Alfabetu Foneticu Entrenacional

Dendi Guiquipeya
Agora ain pessonas trebajandu nesti articalu
Por causa d'estu, puein faltal contenius o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muacion, vai-ti ala carava a tentu d'esti articalu pa poel cordinal la su redacion.
Quairu IPA 2018.

El IPA es el nombri que acibi el sistema prencipal de notacion fonetica, acordau pola International Phonetic Association . Las sigras IPA respondin a International Phonetic Alphabet , en estremenu Alfabetu Foneticu Entrenacional .

La carrefilera caraitis que enxaretan el IPA se sostriban en el alfabetu latinu. Por me d'esti sistema se representan los sonis de la luenga habra: fonemas , alofonus , acentus , tonis , paras i mas pai. El sistema s'arremata con un haci simbolus diacriticus que assenalan la desseparacion de silabas, espetus comu la nasalida, glotalizacion, palatalizacion, velarizacion i otrus fenomenus de la habra.

Dende el 2008, el sistema cuenta con 107 letras, 31 marcas diacriticas i 19 sinus suprassementalis.

Haci sinus [ Edital | Edita'l codigu ]

Sinus vocalicus [ Edital | Edita'l codigu ]

Vocalis.
  • [a]: comu la “a” en c a bu .
  • [e]: comu la “e” en t e ngu .
  • [ε]: comu la “e” en m e smu .
  • [æ]: mas abierta que [?], comu la a en fines u estoniu, comu a las vezis æ en danes o comu la “a” en ingres en a sh .
  • [i]: comu la “i” en b i chu .
  • [o]: comu la “o” en at o ru .
  • [?]: comu la “o” en m o sca .
  • [u]: comu la “u” en gat u .
  • [y]: entre [u] i [i], comu la u alemana u la υ el griegu crassicu .
  • [?]: entrimeyu entri [a] i [o], comu en ingres r u n .
  • [?]: son neutru, comu la segunda "e" nel ingres senn e t .
  • [œ]: entre [o] i [e], comu eu en frances , flamencu u la o en aleman .
  • [ø]: entre l’anteriol i [u], comu en frances bleu .
  • [?]: comu la “u” en enf u scal .
  • [?]: comu la “a” en hin a scu .