Anna Stepanovna Politkovskaja
(en
ruso
:
Анна Степановна Политковская
;
Noa York
,
30 de ost
del
1958
-
Mosca
,
7 de utuer
del
2006
) l'e stada 'na giornalista rusa e ativista per i derecc de l'om cunusida per la so upuzisiu a la guera 'n
Cecenia
e al president de la
Rusia
Vladimir Putin
.
[1]
La Politkovskaja la s'e fada 'n nom coi so reportage sura la Cecenia, endoche diversi giornalisti e lauradur umanitare i e stacc sequestracc e facc fo. 'Na olta po a le l'e stada arestada e po fada oget de na simulasiu de ezecusiu de la part dei militar rusi.
'N otra olta, endel setember del
2004
, quan che gh'ia 'n bal la crizi dei ostagi de
Beslan
, entat che l'ia sol aparechio per na a Beslan, l'e stada mal e la g'ha pirdit conoscensa. L'aparechio el g'ha duzit turna 'ndre per daga socors. I dutur i e mai stacc bu de spiega 'l malur ma 'n tacc i pensa che la sape stada 'nvelenada, pero le l'e scampada e l'e nada 'n nacc a fa informasiu.
La g'ha scriit diversi liber, tat sura la guera 'n Cecenia come sura la Rusia de Putin e la g'ha risiit diversi premi 'ntenasiunai.
Ai
7 de utuer
del
2006
, Anna Politkovskaja la ve copada 'ndel ascensur de la so ca, entat che l'ia dre a rientra. La so mort la g'ha mitit en muiment diverse persune e organizasiu en Rusia e 'ndel mont, per fa se che le circostanse de l'omicidio le vignies ciaride prima pusibol.
La Politkovskaja l'e nasida a
New York
endel 1958 col nom de
Anna Mazepa
, de genitur de urigin
ucraina
che lauraa come diplomatich a le
Nasiu Unide
. L'e crisida a Mosca e la g'ha studiat giornalismo a l'
Universita Statal de Mosca
, endoche la s'e laureada endel
1980
. La g'ha dat la tezi sura le poezie de
Marina Cvetaeva
. La Politkovskaja la gh'ia citadinansa tat dei
Stati Unicc
che de la
Federasiu Rusa
.
[2]
- ↑
World Politics Review LLC,
Politkovskaya's Death, Other Killings, Raise Questions About Russian Democracy
Arqiviad
qe:
[1]
, 31 Oct 2006
- ↑
'Independent journalism has been killed in Russia' Becky Smith