Carl'Albert de Savoia
(nomm intregh in
Italian
:
Carlo Alberto Amedeo di Savoia-Carignano
; in
piemontes
:
Carl Albert ed Savoja
; in
frances
:
Charles-Albert de Savoye
;
Turin
,
1798
-
Porto
,
1849
) l'e staa
re de Sardegna
, cont de
Barge
e settim
Princip de Carignan
, del
1831
al
1849
.
A l'era el fioeu del
Carl'Emanuel de Savoia-Carignan
e de la
Maria Cristina de Sassonia
. Ai temp del domini
frances
del
Piemont
, con la soa famiglia l'e staa costringiuu a sta a
Paris
, per torna a Turin doma in del
1814
, quand el
Vittori Emanuel I
l'e staa miss in sul trono.
In del
1817
el Carl'Albert l'ha sposaa la
Maria Teresa de Toscana
. In del
1820
l'ha pogiaa i ribei comandaa del
Santorre de Santarosa
; l'ann dopo, el dodes de marz, l'esercit piemontes el s'e ribellaa al Vittori Emanuel, che 'l gh'ha ceduu el trono al fradell
Carlo Felis
. El Carl'Albert l'ha promettuu on Statutt, a condizion che 'l noeuv re (che al moment el se trovava a Modena), le confermass. Ma el re l'e tornaa a Turin e l'ha schisciaa i ribei e l'ha menaa in esili el Carl'Albert in
Portogall
a combatt contra i carbonar.
In del
1831
Carl'Albert l'e vegnuu re, ma l'e andaa dree a la politiga conservadris del Carlo Felis. In del
1843
pero, quand l'e scominciada ona noeuva stagion politiga grazzie aiminister intellettuai compagn de
Vincenzo Gioberti
o
Massimo d'Azeglio
, el governo l'e staa spostaa su di posizion pussee liberai.
El
cinch de marz
del
1848
l'ha firmaa el
Statutt Albertin
, la costituzion che l'e stada in vigor in Italia fina a la nassida de la
Repubbliga
novantott agn dopo. El
23 de marz
l'ha faa vegni el tricolor la bandera del so regn e l'ha deciaraa la guerra a l'
Austria
.
Dopo vess staa battuu, l'ha passaa el trono al fioeu Vittori Emanuel II e 'l s'e retiraa in Portogall, indove che l'e mort dopo pocch temp.