Nisa
Comun
|
|
|
Dats aministrativ
|
Nom ofical
|
Nice
|
Stat
|
Francia
|
Region
|
Provence-Alpes-Cote d'Azur
|
Dipartiment
|
Alpes-Maritimes
(
prefecture
)
|
Arrondissement
|
Nisa
(Capoloch)
|
Canton
|
Capoloch de 14 cantu
|
Lengue oficai
|
lengua francesa
|
Politega
|
Sindegh
|
Christian Estrosi
(15 magg 2017)
|
Territore
|
Coordinade
|
43°42′07″N
7°16′06″E
/
43.701944°N 7.268333°E
43.701944; 7.268333
|
OSM
|
170100
|
Voltituden
|
0 e 520
m
s.l.m
|
Superfix
|
71,92
km²
|
Abitants
|
348 085 ab.
(1º genar 2021)
|
Densitaa
|
4839.89 ab./
km²
|
Confin
|
Aspremont
,
Cantaron
,
Colomars
,
Eze
,
Falicon
,
Gattieres
,
La Gaude
,
Saint-Andre-de-la-Roche
,
Saint-Jeannet
,
Saint-Laurent-du-Var
,
Tourrette-Levens
,
La Trinite
e
Villefranche-sur-Mer
|
Fus orari
|
Central European Time,
UTC+01:00
e
UTC+02:00
|
Varie
|
Prefiss
|
493
|
Codex postal
|
06000, 06200, 06100 e 06300
|
Sigla autom.
|
6
|
Codex
INSEE
|
06088
|
Sant protetor
|
Reparada de Cezarea de Pałestina
|
Localizazion
|
|
Sit istituzional
|
Nisa
(en franses
Nice
; en
ucita
e 'n
catala
Nica
; en
piemontes
Nissa Maritima
; en
ligure
Nissa
; en
italia
e 'n
todesch
:
Nizza
; en
spagnol
Niza
; en
polach
Nicea
; en
lati
Nicæa
; en
grech
Νικα?α/Nikaia
; en russ
Ницца
) l'e 'na cita de la
Francia
meridiunala che la g'ha 344 064 abitancc, quinta pio granda de tota la Francia, e centro principal de la Costa Azzurra (Cote d'Azur). La fa part de la regiu
Provence-Alpes-Cote d'Azur
e del dipartiment de le
Alpi Maritime
.
L'e poch delons de la frontiera co l'Italia e del pont de vista geografich la fa part del bacino idrografiche del fiom Var, cunsiderat part de la regiu fizica italiana. Chesta puzisiu de cunfi la g'ha fat en maniera che Nisa la pases de spes de 'na duminasiu a l'otra: l'e stada cita de la
Provensa
po l'e pasada sota i Savoia endel 1388 e pio tarde al Regn Sardo-Piemontes. Cunquistada del Napuliu, la turna sota i Savoia dopo che chesto el g'ha perdit le so guere. La turna a deenta franseza ai
14 de zogn
del
1860
dopo de 'n plebiscito contestat e boicotat dei sustignidur de la permanensa sota 'l Regn Sardo-Piemontes. Ai tep dei Savoia l'ia ciamada uficialment
Nizza Marittima
per mia cunfundila co
Nizza Monferrato
.
Postada 'ntra 'l mar e i mucc, Nisa la pol sfrota dele atrative naturai emportante. El turismo, el comercio e l'aministrasu publica i e le ativita economiche pio 'mportante de la cita. Nisa la g'ha l'e segonda per capacita de ricesiu
[1]
e ogna an l'e vizitada de 4 miliu de turisti
[2]
.
El so aeroport l'e 'l ters de tota la Francia dopo i du de Parigi (Paris-Orly e Paris-de-Gaulle)
[3]
.
Abitancc censicc
La cittaa de Nizza la vegn foeura de duu insediament assee important de l'antichitaa, l'empori grecch de
Nikaia
(latin:
Nicæa
), fondaa nel
250 A.C.
dai abitant de
Massalia
, e 'l center roman de
Cemenelum
, assee important per 'vegh i Term e on stadi.
Apos de l'Ann Milla Nizza la fa part de la
Contea de Provenza
. L'e on port de ona quai importanza ma de sigur manch de
Marseja
, de
Tolon
e finna de
Antiba
. I rivolgiment politegh de la Contea de Provenza fann si che a la fin, nel
1388
, i nissard ghe fann
att de dedizion
al Duca de la
Savoia
per vess proteggiuu. In quell moment, a sta a ona stima, a Nizza gh'e 4.250 abitant
[4]
, on terz del
1340
a cunt de la
Pesta Negra
de quarant'ann innanz.
La cittaa la viv insemma a la Savoia in de l'istessa entitaa politega infinna al
1860
, anca se per do volt la fara part de la
Francia
: la prima cont el
Luis XIV
, la segonda cont el
Napoleon
I ch'el annett la
Contea de Nizza
e la ciama "Departiment di Alp Marittim". El passagg dal
Regn de Sardegna
a la Francia in del
1860
l'e preceduu da on
referendum
, cont el 99% di elettor nizzard (mas'c adult) che scernissen la scheda per l'annession (anca se l'e stada ona votazion dubbia, piena de sospett de broj). La cittaa la restera on bel poo oggett di rivendicazzion nazzionalistegh italian, ma apos de la
Segonda Guerra Mondial
de rivendicazzion compagn ghe n'e staa puu. In cambi, gh'e di organizzazzion identitari 'me
Nissa Rebela
che voeuren l'indipendenza de la Contea de Nissa da la Francia, o almanch ona gran autonomia.
La
lengua nizzarda
(
lou nissart
) l'e ona lengua che la somija on bel poo a l'
occitan
e ai lengu del Nord Ovest de l'Italia, cont ona gran influenza de l'italian letterari e, in di ultemm temp, del frances.
La canzon de Nissa la se ciama "Nissa la bella" e la so prima strofa la fa insci:
O la mieu bella Nissa / Regina de li flou / Li tieu viehi taulissa / Ieu canterai toujou. / Canterai li mountagna / Lou tieu tan rique decor / Li tieu verdi campagna / Lou tieu gran souleu d'or...
, che voltaa in lombard voeur di: "O la me bella Nissa, regina di fior, mi cantaroo semper i to vecc tecc. Cantaroo i montagn, el to paesagg insci ricch, i to campagn (insci) verd, el to gran so de or".
A Nizza gh'e nassuu el
Giusepp Garibaldi
, vun di pussee important patriotta italian, ma anca di alter patriota minor, compagn de l'
Augusto Anfossi
.
I muzei pio 'mportancc de Nisa i e:
- El muzeo biblich de Marc Chagall.
- El muzeo Matisse.
- El muzeo de art moderna.
- El muzeo Massena
Nisa ł'e 'nzemelada co:
- Alicante
, Spagna
- Antananarivo
, Madagascar
- Cape Town
, Sudafrica
- Cartagena, Colombia
- Cuneo
, Italia
- Edinburgh
, Scosia, Regn Unii
- Gda?sk
, Polonia
- Hangzhou
, Cina
- Houston, Texas
, Stati Unicc
- Kamakura
, Giapu
- Laval, Quebec
, Canada
- Libreville
, Gabon
- Louisiana (state)
, Stati Unicc
- Manila
, Filipine
- Miami, Florida
, United States
- Netanya
, Israele
- Noumea
,
Noa Caledonia
- Nurimberga
, Germania
- Phuket
, Tailandia
- Rio de Janeiro
, Brazile
- Saint-Denis
, Francia
- San Pietroburgo
, Russia
- Santa Cruz de Tenerife
, Spagna
- Sorrento
, Italia
- Szeged
, Ungheria
- Thessaloniki
, Grecia
- Yalta
, Ucraina
- ↑
Un savoir-faire et un equipement complet en matiere d’accueil
Arqiviad
qe:
[1]
, site de la
CANCA
- ↑
Les chiffres cles du tourisme a Nice
Arqiviad
qe:
[2]
, site municipal
- ↑
Union des aeroports francais - Resultats d'activite des aeroports francais 2007 - Trafic passagers 2007 classement - page 8
Arqiviad
qe:
[3]
- ↑
Alain Ruggiero (curador), Nouvelle histoire de Nice, Toulouse, Privat, 2006, 383 pagin.