Malaria
es un maladia infetante portada par
moscitos
cual afeta umanas e otra animales, causada par microbios parasital de un selula parteninte a la grupo
plasmodio
. Malara causa sintomes cual tipal inclui febre, fatiga, vomita, e dole de testa. En casos sever lo pote causa pel jala, atacas neural, como, o moria. Sintomes tipal comensa des a 15 dias pos es mordeda par un moscito infetada. Si no tratada coreta, persones pote ave revenis de la maladia a menses plu tarde. En los ci ia survive resente un infeta, reinfeta tipal causa sintomes plu debil. Esta resista partal desapare en menses a anios si la person no ave esposa continual a malaria.
La maladia es la plu comun transmeteda par un moscito fema de la spesies
Anofeles
. La morde introdui la parasitos de la saliva de la moscito en la sangue de la person. La parasitos vade a la
figato
do los matura e reprodui. Malaria es tipal diagnoseda par la esamina par microscopio de la sangue o par probas rapida fundida sur antijenes.
La risca de maladia pote es reduida par preveni mordes par moscitos par la usa de
redes contra moscitos
e
insetisides
, o con metodos de controla moscitos como la jeta de insetisides e la dreni de acua staniante. Alga medisines es otenable per preveni malaria en viajores cual vade a areas do la maladia es comun. La trata recomendeda per malaria es un combina de
medisines antimalarial
cual inclui
artemisinin
. Otra medisines es ance usada. Lo ta es la plu bon si la maladia es sertida ante trata car la usa tro frecuente pote crese la resista de la parasitos a la medisines.
Malaria es sperdeda vasta en la rejiones tropical e sutropical cual esiste en un banda sirca la ecuator, incluinte la plu de
Africa susaharan
,
Asia sude
,
America Sude
, e
America sentral
. En 2016, on ave sirca 216 milion casos tra la mundo, cual resulta en sirca 445,000 a 731,000 morias. Sirca 90% de casos e morias ia aveni en Africa. Malaria es comun asosiada con
povria
.