Estremaura

Estremaura
Entidad subnacional






Ubicacion de Estremaura
Coordenadas 39°12′N 6°09′O  /  39.2, -6.15
Capital Meria
Entidad Comunida utonoma y Region de Espana
 ? Pais Bandera de España  Espana
Superficii  
 ? Total 41 634  km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Puebracion  (2021)  
 ? Total 1059501 hab.
 ? Densida 25,45 hab/km²
Huso horario UTC+01:00 y UTC+02:00
Patrono(a) Virgen de Guadalupe
Sitio web oficial

Estremaura ( Extremaura en a Fala i Extremadura en castellanu ) es una comunida autonoma d' Espana . Arraya al norti con Castilla i Leon (provincias de Salamanca i Avila ); al sul, con Andaluzia (provincias de Guelva , Sevilla i Cordoba ); al esti con Castilla-La Mancha (provincias de Toleu i Cia Real ); i al oesti, con Portugal .

S'alcuentra devidia en dos provincias: Cacris (al norti) i Badajos (al sul), huendu la su capital Meria .

Origin del nombri [ Edital | Edita'l codigu ]

Al tentu del origin el nombri "Estremaura", dessistin varias ipotisis:

  • El nombri d'Estremaura deriva el latin Extrema Dorii (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referencia a la su situacion al sul desti riu), con el que se llamaba el territoriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis);
  • Hormi algotras ipotisis, la parabra Estremaura se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lion, Portugal i Castilla colos reinus de Badajos, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistas eran llamas con el nombri d'Estremaura, derivau el telminu "estremu", arrayu. Al esmiencu huerun llamaus asina los territorius assitiaus enas provincias d'oganu Soria, Avila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul de las tierras reconquistas. Aluspues la reconquista la Estremaura d'oganu, esta queo el su nombri asina.

Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa provincia purtuguesa llama Estremadura, inque el orihin etimulohicu seya el mesmu.

Estoria [ Edital | Edita'l codigu ]

Endilgui prencipal: Estoria d'Estremaura .

Preestoria [ Edital | Edita'l codigu ]

Paleoliticu inferiol [ Edital | Edita'l codigu ]

Las prebas de presencia umana mas antiguas el atual territoriu d'Estremaura datan el Paleuliticu inferiol. Enos yacimientus -de presencia umana mas antiguas el atual territoriu d'Estremaura datan del periu Paleoliticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'an atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'an atopau restus de cadaviris umanus. La tenica gasta pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus...

Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 anus ha). Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecua pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apenuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Meria (riu Guadiana), riu Cuhal, pantanu e Valdecanas, riu Alagon, Herti i El Sartalehu.

Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triedricu.

Paleoliticu meiu [ Edital | Edita'l codigu ]

S'an arrecohiu mu pocus restus nesta rehion. Tos ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola tenica pol me la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael de la piera matris un calacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal.

Los utilis mas carateristicus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tos ellus son menus pesaus, menus toscus, atunaus con una tenuluhia mas avanca que los del Paleuliticu inferiol.

Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamien s'an atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badaho, lo que eviencia un mayol control territorial, una mayol capacia d'abital ciertus lugaris i conseguil caca, alimentu i labutacion en ellus.

Paleuliticu superiol [ Edital | Edita'l codigu ]

Duranti esta era apaici el Homo sapiens sapiens (el ombri atual) sobri la fas de la Tierra. Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuariu del arti cuatelnariu, i de las Minas de Castanal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi.

Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus de la silueta duna gabata, varius triangulus i algotras feguras heumetricas. Sobrito s'an atopau mas de 30 manus pintas en negativu i sin deu meniqui la mayoria dellas.

Nu s'an atopau restus que suhieran que huera abita duranti esta epoca, inque si d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitacion.

Neoliticu [ Edital | Edita'l codigu ]

Cueva el Boquiqui

Inque namas abemus una mihina datus al tentu el Epipaleuliticu ena atual rehion d'Estremaura, el Neoliticu conllevo angunus cambeus ena susistencia las comuniais umanas qu'abitan la rehion. Los mas emportantis son la entroucion la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caca i recolecion ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporacion mas emportanti es la e la ceramica que premitira el almacenamientu los eceentis agriculas.

Oganu los estuyus mas recientis consieran qu'el neuliticu en Estremaura esmincio ena transicion el VI al V mileniu a.C. Se supera asina el concetu de Neuliticu Tardiu que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaicion de la agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'Espana. Los yacimientus mas emportantis el Neuliticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Meria), el Lombu la Orca (Prasencuela), Boquiqui (Prasencia), la cueva d'El Conehal (Cacris) i Los Barruecus (Malpartia e Cacris). Desti urtimu yacimientu procein las eviencias d'agricurtura mas antiguas la rehion, que huerun fechas nel acaberu el VI mileniu e.C. Los endicius de domesticacion animal son debilis, peru puei suponelsi que la domesticacion animal es contempurania a la entroucion de la agricurtura. Nestus yacimientus s'an atopau ceramicas decoras, sobrito la variea llama "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta cueva e Prasencia .

Dendi el Neoliticu Meiu, a esmiencus el V mileniu a.C., apaici el megalitismu ena rehion. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namas angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megaliticu, en cambeu, abemus guena conocencia, pues desistin una tupa apenuhamientus de dolminis en divelsas comalcas la rehion. Grupus desti tipu de sepulcrus megaliticus puein atopalsi en Valencia d'Alcantara, Ceillu, Santiagu d'Alcantara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enteres, cumu el dolmin de Lacara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perdurancia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Ea el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de silis, ceramicas chanas i angunus idolus praca.

El Neuliticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que aniiremus el de Los Canus de Cafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentara las basis pala apaicion el Calculiticu, dendi el III mileniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocacion agricula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fertilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las ceramicas se caraterizan pol sel platicaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La ceramica mas endicativa es la "cacuela carena", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegracion d'Estremaura drentu duna dinamica curtural comun carateriza pol encrementu demugraficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de la agricurtura i la ganaeria.

Calcolitico [ Edital | Edita'l codigu ]

Duranti el Calculiticu u Ea de Cobri, las comuniais umanas preestoricas realican avancis nel esplotaeru agropecuariu del meyu, se desarrolla la metalulhia col eniciu de la tresholmacion del cobri. Se prouci un esarrollu de la comprehia social tantu estrutural cumu ideulohicaenti: ai desigualda de rolis i de bienis.

Estremaura preromana [ Edital | Edita'l codigu ]

Entri los puebrus prerromanus mas emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis provincias de Cacris i Salamanca, la provincia d'Avila i parti de la e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul de la atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran mas probis que los sus vizinus Vetonis i en sigun relatus angunus s'enliaban a arrepanal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los celticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resistencia a las tropas romanas, polo que nu huerun estaculu pal avanci destas.

Estremaura romana [ Edital | Edita'l codigu ]

La tierra desta confederacion lusitana sufrio una Romanidacion compreta i prehunda. El grau de romanicacion alcancau i la estension de la provincia Ulteriol aconsehaban un gobielnu calachau, naciendu la Lusitania cumu provincia en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La provincia e "Lusitania" estaba holma pol gran parti d'Estremaura, i Portugal central.

Se hizun una tupa vereas de comunicacion ( carcas ), grandis urbis, destacandu Meria , hunda nel 25 a.C., cia mu senificativa nel Emperiu Romanu i capital de Lusitania. Un aspetu emportanti hue l'adocion de la luenga el emperiu, basi de tolas huturas luengas romancis peninsularis.

Teatru Romanu, Meria

La capital de la provincia e Lusitania, Emerita Augusta, se gorvio una cia rica i pulia, que na tinia qu'envidial a las otras capitalis de provincia ispanas, Tarracu i Corduba. Tinia una ampria i cudia redi de comunicacionis que la bandeaban pa unila colas restantis capitalis de provincia i con algotras ciais; asin, el Caminu la Prata conetaba Asturias con Emerita i con Italica; otrus caminus ahilaban pa Corduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa puenti d'Alcantara . Meria canalico el comelciu i la via e la provincia pa Roma, norti d'Africa i Grecia. Nu ai dua que se consiguio un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Meria, escapas de acohel a 25.000 espetaoris.

Vespasianu dio otru pasu ena romanicacion al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis de la Peninsula Iberica, facilitandu desti mo el que los ispanus puyeran aceel a un cargu pubricu.

Nel s. III d.C. esmiencarun los pobremas. Tropas helmanicas, holmas pol barbarus, chegarun a la provincia. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Meria, Coria i Cacris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la provincia abaldona i arruina. La cia de Catra Cecilia s'estinguio. Algotras, cumu Augustobriga, Caparra i Iulipa (Calamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus.

La Lusitania hue envaia primeru polos alanus i aluspues polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa.

Sigrus XV, XVI i XVII [ Edital | Edita'l codigu ]

Un rahu caraiteristicu e la rehion hue l'emigracion a America . Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'Espana ya nu ofrecia endispues la caia e Grana en 1492, el mesmu anu que se descubrio America. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremenus cumu: Hernan Cortes , conquistaol de Mehicu, Francisco Pizarro , quien unio los territorios incas al Reinu d'Espana i Pedro de Valdivia , conquistaol de Chili que lo llamo "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina Ines de Suarez .

Sigru XX [ Edital | Edita'l codigu ]

La segundera meta del sigru XX estuvu marca pola sangria demugrafica ena rehion. Mas de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperia nalgotras rehionis espanolas, cumu Pais Vascu , Madril u Cataluna , i nalgotrus paisis, cumu Francia , Alemana u Olanda .

Estoria recienti [ Edital | Edita'l codigu ]

  • 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Organica 1/83 de 25 de hebreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se guervi una Comunia Autunoma .
  • 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala Assambrea d'Estremaura con vitoria pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus.
  • 8 de Huniu de 1983 es desinau presienti la Junta d'Estremaura Juan Carlos Rodriguez Ibarra , siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunomicu.
  • 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en Guadalupi . Primel cerebracion endispues la su desinacion estitucional.
  • 23 de Noviembri e 1986 Cacris en desina Cia Patrimonu la Umania pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa.
  • 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala Assambrea d'Estremaura : vitoria el PSOE con 39 escanus.
  • 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol me la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paralicacion definitiva de la costrucion de la Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramacion ciaana desta paralicacion es consierau cumu unu los primerus simbulus de la ientia rehional.
  • 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala Assambrea d'Estremaura , el PSOE con 31 escanus, consigui una mayoria minoritaria, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura.
  • 17 d'Abril de 2002. LinEx , la destribucion de software libri, realiza pola Conseheria d'Eucancia, Cencia i Tenulohia de la Junta d'Estremaura , es prehenta pubricaenti en Meria . Esti acontecimientu otieni gran reprecusion mundial al hazelsi ecu de la noticia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui Extremadura Measures: Linux
  • 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Assambrea d'Estremaura, el PSOE amplia la su mayoria asoluta oteniendu 36 escanus.
  • 1 de Diciembri e 2005. Endispues un anu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis de la telivision i l'arradiu Unus meyus de comunicacion de titularia pubrica c'apuestan pun moelu d'esprotacion deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferencia, del panorama d'entis pubricus espanolis.
  • 19 de setiembri e 2006. Endispues 23 anus de presienti e la Hunta d'Estremaura, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi pubrica la su decision de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu.
  • 8 de Juliu de 2011. Elecionis pala Assambrea d'Estremaura : es desinau presienti la Hunta d'Estremaura Jose Antonio Monago.

Puebracion i superficii [ Edital | Edita'l codigu ]

La puebracion d'Estremaura es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebracion espanola (44.708.964 ab.).

La su densida de puebracion es mu baxa (25,81 ab/qm²) en comparancia cona espanola (84,42 ab/km²).

Monicipius mas puebraus [1]
Monicipiu Puebracion
Badajos 143.748
Cacris 90.218
Meria 53.915
Prasencia 39.785
Don Benitu 34.051
Almendraleju 31.424
Villanueva dela Serena 24.932
Navalmoral dela Mata 17.099
Zafra 17.014
10ª Montiju 15.648

La provincia mas puebra es Provincia de Badajos , con 673.474 abitantis, con una densia puebracion de 30,94 ab/km² i, la su supificii, 21.766 km², es la provincia mas estensa d'Espana. En Cacris vivin 412.899 abitantis nuna supificii de 19.868 qm², es la provincia mas estensa d'Espana alatras de Badajos. La supificii d'Estremaura es de 41.633 km². Los nuclius urbanus mas emportantis pola su puebracion son Badajos (143.748 ab, censu INE 2006), Cacris (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbacion Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i Meria (53.915, censu INE 2006).

La puebracion estremena, hormi el censu 1591 las provincias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'Espana. Nu se gorvio a hazel un nuevu censu de siguru hata el anu 1717, anu nel qual abian 326.358 abitantis.

Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebracion mas u menus costanti, hata la decaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960 [2] ), dendi la qual esmincio un descensu liheru la puebracion pol me la emigracion a otrus paisis i rehionis d'Espana.

Climi [ Edital | Edita'l codigu ]

El climi d'Estremaura es el tipu mediterraneu, acetu nel norti, ondi esta continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruencia el Atlanticu hazi qu'el climi sea mas suavinu.

En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escases de lluvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol me la enfruencia oceanica pola celcania a la costa alantica purtuguesa.

Temperaturas [ Edital | Edita'l codigu ]

Las temperaturas meias anualis varian entri 16 i 17 °C en anu en anu. Nel norti Estremaura, las temperaturas meias (13 °C) son mas baxas que nel sul (18 °C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abanca pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol me l'artol.

Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Huliu es mayol de 26 °C, aportandu a unas maisimas diurnas que cuelan los 40 °C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris de las qu'eberia tenel, se supon, pola su prossimia al Alanticu. La latitu la rehion detelmina qu'el grau d'assolanancia sea altu. Estu, casau cola enfruencia el anticiclon de las Acoris i cola reucia artol meia la rehion (200?400 m), prevoca la eleva temperatura meia d'Estremaura.

Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montanas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas arias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5 °C.

Precipitacionis [ Edital | Edita'l codigu ]

Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montanosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcancan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana.

Son precipitacionis escasas con destribucion estacional ?s'apenuhan en ibielnu?. Ai predominu los chubascus en contra la lluvia i el llovisneu. Amas, ai perius de varius anus enos que las precipitacionis son mayoris (≪la zagala≫), i perius enos que son menoris (≪el zagal≫) que se ripitin alternativaenti ca varius anus.

Gobiernu i Alministracion [ Edital | Edita'l codigu ]

  • El PSOE goberno Estremaura dende que entro en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las gano Partido Popular .
  • El presienti la Junta d'Estremaura dende 1982 hue Juan Carlos Rodriguez Ibarra , en huendu sustituiu por Guillermo Fernandez Vara enas elecionis de 2007, i por Jose Antonio Monago en 2011.
  • El palramentu autunomicu estremenu es l'Asamblea d'Estremaura, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajos i 30 por Cacris.

Presidentis d'Estremaura [ Edital | Edita'l codigu ]

  • 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo Garcia ( UCD ) (Presidenti la Junta pre-autonomica)
  • 1980-1982: Manuel Bermejo Hernandez ( UCD ) (Presidenti la Junta pre-autonomica)
  • 1982-2007: Juan Carlos Rodriguez Ibarra ( PSOE )
  • 2007-2011: Guillermo Fernandez Vara ( PSOE )
  • 2011-2015: Jose Antonio Monago ( PP )
  • 2015-2023 : Guillermo Fernandez Vara ( PSOE )
  • 2023 - : Maria Guardiola ( PP )

Economia [ Edital | Edita'l codigu ]

  • Estremaura es una las regionis menus desenroas d'Espana.
  • La escasa endustrializacion i la esplotacion agroganadera dela hesa a premitiu conselval, unta la vecina rehion lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotacion racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolohicu estan en prena espansion i esarrollu, sumau a ciais turisticas traicionalis cumu Cacris i Meria.
  • Estremaura es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis esta haziendu pala su incorporacion nuna Sociea la Enhormacion pa tos, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu.

Coltura [ Edital | Edita'l codigu ]

Endilgui prencipal: Coltura d'Estremaura .

Monesteriu de Guadalupi

Gastronomiu [ Edital | Edita'l codigu ]

Una parti emportanti cozina estremena esta basa enos garbanzus.

Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del guarru i las ocejas que se comin acompanaus de pan (comu los callos con manos de cerdo , caldereta de cordero , cabrito en cuchifrito , frite de cordero i el cabrito a la hortelana . [3]

La cozina d'Estremaura enclui tamien algotras carnis comu la gallina (unu los engredientis prencipalis el cocido extremeno ), la liebri ( arroz con liebre ), las ranas ( ancas de ranas fritas ), pezis comu la tenca ( tencas fritas ) i la trucha ( truchas con jamon ), o el alagartu ( lagarto con tomate ). Los condimentus utilizaus con mas frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anis

Entri los pratus populares basicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la calabaca , las castanas , la cebolla i los pimientus : el cocido extremeno , el potaje de garbanzos y judias blancas , la sopa blanca de ajos , el potaje de castanas secas , les habichuelas i la olla con "asaura" .

Angunus alimentus ancestralis estremenus son las migas i gachas , entri las que destacan las migas con torreznos . [4]

La chanfaina es un guisu hechu con higau, sessus, coracon i rinonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i guevus durus.

Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremena, huendu mu emportantis la morcilla ≪Felisa≫ (a base de sangri i cebolla ), morcillas de cabeza , morcillas patateras , morcillas de calabaca, las ≪chacinas≫ , el lomu i el jamon curau, la longanica i los chorizus.

Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui bunuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremenas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las jeringas . [5]

Palras [ Edital | Edita'l codigu ]

Endilgui prencipal: Lengua estremena .

Endilgui prencipal: La fala .

Endilgui prencipal: Portugues oliventinu .

En Estremaura la unica luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territoriu se palran otras:

  • Purtugues , con varias variantis prencipalis: el purtugues oliventinu , ena comarca d' Olivenca , el purtugues de Herrera d'Alcantara, el purtugues de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valencia d'Alcantara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugues s'alcuentra seriamenti amenacau. Angunas escuelas estremenas ofrecin el deprendicahi el purtuges cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusofonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma.
  • A Fala de Xalima u xalimegu, que esta cataloga cumu "Bien d'Enteres Curtural" i tiini especial protecion pol parti la Hunta d'Estremaura . Se palra nel Valli e Halama (Xalima).
  • Lengua estremena (Artuestremenu), que horma parti el troncu asturliones i, inque es la luenga que aluspues del castillanu cuenta con mayol numiru e palrantis i esta en seriu peligru d'estincion, es la que menol protecion tiini, careciendu pol compretu e normalizacion u la mas menima cobertura e la su ensinanca, ni priva ni pubrica.

Monicipius [ Edital | Edita'l codigu ]

Estremenus ilustris [ Edital | Edita'l codigu ]

Artis escenicas, cini i telivision [ Edital | Edita'l codigu ]

Artis visualis i disenu, amus pintolis, escurtolis y tou esu [ Edital | Edita'l codigu ]

Virgin de la lechi de Luis de Morales .
Francisco de Zurbaran

Centificus [ Edital | Edita'l codigu ]

Eportistas [ Edital | Edita'l codigu ]

Literatura i umanismu [ Edital | Edita'l codigu ]

Benito Arias Montano .
Jose de Espronceda .
Carolina Coronado
Gabriel y Galan

Musica [ Edital | Edita'l codigu ]

Puliticus [ Edital | Edita'l codigu ]

Esproraoris i conquistaoris [ Edital | Edita'l codigu ]

Francisco Pizarro
Ines de Suarez

Religiosus [ Edital | Edita'l codigu ]

Huentis [ Edital | Edita'l codigu ]

  1. huenti: INE, Estitutu Nacional d'Estaistica. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri
  2. Hondon decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.
  3. Gastronomia de las Hurdes
  4. Saber Popular - Revista extremena de folklore
  5. Gastronomia de Extremadura, Revista Alcantara. nº 56

Atijus [ Edital | Edita'l codigu ]

Meius de comunicacion [ Edital | Edita'l codigu ]


Estremaura

Coltura · Estoria ( Cronologia ) · Demografia · Deporti · Economia · Gastronomia · Geografia · Politica · Simbolus ( Bandera · Escuu · Inu ) · Bibliografia

Vel mas articalus al tentu de...