I
lengov romanze
inn un ram de la fameja
indo-europea
che gh'hann dent tucc i lengov ch’i vegnen sgio del
latin
, la lengua de la
Roma antiga
.
Gh'e pussee de 700 milion de sgent ch'i parlen 'na lengua romanza, soratut in di
Amereghe
, in
Europa
e in
Africa
, ma anca in d'una quai region chi e la per el mond.
I radis di lengov romanze i inn quei del latin volgar (da
vulgus
, "popol" in
latin
), che l'era un
sociolet
spantegad per tute i terre de l'Imperi e l'era parlad di soldad, di coloni e di bodegher de l'Imperi. El se spartiva del latin classegh, che l'era la lengua di class elevade de
Roma
, e l'era el dialet che se drovava per i scrit.
I lengov romanze pussee cognossude inn quei che inn anca lengov nazzionai de vun o pussee paes, el var a di:
Portughes
,
Spagnœul
,
Franzes
,
Italian
,
Romen
e
Catalan
.
I lengov romanze moderne gh'han varie diferenze cont el
latin classegh
:
- Manchen i
declinazzion
(fœura del Romen). La pupart di parolle di lengov romanze i vegnen del
cas acusativ
latin.
- El manca el gener neuter: a gh'e poche ecezzion, el var a di 'l Romen e 'l
Napolitan
, oltra a on quai plural
italian
(
muro
>
muri
/
mura
;
braccio
>
bracci
/
braccia
;
ginocchio
>
ginocchi
/
ginocchia
; ecc.) e i pronom neuter de l'Italian, del
Spagnœul
e del
Portughes
.
- Inn doperad i
articoi
.
- Inn nassud temp e mœud verbai nœuv, compagn del
passad prossem
e 'l
condizzional
.
- I verb "vesser" e "have" inn doprad 'me ausiliar per i temp verbai compost (fœura del Portughes, che, per esempi, el gh'ha on temp derivad del
plucheperfet latin
).
La lengua romanza pussee arenta al latin l'e 'l
Sardagnœul
, che per la soa posizzion isolada el gh'ha havud poch de modifeghe cont el passa di secoi. N’oltra variant assee conservativa l'e 'l
Toscan
. I lengov pussee inovative inn i
lengov d'oil
, in de la
Francia
de sora, per i so posizzion de confin cont el
mond germanegh
. El Romen l'e un tipo de sintesi in fra una bas forta latina e di element inovativ
iliregh
,
dacegh
,
grech
,
slav
e
turch
.
El latinista
italian
Massimo Pei
l'ha marcad in quella manera chi chi el grad de variazzion di lengov romanze respet al latin:
- Sardagnœul: 8%
- Toscan > Italian: 12%
- Spagnœul: 20%
- Romen: 23,5%
- Ocitan
: 25%
- Portughes: 31%
- Franzes: 44%
'Na distinzion importanta de fa l'e quella in tra romanz insular (el Sardagnœul, e in passad l'antigh cors, voramai estint) e quell continental. Quest chi l'e spartid in du toch prinzipai: el romanz ocidental e 'l romanz oriental.
De norma el prim el gh'ha el
plural sigmadegh
(che 'l finiss in /s/) e 'l segond invezi el ghe l'ha
vocalegh
o
metafonedegh
(che 'l finiss par vocal, o el cambia la propia vocal tonega). A bon cunt besogna save che i lengov de l'Area Padana (el
grup gall-italegh
, el
venet
e l'
istriota
), che i fan part del grup ocidental, gh'han despess on plural vocalegh e mai sigmadegh. Quella roba chi la suced di vœulte anca in
Furlan
(che 'l gh'ha di parolle che finissen in /i/) e in del
Romancc
(che 'l gh'ha di parolle che finissen in /a/). Inoltra in del
Frances
la /s/ se la sent asquas pu.
- Plural vocalegh: italian,
cors
,
sicilian
, venet, gall-italegh, rumen, istriota,
dalmadegh
.
- Plural sigmadegh: portughes, spagnœu,
catalan
, sardagnœu, franzes, furlan,
ladin
, romancc.
- Lengov indo-europei
- Lenguv italigh
- Lenguv latin-falisch
- Latin
(
Latinum
)
- Sardagnœu
(
Sardu
)
- Grup ucidental
- Grup galuiberigh
- Grup retucisalpin
- Grup galuitaligh
- Venet
(
Veneto
)
- Grup ucidental
- Grup setentriunal
- Grup central (
Diałeto veneto sentrałe
)
- Istriota
- Grup iberigh
- Grup ucidental
- Castejan
/
Spagno
(
Castellano
/
Espanol
)
- Grup purtughes
- Grup uriental
- Grup galuretigh
- Grup muzarabigh
- Grup uriental
- Grup italigh
- Grup tuscan
- Grup balcanigh
Chi de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pœu in d'un quai parla rumanz da
ovest
a
est
.
- Latin
:
Illa claudit semper fenestram antequam cenat
.
- Purtughes antigh
:
Ela encerra sempre a janela antes de cear
.
- Purtughes
:
Ela fecha sempre a janela antes de jantar
.
- Sarvarian
:
Eia siampri ciarra la finiastra antis di cenari
.
- Galizian
:
Ela fecha sempre a xanela/fiestra antes de cear
.
- Estremegn
:
Ella sempri afecha la ventana antis de cenal
.
- Asturian
:
Ella pieslla siempre la ventana/feniestra enantes de cenar
- Leunes
:
Eilla pecha siempre la ventana primeiru de cenare
.
- Mirandes
:
Eilha cierra siempre la bentana/jinela atras de jantar
.
- Spagnœu
:
Ella siempre cierra la ventana antes de cenar
.
- Giudee-spagnœu
:
Eya siempre serra la ventana antes de senar
.
- Muzarab
: *"Ella cloudet sempre la fainestra abante de cenare".
- Aragunes
:
Ella tranca/zarra siempre la finestra antes de zenar
.
- Catalan
:
Ella sempre tanca la finestra abans de sopar
.
- Ucitan
:
Ella barra sempre/totjorn la fenestra abans de sopar
.
- Frances
:
Elle ferme toujours la fenetre avant de souper/diner
.
- Magoua
:
(Elle) a farm toujour la fnet avan k'a manj.
- Maurizian
:
Li touzur pou ferm lafnet avan (li) manze.
- Nurman
:
Lli barre trejous la crouesie devaunt de dainer
.
- Gallo
:
Ol terjou la couesee avant qe de hamer
.
- Picard
:
Ale frunme tojours l' creusee edvint ed souper
.
- Perziscan
:
Ena cerova suempre la velustra atrates di zzenar
.
- Valun
:
Elle sere todi li finiesse divant di soper
.
- Francucuntees
:
Lee chioue touedge lai f'netre d'vaint lou denaie
.
- Burbunes
:
Alle farme terjou la croisee devant de souper
.
- Burgugnun
:
All farme tojor lai fenetre aivan de dignai
.
- Arpitan
:
Le sarre toltin/tojor la fenetra avan de sopar
.
- Rumancc
:
Ella serra/clauda adina la fanestra avant ch'ella tschaina
.
- Ladin
:
Era stluj dagnora la finestra improma de cene
.
- Sulander
:
La sera sempro/semper la fenestra prima/danant da cenar
.
- Nones
:
Ela la sera semper la fenestra inant zenar
.
- Furlan
:
Je e sere simpri il barcon prin di cena
.
- Venet
:
Eła ła sara sempre la fanestra vanti de disnar
.
- Trentin uriental
:
Ela la sera sempre la finestra prima de zenar
.
- Lumbard uriental
:
Le la sera semper so la fenestra prima de sena
.
- Lumbard ucidental
:
Lee la sara semper su la fenestra inans de disna
- Emilian piasentin
:
Lee la sara seimpar so la finestra prima da disna
- Emilian bulugnes
:
Li la sera sanper la fnestra premma ed d?ner
.
- Rumagnœu fanes
:
Lia chiud sempr la fnestra prema 'd c'ne
- Piemuntes
:
Chila a sara semper la fnestra dnans ed sine
.
- Piemuntes canaves
:
Chila a sera semper la fnestra doant ed seinar
.
- Ligur
:
A særa senpre o barcon primma de cena
.
- Tuscan
:
Ella la hiude sempre la finestra pria ddi scenare
.
- Italian
:
Ella chiude sempre la finestra prima di cenare
- Curs cismuntan
:
Ella chjude sempre u portellu primma di cena
.
- Curs ultramuntan
:
Edda chjudi sempri u balconu prima di cina
.
- Sassares
:
Edda sarra/tanca sempri lu balchoni prima di zina
.
- Galures
:
Idda ciudi sempri lu balconi prima di cina
.
- Italian central
:
Essa cchiude sempre la finestra pprima de ccena
.
- Rumanesch
: Quella chiude zempre 'a finestra prima de magna
- Napolitan
:
Essa 'nzerra sempe 'a fenestra primma 'e magna
.
- Salentin
:
Edda chiuti sempri la fine?tra mprima cu cena
.
- Calabres
:
Idda sempi chiudi a finestra ant'a cina
- Sicilian
:
Idda chiudi sempri la finestra avanti ca cena
.
- Sardagnœu
:
Issa serrat semper sa bentana antes de chenare
.
- Istriota
:
Gila insiera senpro lo balcon preima da sena
.
- Arumanian
:
Ea nkidi totna firidi ninti di tsina
.
- Rumen
:
Ea inchide totdeauna fereastra inainte de a cina
.