Els
xiongnu
(transcripcio antiga
hsiung-nu
) eren un grup de pobles nomades que formaven un estat o una confederacio. No se sap del cert qui eren en realitat, ja que les fonts que en parlen son majoritariament d'origen
xines
.
[1]
Existeixen diverses hipotesis sobre la identitat real dels xiongnu, pero no hi ha acord, segons alguns es podria tractar dels
huns
.
[2]
Els
escites
i
sarmates
ocupaven la Russia del sud i el Turgai i part de la Siberia occidental, mentre a l'orient estaven els pobles turcomongols dels quals el grup dominant eren designats entre els xinesos com hsiung-nu. Segurament el mateix nom que es va traslladar a
hunni
(
huns
) a l'occident i
huna
a l'India.
Foren esmentats per primer cop pel xines Ta'in al segle
iii
aC, pero abans se'ls anomenava hien-yun (segles VIII i IX aC) i mes abans hiun-yu o hou.
Al segle
iv
aC, grups dels hien-yu foren sotmesos pel regne de
Zhao
. El rei Wuling (Wung Li) de Zhao (vers
325 aC
-
298 aC
) els va arrabassar l'extrem nord del
Shansi
i el nord de l'
Ordos
. Els regnes de Ts'in (al
Shensi
) i Tchao (al
Shansi
) van haver de transformar els seus pesats carros en cavalleria mobil. Fou llavors que es van establir els primers llocs fortificats que molt de temps despres foren l'embrio de la Gran Muralla.
Segons
Sseu-ma Ts'ien
[3]
a la segona meitat del
segle
iii
aC
els hsiung-nu van esdevenir una nacio forta i unida sota un cap (
chan-yu
, el titol en transcripcio xinesa completa fou
tch'eng-li-kou-i'ou chang-yu
, que es va traduir com Majestat fill del cel). Sota del
chan-yu
es trobaven els reis (
i'ou-k'i
), l'anomenat de l'esquerra, que era l'hereu residia a l'alt Kerulen; el de la dreta residia a les muntanyes Khangai. Seguien despres els generalissims de dreta i esquerra, els grans governadors de dreta i esquerra, els tang-hou de dreta i esquerra, els kou-tou de dreta i esquerra, i els caps de mil homes, de cent homes i de deu homes.
Els xinesos van descriure detalladament el seu aspecte, vestimenta, armament, i altres caracteristiques, i Wieger en va escriure una encertada compilacio basada en els escrits xinesos. S'observen algunes coincidencies amb els escites segons la descripcio que d'aquests fa
Herodot
.
[4]
Es tracta evidentment de pobles nomades en un ambit geografic no tan diferent, pero algunes de les coincidencies son cridaneres.
Els hsiung-nu van fer tractats amb els xinesos; consagraven els tractats bevent sang en un crani huma. Els xinesos els va cridar molt l'atencio aquest fet, pero encara mes el fet que els hsiung-nu nomes menjaven carn (els xinesos menjaven molta verdura).
Religio, llengua i art
[
modifica
]
La seva divinitat principal era
Tengri
(Cel divi) i s'adoraven algunes muntanyes sagrades.
La seva llengua es discutida. Shiratori considera que parlaven una llengua propera al mongol
[5]
pero M. Pelliot els considera de llengua basicament turca.
[6]
El seu art es comunament designat com "Art Ordos" del nom de la tribu mongola dels
ordos
que el segle
xvi
va ocupar la boca del
riu Groc
al nord de
Shensi
on s'han fet les principals troballes. Es un art nomada molt simple, amb algunes influencies xineses, sobretot en els bronzes. L'art fou investigat ampliament pel suec T. J. Arne despres del
1933
,
[7]
el japones Sueji Umehara el 1935,
[8]
el suec Karlgren el 1937,
[9]
i molts arqueolegs xinesos despres dels anys seixanta.
Es pensa que la influencia xinesa es va poder iniciar vers el
650 aC
i que l'art Ordos seria doncs anterior. Les principals troballes s'han fet a una area entre el
Baikal
i
Hopei
, el Shansi i el Shensi. Cal destacar les tombes de
?ita
a Russia (segles II i I aC); les tombes de Derestuisk prop de Troizkosavsk, al nord de Kiakhta, a l'Alta Mongolia on es van trobar monedes
Han
emeses despres del
118 aC
;
[10]
Noin Ula prop d'
Ulan Bator
on Kozlov va descobrir la tomba d'un princep hsiung-nu, amb bronzes, vestits i gravats, i prop d'alli a Durbeldji i a Ilkhe Alyk sobre l'Orkhon uns magnifics frescos que no es van poder datar pero d'influencia sarmato-altaica;
[11]
i altres llocs al nord-est de la Xina com Luang-ping a tocar del
Jehol
, Hattin-sum, Hallangosso (al nord de
Kalgan
), Siuan-hua, (al sud de Kalgan), Kueu-hua-tch'eng (prop de
Suei-yuan
) i Yu-Lin (al limit entre l'Ordos i el Shensi del nord). En molts d'aquests llocs s'han trobat monedes amb el caracter "t'oi" que foren les utilitzades pels
regnes combatents
entre el
480 aC
i el
250 aC
.
L'art va continuar florint al periode dels Han a la Xina (
segle
ii
aC
- segle
iii
) segons es demostra per les troballes de Noin Ula i l'existencia a l'Ordos de plaques de bronze amb gravacions de l'estil d'aquesta epoca.
[12]
Encara sota les sis dinasties (segles IV a VI) la influencia de l'art Ordos es feia sentir a l'art xines. Arne
[13]
diu que l'art es va conservar a les estepes fins al segle
ix
i probablement va continuar fins al periode
ongut
dels
genguiskanides
, i estaria representat en l'art
nestoria
, en els petits bronzes, com creus nestorianes i altres.
[14]
Expansio dels Xiongnu (hsiung-nu) i emigracio dels yuezhi (yueh-xi)
[
modifica
]
Mentre la Xina s'unificava sota la
dinastia Qin
(
221 aC
-
206 aC
) els xiongnu van esdevenir una forca a tenir en compte. L'emperador
Qin Shihuang
(221 aC-210 aC) i el seu general
Meng Tian
van unificar les muralles dels antics regnes i les van ampliar creant la
Gran Muralla
per protegir Xina dels nomades (despres del 215 aC) i els va expulsar de l'
Ordos
(
214 aC
). Llavors estaven governats pel
chang-yu
T'eu-man (que va morir vers el 210 aC o
209 aC
).
Expulsats de la Xina van buscar noves terres i els primers que van atacar foren els
yuezhi
(yueh-xi, yueh-txi, yueh-chi), establerts al
Kansu
occidental. Vers el
209 aC
Mao-tuen o Mei-tei va succeir al seu pare T'eu man, i no va trigar a derrotar a l'est als
tonghu
.
La dinastia Qin va caure el
206 aC
i es va establir la
dinastia Han
(
202 aC
) i aprofitant aquest canvi el
chang-yu
va envair el
201 aC
l'actual provincia de
Shanxi
la capital de la qual era
T'ai-yuan
. L'emperador Han, Liu Bang (
Gaozu
), va correr a la zona i els va rebutjar, pero
va quedar assetjat
a la plana de Baideng (prop de
P'ing-tch'eng
) al nord de Shanxi, i va haver de negociar:
[15]
entre altres tributs, una princesa xinesa fou donada en matrimoni al
chan-yu
, es va signar un acord de pau (que duraria uns seixanta anys) i els xiongnu es van retirar.
El
177 aC
o
176 aC
els Xiongnu van derrotar els yuezhi del Kansu occidental. El
174 aC
Mei-tei fou succeit pel seu fill Lao-xang que va acabar amb els yuezhi, i va matar el seu sobira, amb el crani del qual va beure per celebrar el triomf. La mort del seu sobira va obligar els yuezhi a emigrar a l'oest arribant a la Bactriana (vegeu
Regne grec de Bactriana
i
yuezhi
).
Els xiongnu s'enfronten als Han de la Xina
[
modifica
]
Aquesta emigracio va deixar als xiongnu com els amos d'una extensa regio. El
chan-yu
tenia una residencia al
Gobi
oriental que estava propera a la futura
Karakorum
(Qaraqorum). El
167 aC
van entrar a l'actual provincia de Shaanxi i es van acostar a la capital xinesa,
Chang'an
, on un palau imperial fou cremat. El
158 aC
van tornar a atacar. El
142 aC
van atacar la
Gran Muralla
per la zona de Yen-men, propera a Ta-tong al nord de Shansi. En plena amenaca dels xiongnu va pujar al tron el gran emperador Wu-ti o
Wudi
(Liu Che) (141-87 aC). Aquest es va voler aliar als yuezhi i va enviar a l'ambaixador Tchang Ki'en a la cort del sobira d'aquest poble.
El
138 aC
l'ambaixador va sortir de la Xina pero pel cami fou fet presoner pels xiongnu, que el van portar a presencia del seu
chan-yu
Kiuntxen, pero despres de deu dies va poder fugir i va arribar al
regne de Fergana
(Ta-yuan) i despres a la
Sogdiana
(Kang-kiu). Aqui va estar el
128 aC
pero no va obtenir el suport dels yuezhi contra els xiongnu i va retornar a la Xina i a la tornada va caure altre cop en mans dels xiongnu i va estar pres un any, tornat finalment a la Xina el
126 aC
.
[16]
El
115 aC
l'emperador va enviar una altra missio diplomatica, dirigida tambe per Tchang Ki'en, amb el mateix objectiu amb els
wu-sun
de la
regio de l'Ili
, pero tampoc no va tenir exit.
Mentre els xiongnu havien atacat la regio de l'actual
Pequin
(Beijing) el
129 aC
, i com que no aconsegui encara el suport dels pobles nomades, l'emperador va decidir iniciar sol la guerra: el general Wei Ts'ing va sortir de Ta-tong al nord de Shansi, va travessar el Gobi fins a l'
Ongkin
i els va derrotar i posar en fuita (
128 aC
). El
127 aC
es va establir una colonia militar a Xo-fang al riu Groc que el
124 aC
fou atacada pels xiongnu i foren rebutjats pel general Wei Ts'ing. El
121 aC
el nebot del general, el jove Ho Kiu-ping, al capdavant de deu mil cavallers, va entrar al Kansu i les hordes dels xiongnu establertes a la zona
[17]
es van posar al servei de l'emperador Han, que els va reconeixer com a federats al nord dels Nan-xan.
Ofensiva xinesa
[
modifica
]
Des del
120 aC
una colonitzacio xinesa intensa es va fer a l'
Ordos
. El
119 aC
Wei Ts'ing i Ho Kiu-ping van arribar fins a l'actual Mongolia centre del poder dels xiongnu i va derrotar el
chan-yu
que era Yitchesie, expulsant-lo cap al sud i fent presoners a 19000 nomades. Ho Kiu-ping va morir el
117 aC
poc despres de retornar de l'expedicio.
L'imperi va anar creant una serie de comandancies militars al
Kansu
(entre el 127 i el
111 aC
). El
108 aC
el general Tchao P'o va arribar encara mes lluny, als regnes de Leu-lan (
Lob Nor
) i Kiu-xe (
Turfan
); el rei del primer fou fet presoner i el segon derrotat. Llavors va entrar en contacte comercial amb la gent de
Fergana
(Ta-yuan) poblat per
saces
.
El
105 aC
els ambaixadors xinesos a Fergana foren massacrats degut a l'exces de cavalls que demanaven com a tribut els xinesos i aixo va provocar l'enviament del general Li Kuang-li que amb seixanta mil homes va arribar a Fergana
[18]
i va conquerir la capital
Usurshana
o Uratepe, i nomes es va retirar despres de rebre un tribut de tres mil cavalls.
Desastre de Li-ying
[
modifica
]
Pero un desastre es va produir al nord: el capita
Li Ying
[19]
va fer una expedicio a l'alta Mongolia amb cinc mil homes, i a la muntanya Siun-ki
[20]
fou rodejat per 80.000 xiongnu i es va haver de retirar corrent, i a 50 km de la frontera foren emboscats i nomes 400 van escapar i la resta o van morir o foren fets presoners entre ells Li-ying. L'emperador en coneixer la noticia va entrar en colera i va castigar l'historiador
Sseu-ma Ts'ien
que havia defensat al capita.
El
77 aC
el rei de Leu-lan (Lob Nor) es va revoltar contra el domini xines, aliat als xiongnu, pero fou derrotat i decapitat i una colonia xinesa es va establir al pais, a Yi-sun.
Continua l'expansio xinesa
[
modifica
]
L'establiment xines al
Tarim
va rebre un gran impuls amb l'emperador
Xuandi
(Liu Xun) (74-
49 aC
). El
71 aC
el general Tchang-Hui va ser enviat en ajut dels wu-sun, que eren atacats pels xiongnu. El
67 aC
el regne de Kiu-xe (Turfan) que s'havia fet client dels xiongnu, fou sotmes pel general Tcheng Ki. El
65 aC
el general Fong Fong-xe, va enderrocar al rei de
Yarkand
que tambe s'havia aliat als xiongnu i va quedar sota proteccio xinesa. El
64 aC
els xinesos van evacuar Turfan que immediatament va passar sota control xiongnu, pero els xinesos el van recuperar el
60 aC
per obra de Tcheng Ki que va establir la seva residencia a
Wu-lei
, entre
Karashahr
i
Kudjha
, amb un camp militar a Kiu-li, al sud de Karashahr.
Els xiongnu sota protectorat xines
[
modifica
]
Des de vers el
60 aC
dos pretendents es van disputar el govern dels xiongnu: Huanye i Tchetche. L'any
51 aC
el primer va anar a la cort xinesa de Chang'an per demanar oficialment suport i oferir la submissio a l'emperador. Amb el suport xines va triomfar del seu rival entre el
49 aC
i el
43 aC
i finalment es va poder instal·lar com unic
chan-yu
. El
33 aC
va renovar el vassallatge i va obtenir una recompensa molt apreciada, la ma d'una infanta xinesa.
Xiongnu occidentals de Tchetche
[
modifica
]
Tchetche es va retirar amb els seus cap a l'oest vers el
44 aC
i en el seu cami va derrotar el wu-sun de l'Ili, va confederar als Hu-kie del
Iemil
, als Kien-Kou de les estepes del
Mar d'Aral
, va atacar a la gent de
Sogdiana
(Kang-kiu) i va instal·lar campaments a les estepes de Tchu i
Talas
. Intentava consolidar aquests dominis occidentals quan el
36 aC
fou atacat pels xinesos sota el general Tcheng Tang i derrotat fou fet presoner i decapitat (36 o
35 aC
). Els seus seguidors seran l'origen dels futurs huns.
Xiongnu septentrionals i xiongnu meridionals
[
modifica
]
L'execucio del cap dels xiongnu occidentals, i la feblesa dels huns orientals al Tarim va deixar la supremacia a la Xina fins a la caiguda de la dinastia Han, amb la guerra civil (
8
a
25
). Llavors el
chan-yu
Hing-nu (Ulonoti) va aprofitar per conquerir el regne de
Turfan
(any
10
). La tomba d'un dels caps huns s'ha descobert a Urga (
Ulan Bator
). Despres de l'any
25
els Han posterior van restablir el protectorat sobre el Tarim aprofitant lluites entre els Xiongnu: les hordes del sud dirigides per Pi es van revoltar contra el chan-yu P'ou-nu (Panu) i es van sotmetre a la Xina que els va donar la condicio de federats i els va establir al sud del Gobi, formant el regne dels xiongnu meridionals que fou un client fidel de l'Imperi fins al segle
iv
. Els Xiongnu septentrionals es van mantenir a l'Orkhon, i per atacar-los el governador xines de Leao-tong, Tsi Yong, va incitar contra ells dues hordes veines, els
wu-huan
(que vivien al Leao-ho superior a
Manxuria
) i els
sien-pei
(probablement mongols que vivien mes al nord), i aquests atacs els van deixar molt debilitats.
Protectorat xines al Tarim
[
modifica
]
Vers el
48
la Xina va restablir el protectorat sobre els oasis del Tarim: al nord,
Turfan
(xines
Kiu-txe
),
Qarashahr
(xines
Yen-ki
),
Kudjha
(xines
Kieu-tseu
),
Aksu
(xines
Kou-mo
),
Utx Turfan
(xines
Wen-su
) i
Kaixgar
(xines
Xou-lo
); al sud
Lob Nor
,
Khotan
(
Yu-tien
) i
Yarkand
(
So-kiu
). A Qarashahr, Kudjha i Kaixgar es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites. A la meitat del
segle
i
l'hegemonia la tenia el rei de Kaixgar, Hien (33-61), que havia sotmes Kudjha el
46
, i despres
Fergana
i Khotan. Vers la fi del seu regnat fou derrotat per una coalicio d'enemics revoltats, i Kudjha es va posar sota proteccio dels xiongnu. Hien va morir en lluita contra el rei de Khotan, Kuang Tu, que es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud, mentre al nord, l'any
73
el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kaixgar i es va fer amb l'hegemonia.
La dominacio xinesa fou consolidada per diversos emperadors entre el
58
i el
105
. El
73
el general
Keng Ping
"el comandant dels cavalls rapids" i el general
Teou Ku
van dirigir una expedicio contra els xiongnu del nord, que van fugir davant els xinesos. El general de cavalleria
Ban Chao
,
[21]
lloctinent de Teou Ku, es va dirigir contra l'horda
Hou-yen
que vivia a la regio del llac
Barkul
, i la va derrotar. Aquell mateix els xinesos van establir una colonia militar a
Yi-wou
, probablement al nord de Lob Nor. El
74
Keng Ping i Teou Ku van atacar Turfan i territoris al nord (
Kiu-txe
), on el rei del pais, Ngan-to, es va rendir; el seu fill es va sotmetre igualment i es van establir dues guarnicions xineses, una sota el comandament de
Keng Kong
(cosi de Keng Ping) al Kiu-txe posterior, i una altra al mateix Turfan. Ban Chao fou enviat al regne de
Txan-txan
(Tchan-tchan o Zhan-zhan), al sud-oest del Lob Nor, el rei del qual era aliat dels xiongnu. Va ocupar el pais i el rei es va sotmetre. Kuang-tu de Khotan es va sotmetre i amb aixo va quedar dominada tambe la
Kashgaria
on els xinesos van restablir a un antic rei de nom xines Tchong.
El
75
es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any). Els xiongnu li van donar suport. El rei de Qarashahr va massacrar al governador o protector general el xines
Tchen Mou
. Kudjha i Aksu van assetjar Ban Chao al Kaixgar; el xines va resistir durant un any. En aquest temps els xiongnu van envair el regne del Kiu Tche posterior (Ku Tcheng) i van matar el rei vassall xines, Ngan-to, assetjant al general xines Keng Kong a una fortalesa; el general va resistir fins que se li va acabar el menjar. Finalment el nou emperador va ordenar tant a Ban Chao com a Keng Kong d'evacuar el Tarim.
Ban Chao va intuir que si deixava el pais en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i quan va arribar a Khotan (en retirada) va retornar a Kaixgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xines restaurat. El
78
, amb soldats reclutats a Khotan,
Sogdiana
i Kaixgar, es va apoderar d'Aksu i d'Utx Turfan. Mentre les forces xineses imperials de Kansu havien reconquerit el regne de Kiu Tche (Turfan).
Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva accio. En les cartes parla de la importancia d'ocupar els 36 regnes de l'Asia central per tallar el cami dels xiongnu. Al
83
va aliar-se amb els
wu-suen
de l'Ili. Va sufocar revoltes a Kaixgar (als anys
80
i
84
-
87
) i a Yarkand (el
84
-
88
). La revolta del 84 la va encapcalar el seu protegit, el rei Tchong de Kaixgar, aliat al rei de Yarkand, als sogdians i als yuehzhi o indoescites. El
87
Ban Chao
va reconquerir Kaixgar i el rei es va sotmetre pero el general el va executar. L'any seguent es va presentar a Yarkand que havia rebut ajut de Kudjha i havia reunit 50000 homes contra molts menys el xines, pero el general va obtenir la victoria.
Restaven rebels els reis de Kudjha i de Qarashahr, que es van aliar als indoescites que llavors estaven governats per
Kadfises II
, i estava enemistat amb Xina perque no havia pogut obtenir la ma d'una princesa xinesa. Kadfises va enviar un exercit cap al nord-est del
Pamir
, pero Ban Chao els va tallar els subministraments i els va obligar a retirar-se. Els
kusana
o
kushana
van canviar en la seva politica i van tornar a la seva tradicional amistat amb Xina (
90
). Per al mateix temps els generals
Teou Hien
i
Keng Piu
(
89
-
90
) van derrotar els xiongnu al nord de Mongolia i els dos reis del Kiu Tche (el rei de Ku Tcheng i el de Turfan) van confirmar la seva fidelitat a la Xina. Una altra gran victoria fou obtinguda pels xinesos dirigits pel general
Keng Kuei
a la vora de l'Orkhon, en la qual la mare del
chan-yu
i nombrosos princeps foren fets presoners, i va nomenar un nou
chan-yu
, Yu Tchou kien, el germa del derrotat. Privats d'ajut els reis de Kudjha, Aksu i Utx Turfan es van sotmetre a Ban Chao (
91
) que va rebre de l'emperador el titol de "Protector general" equivalent a virrei de l'Asia central i va establir residencia a
To Kien
(prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kaixgar. Nomes Qarashahr restava revoltada.
El nou
chan-yu
es va revoltar al cap de tres anys (
93
) i els xinesos van mobilitzar contra ell als
sien-pei
, horda dels limits de la moderna Manxuria, que els van derrotar completament, establint el seu propi estat.
[22]
D'aquests desastres el xiongnu ja no se'n van refer.
El
94
Ban Chao amb auxiliars de Kudjha i de Lob Nor va marxar contra Qarashahr. Els defensors d'aquesta van tallar els ponts pero fou inutil i la ciutat conquerida i el rei executat i la ciutat donada als soldats pel saqueig
El
97
Ban Chao va enviar al seu lloctinent
Kan Ying
cap al
Ta-tsin
(
Imperi Roma
) a traves del
Ngan-si
(
Imperi Part
), pero l'ambaixador no va passar mes enlla dels dominis parts.
Ban Chao es va jubilar el
102
i va tornar a la Xina on va morir el mateix any. Els seus successors no van ser tan afortunats i la seva politica va provocar la revolta general el
106
. El general
Leang Kin
fou assetjat a Kudjha pero va poder derrotar els revoltats, pero el
107
, davant la continuitat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenacades (Louktxun i Yi-wou). El
108
els
kiang
(tibetans, llavors nomades salvatges que vivien al sud i oest del
Kuku Nor
) van atacar les posicions xineses al Kansu i foren continguts nomes a costa de ferotges combats. El
109
els xiongnu septentrionals van tornar a la carrega i van atacar les posicions frontereres xineses; el governador xines de Leao-tong, el general
Keng Kuei
, va cridar en ajut els sien-pei; al mateix temps tambe es van produir atacs dels xiongnu meridionals cap al
Shansi
, fins que el general Leang Kin va obligar al seu
chan-yu
a signar la pau el
110
.
Fins al
119
la Xina no va tornar a consolidar la frontera. En aquest any es va restablir la fortalesa de Yi-wou (segurament al Lob Nor).
Txan-txan
i Turfan es van sotmetre. Poc despres el
chan-yu
dels xiongnu septentrionals i el regne de Ku Tcheng van sorprendre la guarnicio xinesa de Yi-wou que fou massacrada.
Fou
Pan Yong
, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: el
123
va instal·lar una colonia militar a Louk txun o Leiu txong prop de Turfan; el
124
Txan-txan es va sotmetre, i van seguir els regnes de Kudjha i d'Aksu; amb l'ajuda dels sotmesos va ocupar Turfan on hi havia bandes de xiongnu; el
126
va dominar per un temps l'horda dels
hu-yen
, una faccio dels xiongnu septentrionals que s'havia establert al nord-est del llac Barkul, i va rebutjar a la resta dels xiongnu que els volien defensar.
[23]
El
127
va entrar a Qarashahr. El
120
el fill del rei de Kaixgar i una ambaixada del rei de Fergana van anar a la capital de la Xina, Lo-yang, a oferir la seva lleialtat a l'emperador.
Durant els seguents anys hi va haver pau, tret d'una revolta (
140
-
144
) d'un cap dels xiongnu meridionals, de la branca oriental. Els mes hostils eren la faccio dels hu-yen del Barkul que el
131
van atacar el regne de Kou Tcheng i el
151
van atacar sense exit la colonia militar xinesa de Yi-wou que es va salvar pels pels. El
153
el Turfan i Kou Tcheng es mantenien com a vassalls de la Xina. L'actuacio brutal d'un comissari xines va provocar una revolta a Khotan el
151
que una vegada va haver matat l'ofensor es va sotmetre voluntariament.
El
168
i
169
foren rebutjades les incursions dels Kiang o tibetans al Kansu. I el
170
els generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals.
El
155
els xiongnu septentrionals foren sotmesos pels
sienpei
, probablement d'origen mongol, dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai. Despres de derrotar els xiongnu van arribar fins a la Mongolia occidental fins al territori dels wu-suen (el Balkhadj) encara que probablement aixo foren nomes incursions i el seu domini es va aturar al Bogdokan. El cap sienpei va assolir les anteriors aspiracions xiongnu sobre la Xina. El
156
va atacar la provincia xinesa de Leaotong pero fou rebutjat; llavors va atacar als xiongnu meridionals, vassalls xinesos, i es va entendre amb ells i junts van fer un atac a la zona fronterera de la Xina al
Shansi
i al
Kansu
, pero es van haver de retirar a l'arribada d'un exercit xines.
Mes tard, el
177
, els sien-pei van tornar a atacar, aquesta vegada al Leao-si, es a dir a la provincia a l'oest del riu Leao-ho, al sud-oest de Manxuria, pero foren altra vegada rebutjats pel general Tchao Pao.
Els wuhuan i els xiongnu meridionals
[
modifica
]
Les hordes dels wu-huan, que vivien al
Dalai Nor
i
Qaramurden
, al sud del gran
Khingan
, foren derrotades el
207
al Jehol pel general xines
Ts'ao Ts'ao
, que el
215
-
216
va establir les restes dels xiongnu meridionals a les zones frontereres despoblades al
Shensi
,
Shansi
i
Hopei
i els va dividir en cinc hordes amb cinc caps controlats per un comissari xines. El
chan-yu
de l'horda
Hou-xou-ts'iuan
(
195
-216
)
que tenia per capital
P'ing-yang
al Shansi, fou enviat a la cort xinesa en una especie de llibertat vigilada.
[24]
A la cort xinesa va descobrir que una avia seva havia estat princesa imperial Han i va agafar el nom patronimic de Lieu.
Sota la pressio dels sien-pei, els xiongnu es van establir a l'estepa d'Ordos fins al riu Groc i a l'
Alashan
, i durant el periode dels tres regnes van gaudir d'una condicio similar a la de federats i com a tals van poder establir-se a l'altre costat de la Gran Muralla.
[25]
El
220
en mig de la guerra civil va desapareixer la
dinastia Han
pero les diverses hordes (xiongnu meridionals, xiongnu septentrionals, wuhuan, sienpei) estaven totes prou debilitades per intentar res serios. Els regnes del
Tarim
van romandre lleials a uns dels tres regnes successors, el regne de
Cao Wei
que del
220
al
265
va dominar el nord de la Xina. El
224
els reis de
Lob Nor
(
Txan-txan
) Kudjha i Khotan van anar a la cort per oferir el vassallatge al rei de Wei. El
265
els tres regnes foren substituits per la
dinastia Jin (265-420)
(Tsin) dirigida per la familia Sseu-ma pero els regnes del Tarim van romandre fidels a la nova dinastia, i el rei de Kudjha va enviar el seu fill a la cort imperial per servir amb els xinesos.
Vers el
260
l'horda dels
tabgatx
(xines
t'o-pa
), probablement turcs, es van establir al nord del Shansi i nord de la Gran Muralla, i en anys successius s'establiren tambe al sud de la Gran Muralla, als antics districtes xinesos de Yen-men (Xo-p'ing) al nord de Shansi, i de Tai (el modern Ta-t'ong) on es trobaven ja instal·lats el
310
.
Els sien-pei, dels que depenien els xiongnu, van aprofitar els canvis per atacar la frontera del Kansu per la part de Leang-Tcheu, pero foren rebutjats pel general
Ma Long
el
279
.
En aquesta epoca un clan del sien-pei, els
mujong
, es va crear un regne propi al Leao-tong i al Leao-si al sud-oest de la moderna
Manxuria
.
Dinasties xiongnu a la Xina
[
modifica
]
Dinastia dels Pei Han o Zhao anteriors
[
modifica
]
El
304
un dels caps dels xiongnu meridionals de nom
Lieu Yuan
, descendent del
chan-yu
que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a
T'ai-yuan
(Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Jin el titol de
chan-yu
de les cinc hordes. El
308
, al davant de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han (aquesta dinastia fou coneguda com a Pei Han (Han del nord o Han septentrionals), o
Zhao anteriors
es a dir Ts'ien Tchao)
El seu fill,
Lieu Ts'ong
(
310
-
318
) va ocupar el
311
la capital xinesa
Lo-yang
, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (
312
) va remuntar fins a
Chang'an
on va massacrar a la meitat de la poblacio. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en que va ser humiliat, i finalment executat el
313
.
El seguent emperador Jin, Min-ti (
312
-
316
) es va instal·lar a Chang'an quan els xiongnu se'n van retirar (
312
) pero el
316
el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat tambe a P'ing-yang, humiliat un temps i despres executat el
318
. Un membre de la familia imperial Jin va fugir a
Nankin
(llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin o dinastia dels
Jin meridionals
(o tambe Jin orientals).
Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang pero controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Chang'an; dominava el centre i sud de
Shansi
, el
Shensi
(menys la conca del Han) el nord d'
Honan
(menys K'ai-fong) i el sud d'
Hopei
i nord de
Shantung
. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes barbares: els
tabgatx
i els
mujong
.
Zhao posteriors
[
modifica
]
Lieu Ts'ong va morir el
318
i els seus hereus nomes van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Chang'an com a centre. Un cap xiongnu,
Che Lei
, es va crear un regne propi a la regio de
Siang-kuo
(actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El
329
Che Lei va destronar la dinastia xiongnu dels
Zhao anteriors
i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com a dinastia dels
Zhao posteriors
o Heou Tchao (vers
330
-
350
). Va establir la capital a
Ye
(actual
Tchang-to
) i Lo-yang com a segona capital. Va morir vers el
333
i el va succeir
Che Hu
(
334
-
349
), un barbar salvatge
[26]
que el seu fill va tractar d'assassinar cosa que li va costar la vida; el fill era un altre monstre, que es va menjar rostida i servida a la taula alguna de les seves concubines. Els seus dominis tenien per capital Tchang-to (Ye) al nord d'Honan, i governava el
Shensi
(menys Han-tchong que pertanyia als Han meridionals), el
Shansi
(menys Ta-t'ong que estava dominat pels
t'o-pa
), l'
Hopei
, el
Shantung
, el
Honan
i les parts al nord del
Kiangsu
i el
Nanghuei
. Aquest regne de grans dimensions es va enfonsar a la mort de Che-Hu el
349
. Els seus hereus i els generals es van disputar la successio. Els
mujong
del Leao-tong van aprofitar l'anarquia per a apoderar-se de l'Hopei (entre
350
i
352
), Shansi i Shantung.
Dinastia mujong dels Yen anteriors
[
modifica
]
De la lluita van sortir vencedors els mujong dirigits per Mujong
Tsiun
(
349
-
360
) que vers el
350
va establir la seva capital a Yen (Ki) la moderna Pekin o
Pequin
, i mes tard, el
357
, a
Ye
(Tchang-to). La seva nissaga fou coneguda com a dinastia dels
Yen anteriors
o Ts'ien Yen (
349
-
370
). El
364
el seu successor encara dominava Lo-yang que efimerament havia estat recuperada pels Jin meridionals, i va avancar cap a la riba nord del Huau-ho el
366
. La dinastia va durar fins que fou enderrocada el
370
.
Dinastia dels Jin anteriors
[
modifica
]
Despres del 350 un oficial de la dinastia de Che-Hu, de nom P'ou Hong, probablement d'etnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Chang'an. La seva dinastia fou coneguda com a
Jin
(Ts'in) anteriors o Ts'ein Ts'in (
350
-
394
). El seu net
Fu Kien
(
357
-385) fou un dels reis mes importants de tots els reis turcomongols del nord de la Xina; va adoptar els costums i la civilitzacio xinesa, fou just i compassiu i protector del budisme. Va ocupar Lo-yang als mujong(
369
) i tot seguit T'ai-yuan i finalment Ye (Tchang-to) la capital, on va fer presoner al seu rei i va posar fi a la dinastia dels Yen anteriors, incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseia del Shensi.
El
376
es va apoderar del petit regne barbar de
Leang
al
Kansu
. El
382
va enviar al seu lloctinent
Lu Kuang
a sotmetre als reis de la conca del Tarim, i els sobirans de Lob Nor, Turfan i Qarashahr es van sotmetre; el rei de Kudjha (que els xinesos anomenen Po Xuen) va voler resistir pero fou derrotat i enderrocat el
383
. Lu Kuang va establir una guarnicio a Kudjha, i va tornar a la Xina portant al famos monjo budista
Kumaradjiva
, que fou un notable traductor de texts sanscrits al xines.
El
383
va decidir atacar a l'imperi xines del sud pero la vora del riu
Huau-ho
va patir una greu derrota.
Dinasties mujong dels Yen posteriors i dels Yen occidentals
[
modifica
]
Els mujong, sota direccio de
Tch'uei
, que fins llavors servia a les ordres de Fu Kien, es va revoltar i es va apoderar de Hopei i el Shantung on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels
Yen posteriors
(Heou Yen) que va durar del
384
al
407
amb capital a Tchong-chan (moderna Ting-tcheu, a l'Hopei).
Un altre cap mujong tambe es va revoltar i va fundar un regne al Shansi conegut per dinastia dels
Yen occidentals
(Si Yen) que nomes va durar fins al
394
, quan va caure en mans dels Yen posteriors.
Dinasties tibetanes dels Jin posteriors
[
modifica
]
Finalment un altre general de Fu Kien, de nom
Yao Tch'ang
, probablement tibeta, es va apoderar del Shensi i part de Honan, i va fundar la dinastia dels
Jin posteriors
(Heou Ts'in) que va durar del 384 al 417 i va tenir per capital Chang'an (en aquell moment anomenada King-tchao).
Altres dinasties
[
modifica
]
A mes a mes dos generals turcs o mongols van fundar dos estats al Kansu: el dels Ts'in o
Jin occidentals
(Si Ts'in) amb capital a Lan-txeou (Yuan-ts'iuan), que va durar del
385
al
431
amb un parentesi del
400
al
409
, i el dels
Leang posteriors
(Heou Leang) fundat per Lu Kuang (el que va portar al monjo Kumaradjiva) que va durar del
386
al
403
.
Al comencament del segle
v
, els
tabgatch
es van imposar i van liquidar les restes del poder xiongnu.
- Teuman, fins vers el 209 aC
- Meitei (fill) 208-174 aC
- Langxan (fill) 174-161 aC
- Kiuntxen (fill) 161-126 aC
- Yitchesie vers 126-114 aC
- Uvey 114-105 aC
- Uyshilar 105-102 aC
- Kulighu 102-101 aC
- Qutighu 101-96 aC
- Hulugu 96-85 aC
- Xuangdi 85-68 aC
- Xului Qanghui 68-60 aC
- Huanye 60-58 aC
- Khukhenye I 58-31 aC
- Bosiuytang-Zhuki (Oest) 58-56 aC
- Huge (Nord-oest) 58-57 aC
- Xeli (Sud-oest) 58-56 aC
- Uji (Nord-oest) 58-57 aC
- Tchetche o Zhunzhen (Oest) 56-35 aC
- Tchitchi-guduhu o Zhizhi-Guduhu (Est) 55-47 aC
- Huanye (de nou) 49-31 aC
- Pozhulonuti 31-20 aC
- Shuzhunoti 20-12 aC
- Qiyanoti 12-8 aC
- Ulunoti 11-10
- Uchilonoti 8 aC -13 dC
- Ulunoti (de nou) 13-18
- Ghuduarshi Davganoti 18-46
- Xiuybudan 18-19
- Udatqu 21-46
- Panu 46-48 (dels xiongnu del nord fins als 83)
- Divisio entre xiongnu del nord i del sud el 48.
Fonts d'informacio
[
modifica
]
Mes enlla de les cites i bibliografia, conve destacar que la principal font d'informacio dels Xiong-nu prove del
Shiji
(
Les Memories Historiques
) de
Sima Qian
. La principal virtut del text es que esta narrada en tercera persona, no pel mateix historiador Sima Qian, sino per l'eunuc desterrat de la cort Imperial Han, en Zhonghan Yue que va ser acollit per les tribus nomades del Xiong-nu. Aquest personatge defensa les virtuts d'aquest poble nomada davant del sedentarisme xines, i ho fa en virtut d'una millor adaptacio, a traves dels seus costums, al medi que els envolta: les estepes. Aquest enfocament es summament interessant, ja que descriu el Xioung-nu des d'una perspectiva interna de la mateixa societat i no des d'una externa i amb prejudicis, cosa que fins al moment podem atribuir tan sols a
Herodot
a traves de "
Historiae
". Stuurman (2008) fa una bona analisi d'aquest enfocament que ell anomena el "canvi antropologic" precursor de relativisme cultural en un comparatiu Herodot-Sima Qian a traves dels pobles Xiong-nu i els Escites.
[27]
- ↑
Ebrey, Patricia Buckley (2a edicio, 2010). The Cambridge Illustrated History of China. Cambridge University Press. pag. 69.
ISBN 978-0-521-12433-1
(angles)
- ↑
Beckwith, Christopher I. 2009. Empires of the Silk Road: A History of Central Eurasia from the Bronze Age to the Present. Princeton University Press.
ISBN 978-0-691-13589-2
(angles)
- ↑
escriptor xines, "Memoires de Sse-ma Ts'ien", traduccio de Chavannes
- ↑
Herodot, IV, pags. 62 a 64
- ↑
K. Shiratori, "Sur l'origene des Hioung-nou" J.A. 1923, pero anteriorment defensa la toria turca
- ↑
M. Pelliot, "A propos des Comans, J.A, 1920"
- ↑
T.J. Arne, Die Funde vom Luan-p'ing und Hsuan-hua, Bull. Mus. of Far Eastern Antiquities, Estocolm IX, 1937
- ↑
S. Umehara Shina kodo seikvwa, III, Yamanaka ed. 1935
- ↑
Karlgren, New studies on Chinese bronzes, Bull. Mus. of Far Eastern Antiquities Estocolm IX, 1937
- ↑
Comptes rendus des expeditions pour l'exploration du nord de la Mongolie, Leningrad 1925; Trever, Excavations in Nothern Mongolia, 1924-1925 Memoirs of the Academy of Material culture, Leningrad 1932
- ↑
Anderson, The Altai rock engravings; Tallgren, Inner Asiatic and Siberian rock pintures 1933
- ↑
Lemaitre, Les agrafes chinoises, Revue d'Arts asiatiques XI, 1938
- ↑
Vasisibirisk kullur for 1000 ar sedan, Estocolm 1932
- ↑
M. Pelliot, Sceaux-amulettes de bronze avec corix et colombes, Revue d'Arts asitiques, VII 1931
- ↑
Chang
, Chun-shu.
The Rise of the Chinese Empire, Volume 1: Nation, State, and Imperialism in Early China, ca. 1600 B.C. - A.D. 8
. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2007, p. 158.
ISBN 978-0-472-11533-4
.
- ↑
"Memoires de Sse-ma Ts'ien", traduccio de Chavannes
- ↑
els Huen-sie, a la regio de Kantcheu, i els Hieu-Tchu a la regio de Leang-Tcheu
- ↑
en la marxa va perdre la meitat del contingent
- ↑
conegut com desastre de Li-ying
- ↑
mongol Tupchi
- ↑
els diverses fets de la seva vida resulten de Heou Han Tchou, Biografia de Ban Chao, traduccio de Chavannes, 1907
- ↑
N.n
, Kradin ≪
Heterarchy and hierarchy among the ancient Mongolian nomads
≫ (en angles).
Social Evolution & History
, 10, 1, 2011, pag. 187?214.
ISSN
:
1681-4363
.
- ↑
Heou Han Tchou, Biografia de Pan Yong, traduccio de Chavannes, 1906
- ↑
San kuo tche, resumit a Two notes on the history of the Chinese frontier, Peter A. Boodberg, Harvard Journal of Asiatic Studies, 1936
- ↑
Chih Louh Kuoh Kiang Yuh Tchoi, Histoire geographique des seize royaumes…Peter Boodberg
- ↑
aixi se'l qualifica, pero fou tambe un protector del budisme
- ↑
STUURMAN, S. (2008) Herodotus and Sima Qian:
History and the Anthropological Turn in Ancient Greece and Han China
. Journal of World History, Volum 19, Numero 1, Marc. Publicat per: Erasmus University Rotterdam