - Localizazion
Sit istituzional


Nisa (en franses Nice ; en ucita e 'n catala Nica ; en piemontes Nissa Maritima ; en ligure Nissa ; en italia e 'n todesch : Nizza ; en spagnol Niza ; en polach Nicea ; en lati Nicæa ; en grech Νικα?α/Nikaia ; en russ Ницца ) l'e 'na cita de la Francia meridiunala che la g'ha 344 064 abitancc, quinta pio granda de tota la Francia, e centro principal de la Costa Azzurra (Cote d'Azur). La fa part de la regiu Provence-Alpes-Cote d'Azur e del dipartiment de le Alpi Maritime .

L'e poch delons de la frontiera co l'Italia e del pont de vista geografich la fa part del bacino idrografiche del fiom Var, cunsiderat part de la regiu fizica italiana. Chesta puzisiu de cunfi la g'ha fat en maniera che Nisa la pases de spes de 'na duminasiu a l'otra: l'e stada cita de la Provensa po l'e pasada sota i Savoia endel 1388 e pio tarde al Regn Sardo-Piemontes. Cunquistada del Napuliu, la turna sota i Savoia dopo che chesto el g'ha perdit le so guere. La turna a deenta franseza ai 14 de zogn del 1860 dopo de 'n plebiscito contestat e boicotat dei sustignidur de la permanensa sota 'l Regn Sardo-Piemontes. Ai tep dei Savoia l'ia ciamada uficialment Nizza Marittima per mia cunfundila co Nizza Monferrato .


Postada 'ntra 'l mar e i mucc, Nisa la pol sfrota dele atrative naturai emportante. El turismo, el comercio e l'aministrasu publica i e le ativita economiche pio 'mportante de la cita. Nisa la g'ha l'e segonda per capacita de ricesiu [1] e ogna an l'e vizitada de 4 miliu de turisti [2] .

El so aeroport l'e 'l ters de tota la Francia dopo i du de Parigi (Paris-Orly e Paris-de-Gaulle) [3] .


Evulusiu demografica [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Abitancc censicc


Storia [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Mil.

La cittaa de Nizza la vegn foeura de duu insediament assee important de l'antichitaa, l'empori grecch de Nikaia (latin: Nicæa ), fondaa nel 250 A.C. dai abitant de Massalia , e 'l center roman de Cemenelum , assee important per 'vegh i Term e on stadi.

Apos de l'Ann Milla Nizza la fa part de la Contea de Provenza . L'e on port de ona quai importanza ma de sigur manch de Marseja , de Tolon e finna de Antiba . I rivolgiment politegh de la Contea de Provenza fann si che a la fin, nel 1388 , i nissard ghe fann att de dedizion al Duca de la Savoia per vess proteggiuu. In quell moment, a sta a ona stima, a Nizza gh'e 4.250 abitant [4] , on terz del 1340 a cunt de la Pesta Negra de quarant'ann innanz.

La cittaa la viv insemma a la Savoia in de l'istessa entitaa politega infinna al 1860 , anca se per do volt la fara part de la Francia : la prima cont el Luis XIV , la segonda cont el Napoleon I ch'el annett la Contea de Nizza e la ciama "Departiment di Alp Marittim". El passagg dal Regn de Sardegna a la Francia in del 1860 l'e preceduu da on referendum , cont el 99% di elettor nizzard (mas'c adult) che scernissen la scheda per l'annession (anca se l'e stada ona votazion dubbia, piena de sospett de broj). La cittaa la restera on bel poo oggett di rivendicazzion nazzionalistegh italian, ma apos de la Segonda Guerra Mondial de rivendicazzion compagn ghe n'e staa puu. In cambi, gh'e di organizzazzion identitari 'me Nissa Rebela che voeuren l'indipendenza de la Contea de Nissa da la Francia, o almanch ona gran autonomia.

La lengua nizzarda ( lou nissart ) l'e ona lengua che la somija on bel poo a l' occitan e ai lengu del Nord Ovest de l'Italia, cont ona gran influenza de l'italian letterari e, in di ultemm temp, del frances.

La canzon de Nissa la se ciama "Nissa la bella" e la so prima strofa la fa insci: O la mieu bella Nissa / Regina de li flou / Li tieu viehi taulissa / Ieu canterai toujou. / Canterai li mountagna / Lou tieu tan rique decor / Li tieu verdi campagna / Lou tieu gran souleu d'or... , che voltaa in lombard voeur di: "O la me bella Nissa, regina di fior, mi cantaroo semper i to vecc tecc. Cantaroo i montagn, el to paesagg insci ricch, i to campagn (insci) verd, el to gran so de or".

A Nizza gh'e nassuu el Giusepp Garibaldi , vun di pussee important patriotta italian, ma anca di alter patriota minor, compagn de l' Augusto Anfossi .

Flower Parade [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Muzei [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

I muzei pio 'mportancc de Nisa i e:

  • El muzeo biblich de Marc Chagall.
  • El muzeo Matisse.
  • El muzeo de art moderna.
  • El muzeo Massena

Cita 'nzemelade [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Nisa ł'e 'nzemelada co:

Riferimencc [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

  1. Un savoir-faire et un equipement complet en matiere d’accueil Arqiviad qe: [1] , site de la CANCA
  2. Les chiffres cles du tourisme a Nice Arqiviad qe: [2] , site municipal
  3. Union des aeroports francais - Resultats d'activite des aeroports francais 2007 - Trafic passagers 2007 classement - page 8 Arqiviad qe: [3]
  4. Alain Ruggiero (curador), Nouvelle histoire de Nice, Toulouse, Privat, 2006, 383 pagin.