El
ximpanze comu
(
Pan troglodytes
) es una
especie
de
primat
de la
familia
dels
hominids
propia de l'
Africa tropical
. Els ximpanzes ?al costat dels
bonobos
? son els parents vius mes proxims a l'
esser huma
; la seva branca evolutiva es va separar de la branca dels humans fa aproximadament 7 milions d'anys i comparteixen un 96% de l'
ADN
amb ells,
[2]
el que ha portat
Jared Diamond
a utilitzar el terme "el tercer ximpanze" per referir-se a la nostra propia especie. Els mascles arriben a pesar uns 80 kg en captivitat i a mesurar fins a 1,7 m. Es caracteritza per la seva intel·ligencia avancada sovint comparada a la dels
essers humans
. Per exemple, s'ha observat que els ximpanzes joves es construeixen "ninots" i altres
joguines
amb pals i bastons.
[3]
Actualment esta en
perill d'extincio
a causa de la desforestacio del seu habitat natural.
Distribucio geografica
[
modifica
]
Els ximpanzes viuen a les selves tropicals i les sabanes humides de l'
Africa
central i occidental. Solien habitar la major part d'aquesta regio, pero el seu
habitat
ha estat drasticament reduit en els ultims anys per la
desforestacio
.
Esquelet de ximpanze
En posicio erecta els adults mesuren entre 1 m i 1,7 m d'alcada. Els mascles en llibertat pesen entre 34 i 70 kg, mentre les femelles pesen entre 26 i 50 kg. En captivitat els mascles poden pesar fins a 80 kg i les femelles fins a 68 kg. Aparentment
P. t. schweinfurthii
pesa menys que
P. t. verus
, el qual es mes petit que
P. t. troglodytes
. Els bracos dels ximpanzes son molt mes llargs que les seves cames. L'envergadura dels seus bracos es d'aproximadament 1,5 vegades l'alcada de l'individu. Els bracos llargs li permeten a aquests primats balancejar-se passant de branca en branca, aquesta modalitat de locomocio es denomina
braquiacio
. Tambe posseeixen dits i mans llargues, pero el polze es curt. Aixo els permet sostenir-se de les branques sense interferir amb la mobilitat dels polzes.
[4]
Els ximpanzes tenen una
capacitat cranial
de 320 a 480 centimetres cubics, molt inferior a la dels humans moderns (
Homo sapiens
) que te de mitjana 1400 centimetres cubics.
Tenen el cos cobert per un pelatge gruixut de color marro fosc, amb excepcio del rostre, dits, palmells de la ma i plantes del peu. Tant els seus polzes com el dit gran del peu son oposables, permetent una agafada precisa. La gestacio del ximpanze dura vuit mesos. Les cries son deslletades aproximadament a l'edat de tres anys, pero generalment mantenen una relacio propera amb la seva mare diversos anys mes. La
pubertat
es aconseguida a l'edat de vuit a deu anys i la seva esperanca de vida es de 50 anys en captivitat.
La seva alimentacio es principalment
vegetariana
(fruites, fulles, nous, arrels, tubercles, etc.), complementada per insectes i petites preses; existeixen instancies de caceres organitzades. En alguns casos ?com la matanca de cadells de
lleopard
? aquesta cacera sembla un esforc de proteccio dels ximpanzes, mes que una motivacio per la gana. Existeixen casos documentats de
canibalisme
, encara que es poc comu.
Comportament
[
modifica
]
Esquelet de ximpanze, exhibit en el Museu de Ciencies Naturals de la Plata
Pintura realitzada per Congo, el ximpanze
Els ximpanzes viuen en grups anomenats comunitats que oscil·len entre els 20 i mes de 150 membres, consistint de diversos mascles, femelles i joves. No obstant aixo, la major part del temps es desplacen en petits grups d'uns pocs individus. Els ximpanzes son tant arboris com terrestres, passant la mateixa quantitat de temps sobre els arbres que sobre el terra. La seva manera de desplacament habitual es de quatre grapes, utilitzant les plantes dels peus i les segones falanges dels dits de les mans, i poden caminar en posicio bipeda unicament per distancies curtes.
El ximpanze comu viu en societats de fissio-fusio (en primatologia, una organitzacio de fissio-fusio es aquella en que la composicio canvia dia a dia, i se separen durant periodes mes o menys perllongats; per exemple, els individus dormen junts en un lloc, pero busquen aliment en petits grups que es desplacen en diferents direccions durant el dia).
[5]
on l'aparellament es
promiscu
. Els ximpanzes poden tenir els seguents grups: nomes mascles, femelles adultes i la seva descendencia, grups amb membres de tots dos sexes, una femella i la seva descendencia, o individus solitaris. En el centre de l'estructura social es troben els mascles, els qui patrullen i cuiden els membres del seu grup, i participen en la cerca d'aliment. Entre els mascles usualment hi ha una jerarquia de domini. No obstant aixo, la inusual estructura social de fissio-fusio, en la qual porcions del grup parental poden separar-se o tornar-se a unir a ell, es altament variable en termes de quins individus particulars es congreguen en un moment donat. Aixo es deu principalment al fet que els ximpanzes tenen un alt nivell d'autonomia dins de la fissio-fusio dels grups als quals pertanyen. Tambe les comunitats de ximpanzes tenen grans rangs de territori que se solapen amb els dels altres grups.
Com a resultat, individus ximpanzes amb frequencia van sols en la cerca d'aliments, o en grups petits. Com s'indicava, aquests petits grups tambe emergeixen en una gran varietat de tipus per a una gran varietat de proposits. Per exemple, una petita tropa de mascles pot organitzar-se per cacar i obtenir carn, mentre que un grup consistent d'un mascle madur i una femella madura poden establir-se com a grup amb el proposit de copular. Un individu pot trobar-se amb altres individus amb certa frequencia pero poden haver-hi baralles amb altres individus no frequentats. A causa de la varietat frequent de la forma com els ximpanzes s'associen, l'estructura de les seves societats es molt complicada.
Arbre genealogic
[
modifica
]
Arbre genealogic d'acord a un estudi de 2019:
[6]
Durant el segle XX s'han fet diversos treballs tendents a establir una taxonomia clara del ximpanze. Va ser el zooleg alemany Ernst Schwarz qui va descriure la majoria de les subespecies actualment acceptades, despres de centenars de mesuraments d'esquelets i analisis de les pells portades als museus. Schwartz, qui va descriure el
bonobo
, el va considerar com una subespecie de
Pan troglodytes
i no com una especie a part. Aquest autor va establir les subespecies de
Pan troglodytes
de la seguent manera:
- Pan troglodytes troglodytes
. Aquesta subespecie pot arribar a tenir la cara totalment negra, de manera similar com la presenten els goril·les. La seva distribucio geografica abasta l'Africa occidental:
Camerun
,
Riu Muni
i
Gabon
. Es caracteritza per tenir la cara d'un negre intens. Aquesta subespecie s'ha fet coneguda per creure's el reservori natural de diverses soques del
VIH
que infecten l'home. El
salt interespecie
del virus s'hauria donat diverses vegades entre aquest primat i l'home.
- Pan troglodytes verus
. Te una coloracio mes clara en la cara i en els torus supraorbitaris, en els exemplars joves s'evidencia una taca de pel blanca a la regio anal. La seva distribucio geografica abasta la costa de
Guinea
des del
Senegal
fins a
Nigeria
. Es caracteritza per ser la raca que te la cara d'un color mes clar. S'ha calculat per marcadors genetics que va divergir de la resta d'exemplars del ximpanze comu fa mes d'1,5 milions d'anys, per la qual cosa hi ha qui en reclama considerar-los una especie a part.
[7]
- Pan troglodytes vellerosus
. Es troba a l'oest de
Nigeria
i a l'est del
Camerun
. Es considera la subespecie de ximpanze mes vulnerable a l'extincio. S'estima que hi ha menys de 8.000 exemplars i que aquest nombre disminueix amb forca. La seva distincio es va dur a terme per
marcadors genetics
.
- Pan troglodytes schweinfurthii
. Tenen el pelatge mes llarg i llustros que les altres races de ximpanzes, a mes es caracteritzen per tenir en l'edat adulta una calvicie similar a la dels humans. La seva distribucio geografica abasta l'Africa central: Regio dels
Grans Llacs
i
Congo
oriental (exemplars d'aquesta subespecie foren objecte d'estudi per la primatologa
Jane Goodall
). Es caracteritzen per tenir un pel mes llarg que les altres races de ximpanze.
Divergencia amb el bonobo
[
modifica
]
Recent evidencia provinent de les analisis d'
ADN
suggereixen que el
bonobo
(
Pan paniscus
) i el ximpanze comu se separaren fa un milio d'anys aproximadament. La linia del ximpanze es va separar del llinatge que va desembocar en els humans aproximadament fa sis milions d'anys. Les dues especies de ximpanzes estan igualment relacionades amb els essers humans i ates que no han sobreviscut cap altra especie dels generes
Homo
,
Australopithecus
o
Paranthropus
, son els seus parents vius mes propers. El bonobo no fou reconegut com una especie independent fins al 1929, i en l'idioma comu la designacio "ximpanze" sovint s'aplica a tots dos
simis
. Els primatolegs prefereixen reservar el nom "ximpanze" per a
Pan troglodytes
. Encara que les diferencies anatomiques entre ambdues especies son petites, el seu comportament tant sexual com social mostren diferencies marcades.
Pan troglodytes
posseeix un comportament de caca grupal basat en
mascles beta
liderats per
mascles alfa
relativament febles, una dieta omnivora i una
cultura
complexa amb forts llacos.
- ↑
Entrada ≪
Pan troglodytes
≫ de la
Paleobiology Database
(en angles). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑
"New Genome Comparison Finds Chimps, Humans Very Similar at the DNA Level"
National Human Genome Research Institute
- ↑
Kahlenberg, S. M. i Wrangham, R. W. ≪
Sex differences in chimpanzees' use of sticks as play objects resemble those of children
≫ (resum) (en angles).
Current Biology
, 20, 24, 2010, p. R1067-R1068.
- ↑
Animal Diversity Web - Museu de Zoologia de la Universitat de Michigan. ≪
Pan trogodytes - Physical Description
≫ (en angles), 14-08-2010.
- ↑
Sarment, F. O.; Vera, F. i Juncosa, J..
Diccionari d'ecologia: paisatges, conservacio i desenvolupament sustentable per a Llatinoamerica
. Editorial Abya Yala, 2000, p. 88.
ISBN 9978046771
.
- ↑
Parins-Fukuchi
, C.;
Greiner
, E.;
MacLatchy
, L. M.;
Fisher
, D. C. ≪
Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record
≫.
Paleobiology
, vol. 45, 2, 2019, pag. 378?393.
Bibcode
:
2019Pbio...45..378P
.
DOI
:
10.1017/pab.2019.12
.
- ↑
Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press.
Enllacos externs
[
modifica
]
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|