Esti articalu no tien huentis ni referencias
Los contenius duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
|
Esti articalu es un encetu
Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en el, precurandu mas informacion i amejorandu lo escritu.
|
Charles Chaplin
|
---|
Charles Chaplin en 1920
|
Enhormacion pressonal
|
---|
Nombri de nacencia
|
Charles Spencer Chaplin
|
---|
Moti
|
The Tramp y Charlot
|
---|
Nacencia
|
16 de abril
de
1889
Walworth
(
Reinu Uniu
)
|
---|
Muerti
|
25 de diciembre
de
1977
(88 anos)
Manoir de Ban
(
en
)
(
Suica
)
|
---|
Causa de muerti
|
Hemorragia cerebral
|
---|
Sepoltura
|
Cementerio de Corsier-sur-Vevey
|
---|
Nacionalida
|
Britanica
(
hasta 1927
,
desde 1927
)
|
---|
Lengua materna
|
Ingres
|
---|
Caraitiristicas fisicas
|
---|
Altol
|
1,63
m
|
---|
Familia
|
---|
Pairis
|
Charles Chaplin, Sr.
Hannah Chaplin
|
---|
Conyugi
|
- Mildred Harris
(1918-1920)
- Lita Grey
(1924-1927)
- Paulette Goddard
(1936-1942)
- Oona O'Neill
(1943-1977)
|
---|
Collera
|
Mary Louise Gribble
(1941-1942)
|
---|
Ijus
|
11
|
---|
Educacion
|
---|
Educau en
|
- Cuckoo Schools
- Black-Foxe Military Institute
|
---|
Enhormacion profissional
|
---|
Oficiu
|
Diretol de cini, componeol, atol de cini, guionista, produtol de cini, comediante, editor de cine, autobiografo, atol de teatru, componeol de bandas sonoras y atol
|
---|
Anus ativu
|
1899-1976
|
---|
Empreaol
|
- Keystone Studios
(1914)
- Essanay Studios
(1914-1915)
- Mutual Film Corporation
(1916-1917)
|
---|
Sitiu web
|
www.charliechaplin.com
|
---|
Firma
|
|
---|
|
Charles Spencer Chaplin
(
Londri
,
Ingalaterra
,
16 abril
de 1889 - Corsier-sur-Vevey,
Suica
,
25 diziembri
de 1977), hue un atol, diretol i produtol britanicu. El su pressonaji
The tramp
(conociu en
estremenu
comu
Charlot
, comu en una tupa luengas mas) conviltiendu-se nunu los iconus enos enicius la endustria el cini en Hollywood. Esta reconociu comu unu los mayoris comicus gestualis el sigru XX. La su filmografia es una muestra tamien de la su mordacia i el su compromisu social, enque estu le provoco albondu problemas cona endustria cinimatografica i l'almenistracion estauniensi.
Angunas las sus piniclas mas destacas sonin
The Kid
(
El Zagal
),
Modern Times
(
Tiempus Modernus
) i
The Great Dictator
(
El Gran Ditaol
).