La
Nintendo Company Ltd.
l'e un'azienda giapunesa, rinomada in tut el mund per la produziun de
videogiogh
e
console
.
Nintendo l'e anca vona di pussee grand multinaziunaj del paes.
L'e stada fata so el
23
de
setember
in del
1889
da
Fusajiro Yamauchi
.
Al principi di ann '80 la Nintendo l'e pasada dai giogh de carte e mecanich ai giogh eletronich. Anca se l'e nada dent el mund di videogiogh in del
1975
cume destributur dela console
Magnavox Odyssey
, in del
1977
l'ha tacaat a fa so di console propri. Per el grand sucess ciapaat in
Giapun
, in del
1985
la Nintendo l'e ruada in del mercat del'
America del Nord
e l'ann a seguta in
Europa
.
La Nintendo l'ha faat so 6 console da tavul: el
Famicom
/
NES
, el
Super Famicom
/
SNES
, el
Nintendo 64
, el
GameCube
, el
Wii
- faa anca in
versiun mini
, el
Wii U
e 'l
Nintendo Switch
, faa po in versiun
Lite
. Ancasi a la console da tavul, la Nintendo ha prudut di console purtatil, 'me el
Game Boy
, avanzaa po in del
Game Boy Color
e
Game Boy Advance
, quater versiun del
Nintendo DS
, tri versiun del
Nintendo 3DS
(
3DS
,
3DS XL
e
2DS
), el
Virtual Boy
, i
Game & Watch
, i
Pokemon Mini
e i
Nintendo Mini Classics
.
La Nintendo ha publicaat pusse de 500 giogh, cunt el jutt de olter grupp per lo svilupp. In 30 ann la Nintendo ha vendut pusse de 577 miliun de console e 3,5 miliard de copi di videogiogh. El
23
de
setember
2009
la Nintendo la festegia el so 120° ann de vita.
Dal
2002
, el president dela Nintendo a l'e
Satoru Iwata
. La mascotte dela Nintendo a l'e
Mario
, un persunagg faat so in del
1981
da
Shigeru Miyamoto
per el videogiogh arcade
Donkey Kong
. In del 2015 el Iwata el mor e 'l president el deventa
Tatsumi Kimishima
finna al 2018 e dopu el
Shuntaro Furukawa
.