La
legne des Liyon-Perrache tant qu'a Marselye-Sant-Charlo (per Grenoblo)
(tot parier Legne de les Arpes) est un grand axo de la baragne ferroviere
arpetana
. El fet lo lim entre les aglomeracions de
Liyon
et de
Grenoblo
. El relie asse-ben la Provence et la vala de la Durance (
Marselye
,
Ex-en-Provence
,
Manosca
) et lo mie-jorn du
Darfenat
(
Gap
,
col de la Crouex-Hiota
). Du trafic periurben y circule ux alentorns de les aglomeracions de Liyon, Grenoblo et Marselye. De Liyon a Grenoblo, el est un malyon radial de la baragne francese, por reliyer Grenoblo a
Paris
.
El at adonc des trafics prods diversifies :
TER Overgne-Rono-Arpes
,
TER Provence-Arpes-Cota-d'Azur
, TGV Grenoblo - Paris et trens de marchandises.
El est la legne 905 000
[
1
]
de la baragne de la SNCF.
Durant lo 19e sieclo, les vitesses en plana etavont pas bien melyores qu'en montagne, adonc ceta legne at eta na alternativa enteressanta a la
legne Liyon - Marselye per la vala du Rono
, qu'aviet un kilometrajo mes long.
La legne aviet du trafic enter-regional et nacional por reliyer Liyon, Geneva et Grenoblo a la bise, avouec Marselye,
Digne
et
Nice
(correspondance a Digne vers Nice avouec lo
Tren de les Pignes
) u mie-jorn.
Avouec la construccion de la legne des Liyon a
Avignon
, o y aviet mes que de yon projet por reliyer Grenoblo. Finalament, lo projet retenu at eta la legne de 93 kilometros des
Sent-Rambert
en passant per la vala de la
Bievra
, el etiet un compromis entre-mie les legnes directament des Liyon ou
Valence
, mas ralonge lo trajet depues cetes veles.
Na premiera concession at eta signaye avouec la Compagnie du chemin de fer des Liyon a Avignon lo
[
2
]
, mas el at pas pu construire la legne, et na novela concession at eta fete avouec la Compagnie du chemin de fer des Sent-Rambert a Grenoblo lo
[
3
]
.
Lo troncon Sant-Rambert - Rives at uvert lo
, lo troncon Rives - Pica-Pierra lo
. Finalament avouec la construccion du pont sus l'
Isera
, les doux derriers kilometros ont uvert lo
. D'ense lo troncon Grenoblo -
Biocressent
at uvert.
Lo
, na legne mes directa vers Liyon at eta concedaye a la Compagnie du chemin de fer des Sent-Rambert a Grenoblo. O y aviet pas de traca esie por y fere passar na legne ferroviere, adonc de nombrox debats ont preceda sa realisacion, por decidar d'y fere circular per
La Tor-du-Pin
, avouec un traca en S
[
4
]
.
La legne at uvert en 5 troncons :
La compagnie change de nom lo
por devegnir la Compagnie des chemins de fer du Darfenat
[
5
]
, pues at eta absorbaye dedens la
Compagnie des chemins de fer de Paris a Liyon et a la Mediterrane
(PLM) lo
[
6
]
.
Mes que de yon troncons s'y sont apondus, apartenant a des projets de legnes distincts.
Lo
, na legne des
Avignon
a
Gap
avouec embranchement vers
Ex-en-Provence
at eta concedaye u PLM
[
7
]
. O y aviet avouec un prolongement vers lo
Col de Montgenevra
et la frontiera sarda. Sa declaracion d'utilitat publica s'est fete lo
[
8
]
.
La legne a uvert en 4 etapes :
Na legne des Grenoblo a la legne d'Avignon a Gap at eta concedaye u PLM
, et pues la concession est devegnue definitiva lo
[
9
]
. La seccion Grenoblo -
Viu
at uvert lo
et de Viu a Venes lo
.
Finalament, lo
, la seccion Ex-en-Provence - Marselye at eta concedaye a la compagnie PLM que l'a beta en servico lo
.
La legne est transferaye a la SNCF en 1938 avouec la nacionalisacion de les compagnies de transport ferrovieres.
Un racordament por evitar Pertues at uvert lo
, il est empleya por los trens qu'avont gins d'arret a ceta gara.
En 1954, lo Bloc Manuel Unifia (BMU) rempllace lo cantonament telefonico entre-mie Grenoblo et Viu, et les gares de crouesement sont equipayes de vies directes. En 1968, quand la
legne Grenoblo - Montmelyan
est deviaye u mie-jorn avouec los
jues olimpicos d'hivern de 1968
de Grenoblo, na douxiema vie est apondue u troncon comon de les doves legnes, et lo Bloc Otomatico Luminox (BOL) rempllace lo BMU tant qu'u Pont-de-Cllex.
La legne dessert lo levant de l'aglomeracion de Liyon et traverse la
plana du Velin
des Liyon tant qu'a
Sant-Quentin-Falavier
, crouese la LGV Paris - Marselye, pues dessert
L’Ila-d’Abel
a fllanc de cotel dens la vala de la
Borbra
. Apres
La Tor-du-Pin
, el traverse les
Terres fredes
. A
Sant-Andre-lo-Goua
se separe la legne vers
Chamberi
. El rentre dens l'aglomeracion de Grenoblo a
Rives
et descend dens la vala de l'
Isera
a
Mouerans
por rejouendre Grenoblo et son nuod ferroviere. El est electrifiaye en 25kV 50Hz et a doble vie sur tota ceta seccion (3 ou 4 vies a
Venecie
).
Apres Grenoblo, son profil change radicalament. El devient na legne de montagne, pas electrifiaye, a vie unica et avouec un profil mes en penta et sinuox. La legne reste en plana sur ses permiers kilometros mas comence a prendre de la hiotor a
Viu
a la sortie de l'aglomeracion de Grenoblo, en grimpant les
Trieves
tant qu'u col de la Crouex Hiota (1176 metros de hiotor), pues redescend lo long du Grand Buech. A Aspres, el rejouent la legne Livron - Aspres et fet un crochet vers Venes-Devolui, yo el est en contact avouec la legne Venes - Briancon, et el rebrosse vers Marselye.
El longe lo Petit Buech, pues lo Buech a Serres et la
Durance
a
Sesteron
. Mes que de yona legne se branchieve a la legne de les Arpes sur cela seccion : l'anciana legne vers Digne a Chatel-Arnox-Sant-Arban, en correspondance avouec la legne metrica Nice - Digne (tot parier Tren de les Pignes), doves ancianes legnes vers Forcarquier et Cavalyon a Vols, et pues la legne Pertues - Cavalyon a Pertues. El rebrosse a Pertuis et rentre dens la metropola de Marselye-Ex, quite la Durance a Merargues, grimpe les colenes du Payis d'Ex, crouese la legne vers Rognac a Ex et la legne vers Carnoles a Gardana, pues redescend a partir de Septeme por rejouendre lo centro de
Marselye
.
- ↑
https://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fwww.bouches-du-rhone.equipement.gouv.fr%2Fdepart%2Fconstruc%2Fbruit%2Ftableaux%2Fvoies_RFF.pdf
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k39218c/f64.image.r=grenoble.langFR
- ↑
https://fr.wikipedia.org/wiki/Ligne_de_Lyon-Perrache_%C3%A0_Marseille-Saint-Charles_(via_Grenoble)#cite_note-4
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f62.image.r=grenoble.langFR
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f599.tableDesMatieres
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490773r.image.r=Dauphin%C3%A9.f235
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f229.image.r=gap.langFR
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490719z/f503.image
- ↑
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490752k/f681.image.r=grenoble.langFR