Machu Picchu

	En altres projectes de Wikimedia :
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edifici Machu Picchu
Dades
Tipus	Ciutat antiga , jaciment arqueologic i atraccio turistica
Part de	Santuari historic de Machu Picchu
Construccio	c. 1450
Data de dissolucio o abolicio	1572 (Gregoria)
Caracteristiques
Superficie	32.500 ha
Altitud	2.430 m
Patrimoni	Situat a 2430 metres d'altitud en un bosc tropical ; Probablement major obra de l' Imperi Inca ; Conca superior del Amazones ; Abundant presencia d' orquidees ;
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	provincia d'Urubamba (Peru) i Departament de Cusco (Peru)
Localitzacio	A la riba esquerra del Congost del riu Urubamba
	13° 09′ 47″ S, 72° 32′ 44″ O / 13.16306°S , 72.54556°O
Patrimoni cultural del Peru
Punt historic de l'enginyeria civil
Identificador	machu-picchu
Planol
	; Un carrer
Lloc web	machupicchu.gob.pe

El Machu Picchu (en quitxua : Machu Pikchu , 'muntanya vella', pronunciat 'm?.t?u 'pik.t?u ) ^[1] es una de les joies arquitectoniques i arqueologiques mes importants de l' Imperi Inca al Peru i una ciutat sagrada. Esta inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1983 .

Ubicacio [ modifica ]

La ciutat sagrada de Machu Picchu esta ubicada 130 quilometres al nord-est de Cusco , a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

La ubicacio de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.

Centre arqueologic [ modifica ]

Es un dels centres arqueologics mes destacats, el mes important de Sud-america i, a mes a mes, l'atractiu turistic mes visitat del Peru.

El Santuari de Machu Picchu [ modifica ]

El 1981 es va declarar santuari historic, amb una superficie de 32.592 hectarees , que inclouen no tan sols la part arqueologica, sino tambe la flora , en que destaca l'abundant presencia d' orquidies , la fauna i el paisatge.

Les teories mes versemblants sostenen que va ser una "llaqta" (ciutat) inca : un assentament construit amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llaqta mes bella de l'Imperi Inca, i havia estat construida per refugiar el mes selecte de l' aristocracia en cas d'atac. Sembla que es va utilitzar durant un temps com a lloc de descans del Sapa Inka i com a observatori. Despres de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols va ser la fortalesa de la revolta de Manqu Inka.

Patrimoni de la Humanitat [ modifica ]

El Machu Picchu va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983 .

Tres sectors [ modifica ]

Segons els arqueolegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat , el Barri Popular , al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti , el deu Sol , la seva divinitat major, es troben els tresors arqueologics principals: el Intiwatana , el Temple del Sol i l' Habitacio de les Tres Finestres .

A la zona d'habitacions hi havia un sector per a la noblesa , un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residencia dels Amautas (savis), caracteritzada pels seus murs de color vermellos, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezoidal.

Dins de la ciutadella tambe hi havia un sector destinat a la preso , on s'aplicaven castigs als presos dins de ninxols de roca.

El Mausoleu Monumental es un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per a rituals o sacrificis. Les parets interiors son treballades.

Arquitectura [ modifica ]

Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil classic arquitectonic inca: construccions amb murs polits de forma regular amb juntes tan perfectes entre els blocs de pedra que costa imaginar-se com aconseguien construir-los. Entre pedra i pedra no hi cap ni la fulla d'un ganivet.

Es important assenyalar que els inques, tot i coneixer la forma rodona (el deu Inti el representaven aixi), mai no van aplicar aquesta forma, es a dir, que no van coneixer la roda. Per tant, la mobilitzacio dels enormes blocs de pedres es un misteri. Tanmateix, encara que no van coneixer la roda, si que utilitzaven el pla inclinat. I, amb aquest element, es pot aventurar una teoria sobre com van pujar aquestes pedres fins dalt de tot. Per fer-ho calia la forca de milers d'homes. Lamentablement, els inques no van deixar registre escrit perque tampoc van coneixer l'escriptura.

En tot l'espai es troben al voltant de 140 construccions, entre temples , santuaris, places i nuclis residencials.

Hi ha mes de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides integrament en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua, interconnectades per canals i aigueres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de reg.

Fins ara no ha estat possible imaginar com l' enginyeria de la civilitzacio inca va poder transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones .

Vista des del Wayna Picchu [ modifica ]

Aquell que pugi a la serra sagrada del Wayna Picchu sera recompensat amb una vista del Machu Picchu des de dalt. La sortida i la posta de sol son els millors moments per apreciar la ciutat i els efectes de llum.

La seva redescoberta [ modifica ]

La ciutat de Machu Picchu va ser descoberta per a Occident el 24 de juliol de 1911 per l'antropoleg, historiador i explorador estatunidenc Hiram Bingham , aficionat a l'arqueologia i professor de la Universitat Yale . Aquest antropoleg va iniciar els seus estudis arqueologics i va fer una investigacio a la zona. Bingham va introduir el nom de "ciutat perduda dels inques" en el seu primer llibre, titulat Lost City of the Incas .

L'any 2002 es van trobar pistes d'un explorador occidental desconegut del segle xx , les petjades del qual Bingham hauria intentat eliminar per poder tenir el titol de descobridor del Machu Picchu.

Si be el descobriment es adjudicat a Bingham, segons l'investigador del Cusco Simone Waisbard, la troballa va ser fruit d'una casualitat, ja que Enrique Palma, Gabina Sanchez i Agustin Lizarraga haurien estat els primers a visitar aquestes restes arqueologiques, sobre les pedres de les quals van deixar gravats els seus noms el 14 de juliol de 1901. En realitat, Bingham buscava la ciutat de Vitco, l'ultim refugi dels inques i l'ultim focus de resistencia contra els espanyols. Tanmateix, per Bingham no va ser una casualitat, sino una extenuant investigacio basada en les informacions proporcionades per camperols de la zona, a mes d'uns quants anys de viatges i exploracions per la zona.

Bingham es va emportar 5.000 peces arqueologiques a la seva universitat, als Estats Units . Fins avui, les peces encara no han estat retornades, tot i les reclamacions fetes des de fa decades pel govern perua.

Camins de l'Inca [ modifica ]

Entre els milers de camins construits per les cultures precolombines a Sud-america, els Camins de l'Inca son uns dels mes interessants. Aquesta xarxa de camins convergeixen a Cusco, capital de l'Imperi Inca, i un arribava fins a la ciutat de Machu Picchu. Els inques diferenciaven els camins de la costa dels de la muntanya; als primers se'ls anomenava "camins de les planes", i als segons, Qhapaq Nan.

En l'actualitat, cada any, milers de turistes recorren a peu els Camins de l'Inca durant com a minim dues jornades a traves de la serralada dels Andes.

Opinio de Kofi Annan [ modifica ]

En la seva visita al Machu Picchu, el 13 de novembre de 2003 , el Secretari General de les Nacions Unides , Kofi Annan , va dir que els peruans s'han de sentir orgullosos d'aquesta fortalesa, que va qualificar “d'herencia meravellosa de la peruanitat".

Agermanament [ modifica ]

El maig de 2005 , la ciutat jordana de Petra es va agermanar amb la de Machu Picchu. Tots dos monuments son centres que destaquen en l'ambit turistic del mon per si mateixos i per les civilitzacions a les quals van pertanyer.

Referencies [ modifica ]

↑ Teofilo Laime Acopa, Diccionario Bilingue , Iskay simipi yuyay k'ancha, Quechua ? Castellano, Castellano ? Quechua: machu - adj. y s. m. Viejo. Hombre de mucha edad (Usase tambien para animales). - machu - s. m. Anciano. Viejo. pikchu - s. Piramide. Solido puntiagudo de varias caras. || Cono. Ch'utu. machu pikchu - s. La gran ciudadela petrea que fue quiza uno de los mas grandes monumentos religiosos del incanato, entre el valle del Cusco y la selva virgen (JAL). || Monumento arqueologico situado en el departamento actual del Cusco, junto al rio Urubamba, en una cumbre casi inaccesible (JL).

Vegeu tambe [ modifica ]

[1] Teofilo Laime Acopa, Diccionario Bilingue , Iskay simipi yuyay k'ancha, Quechua ? Castellano, Castellano ? Quechua: machu - adj. y s. m. Viejo. Hombre de mucha edad (Usase tambien para animales). - machu - s. m. Anciano. Viejo. pikchu - s. Piramide. Solido puntiagudo de varias caras. || Cono. Ch'utu. machu pikchu - s. La gran ciudadela petrea que fue quiza uno de los mas grandes monumentos religiosos del incanato, entre el valle del Cusco y la selva virgen (JAL). || Monumento arqueologico situado en el departamento actual del Cusco, junto al rio Urubamba, en una cumbre casi inaccesible (JL).

[1]