한국   대만   중국   일본 
Francesco Hayez - Wikipedia Va al contegnud

Francesco Hayez

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chi l'e scrivuu in Lumbard , cun l'urtugrafia insubrica unificada .
Uturitrat de quand el gh'eva 69 an ( 1860 )

El Francesco Hayez ( Venessia , 10 febrar 1791 ? Milan , 26 nuembor 1882 ) l'e stai un pitur d'urigin venessiana [1] , cunsiderad cume el massim espunent dal rumanticism storich italian.

Biugrafia [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El Francesch l’e nassud ind una familia d’urigin pupular. El pador Giuan l'era de urigin frances ; la mador Chiara Torcella l’era de Muran .

El picul Francesch l’era ultim de cinch fioi, cressud da la surela d'la mador che l'eva spusad Giovanni Binasco , armadu e mercant d'art , prupietari de 'na buna culession de quador .

Bele da picinin el mustreva bune qualita de disegn e par quest el ziu l’ha indirissad a un restauradu par impara el meste .

Dopu l’e diventad garson dal pitur Francesco Magiotto cun el qual l’e stai par tri an. L’ha fai el prim curs de nud ind el 1803 e ind el 1806 l’ha inissiad a frequenta i curs de pitura d'la Nova Academia de Bele Art indue el gh’eva cume prufessur Teodoro Matteini .

Ind el 1809 l’ha vinsud un cuncurs de l' Academia de Venessia [2] par anda ind un curs a l' Academia de San Luca a Ruma . A Ruma l’e stai guidad dal Canova che’l gh’ha fai da prutetur ind i an ruman.

Ind el 1814 l’ha lassad Ruma dopu un'agression par fat de cor, e’l s’e trasferid a Napuli indue gh’e stai cumissiunad da Gioacchino Murat el quador Uliss a la curt de Alcinoo .

Ind el 1822 l’e stai ciamad a insegna a l' Academia de Bele Art de Brera , cume 'iut de Luigi Sabatelli . L’e stai prufessur a l'academia cume giunt fin al 1850 , quand, ala mort de Sabatelli n’ha ciapad la cadrega che l’ha tegnud fin al 1879 [3] . L’e mort a Milan el 21 disembor 1882 a l'eta de 91 an.

Opere [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

El bas ( 1859 )

La so migliur prudussion artistega la cunsist ind una culession de ritrat che l'ha fai ai om e a le done pusse famus d'i so temp: Gioacchino Rossini , Ugo Foscolo , Alessandro Manzoni , Antonio Rosmini , Massimo d'Azeglio , Cavour , ecc [4] .

Un elench cumplet d’le so opere l'e miga facil parche el pitur el firmeva e’l dateva miga i so quador . De solit la data indicada ind i libor l'e miga quela de prudussion, ma l'e quela de dunassion. Ancasi el Francesch l’era solit de pitura pusse d’una volta i stess suget cun picule mudifiche o anca sensa variassion.

L'e quest el casu de El Bas , la so opera pusse famusa, che l'e staia piturada in quator version.

La prima, cumpletada ind el 1859, l'e cunservada a Milan ind la Pinacuteca de Brera, menter la variant triculur che l'e stata realisada ind el 1861 per la familia Mylius, in bianch , russ e verd in ucasion de l' unita d'Italia , l'e staia venduda a l'asta da Sotheby's a Lundra , el 12 nuembor dal 2008 .

Critica [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

La so art l’e basada su bune capacita de disegnadu. La magiur critica che la vegn faia ai so meste, l’e che i en fred e artificius. Par quest el so rumanticism l'e sempor stai cunsiderad furmal e miga sustansial.

Galeria [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

Riferiment [ Modifega | modifica 'l sorgent ]

  1. Francesco Pirovano, Milano, nuovamente descritta
  2. Atti della reale Accademia e del r. Istituto di belle arti in Venezia
  3. Biblioteca italiana, ossia giornale di letteratura, scienze ed arti
  4. Lorenzo Pareto, Camillo Pallavicino e Massimiliano Spinola, Descrizione di Genova e del Genovesato...