La Corazzada Potemkin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chi l'e scrivuu in lombard , grafia milanesa .
Vuna di locandin original del film

La Corazzada Potemkin (in russ : Бронено?сец ≪Потёмкин≫ [br?n???nos??ts p??t??mk??n]) a l’e el titol d’on film mut sovietegh del 1925, dirett del Sergej Ejzen?tejn e prodott del studio Mosfilm .

El film, pensaa coma propaganda revoluzionaria, el cunta su de l’ammutinament di mariner contra i offiziaj ch’el gh’era staa in del 1905 in su la corazzada Potemkin. A l’e consideraa coma vun di mej film e vun di pu important de la storia del cinema.

Tramma e stil [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El film l’e ambientaa in del giugn del 1905 in su la barca in del Mar Negher e in la cittaa de Odessa ; a l’e dividuu in cinch episodi:

  • “Omen e vermisej” (Люди и черви Ljudi i ?ervi ), indova i mariner protesten perche la carn che gh’hann de mangia a l’e marscia;
  • “Dramma in sul pont” (Драма на тендре Drama na tendre ), indova el gh’e l’ammutinament di mariner cont el so leader, el Vakulen?uk, che l’e copaa;
  • “On mort el voeur giustizia” (Мёртвый взывает Mjortvyj vzyvajet ), indova la gent de Odessa la piansg per la mort del Vakulen?uk;
  • “I scar de Odessa” (Одесская лестница Odesskaja lestnica ), indova i soldaa imperiaj intervegnen e massacren la gent de Odessa che l’era dree rebelass;
  • “Enconter cont el squadron” (Встреча с эскадрой Vstre?a s eskadroj ), indova on squadron el gh’ha de attacca la corazzada rebel, ma al contrari la sbassa i cannon e la se gionta a la rebellion, a sventola la bandera rossa .
I soldaa a marcia gio di scar de Odessa

El film l’e faa su per tra denter i spettado e, coma film de propaganda, fa capi finn del prenzippi che i marinaa rebej de la Potemkin a hinn quij bon e i offiziaj hinn i cattiv. El simbolism doperaa in del film l’e caratteristegh de tutta la produzion de l’Ejzenstejn: la tristezza e el piant - soratutt per la mort del Vakulen?uk - la devegn revolta contra i oppressor imperiaj.
El cannon a l’e despess inquadraa dritt in de la bocca, per fa vede a i spettado ona immagen del poder e de la potenza de violenza e distruzion; el cannon el devegn pero anca on simbol de arma per la libertaa, soratutt in de l’ultema scena. I trii monument del leon inquadraa in la revolta de Odessa hinn anca compagn e hinn simboj di tre fas de la revolta: in la prima inquadratura el leon l’e dree dormi, coma el popol ch’el subiss el poter di oppressor senza fa nagott. In de la segonda inquadratura el leon el se desseda, a representa el popol ch’el se rebella al poter tirannegh; in la terza el leon l’e dree rungi, a representa el popol che, cont la reazion violenta, el tra gio el poder.

I scar de Odessa [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

La scena in su i scar de Odessa a l’e la pussee famosa de tutt el film, considerada vuna di scen pussee revoluzionari e “classegh” de la storia del cinema. In la scena, i soldaa zarista marscien gio di scar a sbara e copa tucc i rebej - civij - che troeuven; a la finn di scar la gh’he ona division de Cosacch a cavall che la tacca la folla del bass.

La scena a l’e caratterizzada de pussee inquadratur, cont immagen de vittim coma ona donna cont on pince-nez , on fiolitt e la so mader, on student in uniform e ona tosa in etaa de scoeura. La sequenza pussee famosa a l’e pero quella dova ona mader cont el so fioeu in la carrozzina a l’e copada e la carrozzina la siguta a anda in de per le gio di scar.

El fioeu in la carrozzina a borla gio di scar

In la realtaa, el massacher in su i scar el gh’e minga staa, ma cont el riva de la Potemkin in del port de Odessa gh’eren staa di demostrazion in la cittaa e i soldaa imperiaj even sbaraa in su la folla, a copa on quaj centiner de personn.

Reazion [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El montagg a l’e staa completaa a man menter la pellicola l’era giamo dree vess proiettada, in la premiere del 21 de desember del 1925 al Teater Bol’?oj de Mosca .

El film, quand l’e staa mettuu foeura in l’ Union Sovietega , el gh’ha minga avuu el success che l’Ejzenstejn el sperava; a l’e pero staa de subit ben ciappaa foeura de l’Union. Quel che l’ha colpii pussee el pubblegh, pero, a l’e minga staa la politega, ma el dopera insci tant (per l’epoca) la violenza.
Al di d’incoeu, a l’e consideraa coma vun di film pussee bej de la storia e la se troeuva semper in di elench di film mejor faa su de critegh cinematografegh e de regist famos.

In la coltura popolar [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El film a l'e deventaa famosissim in Italia grazia a il secondo tragico Fantozzi indova i dependent, Fantozzi inclus, a hinn obbligaa del capo a vede di film vegg, cont la fittizzia "La corazzata Kotiomkin" dent. On di che perden la partita de l'Italia per vedell anmo el Fantozzi el va, in del moment di comment, in sul palch per di:

≪Per me, la Corazzata Kotiomkin, e una cagata pazzesca≫

Fras che la mena a "92 menut de plaus" e a 'na rebellion di lavorator che costringen el capo a vede di film popolar.