Els
xuetes
[
?u'?t?s
], tambe anomenats
xuetons
, son un grup social de l'illa de
Mallorca
, descendents d'una part dels
jueus mallorquins
conversos
al cristianisme i dels quals, al llarg de la historia, s'ha conservat la consciencia col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes
inquisitorials
per
criptojudaisme
al darrer quart del segle
xvii
, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat historicament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del segle
xx
, han practicat una estricta endogamia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa son portadores d'algun d'aquests cognoms.
[1]
Etimologia i altres denominacions
[
modifica
]
La paraula xueta es documenta per primera vegada a l'entorn dels processos inquisitorials iniciats el 1688, com expressio usada pels mateixos processats.
[Nota 1]
La seva etimologia es discutida i compta amb diverses hipotesis; les mes acceptades son:
- Procediria de
jueto
,
[Nota 2]
diminutiu de jueu que hauria derivat a
xueto
, expressio encara viva, i d'aquest hauria evolucionat a
xueta
. El principal argument per defensar aquesta proposta es que el seu us primigeni era autodefinitori i aixo exclouria connotacions denigratories.
- Per altres, es tractaria d'una expressio despectiva que procediria de la paraula
xulla
(pronunciat
xuia
o
xua
, [
ˈ?ue?
])
[Nota 3]
i faria referencia als habits alimentaris dels conversos en relacio al consum de porc
[Nota 4]
o pel costum, present en diverses cultures, d'usar noms ofensius relacionats amb el porc per designar els jueus i els conversos.
[Nota 5]
- Una tercera proposta relacionaria ambdues etimologies: la paraula
xuia
hauria provocat la substitucio de la
j
de jueto per la
x
donant
xueto
i, aixi mateix, s'hauria anat imposat
xueta
sobre
xueto
per la major semblanca fonetica amb
xuia
.
[10]
Tambe se'ls ha denominat
del carrer del Segell
,
[Nota 6]
pel carrer del mateix nom que dona nom a la barriada on vivien concentrats i tambe
del carrer
,
[Nota 7]
be per reduccio de l'expressio anterior, be pel retorn del castella
de la calle
, propi de la documentacio oficial inquisitorial, a causa de la proximitat fonetica amb
del
call
, fent referencia a l'antic barri jueu de la
ciutat de Mallorca
; modernament s'ha volgut relacionar amb el
carrer de l'Argenteria,
que actualment es el carrer xueta per excel·lencia,
[Nota 8]
on, fins fa poc, s'hi concentraven la majoria dels residents a Palma i que fa nom per un dels oficis mes caracteristics del grup.
[14]
En alguns documents s'han fet servir les expressions d
hebreu
,
genere hebreorum
o d
estirp hebrea
; tambe hom els ha anomenat directament
jueus
,
[Nota 9]
o amb el castellanisme
judio
[
?odio
],
[16]
macabeus
[17]
o, en relacio a les seves professions mes habituals, argenters i marxandos.
[18]
Despres dels processos inquisitorials, la paraula
xueta
va esdevenir ofensiva,
[Nota 10]
i els designats han preferit referir-se a si mateixos amb els noms mes neutres
del Segell
,
del carrer
o, mes habitualment, amb
noltros
o
es nostros
oposat a
ets altres
o
es de fora del carrer
.
[20]
Els llinatges considerats xuetes son: Aguilo, Bonnin, Cortes, Fortesa, Fuster, Marti, Miro, Pico, Pinya, Pomar, Segura, Tarongi, Valenti, Valleriola i Valls.
[Nota 11]
En tot cas, deriven d'una comunitat conversa molt mes amplia, ates que els registres de les conversions a cavall dels segles
xiv
i
XV
,
[22]
aixi com els de la
Inquisicio
, de finals del
XV
i principis del
xvi
,
[23]
documenten mes de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaitzar Mallorca. Tambe alguns mallorquins porten cognoms de procedencia clarament jueva, que no son tenguts per descendents d'hebreus, ni xuetes
[24]
(per exemple: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jorda, Maimo, Salom, Vidal i d'altres).
Pero la procedencia conversa no es condicio suficient per ser xueta, sino que es necessari que aquest origen hagi quedat fixat en la memoria col·lectiva dels mallorquins mitjancant la identificacio de les families i llinatges aixi considerats. Per tant, si be els xuetes son descendents de conversos, nomes una part dels descendents de conversos son xuetes.
[Nota 12]
Genetica xueta
[
modifica
]
Diversos estudis genetics realitzats, principalment, pel Departament de Genetica Humana de la
Universitat de les Illes Balears
han acreditat que els xuetes conformen un bloc geneticament homogeni afi a les poblacions jueves orientals, pero tambe relacionats amb els
asquenazites
i els jueus nord-africans, tant si s'analitza el
cromosoma Y
, d'ascendencia patrilineal, com si s'analitza l'
ADN mitocondrial
, d'ascendencia matrilineal.
[26]
Aixi mateix poden presentar algunes patologies d'origen genetic, com es la
Febre mediterrania familiar
,
[27]
compartida amb els jueus
sefardites
i una alta frequencia d'
hemocromatosi
, particular d'aquesta comunitat.
[28]
La historia dels xuetes
[
modifica
]
Els antecedents
[
modifica
]
Sant Vicent Ferrer
, actiu predicador per a la conversio dels Jueus.
Fins a finals del segle
xiv
l'esglesia mallorquina destina importants esforcos a la conversio dels jueus, pero els seus exits tingueren un caracter anecdotic i sense consequencies sobre l'estructura social. Pero l'
assalt
als
calls
de
1391
, les predicacions del
Sant Vicent Ferrer
el
1413
i la conversio de les restes de la comunitat jueva de Mallorca, el
1435
, crearen situacions de risc i perill col·lectiu per la qual cosa es produiren les conversions forcades en massa que donaren lloc al fenomen social dels conversos.
[29]
Per aixo, una bona part dels neofits continua amb les seves practiques comunitaries i religioses tradicionals. Es constitui la
Confraria de Nostra Senyora de Gracia
o de
Sant Miquel dels Conversos
com a instrument que substituia, en bona part, l'antiga
aljama
, resolent les necessitats del grup en molts d'ambits: assistencia a les necessitats, justicia interna, vincles matrimonials i, naturalment, cohesio religiosa. Aquests conversos, fins al darrer quart del
segle XV
pogueren desenvolupar les seves activitats, en part clandestines, sense patir una excessiva pressio externa, ni institucional ni social, com ho acrediten la poca activitat de la Inquisicio papal i l'escassa normativa gremial de segregacio per rao de l'origen jueu.
[Nota 13]
Aixo, probablement, els permete mantenir el gruix del grup de conversos relativament intacte.
[31]
Els inicis de la Inquisicio espanyola, (
1488
-
1544
)
[
modifica
]
Escut de la Inquisicio usat a Mallorca.
El
1488
, quan encara vivien alguns dels darrers conversos de
1435
, arriben a Mallorca els primers inquisidors del nou tribunal implantat pels
Reis Catolics
?que estaven assajant de crear un
estat nacio
sobre la base de la uniformitzacio religiosa?.
[32]
Com a tota la
Corona d'Arago
, la seva implantacio ana acompanyada de queixes i mostres de rebuig general, que de poc serviren. El seu objectiu central era la repressio del criptojudaisme i comencaren per aplicar els Edictes de Gracia, procediment d'autoinculpacio per
heretgia
que permetia evitar condemnes severes.
Pels Edictes de Gracia (
1488
-
1492
), 559 mallorquins reconegueren practiques judaiques i la Inquisicio obtingue els noms de la major part dels judaitzants mallorquins, sobre els quals, juntament amb les seves families i els seus cercles mes propers, exerciria una durissima activitat punitiva. Posteriorment i fins al
1544
foren
reconciliats
239 criptojueus i es
relaxa
al 537; d'aquests 82 foren efectivament ajusticiats i cremats, i la major part de la resta, 455, que varen ser cremats en estatua, o ja eren difunts o aconseguiren fugir ?aquest exili no s'ha de confondre amb el decret d'expulsio de
1492
que a Mallorca no va tenir aplicacio, ja que no hi quedava, oficialment, cap jueu des de
1435
.
[Nota 14]
La nova clandestinitat (
1545
-
1673
)
[
modifica
]
Aquest periode es caracteritza per la reduccio del grup per fugida dels penitenciats de l'epoca anterior i per l'adhesio incondicional al
catolicisme
de la major part dels que quedaren, pero simultaniament es comencen a estendre els estatuts de neteja de sang en una part d'organitzacions gremials i ordes religiosos.
[Nota 15]
Malgrat tot, persisteix un petit grup romanent del gran col·lectiu convers mallorqui, concentrat a l'entorn d'alguns carrers, integrant d'organitzacions gremials i mercantils especifiques, amb una marcada i complexa endogamia i, amb una part significativa dels seus membres, practicant clandestinament el judaisme.
[34]
En aquesta epoca, la Inquisicio mallorquina deixa d'actuar contra els judaitzants, tot i tenir indicis de practiques prohibides. Les causes podrien ser la participacio de l'estructura inquisitorial en les bandositats interiors mallorquines, l'aparicio de nous fenomens religiosos com algunes conversions a l'
islam
i al
protestantisme
o el control de la moralitat del clergat. Pero, sens dubte, tambe per l'adopcio d'estrategies de proteccio mes eficaces per part dels criptojueus ?els processos inquisitorials posteriors ens informen que la transmissio de les practiques religioses es feien en l'ambit familiar quan el jove arribava a l'adolescencia i, molt sovint en el cas de les dones, quan se sabia qui seria el seu espos i la seva opcio religiosa.
[35]
En aquest context, el
1632
el promotor i fiscal del tribunal mallorqui, Juan de Fontamar, enviava un report a la Suprema Inquisicio en que acusava als criptojueus mallorquins de trenta-tres carrecs, entre els quals hi havia: la negativa a casar-se amb
cristians de natura
i el rebuig social dels que ho feien; la practica del secretisme; la imposicio de noms de l'
Antic Testament
als fills; la identificacio de la tribu d'origen i la concertacio de matrimonis en funcio d'aquest fet; l'exclusio, en el domicili, de la iconografia del
Nou Testament
i la presencia de la de l'Antic; el menyspreu i els insults als cristians; l'exercici de professions relacionades amb pesos i mesures per tal d'enganyar els cristians; l'obtencio de carrecs dins l'esglesia per despres burlar-se’n amb impunitat; l'aplicacio d'un sistema legal propi; la realitzacio de col·lectes pels seus pobres; el financament d'una
sinagoga
a
Roma
on hi tendrien un representant; la realitzacio de reunions clandestines; el compliment de practiques dietetiques jueves, incloses les del sacrifici d'animals i les dels dejunis; l'observacio del
Sabat
; l'evitacio dels serveis religiosos en el moment de la mort; i, fins i tot, la realitzacio sacrificis humans…sorprenentment la Inquisicio no actua en aquell moment.
[Nota 16]
Sinagoga de
Liorna
(edificada al segle XVII), ciutat de referencia pels criptojueus mallorquins.
A l'entorn de
1640
, els descendents de conversos inicien un fort proces d'ascens economic i d'influencia comercial. Amb anterioritat, i amb alguna excepcio, havien estat petits menestrals, botiguers de portal i distribuidors al detall, pero a partir d'aquest moment, i per causes poc explicades, alguns comencen a destacar en l'activitat economica: creen companyies mercantils complexes, participen del comerc exterior, arribant a controlar, a les vespres dels processos inquisitorials, el 36% del total, dominen el mercat assegurador i la distribucio minorista de productes d'importacio. Per una altra banda, les empreses i companyies son participades, habitualment, nomes per conversos i destinen part dels seus beneficis a obres de caritat en el si de la comunitat, a diferencia de la resta de la poblacio que acostuma a fer-ho mitjancant deixes pietoses a l'esglesia.
[39]
A causa de la intensa activitat economica exterior es reprenen els contactes amb les comunitats jueves internacionals, especialment de
Liorna
,
[
cal citacio
]
de
Roma
, de
Marsella
i d'
Amsterdam
, mitjancant les quals els conversos tenen acces a literatura judaica. Se sap que Rafel Valls, lider religios dels conversos mallorquins, va viatjar a
Alexandria
i
Esmirna
en l'epoca del fals messies
Sabatai Sevi
, tot i que es desconeix si en va tenir cap contacte.
[40]
Probablement en aquest moment es configura un sistema d'estratificacio social interna ?tot i que tambe s'afirma que es una deixa de l'epoca jueva?, que distingiria una mena d'aristocracia de la resta del grup, mes tard denominats
orella alta
i
orella baixa
, i altres distincions basades en la religio, la professio i el parentiu que acaben configurant un teixit d'aliances i evitacions entre cognoms, les quals tenen una gran influencia en les practiques endogamiques de l'epoca.
[41]
La genesi xueta
[
modifica
]
La segona persecucio (
1673
-
1695
)
[
modifica
]
Les causes per les quals la inquisicio torna a actuar contra els judaitzants mallorquins despres de quasi 130 anys d'inactivitat, i en una epoca en que la inquisicio ja estava en hores baixes, no son prou clares: les necessitats financeres de la corona, la preocupacio de sectors economics decadents davant l'ascens i dinamisme comercial dels conversos, la represa de practiques religioses en comunitat, en comptes de limitades a l'ambit domestic, un rebrot del zel religios i el judici contra Alonso Lopez podrien estar entre els factors que hi influiren.
Fins al 1670 son molt escasses les referencies concretes als conversos mallorquins, pero a partir d'aquesta data esdevenen frequents en la documentacio gremial, fiscal, inquisitorial o en dietaris. Aixo posa de manifest la percepcio general de l'existencia del grup i algunes d'elles anuncien la mobilitzacio inquisitorial posterior:
Planol de l'entaulat de l'acte de fe de 1675 a Mallorca.
El
juliol
de
1672
un comerciant informava a la inquisicio que uns jueus de
Liorna
li havien demanat referencies sobre els jueus de Mallorca anomenats
Forteses, Aguilons, Martins, Tarongins, Cortesos, Picons…
.
El
1673
un vaixell amb un grup de jueus expulsats d'
Ora
per la Corona espanyola i amb desti a Liorna, va fer escala a Ciutat, la Inquisicio va detenir a un jove d'uns 17 anys que es feia dir Isaac Lopez, el qual havia nascut
Madrid
i batejat amb el nom d'Alonso, i que de nin fugi a
Barbaria
amb els seus pares conversos. Alonso es nega a qualsevol penediment i finalment fou cremat viu el
1675
. La seva execucio provoca una gran commocio entre els judaitzants, alhora que fou objecte de gran admiracio per la seva persistencia i coratge.
El mateix any de la detencio de Lopez, unes criades de conversos informaren al seu confessor del coneixement que tenien de les cerimonies judaiques que practicaven els seus amos, als quals havien espiat.
La conspiracio
[
modifica
]
Planol de la seu de la Inquisicio de Mallorca, edificada en carrec a les confiscacions dels penitenciats el 1678.
El
1677
, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisicio ordena a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessio de les criades. En les mateixes dates els
observants
, com s'autodenominaven en referencia a l'observancia de la Llei de Moises, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven
el dia del perdo
(
Yom Kippur
). Es procedi a la detencio d'un dels liders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Cortes, alies Moixina, amo d'una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones mes. A partir d'aqui es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones.
Els acusats pogueren acordar, ajudats per funcionaris corruptes, les seves confessions, donar una informacio limitada i nomes denunciar el minim de correligionaris possible. Tots els acusats sol·licitaren el retorn a l'esglesia i, per tant, foren reconciliats.
Una part de la pena consisti en la confiscacio de tots els bens dels condemnats, que varen ser valorats en dos milions de
lliures mallorquines
que, per les normes inquisitorials s'havia d'ingressar en moneda circulant. Es tractava d'una quantitat exorbitant (654 tones d'argent) i, segons una protesta del
Gran i General Consell
, no hi havia tant de numerari a tota l'illa.
[45]
Finalment a la primavera de
1679
, se celebraren cinc
actes de fe
, el primer dels quals ana precedit per la destruccio, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos. En ells es pronuncia sentencia condemnatoria contra 221 conversos, davant una multitud expectant. Despres, els que tenien condemna de preso, foren portats a complir la pena a les noves presons que havia edificat la Inquisicio amb els bens confiscats.
La cremadissa
[
modifica
]
Penitenciat (
Francisco de Goya
).
Complides les penes de preso, gran part dels que persisteixen en la fe jueva, evidenciades les seves practiques clandestines, amoinats per la vigilancia inquisitorial i vexats per una societat que els considerava responsables de la crisi economica que provocaren les confiscacions, decideixen fugir de l'illa en petits grups de manera escalonada, uns quants se'n sortiren.
Enmig d'aquest proces, un fet anecdotic precipita una nova onada inquisitorial.
[48]
Rafel Cortes, alies Cap loco, s'havia casat en segones nupcies amb una dona de cognom convers, Miro, pero de religio catolica. Els seus familiars no el felicitaren per les noces i l'acusaven de
malmesclat.
Per despit va denunciar alguns dels seus correligionaris davant la Inquisicio de mantenir la fe prohibida. Sospitant que hi havia hagut una delacio general s'acorda una fuga en massa. El 7 de marc de
1688
un gran grup conversos s'embarca clandestinament en un vaixell angles amb desti a
Amsterdam
, pero un sobtat temporal n'impedi la sortida i de matinada tornaren a llurs cases. La Inquisicio en va ser advertida i tots foren detinguts.
Els processos es perllongaren tres anys, amb un estricte regim d'aillament que evita qualsevol entesa que, juntament amb una percepcio de derrota religiosa per la impossibilitat d'escapar, va debilitar la cohesio del grup. L'any
1691
la Inquisicio en tres actes de fe, va condemnar vuitanta-vuit persones, d'aquestes 45 foren relaxades, 5 cremades en estatua, 3 els seus ossos i 37 efectivament ajusticiades, d'aquestes, 3,
Rafel Valls
, i els germans
Rafel Benet
i
Caterina Tarongi
cremats vius. Ho presenciaren trenta mil persones.
Les condemnes dictades per la Inquisicio comportaven altres penes que havien de mantenir-se durant almenys dues generacions: els familiars directes dels condemnats, aixi com els seus fill i nets, no podien ocupar carrecs publics, fer-se ordenar sacerdots, casar-se amb persones que no fossin xuetes, portar joies o muntar a cavall. Aquestes dues ultimes penes no sembla que es duguessin a terme, pero les altres van seguir vigents per la forca del costum, mes enlla de les dues generacions estipulades.
Els darrers processos
[
modifica
]
Encara no s'havia tancat el capitol processal, quan la inquisicio inicia, i finalment suspengue, uns quants procediments contra persones denunciades pels acusats dels actes de fe de
1691
, la majoria difunts, unicament es realitza un acte de fe el
1695
contra 11 difunts i una dona viva que fou reconciliada. Tambe al segle
xviii
la inquisicio va dur a terme dos processos individuals: el
1718
Rafel Pinya s'inculpa espontaniament i fou reconciliat, el
1720
Gabriel Cortes, alies Morrofes, fugitiu a
Alexandria
i convertit formalment al judaisme, fou relaxat i cremat en estatua, essent el darrer condemnat a mort per la Inquisicio mallorquina.
No hi ha dubte que aquests darrers son casos anecdotics; amb els processos de
1691
la percepcio de derrota religiosa i la por generalitzada va fer impossible el sosteniment de la fe ancestral i s'acompliren els objectius inquisitorials: la confiscacio dels bens, sobretot en els processos de 1678; escalivar els heretges, que es perllonga fins al segle
xx
; i sotmetre els conversos al cristianisme. Es a partir d'aquells fets que podem comencar a parlar, en el seu sentit modern, dels xuetes.
[53]
La propaganda antixueta
[
modifica
]
La Fe Triunfante
[
modifica
]
Primera edicio de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691).
El mateix any dels actes de fe de
1691
,
Francesc Garau
,
[54]
jesuita, teoleg i actiu participant en els processos inquisitorials, publica
la Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisicion en que an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces
,
[55]
deixant de banda la seva importancia com a font documental i historica, la intencio del llibre era perpetuar el record i la infamia dels conversos i contribui notablement a donar bases ideologiques a la segregacio dels xuetes i a perpetuar-la.
[56]
Fou reeditat el
1755
, va ser usat en l'argumentari per limitar els drets civils dels xuetes i servi de base al libel de
1857
La Sinagoga Balear o historia de los judios mallorquines
. Al segle
xx
se n'han fet abundants reedicions tot i que amb intencio contraria a la de l'autor, ates que alguns fragments escandalitzen per la seva cruesa i manca de la mes elemental sensibilitat.
[Nota 17]
Les gramalletes
[
modifica
]
Portada de la
Relacion de Sanbenitos…de Palma…
1755.
La
gramalleta
era un habit penitencial amb que eren obligats a vestir els condemnats per la Inquisicio, tambe denominats
sambenets.
Les seves caracteristiques decoratives informaven dels delictes comesos i de la pena imposada. Una vegada finalitzats els actes de fe es pintava un quadre amb el condemnat portant la gramalleta i indicant el nom del seu posseidor. En el cas de
Mallorca
, s'exposaven al claustre de St. Domingo on era exhibit publicament per perpetuar el record exemplificador de la sentencia.
Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisicio ordena diverses vegades, des del segle
xvii
, la seva renovacio. La questio resultava conflictiva per la presencia d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el
1755
es compli l'ordre, pero nomes s'imposa la renovacio de les posteriors al
1645
[58]
i, per tant, els llinatges implicats en practiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de mes d'un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reduccio de la representacio publica dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesio del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminatoria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i aillat.
El mateix any
1755
, en que tambe fou reeditada
La Fe Triunfante
, es publica la
Relacion de los sanbenitos que se han puesto, y renovado este ano de
1755
, en el Claustro del Real Convento de Santo Domingo, de esta Ciudad de Palma, por el Santo Oficio de la Inquisicion del Reyno de Mallorca, de reos relaxados, y reconciliados publicamente por el mismo tribunal desde el ano de
1645
, per insistir en la necessitat de no oblidar, malgrat l'oposicio activa dels afectats. Les gramalletes varen restar exposades fins al
1820
, en que un grup de xuetes assalta Sant Domingo i les crema.
[59]
La comunitat xueta
[
modifica
]
L'actitud de la Inquisicio, que en un principi volia forcar la desaparicio dels jueus mitjancant la seva integracio forcosa a la comunitat cristiana, va provocar un efecte paradoxal, i gairebe sense paral·lels. Perpetuant la memoria de la part mes recent dels condemnats i, per extensio, de tots els portadors dels llinatges infamants, encara que no en fossin parents o haguessin estat sincers cristians, va generar una comunitat que, encara que ja no tengues elements religiosos judaics, ha conservat una estructuracio grupal molt proxima a la resta de comunitats jueves de la
diaspora
: el seu paper en el sistema economic, la forta cohesio de grup, l'endogamia interna, el model de cooperacio i interdependencia, la consciencia de
judeitat
i hostilitat social exterior son elements que, en diferents graus, els han fet ser percebuts com encara jueus, o amb mes precisio com a
jueus catolics
, i forniren les bases organitzatives del grup despres del trasbals inquisitorial.
[Nota 18]
En el context mallorqui dels segles
xvii
a XIX, la solucio comunitaria era coherent amb una estructura social molt mes rigida que la dels segles anteriors, en la qual tambe nobles, mercaders, artesans, jornalers o pagesos conformaven unitats endogamiques impermeables entre si, que igualment han persistit fins a temps relativament recents, tot i no ser portadors d'un estigma social.
[61]
Pero la comunitat que sorgeix despres dels processos inquisitorials, a mes dels canvis en l'orientacio religiosa, tambe modifica aspectes substancials de l'estructuracio anterior, i una vegada recuperat el protagonisme economic que havien tengut anteriorment, inicien un proces intens i constant de lluita activa per la igualtat de drets que marquen els contorns mes definits de la historia dels xuetes, i en aquest ambit sorgeixen, al llarg de la historia, personatges singulars que destaquen per la seva lluita a favor de la igualtat de drets:
[62]
es Sastre xueta
Rafel Cortes Fuster
, el comerciant
Bartomeu Valenti Forteza
, alies Moixina, el prevere
Josep Tarongi Cortes
o els intel·lectuals
Miquel Forteza i Pinya
i
Gabriel Cortes Cortes
. Per contra la societat circumdant, especialment les institucions civils i religioses, s'arma d'un corpus doctrinal de resistencia a la igualtat, a partir de
La fe triunfante
, que es desenvolupa al segle
xviii
i ha perdurat fins al XX.
El segle
xviii
[
modifica
]
La Guerra de Successio (
1706
-
1715
)
[
modifica
]
Com en la resta de la societat illenca, entre els xuetes hi hague austriacistes i borbonics, pero, per una part d'ells, la dinastia francesa era percebuda com un element de modernitzacio en materia religiosa i social, perque a Franca no era possible una actitud de repressio i discriminacio semblant a la que s'havia patit al llarg de la dinastia dels Austries i, especialment, pel que fa a Mallorca, del darrer
Carles
.
[Nota 19]
Per aixo un petit nucli de xuetes, comandat per Gaspar Pinya, importador i negociant de robes i proveidor de la noblesa
botifler
, participa de manera ben activa a favor de la causa
filipista
. De fet, el
1711
descoberta una conspiracio financada per ells, va patir preso i embargament dels seus bens, tot i que, en finalitzar el conflicte, foren recompensats amb el privilegi de portar espasa o amb oficis publics no remunerats, que no afectaren a la resta de la comunitat.
[63]
Els conflictes religiosos
[
modifica
]
Fins als processos inquisitorials havia estat habitual l'existencia de religiosos del Segell; fins i tot alguns estaven emparentats amb els judaitzants,
[64]
pero a partir dels actes de fe es torna mes dificil accedir als ministeris religiosos, que requerien autoritzacio episcopal. La sortida mes senzilla passava per professar ordres monacals a fora,
[Nota 20]
que no requerien llicencia tot i que no els era permes residir a l'illa, o be accedir a
ordes menors
a l'espera d'un bisbe tolerant que els volgues autoritzar de les
majors
. Ambdues estrategies provocaren greus conflictes.
Es documenten expulsions per ordre reial de frares xuetes, ordenats a
Franca
i
Genova
i retornats a l'illa, els anys
1739
,
1748
i
1763
;
[66]
pel que fa al sacerdoci, el Capitol de la Catedral pressiona davant els bisbes per impedir ordenacions i llicencies per autoritzar-les en altres bisbats. S'arriba a donar el cas d'un beneficiat que espera 30 anys per obtenir el grau de prevere.
[Nota 21]
Els conflictes gremials
[
modifica
]
Ja durant el segle
xvi
s'havien anat implantant els estatuts de neteja de sang en diferents gremis, encara que hi ha indicis que en bona part tengueren una aplicacio laxa fins als processos inquisitorials,
[68]
a partir dels quals es generalitzen: el
1689
, els velluters se separen en dos, els del carrer i la resta; i impedeixen l'ingres dels conversos: tintorers (
1691
); forners (
1695
); cirurgians i barbers (
1699
); sastres (
1701
); esparters (
1702
); fusters (
1705
); escrivans i procuradors (
1705
); i pintors i escultors (
1706
); encara el
1757
, els corders es divideixen en dos com abans havien fet els velluters.
[Nota 22]
Per tant els xuetes acabaren constrets als seus gremis tradicionals: velluters, mercers, argenters i marxandos, que no tenien normes d'exclusio pero que acabaren essent quasi exclusius. Aixo porta a diferents conflictes en relacio a professionals que ja exercien amb anterioritat a aquestes disposicions, essent el mes conegut el cas de la nissaga de sastres Cortes que pledejaren durant 30 anys i tres generacions per tal de poder exercir la seva professio. L'anada a Madrid del de Rafel Cortes,
es Sastre xueta
, per a defensar-se en aquest plet fou el desencadenant de les gestions que culminaren en les pragmatiques de Carles III.
[70]
La reedicio de la Fe Triunfante
1755
[
modifica
]
Portada de la segona edicio de
La Fee triunfante…
1755.
El sastre
Rafel Cortes Fuster
, Tomas Forteza i Jeroni Cortes, geperut, entre d'altres, intentaren evitar la reedicio de la Fe triomfal, el
1755
, mitjancant una protesta a l'Audiencia de Mallorca que acorda de paralitzar-ne la distribucio; finalment la intervencio de l'Inquisidor, permete de reprendre'n la seva venda.
[71]
Els diputats del Carrer (
1773
-
1788
)
[
modifica
]
Alegacio en defensa dels drets dels xuetes davant la cort de Carles III.
El
1773
els xuetes designaren un grup de sis diputats, coneguts popularment amb el nom de
perruques
pel luxos guarniment que portaven en les seves gestions, perque s'adrecassin al Rei
Carles III
reclamant la plena igualtat social i juridica amb la resta de mallorquins.
[72]
Des de la Cort s'acorda fer consultes a les institucions mallorquines, les quals s'oposaren de manera frontal i decidida a les pretensions dels descendents dels conversos. Tot plegat va portar a un proces llarg i costos, en el qual les parts posaren sobre la taula els seus arguments de manera apassionada. Els documents que en donen fe son una prova de fins a quin punt la discriminacio era un fet amb profundes arrels ideologiques i de la perseveranca dels xuetes en les seves exigencies d'igualtat.
A l'octubre de
1782
el fiscal de la Reial Audiencia de Mallorca, tot i saber que el resultat de les deliberacions havia estat favorable als xuetes, eleva un memorial, acompanyat d'argumentacions d'alt contingut racista, en el qual es proposava la suspensio de l'acord i el desterrament dels xuetes a Menorca i a Cabrera, on serien confinats amb fortes restriccions de la seva llibertat.
[73]
Primera de les tres reials cedules dictades per Carles III (1782).
Finalment, el Rei s'inclina timidament en favor dels xuetes i el 29 de novembre de
1782
se signa la Reial Cedula que decretava la llibertat de moviments i residencia, l'eliminacio de qualsevol element arquitectonic distintiu del barri del Segell, i la prohibicio d'insults, maltractes i l'us expressions denigrants. Tambe, pero de manera reservada, el monarca es mostrava favorable a establir la plena llibertat professional i la participacio dels xuetes a la marina i a l'exercit, pero dona instruccions que aquestes disposicions no es facin efectives fins que, passat un temps, es calmassin els anims.
Encara no havia passat mig any, i els diputats tornen a insistir demanant l'acces a qualsevol ocupacio, informant que els insults i la discriminacio no havien cessat i protestant de l'exhibicio dels sambenets a St. Domingo. El Rei designa una junta per estudiar el problema, la qual proposa: la retirada dels sambenets, la prohibicio de la Fe Triunfante, la dispersio en el conjunt de la ciutat, si calgues per forca, dels xuetes, l'eliminacio de qualsevol mecanisme formal d'ajuda mutua entre ells, l'acces sense restriccions a tots els graus eclesiastics, universitaris i militars, l'abolicio dels gremis i la supressio dels estatuts de neteja de sang, i si aixo no fos possible limitar-los a 100 anys, aquestes dues darreres proposen que siguin aplicades a tot el regne.
De nou, s'obre un periode de consultes i un nou proces, que genera a l'octubre de
1785
una segona Reial Cedula, que ni de molt s'acosta a la proposta de la junta, la qual es limita a declarar-los aptes per a l'exercit i la funcio publica. Finalment el
1788
una darrera disposicio estableix la plena igualtat en l'exercici de qualsevol ofici, pero encara ni una paraula sobre els graus universitaris ni els eclesiastics. Tambe aquest any des de la Cort i la Inquisicio General es feren gestions per retirar els sambenets del claustre, pero sense exit.
Probablement, l'efecte mes palpable de les Reials Cedules fou la lenta desarticulacio del
carrer
. Es consolidaren - tot i que ja n'hi havia alguns - petits nuclis xuetes a la majoria de pobles i, timidament, alguns s'establiren a altres carrers i parroquies. Per la resta, es mantengueren les actituds de discriminacio social, l'endogamia matrimonial i la practica dels oficis tradicionals, pero sobretot la segregacio fou oberta i declarada en els ambits dels honors, l'educacio i de la religio, bastions no tocats per la normativa carolina.
[Nota 23]
El segle
xix
[
modifica
]
El final de l'antic regim (
1808
-
1868
)
[
modifica
]
Mallorca no va ser ocupada durant la invasio napoleonica i, a diferencia de Cadis, de predomini liberal, s'hi establiren principalment els refugiats d'ideologia mes intransigent i favorable a l'antic regim; es en aquest context que el
1808
un grup de 300 soldats mobilitzats per anar al front, acusen els xuetes de ser els causants i assalten el Segell.
[75]
El
1812
, la
Constitucio de Cadis
, vigent fins al
1814
, suprimeix la Inquisicio i estableix la plena, i tan anhelada, igualtat civil, cosa que feu que els xuetes mes actius s'adherissin a la causa liberal. El
1820
novament instaurada la Constitucio, un grup de xuetes assalta la seu de la Inquisicio i el Convent de Sant Domingo i en crema els arxius i les gramalletes. Al seu torn en abolir-se novament, el
1823
es torna a assaltar el Carrer i a saquejar els comercos.
[76]
Aquests episodis foren frequents a l'epoca, tambe a la
part forana
on es documenten aldarulls a
Felanitx
,
Llucmajor
,
Pollenca
,
Soller
,
Campos
…
[77]
en l'ambit religios fou significatiu l'episodi succeit el 1810, del prevere Josep Aguilo, alies
capella Mosca
que despres d'infructuosos intents, aconsegui un pulpit on predicar a l'esglesia de Sant Felip Neri, l'episodi finalitza, dies despres, amb l'assalt a l'esglesia i amb la trona purificada en un foguero.
[78]
Portada interior de La Sinagoga Balear.
Coincidint amb els periodes progressistes, els xuetes creen societats recreatives i de socors mutus
[79]
i entren a les institucions de la ma dels partits liberals, el primer, l'any
1836
, fou Onofre Cortes que va ser designat regidor de l'Ajuntament de Palma. Per primera vegada des del segle
xvi
un xueta ocupa carrecs institucionals d'un nivell equiparable, a partir d'aqui sera habitual la seva presencia al consistori i a la
Diputacio Provincial
.
[80]
Entre el
1850
i el
1854
es desenvolupa un llarg procediment penal per injuries, conegut amb el nom de
Plet de Cartagena
, a causa que dos joves xuetes benestants foren expulsats del ball de carnaval del
Casino Balear
per mor del seu origen i que finalitza amb la condemna penal del president de la societat.
[81]
El
1857
es publica
La sinagoga balear o historia de los judios de Mallorca
, signada per Juan de la Puerta Vizcaino, que en bona part reprodueix
La Fe triunfante
i que un any mes tard seria replicada amb l'obra
Un milagro y una mentira. Vindicacion de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea
, de
Tomas Bertran i Soler
.
Encara que la dualitat ideologica a la comunitat xueta es rastreja des d'abans dels processos inquisitorials, es en aquest context d'alternances virulentes que es posa de manifest: un grup, segurament minoritari pero influent, era declaradament liberal, mes tard republica, i moderadament anticlerical, es manifestava bel·ligerant en la lluita per la liquidacio de qualsevol rastre de discriminacio, i un altre, potser majoritari pero quasi imperceptible en el rastre historic, era ideologicament conservador i fervorosament religios, es mostrava partidari del passar desapercebut. En el fons ambdues estrategies pretenien el mateix, la desaparicio del problema xueta, uns evidenciant la injusticia i els altres mimetitzant-se en la societat circumdant.
[82]
Retrat de
Josep Tarongi Cortes
, (
1847
-
1890
).
Tot d'una que varen poder, algunes families benestants donaren als seus fills una elevada formacio intel·lectual i jugaren un important paper en els moviments artistics de l'epoca. En particular, cal destacar el paper cabdal que tengueren
Renaixenca catalana
en la defensa de la llengua i en la recuperacio dels Jocs Florals. El precedent fou
Tomas Aguilo i Cortes
, a principis del XIX, i els continuadors mes destacats, entre d'altres,
Tomas Aguilo i Forteza
,
Marian Aguilo i Fuster
,
Tomas Forteza i Cortes
,
Ramon Pico i Campamar
, etc.
[83]
Pel que fa al tema xueta, es de destacar la figura de
Josep Tarongi Cortes
, prevere i escriptor, que va cursar estudis religiosos amb dificultats i que s'hague d'ordenar, llicenciar i obtenir una canongia fora de Mallorca a causa del seu origen, protagonitza la major polemica sobre la questio xueta del segle
xix
, en ser privat de predicar a l'
esglesia de Sant Miquel
el
1876
, fet pel qual inicia una polemica amb el tambe eclesiastic
Miquel Maura i Montaner
, germa del politic
Antoni
, de la que participaren molts altres actors i que tengue una gran transcendencia a dins i a fora de l'illa.
[84]
Fins a la II Guerra Mundial (
1900
-
1945
)
[
modifica
]
Durant el primer terc del segle
xx
, a Mallorca es produeixen significatius canvis que comencen a rompre la inercia social dels darrers segles: Palma inicia la seva expansio fora de les muralles i a atreure nous residents (espanyols o estrangers) per als quals la condicio de xueta no significa res, aixi mateix l'economia evoluciona cap a models menys tradicionals que comencen a alterar l'adscripcio professional per rao de naixement.
[85]
En aquest context, gener i l'octubre de
1923
, l'
urbanista
i
politic
xueta
Guillem Forteza Pinya
fou batle de Palma. Tambe, entre
1927
-30, durant la
dictadura de Primo de Rivera
, ho foren Joan Aguilo Valenti, alies Cera i Rafel Ignasi Cortes Aguilo, alies Bet.
[86]
El breu periode de la
Republica
tambe va tenir la seva importancia degut al
laicisme
oficial i al fet que bona part dels xuetes simpatitzessin amb el nou model d'Estat, de la mateixa manera que anteriorment ho havien fer amb les idees il·lustrades i liberals.
[87]
Fou durant l'epoca republicana quan un sacerdot xueta oficia per primera vegada el sermo a la catedral de Palma, fet que va tenir una gran importancia simbolica.
[88]
Acabat el periode republica, molts xuetes foren victimes de la repressio
franquista
, pero tambe molts donaren suport a la rebel·lio militar, tot i que sembla que a principis de la
Guerra Civil
i mes tard cap als anys 40, a instancia de Falange i del govern de l'Alemanya nazi, es varen fer
llistes
i
enquestes
per a un eventual control dels xuetes als quals es consideraria vinculats als jueus europeus i per a preparar la seva eventual deportacio a
camps d'extermini
. S'atribueix al
Bisbe Miralles
l'encomana d'un report que augmentas en gran manera el nombre d'afectats fins a una quantitat inassumible, per tal d'evitar les actuacions.
[89]
Des de la postguerra europea fins avui (
1945
-2013)
[
modifica
]
El prejudici anti-xueta va comencar a desapareixer irreversiblement amb la implantacio d'un model economic basat en l'explotacio industrial del
turisme
a partir dels anys 50,
[Nota 24]
causant de grans canvis demografics i del creixement urba que altera definitivament l'estructura social tradicional i el model d'implantacio grupal en el territori, cosa que ha fet evolucionar el grup de “comunitat estructurada” a “categoria social conscient” dels seus origens, que es manifesta amb multiples aspectes, el mes significatiu dels quals es la progressiva desaparicio dels matrimonis endogamics; a Palma d'un 85% el 1900 a un 20% el 1965
[91]
i que actualment son practicament inexistents.
Pero encara l'any
1966
, la publicacio de l'assaig historic
Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat
, de
Miquel Forteza i Pinya
, germa del batle Guillem, en el qual es difongueren les troballes de
Baruch Braunstein
a l'
Archivo Historico Nacional
de Madrid, publicades als USA l'any 1936,
[Nota 25]
que demostraven que a Mallorca les condemnes per judaitzant havien afectat mes de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran polemica popular sobre la questio xueta.
[92]
En aquest moment es pot situar simbolicament l'arraconament en l'ambit privat de les actituds discriminatories, desapareixent, practicament, les seves expressions publiques. Per contra, la publicacio de Forteza enceta una reeixida linia editorial a la mateixa illa, continuada actualment, que ha generat dotzenes de llibres que tracten el tema des de distintes perspectives, cosa que fa de la questio xueta un dels temes mes estudiats per la historiografia mallorquina.
La llibertat de culte privat establerta per les lleis del final del
franquisme
va possibilitar un cert contacte amb el judaisme i van propiciar, en els anys 60, certs moviments d'aproximacio que no s'han concretat mes enlla del cas de Nicolau Aguilo que el
1977
emigra a Israel i retorna al judaisme amb el nom
Nissan ben Avraham
, obtenint posteriorment el titol de Rabi.
En tot cas, el judaisme i els xuetes han tengut una relacio de certa ambivalencia pel fet de tractar-se de jueus de tradicio cristiana, fet no previst per les autoritats politiques i religioses d'Israel, que semblen donar importancia al fet de ser de
tradicio cristiana
, mentre que pels xuetes interessats en alguna forma d'aproximacio, la seva existencia diferenciada nomes s'explica pel fet de ser
jueus
.
[Nota 26]
Potser aquesta dualitat explica l'existencia d'un culte sincretic judeocristia anomenat “cristianisme xueta”, per altra part molt minoritari, predicat per
Gaieta Marti Valls
. De totes maneres, el juliol del 2011 foren reconeguts els xuetes com jueus pel Tribunal Rabinic del rabi Nissim Carelitz, de Benei Brak. El Tribunal es un dels mes prestigiosos en el mon jueu, encara que les seves decisions no siguin reconegudes automaticament per l'Estat d'Israel.
Un fet important, amb l'adveniment de la democracia, fou l'eleccio el
1979
de
Ramon Aguilo Munar
, batle socialista de Palma fins al
1991
, la seva eleccio per votacio popular es pot considerar la principal evidencia del declivi de la discriminacio, ratificada per algun altre cas com es el de
Francesc Aguilo i Pons
, batle nacionalista d'esquerres de
Campanet
des de 1987 a 2007.
[
cal citacio
]
Tot aixo, pero, no implica l'eliminacio completa de conductes de rebuig als xuetes, com indica una enquesta duta a terme per la
Universitat de les Illes Balears
el
2001
, en que un 30% dels mallorquins afirma que no es casaria mai amb un xueta i un 5% declara que no desitja ni tenir amics xuetes,
[95]
xifres que, tot i ser elevades queden matisades per la major edat dels que es posicionen en favor de la discriminacio.
[96]
Fins i tot, el mateix mot "xueta" es percebut com a impronunciable, tant per xuetes com per no xuetes, en considerar-la profundament ofensiva.
[95]
En els darrers anys s'ha creat l'associacio
ARCA-Llegat
Jueu,
[97]
el grup d'investigacio
Memoria del Carrer
,
[98]
l'
Institut Rafel Valls
, de caracter religios,
[99]
la revista
Segell
[100]
i la ciutat de Palma s'ha integrat en la
Xarxa de Juderies
.
[101]
Tot plegat implica comencar a passar d'una actitud d'ocultacio a l'expressio d'una realitat plural que es manifesta amb naturalitat.
El 2 de setembre de 2018 es va inaugurar a Palma el
Memorial als xuetes
, que recorda els 37 ajusticiats de l'any 1691.
[
cal citacio
]
La questio xueta en la creacio literaria
[
modifica
]
Des de principis del segle
xix
, els xuetes han estat molt presents en la creacio literaria a les Illes Balears, pero la questio xueta per ella mateixa tambe ha estat tema literari, mes enlla dels limits insulars.
Probablement on mes s'ha tractat ha estat en la poesia popular, i amb un to especialment agre, pero no existeix un recull sistematic de la part que se n'ha conservat, tot i que a la bibliografia especialitzada se’n troben mostres esparses.
[102]
Tambe existeix una abundant obra publicada en que el tema xueta hi te un important protagonisme, alguna d'alt valor literari com
Mort de Dama
o
Dins el darrer Blau
.
Recull d'obres literaries
[
modifica
]
S'han inclos tambe les referides al judaisme mallorqui:
- Autos de fe celebrats per la Inquisicio de Mallorca en els darrers anys del segle XVII
,
OLIVER GASA, Bartomeu
, ca. 1691.
- L'adeu del Jueu
,
PICO i CAMPAMAR, Ramon
, 1867.
- La filla de l'argenter
,
PICO i CAMPAMAR, Ramon
, 1872.
- A S. M. el Rey
,
TARONGI CORTES, Josep
, 1877.
- Der Chueta
,
LEVIN, D.
, 1884.
- Lo fogo dels juheus
,
PONS i GALLARZA, Josep Lluis
, 1892.
- El xueta
(canco),
D'EFAK, Guillem
, 196?.
- Cabales del Call
(poemari),
FIOL i MORA, Bartomeu
, 2005.
Novel·la i narracio
[
modifica
]
- Jorge Aguilo o Misterios de Palma
,
INFANTE, Eduardo
, 1866.
- Los muertos mandan
,
BLASCO IBANEZ, Vicente
, 1909.
- La mayorquine
,
GAUBERT, Ernest
, 1914.
- Por el amor al dolor. Una chuetada
,
MONASTERIO, Antonia de
, 1924.
- Mort de dama
,
VILLALONGA PONS, Llorenc
, 1931.
- La custodia
AGUILO AGUILO, Maria
, 1956.
- Els emparedats
,
MOYA i GILABERT DE LA PORTELLA, Llorenc
, 1958.
- Primera memoria
,
MATUTE, Ana Maria
, 1960.
- El xueta
,
FERRA i MARTORELL, Miquel
, 1984.
- Contes del Call
,
FERRA i MARTORELL, Miquel
, 1984.
- Carrer de l'Argenteria, 36
,
SERRA i BAUCA, Antoni
, 1988.
- La por
,
ben AVRAHAM, Nissan
, 1992.
- Dins el darrer blau
,
RIERA, Carme
, 1994.
- La casa del pare
,
SEGURA AGUILO, Miquel
, 1995.
- L’atlas furtiu
,
BOSCH, Alfred
, 1998.
- Cap al cel obert
,
RIERA, Carme
, 2000.
- Abraham Savasorda
,
PLANAS, Rosa
, 2001.
- Josep J. Xueta
,
POMAR, Jaume
, 2001.
- El darrer xueta de Mallorca
,
AGUILO, Tano
, 2002.
- Paradis d'orquidies
,
JANER MANILA, Gabriel
, 2004
- Le maitre des boussoles
,
REY, Pascale
, 2004.
- La aguja de luz
,
TURRENT, Isabel
, 2006.
- Els crepuscles mes pal·lids
,
LOPEZ CRESPI, Miquel
, 2009.
- Entremes d'un fadri gran pissaverde
, anonim, segle
xviii
- La cua del xueta
,
UBACH i VINYETA, Francesc d'Assis
, 1881.
- Dilluns de festa major
,
MAYOL MORAGUES, Marti
, 1955.
- El fogo dels jueus
,
MOYA i GILABERT DE LA PORTELLA, Llorenc
, 1962.
- Els comparses
,
CORTES CORTES, Gabriel
, 1963.
- A l'ombra de la Seu
,
VILLALONGA PONS, Llorenc
, 1966.
Llibres de viatges i memories
[
modifica
]
- Voyage dans les lles Baleares et Pithiuses
,
GRASSET DE SAINT-SAEVEUR, Andre
, 1800-05.
- Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca
,
DE CABANYES Y BALLESTER, Jose Antonio
, 1837.
- Un hiver a Majorque
,
[Nota 27]
.
SAND, George
, 1839.
- Viaje a la isla de Mallorca en el estio de 1845
,
CORTADA, Juan
, 1845.
- L'illa de la calma
,
RUSINOL, Santiago
, 1919.
- Del meu temps
,
FORTEZA i PINYA, Miquel
, 1926-1962.
- Babels i Babilonics
,
[Nota 28]
FUSTER i ORTELLS, Joan
.
- Diari 1957-58
,
[Nota 29]
FUSTER i ORTELLS, Joan
- A dead branch on the tree of Israel
,
GRAVES, Robert
, 1957.
- Memoria xueta
.
SEGURA AGUILO, Miquel
. 1994.
- La nissaga d'un xueta
,
CORTES, Llorenc
. 1995.
- Histories del Carrer
,
FORTEZA, Conxa
. 2006.
- Arrels xuetes, ales jueves
.
SEGURA AGUILO, Miquel
. 2007.
- ↑
…son de casta y generacion de los de la calle del Sayell, que comunmente llaman xuyetas
.
[2]
- ↑
Jueto
es documenta el 1580.
[3]
Moore la fa derivar d'un suposat antic mallorquinisme,
xuhita
, que no documenta.
[4]
- ↑
Xuia
, al continent cansalada i per extensio carn de porc. Es documenta com insult el 1595, just a la vora de
juheu
, pero entre altres no relacionables amb el tema.
[5]
Al segle
xix
en retornar de la romeria de Sant Bernat els joves cridaven
Xuia, xuia marrana
.
[6]
- ↑
Uns autors, els mes antics, ho motiven per la negativa a menjar-ne,
[7]
mentre que altres refereixen que s'exhibien menjant carn de porc per acreditar la desafectacio a la religio jueva.
- ↑
Braunstein cita com estrafolaria la hipotesi que derivi del castella
chucho
, procedent del frances
chouette
, que designa col·loquialment els cans.
- ↑
Del carrer del Segell
es una expressio documentada el 1617.
[11]
- ↑
Del carrer
es documenta el 1658.
[12]
- ↑
L'Argenteria
agafa protagonisme urba amb la reforma urbanistica del carrer Colom a mitjan segle
xix
, que practicament suposa la desaparicio fisica del carrer del Segell.
[13]
- ↑
Que se prohiba insultar y maltratar a dichos individuos, ni llamarlos con voces odiosa y de menosprecio, y mucho menos, Judios o Hebreos y Chuetas…
(de les pragmatiques de Carles III).
[15]
- ↑
Ocasionalment des de l’ambit cultural castella, la paraula
xueta
, i
jueu
, ha estat usada en sentit despectiu per referir-se globalment als mallorquins i balears, o a algunes persones individuals que no ho eren, de manera analoga a la de
fenicis
.
Antoni Maura
o
Joan March i Ordinas
, per exemple, han estat reiteradament qualificats com tals.
[19]
- ↑
Aquesta es la
llista canonica
fixada per Miquel Forteza,
[21]
pero el tema es complex, en llistats anteriors a vegades no hi consten Valleriola (quasi extingit) o Valenti (originariament un malnom d'una familia Fortesa); tampoc figura a cap llista Enrich (inicialment malnom d'una familia Cortes); entre les llistes dels darrers penitenciats per la inquisicio hi figuren Galiana, Moia i Sureda actualment no considerats xuetes; per contra, Pico i Segura no apareixen entre els penitenciats al segle
xvii
i si ho son considerats. Tambe s’ha de tenir en compte que alguns Fuster (nobles), Marti (de Pollenca), Miro (de Soller), Pomar (de Manacor i Arta) no ho son, com tampoc els Cortes i Segura immigrats abundantment a Mallorca durant el segle
xx
.
- ↑
En aquest sentit es documenten descendents
secrets
de conversos mallorquins (de transmissio exclusivament familiar) orgullosos del seu origen pero hostils cap els xuetes.
[25]
- ↑
En canvi des de molt aviat hi ha normes restrictives contra esclaus, ni que siguin cristians com els grecs, els seus descendents i els musulmans.
[30]
- ↑
El text de Braunstein, 1936, es el primer reprodueix les llistes de penitenciats mallorquins dels segles XV i XVI, pero conte abundants errors de transcripcio, que posteriorment es corregiran a
Reconciliados y relajados
, 1946, obra poc accessible, pero reproduida a
Judios y descendientes de judios conversos de Mallorca
, separata de la
Historia de Mallorca
de Mascaro Passarius, 1974.
- ↑
Tot i aixi:
Si a Castella, en el segle
xvi
, els "
estatutos de limpieza de sangre
" son omnipresents en la vida social, a Mallorca son mes aviat rars.
[33]
- ↑
El report de Fontamar, es troba copiat en un expedient inquisitorial de 1674, per la qual cosa Braunstein
n'accepta la data, cosa repetida habitualment per la historiografia posterior, pero Fontamar fou promotor i fiscal inquisitorial a Mallorca entre 1632 i 1649,
[37]
Porqueres considera que Mateu Colom i Lleonard Muntaner han demostrat la seva elaboracio el 1632.
[38]
- ↑
El tercer acte de fe [de 1691] es va verificar cinc dies despres […]. Es tractava dels germans Catalina i Rafel Benet Tarongi i Rafel Valls. El pare Garau va teixir la seva mes repugnant i voluptuosa pagina amb la descripcio de la seva crema:
[…] Mentre [a Valls] li va arribar nomes el fum, era una estatua; en arribar-li la flama, es va defensar, es va cobrir i va forcejar com va poder i fins que no pogue pus. Estava gras com un porc d'engreix i es va encendre per dins de manera que, encara que no li arribaven les flames, cremaven les seves carns com un caliu; i esclatant-se pel mitj li varen caure les entranyes com a Judes […]
.
[57]
- ↑
En sentit estricte, i mes des del punt de vista del
judaisme
formal,
jueu
i
catolic
son conceptes incompatibles; en aquest context s'ha d'entendre mes en un sentit sincretic, origen etnic comu amb aspectes antropologics i culturals compartits, i no tant des del punt de vista religios.
[60]
- ↑
Aquesta opinio, generalitzada per la historiografia, es veu contradita per la intensa implantacio dels
estatuts de nateja de sang
en els gremis durant el primer periode de govern de Felip V (1700-1706), que precisaven de la sancio del Virrei, veure
Els conflictes gremials
, ni confirmada per la seva politica del periode postbel·lic (1715-1740), veure
Els conflictes religiosos
.
- ↑
Aquesta practica s'ha mantingut vigent fins a mitjan segle
xx
, especialment a les ordres femenines.
[65]
- ↑
L'ordenacio de preveres xuetes no es normalitza fins al bisbe
Bernat Nadal i Crespi
, acabant el segle
xviii
, el 1848 foren autoritzats com estudiants externs, el 1866 es feu obligatori l'ingres per seguir estudis pero no es permetia l'internat dels xuetes, amb la qual cosa es retorna a la situacio inicial, fins a finals del segle
xix
no s'eliminaren les restriccions.
[67]
- ↑
A mes d'aquests excloien els conversos: els blanquers (
1431
); ferrers (
1543
); apotecaris, sucrers i especiers (
1553
); porgadors i mesuradors (
1571
); cerers; gerrers; capellers; torcedors de seda; paraires; pelleters; teixidors de lli; i sabaters (els que no porten data podrien haver adoptat mesures de segregacio tant abans com despres dels processos).
[69]
- ↑
Aquesta exclusio fou deliberada,
Pedro Rodriguez de Campomanes
en un memorial al Rei es referia a les cauteles de les pragmatiques: [evitar]
cualquier expresion generica que podria ofender a la nobleza del reino
(es refereix a l'obtencio d'honors);
no conviniendo hablar tampoco de grados literarios porque sobran escolares en Mallorca, y lo que importa aumentar es Comerciantes, Artesanos y Labradores, y de lo contrario resultaria que …se hiciesen holgazanes y emulos de la nobleza
;
y que el mismo silencio debe haber respecto a habilitarles para Ordenes y Estado Regular
(religiosos),
cuya reduccion es muy precisa en Mallorca
.
[74]
- ↑
En relacio a les distintes percepcions sobre el grau de liquidacio actual dels prejudicis veure la transcripcio de la taula rodona
Els xuetes: la pervivencia d'una identitat
.
[90]
- ↑
De fet el mateix Forteza, juntament amb
Gabriel Cortes Cortes
, ja ho havien fet amb el llibre
Reconciliados y Relajados
editat anonimament a Barcelona el 1946, en una edicio de bibliofil de nomes 200 exemplars.
- ↑
Per exemple, vegeu el final d'aquest article:
Hace 57 anos que me "
comi un rabino
"
.
- ↑
”Es veuen, no obstant aixo, al claustre de
Santo Domingo
, unes pintures que recorden la barbarie exercida temps enrere contra els jueus (pagina 142). "
Invencible odi que despres de dotze o quinze generacions de jueus convertits al cristianisme persegueix encara aquesta desgraciada raca, en Mallorca
". pagina 145).
- ↑
Babels i Babilonics: Si un Vives catalaunic es un "
jueu
", ¿que ha de ser un Fuster? (pag. 44).
- ↑
A.B., que acaben de presentar-me, em fita amb uns ulls de sobte indecisos, mig aprensius i mig enriolats, i fa:
?Fuster…Fuster, a Mallorca, es cognom xueta…¿No sera que voste descendeix de familia xueva?
No es la primera vegada que m'ho pregunten, i ja m'he estudiat el truc d'una contestacio empipadora. Li dic:
?I tant! Si senyor, si!
L'aplom amb que li confirmo, el desconcerta. Aquesta mena de curiositats genealogiques amb prou feines amaguen una clara inclinacio antisemita, i l'antisemita espera que el seu interlocutor reaccioni amb excuses i negatives (pagines 76 a 78).
- ↑
Estimacio feta a partir de les dades de les Illes Balears facilitades per l'
Instituto Nacional de Estadistica de Espana
.
- ↑
Porqueres,
L'endogamia…
, pag. 42, Braunstein,
Els xuetes…
, pag. 13.
- ↑
P. de Muntaner,
Marti: Una familia del brazo noble mallorquin durante el siglo XVII
, pag. 636, nota 7, Homenatge a Guillem Rossello Bordoy, II, Palma 2002.
- ↑
Moore,
Los de la calle…
, pag. 23.
- ↑
Porqueres,
L'endogamia…
, pag. 27.
- ↑
Perez,
Anales…
, pags. 97 i 111.
- ↑
Garau,
La fe…
, Perez,
Anales…
, pag. 62, Font,
La fe vencuda…
, pag. 118
- ↑
Diccionari Catala-Valencia-Balear
, Alcover-Moll, entrada
Xueto
.
- ↑
P. de Muntaner i Enric Porqueres
Subendogamias en el Mediterraneo: Los ejemplos mallorquines de la aristocracia y de los descendientes de los judios
pag. 93 a
Memories de l'Academia Mallorquina d'Estudis Genealogics
, Palma 1994.
- ↑
Porqueres,
L'endogamia…
, pag. 79.
- ↑
Perez,
Anales…
pag. 104-105.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, pag. 24-28.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, pag. 47.
- ↑
Diccionari Catala-Valencia-Balear
, Alcover-Moll, entrada
Jodio
o
Judio
.
- ↑
Perez,
Anales…
, pag. 75.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 31.
- ↑
Moore, pag. 5, Los judios y la segunda republica. 1931-1939 Isidro Gonzalez Garcia, Madrid : Alianza, 2004, pag. 63, El ultimo Pirata del mediterraneo, Manuel Dominguez Benavides, Tipografia Cosmos, Barcelona, 1934.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, en extens.
- ↑
Els descendents…, pag. 18
- ↑
Quadrado.
La juderia…
, en extens.
- ↑
Anonim, Reconciliados y Relajados…, en extens.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, pag. 14.
- ↑
Moore,
Los de la calle…
, pags. 187 i 192.
- ↑
≪
Tres poblacions geneticament diferenciades a les Illes Balears
≫.
- ↑
≪
Febre mediterrania familiar
≫.
- ↑
≪
/ Prevalencia de l'Hemocromatosi entre els xuetes
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-05-03. [Consulta: 24 agost 2009].
- ↑
Cortes,
Historia…
, tom I, en extens; Font,
La fe vencuda…
, pag. 25-39.
- ↑
Riera,
Lluites…
, pag. 37.
- ↑
L'origen dels conversos mallorquins
, pag. 43-46, a Colom
La Inquisicio…
.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 112-116.
- ↑
Porqueres, L'endogamia…pag. 25.
- ↑
Porqueres,
L'endogamia…
en extens, sobre la no unanimitat religiosa pag. 91-106, sobre les practiques criptojueves: Braunstein,
Els xuetes…
pag. 165-188, Picazo,
Els xuetes…
, pag. 13-56.
- ↑
Colom,
La Inquisicio…
, pag. 186-189.
- ↑
Gran Enciclopedia de Mallorca, vol 5, pag. 366
- ↑
Porqueres a L'endogamia…, pag. 40, nota 38.
- ↑
Bibiloni,
El comerc…
i Pons
Companyies…
.
- ↑
Cortes,
La nissaga…
, pag. 153.
- ↑
Porqueres,
L'endogamia…
, en extens.
- ↑
Riera,
Lluites…
pag. 17.
- ↑
Especialment desenvolupat a Selke,
Los Chuetas y la Inquisicion…
, en extens.
- ↑
Moore, Los de la calle…pags. 137, 199.
- ↑
≪
Francisco Guerau
≫.
Gran Enciclopedia de la Musica
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
[1]
- ↑
La Fe Triunfante
, 1984, especialment l'estudi preliminar de Lleonard Muntaner.
- ↑
Porcel,
Els xuetes mallorquins...
pag. 44):
- ↑
Reconciliados y relajados”, pags. 17-21
- ↑
Relacion de los Sanbenitos
, especialment introduccio de Lleonard Muntaner.
- ↑
Moore, “Los de la calle…” pag. 9, 22, 137, 199.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 147.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 151.
- ↑
Riera,
Lluites…
, 1973, pag. 29-35.
- ↑
Porqueres, Riera
Xuetes, nobles i capellans…
, pag. 190-224.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, pag. 73.
- ↑
Riera,
Lluites…
pag. 82-86.
- ↑
Riera,
Lluites…
, Pinya,
Les cartes romanes…
, Cortes,
Historia…
vol. II, pag. 364-367.
- ↑
Porqueres, L'endogamia…, pag. 25-27.
- ↑
Riera,
Lluites…
, pag. 41-54.
- ↑
Riera,
Lluites…
, pag. 55-78.
- ↑
Font,
La Fe Vencuda
, pag. 87-89.
- ↑
Per a tot aquest apartat Riera,
La causa xueta…
,
Quatre histories…
, pag. 21-55 i Perez, Riera,
Reivindicacion…
- ↑
Perez, Riera,
Reivindicacion…
pag. 269-278.
- ↑
Riera,
La causa xueta…
, pag. 98.
- ↑
Font,
La fe vencuda…
pag. 96 i 97.
- ↑
Font,
La fe vencuda…
pag. 98-112.
- ↑
Gran Enciclopedia de Mallorca
volum 18, pag. 258.
- ↑
Perez,
Anales…
pag. 157, Cortes,
Historia…
vol. II, pag. 363.
- ↑
Josep M. Pomar Reynes,
La Paz, el casino de l'
altra
burguesia de Palma
,
Segell
, num. 3, pag. 100-102; Moore,
Los de la calle…
, pag. 32.
- ↑
Cortes,
Historia…
vol. II, pag. 363.
- ↑
Pinya,
El Plet…
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 154-155.
- ↑
Font,
La fe vencuda…
, pag. 138.
- ↑
Tarongi,
Algo…
en extens, Riera,
Els xuetes…
, pag. 121-138.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 158.
- ↑
Font,
La fe vencuda…
pag. 150 i 151.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 179.
- ↑
Forteza,
Els descendents…
, pag. 74.
- ↑
Font,
La fe vencuda
, pag. 154-158.
- ↑
Segell
, num. 1, pag. 193-212.
- ↑
Moore,
Los de la Calle…
, pag. 173-175.
- ↑
Riera,
els xuetes,…
, pag. 145-200.
- ↑
95,0
95,1
Los chuetas mallorquines. Quince siglos de racismo
, pag. 73.
- ↑
Pere A. Salva i Margalida Gamundi, UIB, 1997; citat a la revista
Segell
, num 1, pag. 199.
- ↑
≪
arcallegatjueu - Culture Of The Mind Must Be Subservient To The Heart.
≫ (en angles). [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑
≪
Memoriadelcarrer.com
≫. [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑
Institut Rafel Valls
Arxivat
2009-08-18 a
Wayback Machine
.
- ↑
Segell
Arxivat
2010-06-20 a
Wayback Machine
.
- ↑
Xarxa de Juderies
.
- ↑
Perez,
Anales…
, en extens, Laub,
El mito triunfante
, pags. 256-259 i Font,
La fe vencuda…
, pags. 62 i 107, Planes,
Els malnoms…
, pag. 16 i 17.
Bibliografia de referencia
[
modifica
]
- Anonim
.
La Inquisicion de Mallorca. Reconciliados y Relajados, 1488-1691
. Barcelona: Perdigo, 1946.
- Anonim
;
Muntaner
, Lleonard (introduccio).
Relacion de los Sanbenitos: 1755
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1993.
ISBN 978-84-7967-018-4
.
- ben-Avraham
, Nissan.
Els anussim. El problema dels xuetons segons la legislacio rabinica
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1992.
ISBN 84-7967-009-6
.
- Bibiloni Amengual, Andreu
.
El comerc exterior de Mallorca. Homes mercats i productes dintercanvi (1650-1720)
. Palma (Mallorca): El Tall, 1995.
ISBN 84-87685-49-8
.
- Braustein
, Baruc;
Massot i Muntaner
, Josep (pr.).
Els xuetes de Mallorca
. Barcelona: Curial, 1976.
ISBN 84-7256-078-3
.
- Colom Palmer
, Mateu.
La Inquisicio a Mallorca (1488-1578)
. Barcelona: Curial, 1992.
ISBN 84-7256-993-4
.
- Cortes Cortes
, Gabriel;
Serra
, Antoni (estudi preliminar).
Historia de los judios mallorquines y de sus descendientes cristianos
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1985.
ISBN 84-86366-05-4
.
- Cortes Cortes
, Gabriel;
Pinya Homs
, Roman.
Les cartes romanes de Mossen Pinya
. Palma (Mallorca): UIB, 2000.
ISBN 84-7632-588-6
.
- Cortes
, Llorenc.
La nissaga dun xueta
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 1995.
ISBN 84-88946-14-7
.
- Font Poquet
, Miquel S.
La fe vencuda. Jueus, conversos i xuetes a Mallorca
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 2007.
ISBN 978-84-7967-119-8
.
- Forteza Pinya
, Miquel.
Els descendents dels jueus conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat
. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1972, DL. PM. 742-1972.
- Grau
, Francisco;
Perez
, Llorenc (proleg);
Muntaner
, Lleonard (versio i estudi preliminar).
La fe triunfante
. Palma (Mallorca): Imagen/70, 1984.
ISBN 84-86366-00-3
.
- Laub
, Juan i Eva;
Lison Tolosana
, Carmelo (proleg).
El mito triunfante: estudio antropologico-social de los chuetas mallorquines
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1987.
ISBN 84-86366-28-3
.
- Moore
, Kenneth.
Los de la calle. Un estudio sobre los chuetas
. Madrid: Siglo XXI, 1987.
ISBN 84-323-0602-9
.
- Perez
, Lorenzo (ed.).
Anales judaicos de Mallorca
. Palma (Mallorca): Luis Ripoll, 1974.
ISBN 84-400-7581-2
.
- Perez Martinez
, Lorenzo (ed.);
Riera i Monserrat
, Francesc (prol.).
Reivindicacion de los judios Mallorquines: documentos para su estudio
. Palma (Mallorca): [Fundacion Bartolome March], 1983.
ISBN 84-398-0247-1
.
- Picazo Muntaner
, Antoni.
Els xuetes de Mallorca: grups de poder i critojudaisme al segle
xvii
. Sobre jueus i conversos de les Balears
. Palma (Mallorca): El Tall, 2006.
ISBN 84-96019-34-9
.
- Pina Homs
, Roman.
El plet de Cartagena (1850-1855): Discriminacions de sang i dues burgesies en lluita a la Mallorca del XIX
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 2006.
ISBN 84-7967-113-0
.
- Planas Ferrer
, Rosa;
Pons i Pons
, Damia (proleg).
Els malnoms dels xuetes de Mallorca
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 2003.
ISBN 84-95360-83-7
.
- Pons Pons
, Jeronia.
Companyies i mercat assegurador a Mallorca (1650-1715)
. Palma (Mallorca): El Tall =, 1996.
ISBN 84-87685-51-X
.
- Porcel
, Baltasar.
Els xuetes mallorquins. Quinze segles de racisme
. Barcelona: Edicions 62, 2002.
ISBN 978-84-297-5059-1
.
- Porqueres i Gene
, Enric;
Riera i Montserrat
, Francesc (traduccio).
Lendogamia dels xuetes de Mallorca. Identitat i matrimoni en una comunitat de conversos (1435-1750)
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 2001.
ISBN 84-95360-18-7
.
- Porqueres i Gene
, Enric;
Riera i Montserrat
, Francesc.
Xuetes, nobles i capellans (segles XVII-XVIII)
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 2004.
ISBN 84-96242-12-9
.
- Quadrado
, Jose Maria.
La juderia en Mallorca en 1391
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 2008.
ISBN 978-84-92562-08-4
.
- Riera i Montserrat
, Francesc;
Melia i Pericas
, Josep (introduccio).
Les lluites antixuetes del segle XVIII
. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1973.
ISBN 84-273-0341-6
.
- Riera i Montserrat
, Francesc.
Xuetes i antixuetes. Quatre histories desedificants
. Palma (Mallorca): El Tall, 1993.
ISBN 84-87685-32-3
.
- Riera i Montserrat
, Francesc;
Porqueres i Gene
, Enric (proleg).
La causa xueta a la cort de Carles III
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 1996.
ISBN 84-88946-24-4
.
- Riera i Montserrat
, Francesc.
Els xuetes des de la intolerancia a la llibertat
. Palma (Mallorca): Lleonard Muntaner, editor, 2003.
ISBN 84-95360-93-4
.
- Sand
, George.
Un hivern a Mallorca
. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1993.
ISBN 978-84-273-0710-0
.
- Selke
, Angela.
Los chuetas y la Inquisicion. Vida y muerte en el ghetto de Mallorca
. Madrid: Taurus ediciones S.A., 1972, D.L. M. 240-1972.
- Tarongi Cortes
, Jose.
Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca
. Palma (Mallorca): Miquel Font, editor, 1984.
ISBN 84-86366-04-6
.
-
Segell. Revista d'Historia i cultura jueva
. Lleonard Muntaner, editor [Palma (Mallorca)], 1, 2, 3, 2005-2006.
ISSN
:
1696-6503
.
Enllacos externs
[
modifica
]