Particules (
atomes
,
molecules
, or
iones
) in li
fasa
gasosi move se libermen in li absentie de un aplicat
campe electric
.
Gas
es un del
tri status classic de materie
.
Proxim
zero absolut
, un substantie existe quam un
solide
.
Quam calore es addit a ti substantie, it fonde ad-in un
liquide
a su
punctu de fusion
(vide
fasa
e
change de fasa
),
bolli ad-in un gas a su
punctu de bollition
, e si it es calentat altimen sat, it va intrar un statu de
plasma
in qual li
electrones
have tant energie que ili separa ex lor atomes.
Un pur gas posse esser composit de atomes individual (por exemple, un
gas nobil
o gas atomic quam
neon
), molecules
elemental
que es composit ex un tip de atom (quam
oxygen
), o
composit
molecules de un varieta de atomes (p.ex.,
anhidrid carbonic
).
Un mixtura de gas vell contene un varieta de pur gases similari al
aere
.
Que distinte un gas de liquides e solides es li separation grand del individual particules in li gas.
Ti separation usualmen fa un gas sin color que es invisibil al observator human.
Li interaction de particules gasosi in li presentie de campes electric e gravitational es considerat inconsiderabil quam indicat per li constant vectores de velocita in li image.
Li statu gasosi de materie es trovat inter li status liquid e plasmic,
li secund de quel provide li limit max alt de temperatura por gases. Limitar li fine max bass del scale de
temperatura
es li degenerat gases quantic.
[1]
Atomic gases de alt densita, frigidat a temperaturas tre bass es classificat per lor conduida statistic quam o un
gas de Bose
o un
gas de Fermi
.
- ↑
ScienceDaily 4 November 2009