한국   대만   중국   일본 
Josep Pla i Casadevall - Viquidites Ves al contingut

Josep Pla i Casadevall

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Josep Pla )
Infotaula de personaJosep Pla i Casadevall
Josep Pla els anys de joventut
Projectes germans
  Biografia a la Viquipedia
  Multimedia a Commons
Dades biografiques
Naixement Palafrugell (Baix Emporda)
8 de marc de 1897
Mort Llofriu (Baix Emporda)
23 d'abril de 1981 (84 anys)
Ocupacio Escriptor , periodista i critic literari
Modifica dades a Wikidata

Josep Pla i Casadevall ( Palafrugell , 8 de marc de 1897 ? Llofriu , 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista catala.

Citacions [ modifica | modifica el codi ]

  • El sentimentalisme del pais es inseparable de les formes mes baixes de la cursileria catalana. [1]
  • Tenim autonomia, pero es una autonomia de paper . De diners, encara no n'hem vist cap. El traspas de serveis a la Generalitat esta acabat en una part... pero la valoracio dels traspassos no la tenim... Hem fet, doncs, tota la comedia de la politica, pero encara ens hem d'acarar amb el problema mes viu de tots... el dels diners. [2]
La Veu de Catalunya , 25 d'octubre del 1933.
Sobre l'aprovacio i aplicacio de l' Estatut d'Autonomia de 1932 , retallat considerablement per les Corts espanyoles
  • El paisatge us fa comprendre la literatura, perque la literatura es la memoria del paisatge en el temps. [3]
Cartes de lluny, a El nord , 1967.
  • En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut. He format part del bloc dels saludats. Poca cosa mes ?vull dir que no crec que jo hagues pogut arribar a alguna cosa mes. [4]
Notes per a Silvia , 1974.
  • Les dones del nostre pais tenen poques idees, una intel·ligencia limitada, falta absoluta del sentit de la ironia, manca total del sentit de l' humor . [5]
Articles amb cua, 1976.
Sobre el seu antifeminisme ambivalent
Sobre Paris i Franca (OC IV, 85).
  • La politica es l'art d'evitar la Guerra civil [7]
Plomes catalanes contemporanies, 1980.
  • Es molt mes dificil descriure que opinar. Infinitament mes. A la vista de la qual cosa, tothom opina. [8]
  • La historia romantica es una historia falsa. Tindrem algun dia a Catalunya una autentica y objetiva historia?, ¿tindrem una historia que no contempli les ximpleries de les histories purament romantiques van sortint? [9]

Obra literaria [ modifica | modifica el codi ]

El quadern gris (1966) [ modifica | modifica el codi ]

Recull de citacions del seu dietari El Quadern Gris , escrit entre el 8 de marc de 1918 i el 15 de novembre de 1919. El llibre fou publicat per l'editorial Destino l'any 1966:

Pagina principal: El quadern gris
Manuscrit d'El Quadern Gris
Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passara la vista algun meu parent llunya o alguna persona curiosa i desenfeinada.
  • Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passara la vista algun meu parent llunya o alguna persona curiosa i desenfeinada. [10]
El quadern gris 9 de marc de 1918.
  • L' Emporda ?sento dir? es un pais d’arrauxats, de tabalots, d’hereus-escampa, d’enfollits. [10]
El quadern gris 24 de marc de 1918.
Opinio sobre la gent de l'Emporda.
  • La literatura catalana d'avui te una cosa molt agradable: es una literatura desproveida totalment de preciosisme. El preciosisme m'embafa de seguida. La llengua es tan dificil, tan dura, tan encarcarada, d'un maneig tan rigid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gracies! [10]
El quadern gris 10 d'octubre de 1918.
Opinio sobre l'estat de la literatura catalana.
  • De vegades sembla que el pais ha perdut la fe i aquella mica de temperatura que porta a fer tantes coses anys enrera. S'estan creant les condicions d’una dictadura. [10]
El quadern gris 5 de setembre de 1919.
Analisi de la situacio social i politica a Catalunya advertint d'una possible dictadura militar

La vida amarga (1967) [ modifica | modifica el codi ]

  • L' escriptor te una responsabilitat total davant de l'epoca que li ha tocat viure. [1]
Prefaci.
  • La primera obligacio d'un escriptor es observar, relatar, manifestar l'epoca en que es troba. [1]
Prefaci.

Els pagesos (1968) [ modifica | modifica el codi ]

  • Els pagesos construeixen cada any el paisatge. I el resultat no falla mai. [11]
El campanaret.
  • En tots els meus escrits, una preocupacio artistico-literaria hi te una situacio puramentsecundaria. La literatura es un metode per a aclarir i ordenar el pensament. De cap manera no es una finalitat en ella mateixa. [11]
El campanaret.
  • L'unica cosa important, en la vida, es la llibertat individual concreta. Un exces de diner,com un exces de pobresa, posa sobre els homes i les dones un jou insuportable. S'ha de tractar de tenir el diner just per arribar, fent una vida sense estretors, a esser lliure. [11]
El pages dins el seu mon.

El meu pais (1968) [ modifica | modifica el codi ]

Recull de citacions del llibre El meu pais publicat l'any 1968:

  • Cuinar es un art tan elevat com escriure be, en el sentit que escriure vol dir atrapar els adjectius justos, i aquesta es una feina ardua, lenta i pesada. Els matisos d'una salsa, d'un peix, d'un plat de carn, representen, en un escrit, l'adjectivacio exacta. A foc lent, doncs, i amb tota la paciencia. [12]
  • La cuina es un art de paciencia, de callada tenacitat, de bona voluntat , d'hores, de poca pressa, de refinament, de relacio d'elements diversos, i per tant, un art del pensament. La cuina no vol nerviositats, ni precipitacions, ni badoqueries, ni tenir el cap a tres quarts de quinze [12]
  • El palafrugellenc transporta tota la vida un somni flotant en el pensament: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar. [12]

Notes disperses (1969) [ modifica | modifica el codi ]

  • A molts catalans els interessa Catalunya , pero no hi creuen. Els passa exactament el contrari que amb la religio i l'altra vida: hi creuen, pero no els interessa. [1]
  • En aquest pais, l'aparicio de qualsevol cosa important situada fora de l'habitualitat es combatuda presentant-la com a pintoresca. [13]
13 de febrer de 1962.
  • Disposar d’un instrument d’expressio treballat, de maneig (quan es domina) facil, incita a pensar, ajuda a pensar. Quan els mitjans expressius son pobres, pensar es dificil-doblement pesat [...] Per aixo les questions de la llengua son decisives. [14]

Humor, candor... (1973) [ modifica | modifica el codi ]

  • Jo no he estat mai feminista, pero encara menys masculinista. Son paraules que em fan horror. Crec que els homes i les dones son absolutament iguals i, si he tingut alguna preferencia, ha estat per les dones. Elles son el sexe fort . [5]
Sobre el seu antifeminisme ambivalent
  • M’agrada el paisatge pintat. M’agrada encara mes contemplar un paisatge real. I encara m’agrada mes convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conte [15]
Els moments (El pas de les hores).

Notes del capvesprol (1979) [ modifica | modifica el codi ]

Pagina principal: Notes del capvesprol
  • S'ha d'escriure amb llibertat, amb gust, amb plaer, pero amb la maxima observacio possible. [16]
  • L'adjectiu ha de ser, en primer lloc, intel·ligible i clar, i despres, si es possible precis. [17]
  • En les coses de la vida he estat sempre molt tolerant: en l'adjectivacio no ho seria mai. [17]
  • Es possible que hi hagi una llengua i una literatura si darrera no hi ha un pais? (...)Sense una capital i una societat, ¿com es possible l’existencia d’una llengua i d’una literatura? [17]

Caps-i-puntes (1983) [ modifica | modifica el codi ]

  • La prosa significa la humanitzacio d’una llengua, aixo es, la seva eternitat. [18]
  • L'essencial per a aprofitar un viatge, es prendre'l com a finalitat mateixa. [18]

Darrers escrits (1984) [ modifica | modifica el codi ]

  • He estat un dels escriptors mes atacats d'aquest pais. Es indiferent. Molt mes m'he atacat jo a mi mateix. [5]
  • El que jo he escrit no te la menor importancia, sempre he escrit per als qui vindran el dia de dema. [5]
  • Quan s'arriba a una masia i es demana per parlar amb algu, sovint us responen: la persona que demana ha anat a donar menjar a les gallines... Magnific! Es la millor noticia que es pot tenir! [19]
Segons la font consultada, probablement les ultimes paraules que va escriure Josep Pla
  • Es gairebe segur que la feina mes dificil de l' ofici d'escriure es l'adjectivacio. [16]

Citacions sobre altres persones [ modifica | modifica el codi ]

Santiago Rusiñol (1892)
Rusinol es l'autor mes maquinal de la literatura catalana moderna.
  • Carner es probablement ?tant si escriu en prosa com en vers? un dels retorics mes prodigiosos de l'epoca. [10]
El Quadern Gris , 19 de marc de 1918.
Opinio de l'estil literari de Josep Carner i Puig-Oriol despres de llegir Les planetes del verdum
  • Voldria que algu m’expliques quina intencio portava Verdaguer en tractar de lligar-nos, a traves de la mistica, amb una literatura tan intrinsecament forastera. [10]
El Quadern Gris , 25 de marc de 1918.
Dubte de Josep Pla per entendre l'estil literari mistic de Jacint Verdaguer . Segons el seu dietari, intenta llegir L'Atlantida i Canigo sense gaire exit
  • Rusinol es l'autor mes maquinal de la literatura catalana moderna. [10]
El Quadern Gris 26 d'abril de 1918.
Opinio sobre l'estil literari de Santiago Rusinol despres de llegir El poble gris
  • Baroja ha escrit de segur, els millors retrats i, sens dubte, els millors paisatges que s’han escrit en llengua castellana. [20]
El Quadern Gris , 14 d'octubre de 1918.
Opinio de l'estil literari de Pio Baroja
  • Nietzsche, a la llarga, esdeve un vici. Escriu curt, es rapid. Els seus cops de sonda fan oscil·lar, vivament, la curiositat de l'esperit. [10]
El Quadern Gris , 25 de febrer de 1919.
Opinio de l'estil literari de Friedrich Nietzsche
Joan Fuster
  • Vaig fer un descobriment: vaig veure que la cara d'escas humor que feia Fuster en el moment d'obrir-me la porta no era pas produida per l'exces d'aigua constatable en el rodal, sino que era la seva cara habitual. [21]
Homenots. Quarta serie .
Descripcio fisica de Joan Fuster
  • Es la mateixa cara que de jove tenia Trotski. [21]
Homenots. Quarta serie .
Descripcio fisica de Joan Fuster
Francesc Pujols
Francesc Pujols
A Pujols, li agraden les coses anacroniques, una mica tronades, pansides.
  • Pujols fou un home unic, excepcional, fabulos [...] tingue, sense fer el minim esforc, capacitats expressives uniques, possibilitats col·loquials enormes, disposicions per a la descripcio que potser ningu del seu temps no tingue. [22]
Opinio sobre l'estil literari de Francesc Pujols
  • A Pujols, li agraden les coses anacroniques, una mica tronades, pansides. [10]
El Quadern Gris , 29 d'octubre de 1918.
Opinio sobre l'estil literari Francesc Pujols
  • Fisicament, tant com intel·lectualment, em sembla sempre un home fora de mida, distint del corrent. No solament era un home a qui calia donar menjar a part, sino que en el seu entregent, el temari i la finalitat tenien un aspecte diferent. [13]
Notes disperses , 13 de febrer de 1962.
Opinio el dia de la mort de Francesc Pujols
William Shakespeare
  • L'adjectivacio de Shakespeare es prodigiosament poetica i exacta, a una alcada mental elevadissim. [5]
  • Shakespeare es massa liric per al terrible realisme llati. [5]
  • Shakespeare es un ocell que vola sempre amb una gracia sovint incoherent. [5]
  • En teatre, despres de Shakespeare, tota la resta es mediocre. [5]
  • Shakespeare guanya diners com a actor i com a dramaturg, plagia abundantment, com pertoca a un escriptor tan gran i tot el que toca ho converti en prodigi. [5]
Stendhal
  • El viatger ideal sera sempre, per a mi, Stendhal. A Stendhal li interessa sobretot el que passa successivament per davant dels seus ulls, absolutament tot: la gent, la conversacio, la manera de viure, la politica, els costums, l'arqueologia ?i l'art, naturalment. Viatjar amb un criteri d'especialitzacio em sembla una mica ridicul. [6]
Viatge per la Catalunya Vella (OC IX, 304).
  • ...tots nosaltres som fills de Stendhal, fenomen que descobrirem entre el 1910 i el 1920. Al meu entendre, aquest escriptor te un gran merit: materialitza la psicologia humana. Materialitza tot el possible. La seva teoria de l'amor, com a cristal·litzacio, es considerable. Tot el que sigui materialitzar coses es magnific. [6]
Homenots (quarta serie) (OC XXI, 274).

Referencies [ modifica | modifica el codi ]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Josep Pla ≫ (en catala). Xarxa de Mots , 1997-2010. Arxivat de l' original el 1331890954. [Consulta: 13 marc 2012].
  2. Capdevila , Jordi. ≪ Josep Pla ja ho va dir ≫. Avui . Barcelona: Diari Avui, 13-10-2005. Arxivat de l' original el 1298786707. [Consulta: 13 marc 2012].
  3. Pla i Casadevall , Josep. El nord , 1925. ISBN 978-84-297-4210-7 .  
  4. Pla i Casadevall , Josep. Notes per a Silvia . ISBN 978-84-9710-166-0 .  
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Martinez Ascaso , Rosa Maria. ≪ Shakespeare segons Pla ≫. Avui . Barcelona: Diari Avui, 23-04-2006. Arxivat de l' original el 1299201489. [Consulta: 9 marc 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Les ciutats europees de Josep Pla ≫. Fundacio Josep Pla, 2010 ? 2011. Arxivat de l' original el 1457378619. [Consulta: 5 juny 2013].
  7. Pages Jorda , Vicenc ≪Els joves s'han fet grans≫. El Punt Avui (Cultura) , (31-01-2014), p. 3 [Consulta: 1 febrer 2014].
  8. Quin(s) model(s) de llengua escrita per als mitjans de comunicacio (actes del seminari del CUIMPB CEL 2003) . Institut d'Estudis Catalans, 2004.
  9. Alex Rosal La Diada de Cataluna o la manipulacion de la Historia ≫. Arxivat de l' original el 1346288750. [Consulta: 1545372008].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 bloQG ? El blog del Quadern gris ≫. Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l' original el 1286322807. [Consulta: 9 marc 2012].
  11. 11,0 11,1 11,2 Pla i Casadevall , Josep. Els pagesos . ISBN 9788497101486 .  
  12. 12,0 12,1 12,2 Pla i Casadevall , Josep. El meu pais , 1958. ISBN 978-84-9710-147-9 .  
  13. 13,0 13,1 Gomila , Andreu. ≪ Flors celestials ≫. Avui . Barcelona: Diari Avui, 17-03-2005. Arxivat de l' original el 1340217309. [Consulta: 31 marc 2012].
  14. Pla i Casadevall , Josep. Notes disperses , 1969. ISBN 9788497101837 .  
  15. Pla i Casadevall , Josep. Humor, candor... , 1973. ISBN 9788423307678 .  
  16. 16,0 16,1 Pla , Josep. ≪Estudi preliminar≫. A: El carrer Estret . Barcelona: Editorial 62, 2012, p. 11-36. ISBN 978-84-15192-37-4 .  
  17. 17,0 17,1 17,2 Pla i Casadevall , Josep. Notes del capvesprol . ISBN 978-84-9710-175-2 .  
  18. 18,0 18,1 Pla i Casadevall , Josep. Caps-i-puntes , 1983. ISBN 9788497101837 .  
  19. Saez Mateu , Ferran. ≪ Gallines ≫. Avui . Barcelona: Diari Avui, 19-07-2008. [Consulta: 9 marc 2012]. [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ] [ Enllac no actiu ]
  20. Pla , Josep. El Quadern gris . Barcelona: Edicions 62, 2005 (Biblioteca basica d'El Periodico ; 13). ISBN 8496414795 .  
  21. 21,0 21,1 Pla , Josep. Homenots. Quarta serie . Barcelona: Destino, 2004. ISBN 8496414191 [Consulta: 1543402005].  
  22. Contemporanis ≫. Martorell: Fundacio Francesc Pujols, 2006. Arxivat de l' original el 1339740462. [Consulta: 31 marc 2012].

Bibliografia [ modifica | modifica el codi ]

  • Pla , Josep. Notes del capvesprol . Barcelona: Destino, 1979. ISBN 8423309789 .  

Enllacos externs [ modifica | modifica el codi ]