한국   대만   중국   일본 
Agricultura ? Vouiquipedia Aller au contenu

Agricultura

De Vouiquipedia, l’enciclopedia abada.
Cel articllo est ecrit en arpetan supradialectal / ORB large . Lo blâson panarpetan


Vatses a Tsinal en Vales .

L’ Agricultura est un sector de l’ economia que fat usajo de les ressorces biologiques de la terra ? les plantes et los animals ? por l’ alimentacion .

Un champ de gran a Pregni-Sambesi , quenton de Geneva .

Descripcion [ changier | changier lo texto sorsa ]

L’agricultura tradicionala des Arpes comprend l'elevajo avouec l' inarpa et la transhumance , lo forrajo, los fromajos , la vegne et otres cultures. Dessus lo fond plan des valayes so trove l’hortolajo.

Chalet en Val d’Anniviers .

L’ inarpa yo que les armaliers [ 1 ] vont du printemps tant qu’en oton avouec les vatses et otres animals sus les moutanyes ux pres que sont ples hiotes que la frontiera de bouesc remonte a la prehistouere . Quarques mots de la cultura de l’inarpa ont lor origine diens la lengoua celtica . Ceta cultura est distribuaye sur totes reg·ions des Arpes et du massis du Jura . Ux chalets des arpes les armaliers font a la periode de l’esu [ 2 ] avouec lo lacel lo fromajo.

Los fromajos des reg·ions arpetanes sont la Fontina valdoutana, l’ Arpetan , lo Gruviere , [ 3 ] lo Bofort (AOC), lo Reblochon savoyard, les tommes du Vales , de Vod , de Savoue et de Gressoney ( Val d’Outa ).

Diens les valayes des Arpes, un mouel d’ egouaduits sont construits por les cultures. [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] Lo Pont d’Ael (pres lo velajo Pondel ) est un egouaduit romen pres Aouta . [ 7 ]

Vegnoblos de La Val pres du lec Leman dens lo quenton de Vod .
Vegne du Val d’Outa .

En Arpetania , doux-tres reg·ions fant de vins ben cognus : La Val vodouesa qu’est un patrimoueno mondial de l’ UNESCO , la Savoue , lo Vales , entre otros. La cultura de la vegne vint de l’agricultura des Romens.

Apres la correccion du Rono u Vales de l’an 1863 tant qu’en 1893 [ 8 ] un mouel de plantajos s’enstalont sus lo fond plan de la valaye diens les districts de Sierro , de Sion , de Conte , de Martegne et asse-ben lo district de Monte , surtot por la cultura d’ abros fruitiers ( pomiers , periers , abricotiers ) et por la vegne .

L’anciana agricultura tradicionala fonccionava avouec des eutis simplos et la forsa des homos et d’animals. Pendent lo XXiemo siecllo la mecanisacion , les mach·ines avouec lo motor d'explosion et l’endustrie agro-alimentero permetont un developament des tecniques et una mes granta produccion de l’agricultura. L’agricultura bio-dinamica ou-ben l’agricultura biologica volont na produccion agricola avouec lo sistemo de la natura que conserve la biodiversitat et les ressorces naturales.

Reg·ion de la produccion du Bofort (AOC).
Pomiers en Savoue .

Vere avouec [ changier | changier lo texto sorsa ]

Bibliografia [ changier | changier lo texto sorsa ]

  • Eric Alary, L'Histoire des paysans francais , 2016.
  • M. Porchet : Agriculture et economie alpestre dans le Valais romand, 1983.
  • Jean Guicherd : L'Agriculture du departement de la Savoie , 1930.
  • Zabela Rabouda-Schule  : Descendre a la vigne, monter le vin : des chemins qui se croisent en Valais , en: Le Monde alpin et rhodanien. Revue regionale d’ethnologie , 1994, pp. 59?106.
  • Travailler la terre en Savoie et en Piemont Lavorare la terra in Savoia e in Piemonte , 1985.
  • Andre Laguier  : La vigne et le Vin ? La Vegne e lo Ven. Sierro 2005.
  • Campagnes, forets et alpages de Savoie (13eme - 20eme siecle) : Actes du XXXIIIe congres des societes savantes de Savoie , 1992.
  • L' Economie pastorale et l'agriculture des hautes vallees alpines dans l'Europe de 1992 , 1989.
  • Laurent Argentier : Lecons sur l’agriculture valdotaine , 2004.
  • Teodoro Kuonen  : Les paturages de la region de Sion du Moyen Age a nos jours , en : Vallesia , tome 47, Sion 1992, p. 63-229.

Lims de defor [ changier | changier lo texto sorsa ]

References [ changier | changier lo texto sorsa ]

  1. Gllossero des patoues de la Suisse romanda  : armaly
  2. Gllossero des patoues de la Suisse romanda  : esu
  3. Sieta web de promocion du Gruviere suisse
  4. Michel Cabouret : L’irrigation des pres de fauche en Europe occidentale, centrale et septentrionaler. Essai de geographie historique , 1999.
  5. Louis Lehmann : L'irrigation dans le Valais, Paris 1913
  6. Gianni Bodini : Antichi sistemi di irrigazione nell’arco alpino : ru, bisse, suonen, waale , Ivrea 2002
  7. Giovannella Cresci Marrone : Il Pondel tra storia e leggenda , en : Revue valdotaine d'histoire naturelle, 41, 1987, pp. 155?162.
  8. A. de Kalbermatten : La correction du Rhone en amont du lac Leman , Berna 1964.