한국   대만   중국   일본 
Lengua catalana - Guiquipeya Ir al contenido

Lengua catalana

Dendi Guiquipeya
Catalan (?)
 ( Catala i Valencia)
Otras denominacionis:
Palrau en: Espana , Francia , Andorra , Italia (Alghero)
Territorius: {{{territorius}}}
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
10 millonis

4,2 millonis comu lengua materna

  • -
Crassificacion: {{{crasificacion}}}
Filiacion: Luengas induropeas

  italicu
   italu-faliscu
   Sugrupu ociental
    Grupu Galu-Ibericu
     Grupu Ocitanu-romanci
       Catalan-valencianu-baleal

Estatu oficial
Luenga oficial en: Espana ( Cataluna , Islas Balearis , Valencia ), Andorra
Regulau pol: Enstitutu d'Estuyus Catalanis, Academia Valenciana la Luenga
Coigus la luenga
ISO 639 -1 ca
ISO 639-2 ca
SIL cat
Wikipedia
Wikipedia
Vai a la [[:{{{Coigu wiki}}}:|Guiquipeya en lengua catalana]] .

El catalan , llamau catala polo regulal i valencia nel Pais Valencianu , es la lengua romanci propia de Cataluna , la Cataluna Norti ( Francia ), la faxa orental del Aragon , el Pais Valencianu , la Islas Balearis , El Carchi ( El Carxe, pequenu puebru dela Region de Murcia repobrau por valencianus), la cida d' Alguer ( Cerdena , Italia ) i el Prencipau d' Andorra , en huendu habrau mesmamenti d'angunus cientus de milis de palrantis naturalis qu'an emigrau a otras regionis (la mas sona es Argentina, con unus 150.000-200.000 palrantis).

Oganu cuenta con 10.000.000 de habrantis, huendu la lengua materna de pocu mas de 4.000.000 dellus.

Classificaeru [ Edital | Edita'l codigu ]

La classificacion del catalan endrentu dela familia de lenguas romancis (i, por tantu, delas lenguas induropeas) a siu un tema a tentu'l que s'ai descutiu muchu alo longu dela estoria, huendu mu polemicu por mo delos enteressis politicus que pulan alreol dela lengua catalana. Tradicionalmenti ai siu classifica endrentu delas lenguas galu-romancis, peru mas pa tiempus de paca s'a muau essa consideracion, quixendu assitia-la mas bien entri las lenguas galu-romancis (huendu'l frances la que tien mas renombranca) i las lenguas iberu-romancis (castillanu, astul-leones i gallegu-portugues). Ala final, desquitandu alos que consideran qu'es una varieda del sistema lenguisticu ocitanu-catalan, la filologia romanica ai decediu clasifica-la comu una lengua endependienti endrentu dela familia ocitanu-romanci , un apartiju creau pa classifical con conocimientu al ocitanu i al catalan, en assitiandu-lus entremeyu delas lenguas galu-romancis i las lenguas iberu-romancis.

Estoria [ Edital | Edita'l codigu ]

Los primerus passus: nacencia i desparramancia [ Edital | Edita'l codigu ]

El catalan tien nacencia a partil del desenroamientu'l latin vulgal duranti l'Alta Eda Meya (siegrus V-XI) ena llama Marca Ispanica del Imperiu Carolingiu , region qu'oganu preteneci al norti de Cataluna. Por tantu, es una lengua que se horma ala par que las otras lenguas romancis dela peninsula iberica, encruia la simienti'l estremenu, el astul-leones. Enos primerus siegrus de vida, el catalan es quasi que endestinguibli del ocitanu, enque a pocu a pocu dira desenroandu rasgus bastanti deferentis.

Los primerus testimonus de catalan escreviu sonin del siegru IX, anque'l primel decumentu oficial en catalan es les Homilies d'Organya , del siegru XIII. Pocu endispues, nel anu 1229, el rei Jaume I conquista Mallorca delos mosulmanis i la isla es repuebra liquiamenti por catalanis del nor-esti que llevan con segu la lengua catalana alas islas Balearis i alas islas Pitiusas . Nel 1232 tien nacencia Ramon Llull , teologu mallorquin que sedra'l primel autol de renombranca n'escrevil en catalan a tentu d'assuntus de qu'antoci namas s'escrevia en latin (filosofia, cencia, religion...), dandu valol i esparramancia ala lengua catalana enos ambientis cultus. Entri'l 1229 i el 1245 la Corona d'Aragon conquista lo qu'oganu es el Pais Valencianu i lo repuebra con colonus llegaus dela Cataluna ocidental i d'Aragon. A caberus del siegru XIII i escomiencus del XIV son conquistas Sicilia , Cerdena , Napoli i angunas regionis de Grecia ( Neopatria ). Sin embargu, el catalan namas raigara qu'en Alguer, una cida dela isla de Cerdena puebra autenticamenti por catalanis.

El siegru d'oru [ Edital | Edita'l codigu ]

Ata'l siegru XIV los poetas catalanis, valencianus i mallorquinis echavan poesia n'ocitanu, pos era la lengua de coltura n'esta rama dela literatura i era una lengua mu comparanti al catalan, quasi que endistinguibli aliquandu. No estanti, el prestigiu'l ocitanu esmienca a mengual a partil dela Batalla de Muret, nel 1213, i l'ocitanu qu'escrivin los trovadoris es de ca ves mas acatalanau. Pal siegru XV la Guerra Cevil Catalana hadra que'l centru de poel dela Corona d'Aragon ajorri pala cida de Valencia, ondi aujetea la volunta de desapartal por compretu'l catalan del ocitanu. Alo primeru, los poetas valencianus escreviran nun catalan (o valencianu, sigun se mienti) enllenu d'ocitanismus. Es Ausias March (1400-1459) el primel autol renombrau que conseguira la separacion assoluta d'estas dos lenguas, en abandonandu la enfrujencia provencal i hundandu la literatura veramenti catalana, que vivira n'esti siegru el su siegru d'oru, mentau tamien " el siegru d'oru dela literatura valenciana ", nel que son escrevias angunas delas obras de mas calida i renombranca avias en catalan, comu'l ≪ Curial e Guelfa ≫, el ≪ Tirant lo Blanc ≫ ("Tirandu lo brancu"), ≪ l'Espill ≫ ("l'Espeju≫) o la poesia de Joan Rois de Corella i la Corona d'Aragon descogi'l catalan comu lengua almenistrativa.

Espienca la descadencia [ Edital | Edita'l codigu ]

A caberus del siegru XV escomienca la descadencia estorica dela lengua catalana por mo duna haci de causas. La primerita es que en 1412 la Corona d'Aragon mua de governantis, agarrandu'l poel la casa Trastamara, una dinastia que, anque es castillana, respeta'l catalan. No estanti, cona union delas coronas d'Aragon i Castilla ?aluegu'l casamientu d' Isabel la Catolica i Herrandu II d'Aragon ? espienca'l castellaneu dela corti d'Aragon i del'aristocracia catalana. Ala ves, angunus escrivientis catalanis, atraius pola literatura castillana'l siegru XVI, abandonaran el catalan i escomencaran a escrevil ena lengua de Castilla. En tercer lugal, la desparramancia dela empremiora, un enventu de rezien, hadra que la huerca delas obras escritas nel mercau esten en castillanu. I pa arrematal con to estu, nel siegru XVII Cataluna perdi las comarcas del Rossello, el Vallespir, l'Alta Cerdanya i el Conflent, que quearan drentu de Francia i sufriran un processu mu violentu d'acolturacion i francesseu, en perdiendu-si quasi que por compretu'l catalan aculla los Pirineus .

Las politicas contra'l catalan [ Edital | Edita'l codigu ]

Muchus academicus ain vistu los siegrus XVI, XVII i XVIII comu una epoca d'assoluta descadencia dela lengua catalana. Sin embargu, ai que corregil essa visual tan tipica, pos anque es ciertu que la literatura catalana n'essus siegrus es escassa, la genti corrienti siguio palrandu-lu pandi era tipicu haze-lu (anque ya estava prebiu i presseguiu ena Cataluna Norti).

Nel anu 1700 estalla la Guerra de Sucession entri los partidarius delos Borbonis i los partidarius delos Habsburg. La Corona d'Aragon afiara'l bandu delos "austrias", lucheandu contra los Borbonis i el su proyeutu centraleru, que quearia los territorius dela Corona d'Aragon sinas sus leis propias, entri otras cosas. En acabal la guerra, los Borbonis salin venceoris, i, en huendu mu vengarosus, tentaran desseguia d'acogotal los territorius que vian siu enemigus. L'anu 1715 el rei Helipi V aprueva los Decretus de Nueva Planta, una haci de leis orientas a eschorchal juridicamenti los territorius dela Corona d'Aragon, achacinandu tamien los sus costumbris i lenguas. Catalunya, Valencia, las Balearis i Aragon se quearan sin derechu propiu i, en general, sin los llamaus "previlegius", qu'eran mu emportantis palas gentis d'aquel tiempu. El catalan desapareci dela vida pubrica, huendu sustituiu autenticamenti pol castillanu, nueva lengua del'almenistracion pubrica, la justicia, l'ensenanca, la Iglesia, etc. L'ojetivu eno tocanti ala lengua era liquiamenti sustituil el castillanu pol catalan ena socieda catalana, valenciana, baleal... Helipi V mando alos huncionarius castillanus qu'aballarun a Cataluna, Valencia, Mallorca, etc. " [poner] el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dara las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."

Tolas disponiuras estas contra'l catalan no tuvun un efeutu imediatu, en vistu que la genti acontino a habral la lengua provincia, sin hazel muchu assuntu delas leis. Sin embargu, velaqui emprencipia'l henomenu dela digrossia enos territorius catalanofonus dela peninsula: el castillanu sedra la lengua'l poel i la coltura, la lengua "deseabli", mentris que'l catalan sedra la lengua'l puebru, una lengua de fabetus. Esta sitacion, en pesal de tolos ententus pa cantea-la, entovia dessisti oganu, enque las hormas en que s'espressa no son tan derechas i presenteras.

La Renaixenca catalana

A primerus del siegru XIX la burguesia catalana palra i promuevi'l castillanu entovia, peru la su nessecida de crial un mercau enternu huerti i un movimientu social i politicu liquiamenti catalan pa afial mejol los sus enteressis en Madril hadra qu'agarri un tiraeru mas catalaneru, en precisandu del recuperamientu dela lengua catalana comu lengua de prestigiu i el surgimientu duna corrienti literaria catalana moerna. Es la epoca'l romanticismu i, endrentu d'esti, enverneci la Renaixenca ( Renacencia ) catalana a partil de la espubricacion dela poema " Oda a la Patria " de Bonaventura Carles Arribau. La Renaixenca se sostribara nel recordaeru dun passau supuestamenti perfeutu, dela coltura mediaval catalana i delas obras crassicas dela literatura catalana, ala par que s'ententa promovel la conocencia i el gastu del catalan ena socieda moerna, golviendu-si un ojetivu mu emportanti el normaeru dela lengua pa concedel desparrama-la mejol.

El concussu delos Juegus Frolerus ( Jocs Florals en catalan) premiti ala socieda catalana conocel una tupa de nuevus escrivientis mu guenus. En poesia se destacan Bonaventura Carles Aribau, Manuel Mila i Fontanals, Joaquim Rubio i Ors i Jacint Verdaguer i Santalo; en teatru, Josep Robrenyo, Angel Guimera, Narcis Oller, Frederic Soler ("el Pitarra"), Victor Balagueren; i en prosa, Antoni de Bofarull i Narcis Oller mesmu.

El catalan vivi un creceeru que hazi ilusion, peru entovia no tien los feitius hormalis duna lengua moerna. Ca escrivienti gasta l'ortografia que mas le peta, la lengua palra esta enllenita de castellanuras i no dessistin dizionarius serius pala genti consejal-si. Ena segunda meta'l siegru XIX surgi'l enteres por dal al catalan una norma ortografica i unus criterius a tentu'l vocabulariu qu'ai qu'usal i el qu'es "vulgal" o "castellaneu". El pressonagi mas emportanti del normaeru'l catalan es Pompeu Fabra , ideologu dela normativa ortografica'l catalan moernu qu'entovia se gasta oganu, aprova nel anu 1913 enas Normes Ortografiques espubricas pol Estitutu d'Estuyus Catalanis .

La Renaixenca valenciana [ Edital | Edita'l codigu ]

Nel Pais Valencianu la Renaixenca discurri mas a pocu a pocu, peru mesmamenti tien mucha emportancia endrentu dela socieda valenciana. Poemus dizil que tien nacencia cona espubricacion dela poema Lo somni de Vicente Salva. A partil d'essi hechu esmencara a crecel l'enteres pola literatura crassica valenciana i pola lengua valenciana del momentu, huendu espubricau nel anu 1839 un dizionariu valencianu-castillanu. Pala meta'l siegru XIX angunus escrivientis (Wenceslao Querol, Teodor Llorente, Constanti Llombart) espiencan a echal literatura en valencianu, dandu nacencia ala final al periodicu Lo Rat Penat ("el murciegalu") en 1874. En 1878 se hunda un bandu coltural valencianeru qu'agarra tamien el nombri'l periodicu i que celebrara concussus literarius ( los Jochs Florals ), chalras, atividais... i sostribara economicamenti la criacion literaria en valencianu. No estanti, n'esta associacion no avia tranquileza denguna, pos endrentu della convivian dos tiraerus afrentaus que renian de continu: por un lau, el bandu conservanti, hormau por aristocratas i burguesis que tenian el valencianu comu una lengua liquiamenti folclorica i afiavan l'espanoleu; por otru lau, el bandu progressista, cuyus biembrus eran palrantis naturalis de valencianu, umildis, pogressista i tenian la volunta de mual la sitacion dela lengua valenciana i de revindical el valencianismu. Estus ultimus acibierun nel siegru XIX las alabancias dunus pocus de valencianerus, huendu'l mas sonau Joan Fuster. La rotura reonda delos dos bandus i la hundacion d'algotras associacionis supon la nacencia del valencianismu politicu.

La Renaixenca aculla'l mari

Enas islas Balearis la Reinaixenca vai tras delos passus de Cataluna. La huerca delos escrivientis echaran literatura ena segunda meta'l siegru XIX i lo hadran baxu la enfrujencia del romanticu catalan Joaquim Rubio i Ors, quien se convierti, probablimenti sin quere-lu, ena referencia prencipal d'estus autoris mallorquinis. Enque la produzion literaria no sea tan abondanti comu n'otrus laus dela catalanofonia, es meretosa d'alabancias, pos s'avia en meyu dun ambienti cultu dominau pola associacion espanolera Societat Economica Mallorquina d'Amics del Pais, que contava cola ayua i el sostribu delas estitucionis. Angunus delos autoris mas emportantis son Tomas Aguilo i Forteza, Jeroni Rossello, Maria Aguilo i Josep Lluis Pons i Gallarza.

La Renaixenca ena cida sarda del'Alguer se da nel ultimu quartu del siegru XIX i representa la rencontranca del Alguer i Cataluna. Los enteletualis algueresis estaran en contautu conos catalanis i conseguiran encetal los primerus estuyus a tentu'l algueres comu varieda dialetal orental del catalan, amas d'alquiril una milenta de librus en catalan, encruius los grandis crassicus de la literatura catalana. Angunus dellus tamien traduzin obras italianas al catalan i echan nueva literatura n'esta lengua. Se destacan Josep Frank, Ignazi Pillito, Joan de Giorgio Vitelli i Antoni Adami.

El normaeru del catalan [ Edital | Edita'l codigu ]

Alo primeru'l siegru XX, el catalan era la lengua propia dela huerca delos catalanis, valencianus i mallorquinis, peru entovia no tenia una varianti estandal i tapocu unus acuerdus ortograficus comunis i bien definius. L'anu 1907, Enric Prat de la Riba hunda l' Institut d'Estudis Catalans , una estitucion endedica al estudiaeru, normaeru i l'esparramamientu dela lengua catalana. La secion filologica, derigia por Pompeu Fabra, acibio comu mandau entangal una normativa unica pal catalan i espencal a promove-lu comu lengua de coltura. En 1913 s'espubrican las Normes Ortografiques de l'Institut d'Estudis Catalans aluegu dunus pocus d'anus d'estuyaeru i discutiniu endrentu d'aquesta estitucion. Esti decumentu oficial provoco una harta de quexas a tentu d'angunas delas normas insenas pol IEC, en huendu'l casu mas sonau la definicion delos pruralis femininus en -es en ves d'en -as . Sin embargu, s'esparramo mu ligeru, en tuviendu cucessu entri los inteletualis i raigandu ena socieda catalana; s'assento comu la normativa oficial delas estitucionis pubricas i, de contau, dela ensenanca. Antoci la Mancomunia de Cataluna piyo al Goviernu espanol reconocel la coficialida del catalan, peru las quexas duna tupa d'estitucionis, partius politicus i pressonagis emportantis espanolerus hizun que'l presienti Romanones rechacara reondamenti esta propuesta, en dixendu que'l catalan se gastava comu "bandera politica".

Ena ditadura de Primo de Rivera el catalan hue presseguiu i s'aviarun una haci de disponiuras politicas pa espanoleal la socieda catalana, pusiendu el nuevu ditaol muchu enteres ena ensenanca. Peru alo pocu s'aposo la Segunda Repubrica n'Espana i las proponiuras del'antiga Mancomunia Catalana se huerun apricandu a pocu a pocu, con muchas deficultais polos luchis que tuvun la Generalitat i l'Estau a tentu dela reconocencia compreta del catalan comu lengua oficial en Catalunya (enque ena letra queava assin, de facto , no puu sel lengua oficial) i la cachaca general delas huercas politicas qu'avian de trebajal nel assuntu esti. Enas otras regionis de palra catalana (PV, Islas Balearis, Faxa d'Aragon...) la sitacion oficial del catalan no muo ni froncia, en mantuviendu-si'l castillanu comu unica lengua oficial.

Muestra testual [ Edital | Edita'l codigu ]

El catala es una llengua romanica parlada per gairebe 9 milions i mig de persones al mon. Els limits del domini linguistic inclouen Catalunya, el Pais Valencia (a excepcio d'algunes comarques), les Illes Balears, Andorra , la Franja de Ponent (Arago), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Italia), la Catalunya del Nord (95% del Departament dels Pirineus Orientals, Franca) i el Carxe, un petit territori de Murcia poblat per modernes migracions de valencians. El domini linguistic, amb una superficie de 59.905 km² i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals, 9 dels quals tenen nomes una part minoritaria catalanoparlant.

Vel tamien [ Edital | Edita'l codigu ]