El
Francesco Hayez
(
Venessia
,
10 febrar
1791
?
Milan
,
26 nuembor
1882
) l'e stai un
pitur
d'urigin venessiana
[1]
, cunsiderad cume el massim espunent dal
rumanticism
storich italian.
El Francesch l’e nassud ind una familia d’urigin pupular. El pador Giuan l'era de urigin
frances
; la mador Chiara Torcella l’era de
Muran
.
El picul Francesch l’era ultim de cinch fioi, cressud da la surela d'la mador che l'eva spusad
Giovanni Binasco
,
armadu
e
mercant d'art
, prupietari de 'na buna culession de
quador
.
Bele da picinin el mustreva bune qualita de
disegn
e par quest el ziu l’ha indirissad a un
restauradu
par impara el
meste
.
Dopu l’e diventad
garson
dal pitur
Francesco Magiotto
cun el qual l’e stai par tri an. L’ha fai el prim curs de
nud
ind el
1803
e ind el
1806
l’ha inissiad a frequenta i curs de pitura d'la
Nova Academia de Bele Art
indue el gh’eva cume prufessur
Teodoro Matteini
.
Ind el
1809
l’ha vinsud un cuncurs de l'
Academia de Venessia
[2]
par anda ind un curs a l'
Academia de San Luca
a
Ruma
. A Ruma l’e stai guidad dal
Canova
che’l gh’ha fai da prutetur ind i an ruman.
Ind el
1814
l’ha lassad Ruma dopu un'agression par fat de cor, e’l s’e trasferid a
Napuli
indue gh’e stai cumissiunad da
Gioacchino Murat
el quador
Uliss a la curt de Alcinoo
.
Ind el
1822
l’e stai ciamad a insegna a l'
Academia de Bele Art de Brera
, cume 'iut de
Luigi Sabatelli
. L’e stai prufessur a l'academia cume giunt fin al
1850
, quand, ala mort de Sabatelli n’ha ciapad la
cadrega
che l’ha tegnud fin al
1879
[3]
.
L’e mort a Milan el
21 disembor
1882
a l'eta de 91 an.
La so migliur prudussion artistega la cunsist ind una culession de ritrat che l'ha fai ai om e a le done pusse famus d'i so temp:
Gioacchino Rossini
,
Ugo Foscolo
,
Alessandro Manzoni
,
Antonio Rosmini
,
Massimo d'Azeglio
,
Cavour
, ecc
[4]
.
Un elench cumplet d’le so opere l'e miga facil parche el pitur el firmeva e’l dateva miga i so
quador
. De solit la data indicada ind i
libor
l'e miga quela de prudussion, ma l'e quela de dunassion. Ancasi el Francesch l’era solit de pitura pusse d’una volta i stess suget cun picule mudifiche o anca sensa variassion.
L'e quest el casu de
El Bas
, la so opera pusse famusa, che l'e staia piturada in quator version.
La prima, cumpletada ind el 1859, l'e cunservada a Milan ind la Pinacuteca de Brera, menter la
variant triculur
che l'e stata realisada ind el 1861 per la familia Mylius, in
bianch
,
russ
e
verd
in ucasion de l'
unita d'Italia
, l'e staia venduda a l'asta da
Sotheby's
a
Lundra
, el
12 nuembor
dal
2008
.
La so
art
l’e basada su bune capacita de disegnadu. La magiur critica che la vegn faia ai so meste, l’e che i en fred e artificius. Par quest el so rumanticism l'e sempor stai cunsiderad furmal e miga sustansial.
-
Ritrat de familia
(1807)
Muse Luigi Bailo,
Trevis
-
Aristotel
(1811)
Galeria de l'Academia, Venessia
-
Uliss a la curt de Alcinoo
(1813-1815)
Galeria Nassiunal de Capodimonte, Napuli
-
Rinald e Armida
(1814)
Galeria de l'Academia, Venessia
-
Ritrat de Giuseppe Roberti
(1819)
Muse Civich, Bassan
-
I vespor sicilian
, Scena 1 (1821-1822)
Culession privada, Milan
-
Ritrat d'la familia Stampa de Sunsi
(1821-1822)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Ritrat de Antonietta Vitali Sola
(1823)
Culession privada, Milan
-
-
La
Madalena
penitent.
(1825)
Civica Galeria d'Art Muderna, Milan
-
Ritrat de Carolina Zucchi
(1825)
Muse Civich d'Art Antiga de Turin
-
Ritrat dal Cunt Ninni
(1825)
Culession privada, Trevis
-
Venere
ch'la schersa cun du culumbe (Ritrat d'la balerina
Carlotta Chabert
)
(1830)
Muse d'Art Muderna e Cuntempuranea de Trent e Ruveret, Trent
-
Ritrat de Don Giulio Vigoni da picinin
(1830)
Culession privada, Milan
-
Ritrat de Pompeo Marchesi
(1830)
Civica Galeria d'Art Muderna, Milan
-
El bagn d'le
Ninfe
(1831)
Culession privada, Lugan
-
I profugh de
Parga
(1831)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
-
Bagnant
(1832)
Culession privada, Pavia
-
Ritrat de Cristina de Belgiuius Trivulsi
(1832)
Culession privada, Firenss
-
Betsabea
al bagn
(1834)
Culession privada, Lugan
-
Ruth
(1835)
Culession Cumunal d'Art Antiga, Bulogna
-
L'asedi de
Gerusalem
(1838-1850)
Palass Real, Turin
-
Udalisca
sdraiada
(1839)
Culession privada, Milan
-
La scarcerassion de
Vettor Pisani
.
(1840)
Vila Carlotta, Tremess
-
Ritrat d'la Princesa de Sant'Antim
(1840-1844)
Muse de San Martin, Napuli
-
Ritrat de l'imperadu d'Austria
Ferdinando I d'Asburgo
.
(1840)
Muse dal Rissurgiment, Milan
-
Ritrat de
Alessandro Manzoni
(1841)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
I du
Foscari
(1842)
Galeria d'Art Muderna, Firenss
-
Pense Malinconich
(1842)
Culession privada, Milan
-
Ritrat de Felicina Caglio Perego de Cremnagh
(1842)
Culession privada, Milan
-
Sanson
e'l Leon
(1842)
Galeria d'Art Muderna, Firenss
-
Encunter tra
Esau
e
Giacob
(1844)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
-
I vespror sicilian
, Scena 3 (1846)
Galeria Nassiunal d'Art Muderna, Ruma
-
Ritrat de Teresa Manzoni Stampa Borri
(1847-1848)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
-
Ritrat de Antonietta Tarsis Basilico
(1851)
Culession privada, Ruma
-
Ritrat de Matilde Juva-Branca
(1851)
Civica Galeria d'Art Muderna, Milan
-
Gentildona Venessiana
(c. 1852)
Culession privada, Milan
-
Done Venessiane
(1853)
Vila Carlotta, Tremess
-
Ritrat d'la Cuntesina Antonietta Negroni Prati Morosini
(1858)
Civica Galeria d'Art Muderna, Milan
-
Dopu el bagn
(1859)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Nud
(c. 1859)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Ritrat dal Cunt Baglioni
(c. 1860)
Culession privada, Trevis
-
Ritrat de
Massimo d'Azeglio
(1860)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Autoitrat
(1878)
Galeria d'Art Muderna, Venessia
-
Ritrat de
Camillo Benso Cunt de Cavour
(1864)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
La preferida de l'harem (1866)
Culession privada, Milan
-
Nud cun libor
(1866)
Vila Carlotta, Tremess
-
La ciuciara
-
I ultim mument dal dus
Marin Faliero
(1867)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
La distrussion dal Tempi de Gerusalem.
(1867)
Galeria d'Art Muderna, Venessia
-
Odalisca
(1867)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Ritrat de
Gioacchino Rossini
(1870)
Pinacuteca de Brera, Milan
-
Ritrat d'la Cuntessa Antonietta Negroni Prati Morosini, Casati Ovale
(1872)
Civica Galeria d'Art Muderna, Milan
-
Un vas de fiur su la finestra de un
harem
(1881)
Pinacuteca de Brera, Milan
- ↑
Francesco Pirovano, Milano, nuovamente descritta
- ↑
Atti della reale Accademia e del r. Istituto di belle arti in Venezia
- ↑
Biblioteca italiana, ossia giornale di letteratura, scienze ed arti
- ↑
Lorenzo Pareto, Camillo Pallavicino e Massimiliano Spinola, Descrizione di Genova e del Genovesato...