La
Free Software Foundation
(
FSF
) ("fundacio pel programari lliure") es una iniciativa de
Richard Stallman
en defensa del
programari lliure
i en particular del
Projecte GNU
.
Des de la seva fundacio fins a la meitat dels anys 90 els fons de la FSF es van fer servir majoritariament en ocupar programadors per escriure
programari lliure
. Ates que a partir de mitjans dels anys 90 i fins a l'actualitat una multitud de companyies i individus s'han dedicat a escriure programari lliure, els empleats i voluntaris de la FSF treballen en els aspectes legals i estructurals de la comunitat pel programari lliure.
Feina actual de la fundacio
[
modifica
]
El projecte GNU
[
modifica
]
El proposit original de la FSF era promoure els ideals del
programari lliure
pero l'organitzacio tambe es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu
GNU
.
Fer complir la GPL
[
modifica
]
La FSF te els recursos i la voluntat de fer complir la llicencia
GPL
i altres
llicencies GNU
, pero nomes pel programari del qual en disposi dels
drets d'autor
; el programari
GPL
que pertany a altres ha de ser defensat pels seus propietaris, perque la FSF no te legitimitat juridica per fer complir la llicencia GPL pels altres, segons la llei dels
Estats Units
.
La FSF s'enfronta cada any a unes 50 violacions de la llicencia GPL i sempre prova de fer complir la llicencia a la part que la violi abans d'arribar als tribunals.
Llicencies GNU
[
modifica
]
La llicencia
GPL
es la mes utilitzada en projectes de
programari lliure
. La versio actual (versio 2) va ser publicada el 1991 pero la FSF ja esta treballant en la versio 3. Altres llicencies creades per la FSF son la
GNU Lesser General Public License
(LGPL), la
GNU Affero General Public License
, (AGPL) i la
GNU Free Documentation License
(GFDL) en la que es basa la
Viquipedia
.
Guardia de copyrights
[
modifica
]
La FSF te la propietat dels copyrights de la majoria de programari GNU i d'alguns programes lliures no GNU. Requereixen aquesta assignacio de copyrights de cada un dels contribuidors al programari GNU per poder defensar el programari als jutjats si es produeix alguna disputa. Tambe pel cas en que sigui necessari canviar la llicencia d'aquest programari, per poder fer-ho sense haver de contactar totes les persones que hagin treballat en aquest programari.
El departament de publicacions es el responsable de "publicar llibres assequibles sobre informatica fent servir llicencies lliurement distribuibles"
Free Software Directory
[
modifica
]
Es un llistat de paquets de programari que han sigut verificats com a
programari lliure
. Cada paquet conte 47 peces d'informacio com la pagina web, els desenvolupadors, el llenguatge, etc. Els objectius son oferir un
motor de cerca
pel programari lliure i proveir una referencia perque els usuaris puguin comprovar si un paquet ha estat verificat com a programari lliure. La FSF ha rebut una petita aportacio de fons de la
UNESCO
per aquest projecte. S'espera que el directori es pugui traduir a moltes llengues en el futur.
Mantenir la definicio de programari lliure
[
modifica
]
La FSF mante molts dels documents que defineixen el moviment pel programari lliure.
Educacio legal
[
modifica
]
La FSF celebra seminaris sobre els aspectes legals de fer servir la llicencia GPL i ofereix un servei de consulta per a advocats.
Allotjament de projectes
[
modifica
]
La FSF proveeix allotjament a projectes en el seu lloc web
Savannah
.
El
25 de novembre
de
2002
la FSF va llancar el programa
FSF Associate Membership
per a individus. En
Marc
del
2005
tenien uns 3400 membres associats. El
5 de marc
del
2003
van llencar el programa
Corporate Patron
per a entitats comercials. En
Abril
del
2004
tenien 45 patrons corporatius.
Organitzacions germanes
[
modifica
]
El
2001
, la
Free Software Foundation Europe
va ser fundada a
Alemanya
per funcionar com a enllac de les organitzacions de programari lliure a
Europa
. El
2003
la
Free Software Foundation India
va ser fundada a
Kerala
. El
2005
va ser anunciat que estaven en progres d'iniciar la FSF per l'
America Llatina
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Historia
| | |
|---|
| Llicencies GNU
| |
|---|
| Programari
| |
|---|
| Persones
| |
|---|