한국   대만   중국   일본 
Lengov romanze - Wikipedia Va al contegnud

Lengov romanze

De Wikipedia
Lombard Quest articol chi l'e scrivud in lombard , con la Noeuva Ortografia Lombarda
Cartina di region indoa ghe se parla na lengua romanza

I lengov romanze inn un ram de la fameja indo-europea che gh'hann dent tucc i lengov ch’i vegnen sgio del latin , la lengua de la Roma antiga . Gh'e pussee de 700 milion de sgent ch'i parlen 'na lengua romanza, soratut in di Amereghe , in Europa e in Africa , ma anca in d'una quai region chi e la per el mond.

I radis di lengov romanze i inn quei del latin volgar (da vulgus , "popol" in latin ), che l'era un sociolet spantegad per tute i terre de l'Imperi e l'era parlad di soldad, di coloni e di bodegher de l'Imperi. El se spartiva del latin classegh, che l'era la lengua di class elevade de Roma , e l'era el dialet che se drovava per i scrit.

I lengov romanze pussee cognossude inn quei che inn anca lengov nazzionai de vun o pussee paes, el var a di: Portughes , Spagnœul , Franzes , Italian , Romen e Catalan .

Carateristeghe di lengov romanze [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Cartina di lengov romanze basada sora criter struturai e comparativ.

Diferenze principai cont el Latin [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

I lengov romanze in Europa: in verd fosch i lengov ocidentai, in quell pussee ciar i lengov orientai. In ross la ligna Spezzia-Rimen (de fat Carrara-Senigaja ) che la scompartiss i lengov romanze in du grup. In negher, la Romania somergiuda, el var a di i territori indoa ghe se parlava na lengua neo-latina incœu sparida.

I lengov romanze moderne gh'han varie diferenze cont el latin classegh :

  • Manchen i declinazzion (fœura del Romen). La pupart di parolle di lengov romanze i vegnen del cas acusativ latin.
  • El manca el gener neuter: a gh'e poche ecezzion, el var a di 'l Romen e 'l Napolitan , oltra a on quai plural italian ( muro > muri / mura ; braccio > bracci / braccia ; ginocchio > ginocchi / ginocchia ; ecc.) e i pronom neuter de l'Italian, del Spagnœul e del Portughes .
  • Inn doperad i articoi .
  • Inn nassud temp e mœud verbai nœuv, compagn del passad prossem e 'l condizzional .
  • I verb "vesser" e "have" inn doprad 'me ausiliar per i temp verbai compost (fœura del Portughes, che, per esempi, el gh'ha on temp derivad del plucheperfet latin ).

Diferenze principai in tra i lengov romanze [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Na vision d'insema di grup lenguistegh interior di lengov romanze.

La lengua romanza pussee arenta al latin l'e 'l Sardagnœul , che per la soa posizzion isolada el gh'ha havud poch de modifeghe cont el passa di secoi. N’oltra variant assee conservativa l'e 'l Toscan . I lengov pussee inovative inn i lengov d'oil , in de la Francia de sora, per i so posizzion de confin cont el mond germanegh . El Romen l'e un tipo de sintesi in fra una bas forta latina e di element inovativ iliregh , dacegh , grech , slav e turch .

El latinista italian Massimo Pei l'ha marcad in quella manera chi chi el grad de variazzion di lengov romanze respet al latin:

  • Sardagnœul: 8%
  • Toscan > Italian: 12%
  • Spagnœul: 20%
  • Romen: 23,5%
  • Ocitan : 25%
  • Portughes: 31%
  • Franzes: 44%

'Na distinzion importanta de fa l'e quella in tra romanz insular (el Sardagnœul, e in passad l'antigh cors, voramai estint) e quell continental. Quest chi l'e spartid in du toch prinzipai: el romanz ocidental e 'l romanz oriental.

De norma el prim el gh'ha el plural sigmadegh (che 'l finiss in /s/) e 'l segond invezi el ghe l'ha vocalegh o metafonedegh (che 'l finiss par vocal, o el cambia la propia vocal tonega). A bon cunt besogna save che i lengov de l'Area Padana (el grup gall-italegh , el venet e l' istriota ), che i fan part del grup ocidental, gh'han despess on plural vocalegh e mai sigmadegh. Quella roba chi la suced di vœulte anca in Furlan (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /i/) e in del Romancc (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /a/). Inoltra in del Frances la /s/ se la sent asquas pu.

Mapa di lengov romanze [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Tavula de cunfrunt tra vari lenguv rumanz [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Chi de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pœu in d'un quai parla rumanz da ovest a est .

  • Latin : Illa claudit semper fenestram antequam cenat .
    • Purtughes antigh : Ela encerra sempre a janela antes de cear .
    • Purtughes : Ela fecha sempre a janela antes de jantar .
    • Sarvarian : Eia siampri ciarra la finiastra antis di cenari .
    • Galizian : Ela fecha sempre a xanela/fiestra antes de cear .
    • Estremegn : Ella sempri afecha la ventana antis de cenal .
    • Asturian : Ella pieslla siempre la ventana/feniestra enantes de cenar
    • Leunes : Eilla pecha siempre la ventana primeiru de cenare .
    • Mirandes : Eilha cierra siempre la bentana/jinela atras de jantar .
    • Spagnœu : Ella siempre cierra la ventana antes de cenar .
    • Giudee-spagnœu : Eya siempre serra la ventana antes de senar .
    • Muzarab : *"Ella cloudet sempre la fainestra abante de cenare".
    • Aragunes : Ella tranca/zarra siempre la finestra antes de zenar .
    • Catalan : Ella sempre tanca la finestra abans de sopar .
    • Ucitan : Ella barra sempre/totjorn la fenestra abans de sopar .
    • Frances : Elle ferme toujours la fenetre avant de souper/diner .
      • Magoua : (Elle) a farm toujour la fnet avan k'a manj.
      • Maurizian : Li touzur pou ferm lafnet avan (li) manze.
    • Nurman : Lli barre trejous la crouesie devaunt de dainer .
    • Gallo : Ol terjou la couesee avant qe de hamer .
    • Picard : Ale frunme tojours l' creusee edvint ed souper .
    • Perziscan : Ena cerova suempre la velustra atrates di zzenar .
    • Valun : Elle sere todi li finiesse divant di soper .
    • Francucuntees : Lee chioue touedge lai f'netre d'vaint lou denaie .
    • Burbunes : Alle farme terjou la croisee devant de souper .
    • Burgugnun : All farme tojor lai fenetre aivan de dignai .
    • Arpitan : Le sarre toltin/tojor la fenetra avan de sopar .
    • Rumancc : Ella serra/clauda adina la fanestra avant ch'ella tschaina .
    • Ladin : Era stluj dagnora la finestra improma de cene .
    • Sulander : La sera sempro/semper la fenestra prima/danant da cenar .
    • Nones : Ela la sera semper la fenestra inant zenar .
    • Furlan : Je e sere simpri il barcon prin di cena .
    • Venet : Eła ła sara sempre la fanestra vanti de disnar .
    • Trentin uriental : Ela la sera sempre la finestra prima de zenar .
    • Lumbard uriental : Le la sera semper so la fenestra prima de sena .
    • Lumbard ucidental : Lee la sara semper su la fenestra inans de disna
    • Emilian piasentin : Lee la sara seimpar so la finestra prima da disna
    • Emilian bulugnes : Li la sera sanper la fnestra premma ed d?ner .
    • Rumagnœu fanes : Lia chiud sempr la fnestra prema 'd c'ne
    • Piemuntes : Chila a sara semper la fnestra dnans ed sine .
    • Piemuntes canaves : Chila a sera semper la fnestra doant ed seinar .
    • Ligur : A særa senpre o barcon primma de cena .
    • Tuscan : Ella la hiude sempre la finestra pria ddi scenare .
    • Italian : Ella chiude sempre la finestra prima di cenare
    • Curs cismuntan : Ella chjude sempre u portellu primma di cena .
    • Curs ultramuntan : Edda chjudi sempri u balconu prima di cina .
    • Sassares : Edda sarra/tanca sempri lu balchoni prima di zina .
    • Galures : Idda ciudi sempri lu balconi prima di cina .
    • Italian central : Essa cchiude sempre la finestra pprima de ccena .
    • Rumanesch : Quella chiude zempre 'a finestra prima de magna
    • Napolitan : Essa 'nzerra sempe 'a fenestra primma 'e magna .
    • Salentin : Edda chiuti sempri la fine?tra mprima cu cena .
    • Calabres : Idda sempi chiudi a finestra ant'a cina
    • Sicilian : Idda chiudi sempri la finestra avanti ca cena .
    • Sardagnœu : Issa serrat semper sa bentana antes de chenare .
    • Istriota : Gila insiera senpro lo balcon preima da sena .
    • Arumanian : Ea nkidi totna firidi ninti di tsina .
    • Rumen : Ea inchide totdeauna fereastra inainte de a cina .

Vos corelade [ Modifega | modifica 'l sorgent ]