La
radiazion solar
a l’e la
radiazion elettromagnetica
mandada foeura del
sol
.
El spettro de la radiazion solar a l’e pressappoch quell d’on
corp negher
che ‘l gh’ha ‘na
temperadura
de 5700
°C
ch’a l’e la temperadura de la
fotosfera
(el strat defoeura de
sol
). A l’e divis soratutt infra i radiazion del
visibel
, de l’
infraross
e de l’
ultraviolett
. La soa
freguenza
pussee forta a l’e la
longhezza d’onda
de 0,47μm piazzada infra quella di color
giald
e
verd
in del
spettro visibel
, inveci el so valor
median
a l’e 0,7μm
[1]
El spettro de la radiazion del sol a l’e per el 99% spantegaa infra i
longhezz d’onda
de 0,15μm e 4μm.
[2]
La part del spettro ind la
banda ultravioletta
la ven spartida in UVA, UVB e UVC. I ragg UVC gh’hann pussee energia e fann pussee dagn ai organismi vivent de gia che i
ond
pussee curt hinn pussee energetich. La radiazion ultravioletta l’e doma el 1% de l’energia total de la radiazion solar. I UVB e i UVC hinn anca ciamaa “ultraviolett dur”.
[3]
[4]
Nomm
|
!Longhezza d’onda [
μm
]
|
UVA
|
0,32-0,4
|
UVB
|
0,29-0,32
|
UVC
|
0,2-0,29
|
>
[4]
I interazion con l'atmosfera e la radiazion che la raggiong la Terra
[
Modifega
|
modifica 'l sorgent
]
De tutta l’energia emisa de la superfice solar doma mezz milardesim el ghe riva in su la
Terra
.
[3]
La quantita de
energia
solar perpendicolar che la raggiong l’
atmosfera terrestra
a l’e ciamada
costanta solar
e la var 1365
W
/m2 ‘me valor medi annual e la varia del +-3,5% a segonda di stagion per via de la diversa distanza infra el
sol
e la
Terra
(
afelio
e
perelio
[5]
). Foeura de l’atmosfera el valor de la costanta solar a l’e distribuii per el 9,2% in del’
ultraviolett
, el 42,4% ind la
radiazion visibel
e ‘l 48,45% in del’
infraross
.
[1]
I interazion de la radiazion solar con l'atmosfera terrestra
[
Modifega
|
modifica 'l sorgent
]
La radazion solar che l’interagiss con l’
atmosfera terrestra
la subiss i fenomen de
assorbiment
e
diffusion ottica
ma minga doma ind l’istessa manera per tucc i freguenz.
La diffusion, che la ghe va adree ai
leg del Mie
e
del Rayleigh
, l’e subida soratutt di ragg che gh’hann la
longhezza d’onda
pussee piscinina che, in del noster caso, hinn i
ragg ultraviolett
e i UVC pussee che i UVA e i UVB. In del visibel i freguenz pussee
spanduu
hinn quej del bloeu e questa chi l'e
la reson perche el ciel l'e bloeu
.
L’
assorbiment
inveci el dipend di
gas
de l’atmosfera, ciaschedun di quaj el surbiss in di so freguenz. L’assorbiment el succed in del’
infraross
per via del
vapor de acqua
ma anca in del’
ultraviolett
per di alter gas, inveci aquas nagott in del
spettro visibel
.
[6]
De tutta l’energia che la riva gio del
sol
(
costanta solar
che insegnom con E) quand che l’intraversa l’
atmosfera terrestra
ona soa part (D) la ven spanduda segond i legg de la
diffusion ottica
(
leg del Mie
e
leg del Rayleigh
) oppur surbida per via di
reazion fotochimegh
(A) oppur reflettuda di
nivol
(Rn).
La radiazion che la riva gio al soeul (GT), ciamada
radiazion solar global
l’e dada de la soma de du contribuzion:
[7]
- la radiazion diretta (I), o ben quella part de radiazion che l’e riessida a intraversa tutta l’atmosfera senza vess stada surbida o
spanduda
;
- la part de radiazion
spanduda
che la va gio vers el soeul (H), H la gh’ha denter oltra la radiazion spanduda che la riva gio del
sol
anca quella spanduda dopo vess stada riflettuda de la
superfice terrestra
(R).
Ovviament compu l'aria l’e nettada e secca compu la quantita de radiazion diretta la sara granda de manera che el rapport
el po varia de 0,1 con aria secca e nettada a 0,7 con aria inquinada e umeda.
[7]
L'istess el succed s'a se va su in
quota
de gia che la diminuiss l'atmosfera che i ragg gh'hann de intraversa.
[8]
Quand che la radiazion solar la riva gio al soeul ona part la ven riflettuda, la riflession l'e diversa segond i superfici e segond la
longhezza d'onda
de la radiazion. La frazion de radiazion riflettuda l'e ciamada
albedo
.
[9]
La radiazion ultravioletta che la riva gio al soeul
[
Modifega
|
modifica 'l sorgent
]
I
freguenz
de la radiazion che riven gio a terra dipenden di
freguenz de assorbiment
di
gas
de l’
atmosfera
, de gia che ogni gas el surbiss soratutt di cert
freguenz
. A la fin i
ragg ultraviolett
che riven a Terra hinn faa su soratutt di ragg UVA, e men de UVB, inscambi tucc i UVC vegnen filtraa de l’
atmosfera terrestra
. De sorapu i fattor che influenzen la quantitaa de radiazion UV che la riva gio al sol hinn:
- L’
ora
del
di
: quand che ‘l sol a l’e pussee in alt in su l’orizzont i ragg gh’hann men tragitt de fa dent ind l’
atmosfera terrestra
riven gio al soeul pussee fort, de sera i component a
freguenza
pussee alta compagn di
ultraviolett
, ma anca i color del visibel pussee arent al violett hinn filtra pussee questa chi a l'e anca la reson del fenomen del
ross de sera
.
- La
stagion
: per l’istessa reson come che ‘l
sol
a l’e pussee alt in del ciel d’
estaa
che d’
inverna
, d’
estaa
i ragg UV riven gio al soeul pussee fort.
- Latitudin
: per l’istessa reson come che ‘l
sol
al’e pussee de sora in sul l’orizzont a l’
equator
che ai
poli
, in su l’quator i ragg UV riven pussee fort.
- Altezza
sul livell del mar: s’a se va su in altezza el diminuiss el strat de atmosfera che gh’e de sora che ‘ l filtra i ragg del
sol
, de conseguenza a
quot
maggior la quantita de ragg UV che la riva gio la sara pussee.
- Riflession
: i superfici del soeul rifletten la radiazion solar de manera che la vegna ricevuda minga doma la radiazion che la riva gio direttament dal
sol
ma anca quella che l’e stada riflettuda di superfici e i superfici ciar riflette pussee de quej scur.
[6]
I eruzion di vulcan metten denter ind l'
atmosfera terrestra
on mucc de
aerosol
che 'l so effett principal a l'e quel de ferma la
radiazion solar
diretta vers el
soeul
, insci de sfreggi pussee l'atmosfera che gh'e de sota. I aerosol miss denter per via di eruzion vulcanich de
diametro
minor de 5
μm
(de gia che i particol che se metten in mezz a disperd la radiazion in quej che gh'hann 'na longhezza d'onda compagna de le,e d'accord con la
leg del Mie
e la
leg del Rayleigh
) hinn bonn de
disperd
la radiazion solar ma minga quella terrester che inveci l'indusariss l'
effett serra
. Per quej reson chi la
temperadura
, per via di eruzion vulcanich, la se sbassa. I vulcan pero metten denter ind l'atmosfera di
solfaa
ch'hinn bonn de trasforma i
clorofluorocarburi
in di sostanz anmo pussee bonn de destruga al strat de ozono (favorissen donca el
bus del'ozono
).
[10]
Per via de la formola chichinsci a l'e possibil valuta la riduzion de l'intensita de la radiazion caosada di eruzion di
vulcan
:
[11]
indoe:
- I
a l'e l'intensita de la radiazion incidenta innanz de la nivola vulcanica;
- Ix
a l'e l'intensita de la radiazion che la riva gio al soeul dopo de vegh intraversa la nivola vulcanica;
- n
a l'e el numer di particol per centimeter cubo de nivola;
- r
a l'e el
ragg
di particol in centimeter;
- x
a l'e el spessor de la nivola volcanica in centimeter.
- ↑
1,0
1,1
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 118-119.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 117.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
3,0
3,1
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 116.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
4,0
4,1
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 120.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 127.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
6,0
6,1
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 121.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
7,0
7,1
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 123.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 126.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 127-128.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 143.
ISBN 88-483-1168-7
.
- ↑
Mario Giuliacci (2010).
Manuale di meteorologia
(in italian). Alpha Test, 144.
ISBN 88-483-1168-7
.