|
Quest articol chi l'e in la Vedrina de la Wikipedia
|
|
El
Giovann Adamm II de Liechtenstein
(in
todesch
:
Hans-Adam II von Liechtenstein
; nomm intregh in todesch:
Johannes Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein
;
Zurigh
,
14 de febrar
del
1945
) a l'e 'l
princip del Liechtenstein
, a parti del
1989
.
El gh'ha anca i titoi de Duca de Troppau e Jagendorf e de Cont de Rietberg e l'e el monarca el pussee scior d'Europa, cont on patrimoni de squasi cinch miliard de dollar.
El nass a
Zurigh
el 14 de febrar del 1945, fioeu del princip
Francesch Giusepp II
e de la soa miee
Giorgina de Wilczek
. Oltra a la
cittadinanza
del
Liechtenstein
el gh'ha anca quella de l'
Austria
.
In del 1965 el va a studia gestion a l'
Universita de San Gall
, anca se 'l voreva studia in del camp umanistegh o de la fisega. El se laurea cont ona tesi in su l'informatizzazion del settor bancari in del 1969, in del midemm ann el se marida cont la
Maria del Liechtenstein
.
El tacca donca a lavora per sistema el business de familia, ch'a l'era in d'on stat gramm, tant de mena el pader, che l'eva perduu i patrimoni in
Cecoslovacchia
, che costituiven squasi el 90% di patrimoni de familia, a causa di
decrett Bene?
, a vend part del patrimoni artistegh per finanziass.
El tacca a reorganizza la
LGT Bank
, prima gestida in manera fallimentara di familiar del pader, de familia cont i principi che l'eva cognossuu in la soa pratega a Londra e in di agn '70 el ciappa el controll anca di aziend di Liechtenstein in Austria. Tornaa in pee i business de la familia el voreva torna a studia a l'universita, ma in del 1984 el pader el ghe passa el poder esecutiv.
A la mort del pader in del 1989 el deventa
princip regnant
e 'l se occupa subit de dagh al Liechtenstein 'na soa
politega foresta
desligada de quella de la
Svizzera
- so obietiv giamo de quand che l'era giovin - el riess anca a fa entra el so Pajes in di
Nazion Unii
in del 1990, dopo de 'n tira e molla cont el
Landtag
ch'el pensava che partegni ai Nazion Unii el fuss 'n trasa de danee, che l'ha accettaa poeu de paga quand che 'l Princip el s'e offert de pagaj lu, a patt de pode scerni anca el reppresentant. El riess anca a supera l'opposizion di
Stat Unii
, contrari a l'ingress di Stat piscinitt in l'organizzazion, grazia a l'intervent del
Clairborne Pell
,
senator
espert de
diplomazia
che l'era staa el so padron de giovin.
Pocch dopo el se scontra ancamo cont el Landtag in su la possibilita de entra in del
Spazzi Economich Europee
, roba per luu fondamental degia che 'l Liechtenstein l'avaria avuu di vantagg a commercia liberament cont i so vesin, e a la fin l'entra in del SEE.
In del 2000 el fonda l'
Istitut Liechtenstein in su l'autodeterminazion
per studia el fenomen de l'autodeterminazion e di secession.
In del 2003 el Popol l'accetta 'na reforma de la
Costituzion
che la volza i so poder e la da la possibilita ai sgent de toeu via la
monarchia
e ai
comun
de
seced
del Stat. Poeu, in del
2004
, l'ha lassaa el poder de toeu di decision ordinari al fioeu
Luis
, che donca a l'e el
reggent
.
In del 2009 l'ha publegaa 'n volumm,
El Stat in del Terz Millenni
, indova che 'l se interroga in sul futur di Stat in del mond e 'l sostegn la necessita de 'vegh men Stat, de 'vegh pussee servizzi offert, anca del Stat, a mercaa e del diritt de
secession
e de
autodeterminazion
.
|
≪L'obiettiv del terz millenni el gh'ha de vess la trasformazion d'ogni
Stat
in d'ona societa pacifica al servizzi de l'umanita. L'umanita la gh'avaria pu de servi el Stat e vede la soa esistenza menasciada di
guerr
o di alter mesur statai≫
|
|
|
El sostegn che la
monarchia
la sibia 'n sistema pussee bon de la
republega
degia che 'l monarca a l'e desligaa di partii e de la politega correnta e donca el po avegh 'na vision pussee a longh termen. El sostegn, pero, che 'l bon poder de la monarchia el gh'abia de vess contrabelanciaa cont la possibilita per el popol de sfiducia el monarca.
El sostegn che 'l poder e 'l roeul del Stat el gh'abia de vess sbassaa considerevolment e che i fonzion 'me el
welfare
deverian vess on affar di comunita locai, che sarien dotaa de autonomia impositiva, e di famili e minga del Stat central.
El sostegn el passagg di scern del Stat ai sgent, per esempi in l'istruzion - l'insubiss l'introduzion de 'n
voucher scoeula
cont di scoeul in concorrenza in tra de lor gestii di comunita locali e di privaa - e in del camp di droeugh, tant de sostegni del 1997 che saria mej legalizzaj tutt per sbassa i cost sociai e sanitari e da men poder a la malavitta e ai terrorista.
El se oppon fortement ai idej
nazionalista
e
socialista
, che considera 'me ona malattia di popolazion che menen a di guerr e a di conflitt in tra i sgent. El pensa che on Stat fonzionant e debon democrategh el gh'abia de renonzia al monopoli in sul territori, e che per fall 'na comunita la gh'abia de vess bona de "migra cont el so territori", roba possibel doma cont l'autodeterminazion di comunita locai.
Se retegn el so pensee arent a quell de la
scoeula austriega
: El refuda el
protezionism
, i sussidi a l'
agricoltura
e i sostegn ai industri inefficient, el sostegn inveci come pussee
liber mercaa
e gestion privada di servizzi poeudan jutta a miora el servizzi e a faj anda innanz a nivell de tecnologia. El sostegn el sistema pensionistich a capitalizzazion.
El se deciara contra de l'
abort
, che l'e de fatt fortement limitaa in del Principaa, e l'ha dii de vess pront a dopera el so diritt de
veto
per bloccall se 'l fuss insubii.