Legne des Liyon-Perrache tant qu’a Marselye-Sant-Charlo (per Grenoblo)

De Vouiquipedia, l’enciclopedia abada.
Cel articllo est ecrit en arpetan supradialectal / ORB large . Lo blâson panarpetan


La gara de Venes-Devolui.

La legne des Liyon-Perrache tant qu'a Marselye-Sant-Charlo (per Grenoblo) (tot parier Legne de les Arpes) est un grand axo de la baragne ferroviere arpetana . El fet lo lim entre les aglomeracions de Liyon et de Grenoblo . El relie asse-ben la Provence et la vala de la Durance ( Marselye , Ex-en-Provence , Manosca ) et lo mie-jorn du Darfenat ( Gap , col de la Crouex-Hiota ). Du trafic periurben y circule ux alentorns de les aglomeracions de Liyon, Grenoblo et Marselye. De Liyon a Grenoblo, el est un malyon radial de la baragne francese, por reliyer Grenoblo a Paris .

El at adonc des trafics prods diversifies : TER Overgne-Rono-Arpes , TER Provence-Arpes-Cota-d'Azur , TGV Grenoblo - Paris et trens de marchandises.

El est la legne 905 000 [ 1 ] de la baragne de la SNCF.

Durant lo 19e sieclo, les vitesses en plana etavont pas bien melyores qu'en montagne, adonc ceta legne at eta na alternativa enteressanta a la legne Liyon - Marselye per la vala du Rono , qu'aviet un kilometrajo mes long.

La legne aviet du trafic enter-regional et nacional por reliyer Liyon, Geneva et Grenoblo a la bise, avouec Marselye, Digne et Nice (correspondance a Digne vers Nice avouec lo Tren de les Pignes ) u mie-jorn.

Histouere [ changier | changier lo texto sorsa ]

Construccion Liyon - Grenoblo [ changier | changier lo texto sorsa ]

Legne des Sent-Rambert [ changier | changier lo texto sorsa ]

Avouec la construccion de la legne des Liyon a Avignon , o y aviet mes que de yon projet por reliyer Grenoblo. Finalament, lo projet retenu at eta la legne de 93 kilometros des Sent-Rambert en passant per la vala de la Bievra , el etiet un compromis entre-mie les legnes directament des Liyon ou Valence , mas ralonge lo trajet depues cetes veles.

Na premiera concession at eta signaye avouec la Compagnie du chemin de fer des Liyon a Avignon lo [ 2 ] , mas el at pas pu construire la legne, et na novela concession at eta fete avouec la Compagnie du chemin de fer des Sent-Rambert a Grenoblo lo [ 3 ] .

Lo troncon Sant-Rambert - Rives at uvert lo , lo troncon Rives - Pica-Pierra lo . Finalament avouec la construccion du pont sus l' Isera , les doux derriers kilometros ont uvert lo . D'ense lo troncon Grenoblo - Biocressent at uvert.

Legne des Liyon [ changier | changier lo texto sorsa ]

Mapa de la seccion des Liyon tant qu'a Grenoblo

Lo , na legne mes directa vers Liyon at eta concedaye a la Compagnie du chemin de fer des Sent-Rambert a Grenoblo. O y aviet pas de traca esie por y fere passar na legne ferroviere, adonc de nombrox debats ont preceda sa realisacion, por decidar d'y fere circular per La Tor-du-Pin , avouec un traca en S [ 4 ] .

La legne at uvert en 5 troncons :

Epoca PLM [ changier | changier lo texto sorsa ]

La compagnie change de nom lo por devegnir la Compagnie des chemins de fer du Darfenat [ 5 ] , pues at eta absorbaye dedens la Compagnie des chemins de fer de Paris a Liyon et a la Mediterrane (PLM) lo [ 6 ] .

Mes que de yon troncons s'y sont apondus, apartenant a des projets de legnes distincts.

Troncon Pertues - Venes [ changier | changier lo texto sorsa ]

Lo , na legne des Avignon a Gap avouec embranchement vers Ex-en-Provence at eta concedaye u PLM [ 7 ] . O y aviet avouec un prolongement vers lo Col de Montgenevra et la frontiera sarda. Sa declaracion d'utilitat publica s'est fete lo [ 8 ] .

La legne a uvert en 4 etapes :

Troncon Grenoblo - Venes [ changier | changier lo texto sorsa ]

Na legne des Grenoblo a la legne d'Avignon a Gap at eta concedaye u PLM , et pues la concession est devegnue definitiva lo [ 9 ] . La seccion Grenoblo - Viu at uvert lo et de Viu a Venes lo .

Troncon Marselye - Ex-en-Provence [ changier | changier lo texto sorsa ]

Finalament, lo , la seccion Ex-en-Provence - Marselye at eta concedaye a la compagnie PLM que l'a beta en servico lo .

XX emo  siecllo [ changier | changier lo texto sorsa ]

La legne est transferaye a la SNCF en 1938 avouec la nacionalisacion de les compagnies de transport ferrovieres.

Un racordament por evitar Pertues at uvert lo , il est empleya por los trens qu'avont gins d'arret a ceta gara.

En 1954, lo Bloc Manuel Unifia (BMU) rempllace lo cantonament telefonico entre-mie Grenoblo et Viu, et les gares de crouesement sont equipayes de vies directes. En 1968, quand la legne Grenoblo - Montmelyan est deviaye u mie-jorn avouec los jues olimpicos d'hivern de 1968 de Grenoblo, na douxiema vie est apondue u troncon comon de les doves legnes, et lo Bloc Otomatico Luminox (BOL) rempllace lo BMU tant qu'u Pont-de-Cllex.

Parcors [ changier | changier lo texto sorsa ]

La legne dessert lo levant de l'aglomeracion de Liyon et traverse la plana du Velin des Liyon tant qu'a Sant-Quentin-Falavier , crouese la LGV Paris - Marselye, pues dessert L’Ila-d’Abel a fllanc de cotel dens la vala de la Borbra . Apres La Tor-du-Pin , el traverse les Terres fredes . A Sant-Andre-lo-Goua se separe la legne vers Chamberi . El rentre dens l'aglomeracion de Grenoblo a Rives et descend dens la vala de l' Isera a Mouerans por rejouendre Grenoblo et son nuod ferroviere. El est electrifiaye en 25kV 50Hz et a doble vie sur tota ceta seccion (3 ou 4 vies a Venecie ).

Apres Grenoblo, son profil change radicalament. El devient na legne de montagne, pas electrifiaye, a vie unica et avouec un profil mes en penta et sinuox. La legne reste en plana sur ses permiers kilometros mas comence a prendre de la hiotor a Viu a la sortie de l'aglomeracion de Grenoblo, en grimpant les Trieves tant qu'u col de la Crouex Hiota (1176 metros de hiotor), pues redescend lo long du Grand Buech. A Aspres, el rejouent la legne Livron - Aspres et fet un crochet vers Venes-Devolui, yo el est en contact avouec la legne Venes - Briancon, et el rebrosse vers Marselye.

El longe lo Petit Buech, pues lo Buech a Serres et la Durance a Sesteron . Mes que de yona legne se branchieve a la legne de les Arpes sur cela seccion : l'anciana legne vers Digne a Chatel-Arnox-Sant-Arban, en correspondance avouec la legne metrica Nice - Digne (tot parier Tren de les Pignes), doves ancianes legnes vers Forcarquier et Cavalyon a Vols, et pues la legne Pertues - Cavalyon a Pertues. El rebrosse a Pertuis et rentre dens la metropola de Marselye-Ex, quite la Durance a Merargues, grimpe les colenes du Payis d'Ex, crouese la legne vers Rognac a Ex et la legne vers Carnoles a Gardana, pues redescend a partir de Septeme por rejouendre lo centro de Marselye .

Notes et references [ changier | changier lo texto sorsa ]

  1. https://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fwww.bouches-du-rhone.equipement.gouv.fr%2Fdepart%2Fconstruc%2Fbruit%2Ftableaux%2Fvoies_RFF.pdf
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k39218c/f64.image.r=grenoble.langFR
  3. https://fr.wikipedia.org/wiki/Ligne_de_Lyon-Perrache_%C3%A0_Marseille-Saint-Charles_(via_Grenoble)#cite_note-4
  4. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f62.image.r=grenoble.langFR
  5. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f599.tableDesMatieres
  6. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490773r.image.r=Dauphin%C3%A9.f235
  7. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f229.image.r=gap.langFR
  8. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490719z/f503.image
  9. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490752k/f681.image.r=grenoble.langFR

Vere avouec [ changier | changier lo texto sorsa ]

Articllos liyes [ changier | changier lo texto sorsa ]

Lims de defor [ changier | changier lo texto sorsa ]