한국   대만   중국   일본 
Ximpanze - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Ximpanze

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'ésser viuXimpanze
Pan Modifica el valor a Wikidata

Ximpanze comu al Camerun Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Classe Mammalia
Ordre Primates
Familia Hominidae
Subfamilia Homininae
Genere Pan Modifica el valor a Wikidata
Oken , 1816
Tipus taxonomic Pan troglodytes Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Estatus Nomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinonims
Troglodytes Modifica el valor a Wikidata
Especies
Distribucio

Modifica el valor a Wikidata

El ximpanze es el nom comu per a les dues especies existents de simi del genere Pan . El Riu Congo delimita els habitats naturals d'ambdues especies: [1]

Els ximpanzes son membres de la familia dels hominids , juntament amb goril·les , humans i orangutans . Es pensa que els ximpanzes es van dividir de l'evolucio humana fa aproximadament 6 milions d'anys i aixi les dues especies de ximpanzes son els parents mes propers dels humans, com a membres de la tribu Hominini (juntament amb representants extints de la subtribu Hominina ). Els ximpanzes son els unics membres coneguts de la subtribu Panina . Les dues especies de Pan es dividiren fa nomes al voltant d'un milio d'anys. Mes d'un 99% [2] de les sequencies de l'ADN huma i ximpanze son les mateixes.

Historia evolutiva [ modifica ]

Relacions evolutives [ modifica ]

Les relacions taxonomiques dels Hominoidea

Es considera ara el genere Pan com a part de la subfamilia Homininae a la qual els humans tambe pertanyen. Els humans compartim un avantpassat comu amb els ximpanzes de fa sis milions d'anys . [3] La recerca innovadora feta per Mary-Claire King el 1973 troba ADN identic en un 99% entre els essers humans i els ximpanzes, [4] encara que la investigacio des de llavors ha modificat aquella dada fins al 94% [5] de semblanca, amb algunes diferencies al DNA no codificant . S'ha proposat fins i tot que les dues especies de ximpanzes s'agrupin en el genere Homo ' . Un argument a favor d'aixo es que altres especies s'han reclassificat per pertanyer al mateix genere sobre una base de menor similitud genetica que la que hi ha entre humans i ximpanzes.

Fossils [ modifica ]

Aquest ximpanze no te pelatge, permetent els seus musculs ser facilment visibles

Els fossils de ximpanzes no es van descriure fins al 2005. Les poblacions de ximpanzes existents a l'Africa Central i Occidental no se superposen amb els fossils humans de l'Africa Oriental. Tanmateix, ara s'ha informat sobre fossils de ximpanzes a Kenya . Aixo indicaria que tant els humans com els membres de la familia dels Pan eren presents al Rift Valley de l'Africa Oriental durant el Plistoce mitja . [6]

Anatomia i fisiologia [ modifica ]

El ximpanze comu mascle te una alcada de fins a 1.7 m dret i pesa tant com 70 kg; la femella es una mica mes petita. Els llargs bracos del ximpanze comu, quan son estesos, tenen la meitat d'amplada una altra vegada com l'alcada del cos i son mes llargs que les seves cames. El bonobo es una mica mes baix i mes prim que el ximpanze comu, pero te membres mes llargs. Les dues especies utilitzen els seus bracos llargs i forts per pujar a arbres. A terra, els ximpanzes normalment caminen de quatre grapes utilitzant els artells per a suport amb les mans tancades, una forma de locomocio anomenada caminar amb artells. Els peus del ximpanze s'ajusten millor per caminar que els de l'orangutan perque les soles del ximpanze son mes amples i els dits mes curts. Tant el ximpanze comu com el bonobo poden caminar alcats a dues cames quan porten objectes amb les mans i bracos. El pelatge es fosc; la cara, dits, les palmes de les mans i soles dels peus son sense pel; i el ximpanze no te cua. Un bony d'os per sobre dels ulls dona al front un aspecte recedent i el nas es pla. Encara que les mandibules sobresurten, els llavis sobresurten nomes quan un ximpanze fa morros. El cervell d'un ximpanze te al voltant de la meitat de la mida d'un cervell huma. [7]

Els ximpanzes rarament viuen per sobre dels quaranta anys d'edat en estat salvatge, pero se sap que han arribat a l'edat de mes de 60 en la captivitat. De Cheeta , l'estrella de Tarzan , ha estat dit que encara era viva el 2009 a l'edat de setanta-nou anys, [8] que el faria el ximpanze mes vell al mon. Tanmateix, aquesta declaracio ha estat questionada per altres. [9]

Comportament [ modifica ]

Bonobo

Les diferencies anatomiques entre el ximpanze comu i el Bonobo son lleugeres, pero en comportament sexual i social les diferencies son marcades. El Ximpanze Comu te un regim omnivor , una cultura de cacera de tropa basada en mascles beta dirigits per un mascle alfa i relacions socials altament complexes.

El Bonobo, d'altra banda, te un regim principalment frugivor i un comportament igualitari , no violent , matriarcal i sexualment receptiu. [10] La pell exposada de la cara, mans i peus varia de rosa a molt fosc en les dues especies, pero es generalment mes clar en individus mes joves, enfosquint-se mentre s'arriba a maduresa. El Bonobo te membres superiors proporcionadament mes llargs i tendeix a caminar alcats mes sovint que el Ximpanze Comu. Una Universitat d'estudi de Centre Medic de Chicago ha trobat diferencies genetiques significatives entre les poblacions de ximpanzes. [11] Grups diferents de ximpanzes tambe tenen comportaments culturals diferents amb preferencies pels tipus d'eines. [12]

El ximpanze comu tendeix a mostrar nivells mes alts d'agressio que el Bonobo. [13]

Intel·ligencia [ modifica ]

Diagrama del cervell. Topography of the Main Groups of Foci in the Motor Field of Chimpanzee.

Els ximpanzes fan eines i les utilitzen per adquirir menjars i per a exhibicions socials; tenen estrategies de cacera sofisticades que exigeixen cooperacio, influencia i posicio; son conscients dels estatus, manipuladors i capacos de mostrar decepcio; poden aprendre a utilitzar simbols i entendre aspectes de la llengua humana incloent-hi alguna sintaxi relacional, conceptes de nombre i sequencia numerica; [14] tambe son capacos de planejar espontaniament un estat o event futur. [15]

Us d'eines [ modifica ]

Els ximpanzes moderns utilitzen eines i la investigacio recent indica que l'us d'eines de pedra dels ximpanzes data com a minim de fa 4300 anys. [16] Un estudi recent revela que l'us d'eines avancades com ara llances, que els Ximpanzes Comuns al Senegal afilaven amb les seves dents, eren utilitzades per travessar els Galago senegalensis o fer forats petits en arbres. [17] [18] Abans de la descoberta d'us d'eines en ximpanzes, es creia que els humans eren l'unica especie que feia i utilitzava eines, pero ara se'n coneixen unes quantes mes. [19] [20]

Empatia [ modifica ]

Ximpanze mare i bebe.

Els estudis recents han mostrat que els ximpanzes s'involucren en comportaments aparentment altruistes . [21] [22]

L'evidencia a favor d'"espiritualitat de ximpanzes" inclou mostres de dol, "incipient amor romantic ", " dansa de pluja ", apreciacio de bellesa natural, com ara una posta de sol sobre un llac, curiositat i respecte envers la fauna (com el pito , que no es ni una amenaca ni una font alimentaria pels ximpanzes), empatia cap a altres especies (per exemple alimentant tortugues) i fins i tot " animisme " o "joc pretes", en ximpanzes que bressen i que raspallen roques o pals. [23] Tanmateix, si aquests comportaments s'expliquen per una espiritualitat o no encara es discutit.

Cientifics escocesos han descobert que la relacio dels ximpanzes amb la mort no difereix molt de la percepcio humana . En concret, en un estudi van estudiar el comportament dels primats davant la mort d'una femella de mes de cinquanta anys anomenada Pansy, que tenia una malaltia terminal. En entrar en coma, els cientifics van observar com els altres membres de la comunitat romanien mes silenciosos de l'habitual i es quedaven acariciant la femella moribunda durant les nits. Despres de la seva mort, la filla s'estigue al costat del seu cos, malgrat que mai abans havia dormit al lloc on hi havia el cadaver. La resta del grup va evitar passar pel lloc on va morir. Un altre estudi, realitzat a Oxford, confirma l'existencia de forts vincles entre les mares i les seves cries, que persisteixen fortament fins i tot despres de la mort dels fills. [2]

Comunicacio [ modifica ]

Els ximpanzes es comuniquen d'una manera similar a comunicacio no verbal humana, utilitzant vocalitzacions, gests de ma i expressions facials. Investigacions al cervell de ximpanzes han revelat que la comunicacio del ximpanze activa una area del cervell del ximpanze que esta en la mateixa posicio que l'area de Broca, el centre del llenguatge al cervell huma. [24]

Llenguatge [ modifica ]

Perfil d'un Ximpanze.

Els cientifics han estat fascinats molt de temps amb els estudis del llenguatge, considerant que es una habilitat cognitiva humana unica. Per provar aquesta hipotesi, els cientifics han intentat ensenyar llenguatge a unes quantes especies de grans simis . Un primer intent d'Allen i Beatrice Gardner durant els anys 1960 va implicar passar 51 mesos ensenyant llengua de signes americana a un ximpanze anomenat Washoe . Washoe va aprendre 151 signes i espontaniament els ensenyava a uns altres ximpanzes. [25] Durant un periode mes llarg de temps, Washoe va aprendre uns 800 signes. [26] Des d'aleshores, nombrosos estudis, incloent-hi un amb un ximpanze anomenat Nim Chimpsky , s'han dirigit amb diversos nivells d'exit. Hi ha debats en curs entre alguns cientifics, notablement Noam Chomsky i David Premack , sobre l'habilitat dels grans simis no humans per aprendre llenguatge.

Memoria [ modifica ]

Un estudi de 30 anys a l'Institut d'Investigacio de Primats de la Universitat de Kyoto ha mostrat que els ximpanzes poden aprendre a reconeixer els numeros 1-9 i els seus valors. Els ximpanzes mostren una aptitud per memoria fotografica, demostrat en experiments en els quals els digits barrejats 1-9 s'enfoquen a una pantalla d'ordinador durant menys d'un quart de segon, despres del qual el ximpanze, Ayumu, es capac d'assenyalar correctament i rapidament les posicions on apareixien en ordre ascendent. El mateix experiment era suspes pel campio de memoria mundial Ben Pridmore a la majoria dels intents. [27]

Rialla als micos [ modifica ]

El riure podria no limitar-se a ser unicament dels humans. Les diferencies entre la rialla ximpanze i la humana poden ser el resultat d'adaptacions que han evolucionat per permetre la parla humana. L'autoconsciencia de la situacio d'un mateix, vista en la prova del mirall , o l'habilitat per identificar-se amb el destret d'altres (vegi neurones mirall ), son prerequisits per a riure. Aixi doncs els animals poden riure de la mateixa manera que ho fan els humans .

Els ximpanzes, els goril·les i els orangutans mostren vocalitzacions paregudes a la rialla en resposta al contacte fisic, com lluitar, jugar a encalcar-se, o fer pessigolles . Aixo es documenta en ximpanzes salvatges i captius. El riure del Ximpanze comu no es immediatament reconegut per als humans com a tal, perque es genera alternant inhalacions i exhalacions que sonen mes com respirar i esbufegar. Hi ha exemples en que s'ha declarat que els primats no humans han expressat alegria. Un estudi analitzava i enregistrava sons fets per criatures humanes i Bonobos quan se'ls feien pessigolles. Troba, que encara que el riure del Bonobo tenia una frequencia mes alta, la rialla seguia un patro similar a les criatures humanes, i incloia expressions facials similars. Els humans i els ximpanzes comparteixen arees del cos per pessigollejar similars, com les aixelles i la panxa. La diversio de les pessigolles en ximpanzes no disminueix amb l'edat. [28]

Agressivitat [ modifica ]

Els ximpanzes son altament territorials i s'ha provat que es maten els uns als altres. [29] El febrer de 2009 , a causa d'un incident relativament rar en el qual un ximpanze domestic anomenat Travis havia atacat una dona a Stamford (Connecticut) , el Congres dels Estats Units va aprovar la prohibicio de tenir primats com a animals de companyia als Estats Units. [30]

Interaccio amb humans [ modifica ]

Historia [ modifica ]

Els africans han tingut contacte amb ximpanzes durant mil·lennis. Els ximpanzes s'han mantingut com a animals de companyia durant segles en uns quants pobles africans, especialment al Congo . El primer contacte enregistrat d'europeus amb ximpanzes va tenir lloc a l' Angola actual durant els anys 1600. El diari de l'explorador portugues Duarte Pacheco Pereira (1506), conservat a l' Arxiu Nacional Portugues (Torre do Tombo) , es probablement el primer document europeu en admetre que els ximpanzes construien les seves propies eines rudimentaries.

El primer us del nom ≪ximpanze≫, tanmateix, no arriba fins al 1738. El nom s'obtingue d'un terme de la llengua tshiluba , kivili-chimpenze , que es el nom local per a l'animal i es tradueix balderament com "mockman", o possiblement nomes 'simi'. Els biolegs van designar Pan com a nom de genere de l'animal. Els ximpanzes, com altres simis coneguts per escriptors occidentals en temps antics, eren referenciats principalment com a mites i llegendes de la societat euroarab, sobretot a traves de contes fragmentats i incomplets d'aventurers europeus. Els simis son esmentats diversament per Aristotil , aixi com a la Biblia , on s'esmenta que els simis i mandrils eren recollits per Solomo a 1 Reis 10:22.

Quan els ximpanzes van ser portats al continent Europeu per primera vegada, els cientifics europeus van notar la inexactitud d'algunes descripcions antigues, que sovint informaven que tenien banyes i peulles. Els primers d'aquests ximpanzes transcontinentals venien d'Angola, i van ser oferts com a regal per a Frederick Henry, princep d'Orange, el 1640. Els cientifics que examinaven aquests especimens rars quedaven perplexos i descrivien aquests primers ximpanzes com a " pigmeus " i notaven les similituds clares dels animals amb els humans. Les dues decades seguents veieren un cert nombre d'aquestes criatures importades a Europa, principalment adquirides per diversos jardins zoologics com a diversio per a visitants.

L' Affe mit Schadel ('mico amb crani') de Hugo Rheinhold es un exemple de com eren vists els ximpanzes al final del segle  xix .

La teoria de Darwin sobre la seleccio biologica (publicada el 1859) va esperonar l'interes cientific pels ximpanzes i va portar finalment a nombrosos estudis sobre aquests animals, tant salvatges com en captivitat. Els observadors de ximpanzes de l'epoca estaven principalment interessats en el comportament i en la semblanca amb el dels humans. Eren estudis menys estrictes i cientifics del que podria semblar, centrant molt l'atencio en si els animals tenien trets que es poguessin considerar 'bons'. La intel·ligencia de ximpanzes s'exagerava sovint significativament, com s'immortalitza en l'"Affe mit Schadel" (mico amb crani) de Hugo Rheinhold (vegis la imatge de l'esquerra), on un ximpanze aparentment cult contempla un crani. Es va arribar a redactar fins i tot un esquema per domesticar ximpanzes i fer-los fer diverses tasques domestiques (per exemple treball de fabrica). Al final dels anys 1800 els ximpanzes encara eren un misteri per als humans, es disposava d'informacio cientifica molt poc objectiva.

Al segle  xx s'inicia una nova edat en la investigacio cientifica del comportament dels ximpanzes. Abans del 1960, gairebe no se sabia res sobre el seu comportament a l'habitat natural. El juliol d'aquell any, Jane Goodall va comencar a viure entre els ximpanzes al bosc Gombe de Tanzania , on principalment estudiava els membres de la comunitat de ximpanzes Kasakela . La descoberta que els ximpanzes feien i utilitzaven eines va ser innovadora, fins llavors es considerava que els humans eren l'unica especie que podia fer-ho. Els primers estudis innovadors en ximpanzes van ser encapcalats principalment per Wolfgang Kohler i Robert Yerkes, dos celebres psicolegs. Tant ells com els seus col·legues van establir que els estudis de laboratori de ximpanzes s'havien de centrar especificament a coneixer les seves habilitats intel·lectuals, especialment les solucions que adoptaven als problemes. Aixo implicava fer proves basiques i practiques en ximpanzes de laboratori que els exigissin una capacitat intel·lectual moderadament alta (com resoldre el problema d'aconseguir una banana fora de l'abast). Yerkes tambe feia extenses observacions de ximpanzes salvatges que complementaven enormement la comprensio cientifica dels ximpanzes i el seu comportament. Yerkes va estudiar ximpanzes fins a la Segona Guerra Mundial , mentre Kohler, despres de cinc anys d'estudi, va publicar la famosa Mentalitat de Simis el 1925 (any en que fortuitament Yerkes comenca els seus analisis), concloent finalment que "els ximpanzes manifesten comportament intel·ligent de tipus general familiar en essers humans… un tipus de comportament que s'enten com a especificament huma" (1925). [31]

L'agost de 2008, l'exemplar del Diari America de Primatologia va comunicar els resultats d'un estudi sobre ximpanzes fet al llarg d'un any al Parc Nacional de Mahale Mountains de Tanzania, que demostrava que els ximpanzes emmalalteixen de malalties viriques contagioses que han contret probablement d'humans. Les investigacions moleculars, microscopiques i epidemiologiques demostraven que els ximpanzes que viuen al Parc Nacional de Mahale Mountains han estat patint una malaltia respiratoria probablement provocada per una variant d'un paramyxovirus huma. [32] En aquesta linia, un article publicat l'any 2021 a la revista Nature [33] constatava la deteccio de casos de lepra en ximpanzes que viuen en llibertat a Guinea-Bissau i Costa d'Ivori . [34]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ ADW:Pan troglodytes:information ≫. Animal Diversity Web (University of Michigan Museum of Zoology) . [Consulta: 11 agost 2007].
  2. ↑ 2,0 2,1 Els ximpanzes tenen una relacio amb la mort similar a la dels humans El Periodico , 27 abril 2010
  3. ↑ ≪ Chimps and Humans Very Similar at the DNA Level ≫ (en angles). [Consulta: 16 desembre 2017].
  4. ↑ Mary-Claire King, Protein polymorphisms in chimpanzee and human evolution , Doctoral dissertation, University of California, Berkeley (1973).
  5. ↑ ≪ Humans and Chimps: Close But Not That Close ≫. Scientific American, 19-12-2006. [Consulta: 20 desembre 2006].
  6. ↑ McBrearty , S.; N. G. Jablonski ≪First fossil chimpanzee≫. Nature , 437, 01-09-2005, pag. 105?108. DOI : 10.1038/nature04008 . PMID : 16136135 .
  7. ↑ "Chimpanzee," Microsoft® Encarta® Online Encyclopedia 2008 http://encarta.msn.com Arxivat 2009-10-31 a Wayback Machine . ⓒ 1997-2008 Microsoft Corporation. All Rights Reserved.
  8. ↑ Moehringer, J.R. ≪ Cheeta speaks ≫. Los Angeles Times , 22-04-2007. [Consulta: 22 abril 2007].
  9. ↑ Rosen, R.D. ≪ Lie of the Jungle ≫. Washington Post , 7 juliol 2008. [Consulta: 14 desembre 2008].
  10. ↑ Courtney Laird. ≪ Bonobo social spacing ≫. Davidson College . [Consulta: 10 marc 2008].
  11. ↑ ≪ Gene study shows three distinct groups of chimpanzees ≫. EurekAlert , 20-04-2007 [Consulta: 23 abril 2007].
  12. ↑ ≪ Chimp Behavior ≫. Jane Goodall Institute. Arxivat de l' original el 2007-09-27. [Consulta: 11 agost 2007].
  13. ↑ de Waal , F . ≪ Apes in the family ≫. A: Our Inner Ape . Nova York: Riverhead Books, 2006. ISBN 1594481962 .  
  14. ↑ ≪ Chimpanzee intelligence ≫. Universitat d'Indiana , 23-02-2000. Arxivat de l' original el 17 de setembre 2016. [Consulta: 24 marc 2008].
  15. ↑ Osvath , Mathias ≪Spontaneous planning for future stone throwing by a male chimpanzee≫. Current Biology . Elsevier, 19, 5, 10-03-2009, pag. R190?R191.
  16. ↑ Julio Mercader, Huw Barton, Jason Gillespie, Jack Harris, Steven Kuhn, Robert Tyler, Christophe Boesch ≪4300-year-old Chimpanzee Sites and the Origins of Percussive Stone Technology≫. PNAS , Feb, 2007.
  17. ↑ Fox, M. ≪ Hunting chimps may change view of human evolution ≫, 22-02-2007. [Consulta: 22 febrer 2007].
  18. ↑ ≪ ISU anthropologist's study is first to report chimps hunting with tools ≫. Iowa State University News Service, 22-02-2007. Arxivat de l' original el 2007-08-16. [Consulta: 11 agost 2007].
  19. ↑ Whipps , Heather. ≪ Chimps Learned Tool Use Long Ago Without Human Help ≫. LiveScience, 12-02-2007. [Consulta: 11 agost 2007].
  20. ↑ ≪ Tool Use ≫. Jane Goodall Institute. Arxivat de l' original el 2007-05-20. [Consulta: 11 agost 2007].
  21. ↑ ≪ Human-like Altruism Shown In Chimpanzees ≫. Science Daily , 25-06-2007. [Consulta: 11 agost 2007].
  22. ↑ Bradley , Brenda ≪Levels of Selection, Altruism, and Primate Behavior≫. The Quarterly Review of Biology , 74, 2, juny 1999, pag. 171?194. DOI : 10.1086/393070 [Consulta: 11 agost 2007].
  23. ↑ ≪ Appendices for chimpanzee spirituality by James Harrod ≫. Arxivat de l' original el 2008-05-27. [Consulta: 1r maig 2009].
  24. ↑ ≪Communication≫. . Evolve, Temporada:1 , episodi:7, 14-09-2008. ≪ ≫
  25. ↑ Gardner, R. A., Gardner, B. T. ≪Teaching Sign Language to a Chimpanzee≫. Science , 165, 1969, pag. 664?672. DOI : 10.1126/science.165.3894.664 . PMID : 5793972 .
  26. ↑ Allen, G. R., Gardner, B. T.. ≪Comparative psychology and language acquisition≫. A: Thomas A. Sebok and Jean-Umiker-Sebok (editors). Speaking of Apes: A Critical Anthology of Two-Way Communication with Man . Nova York: Plenum Press, 1980, p. 287?329.  
  27. ↑ The study was presented in a five documentary called "The Memory Chimp" [ Enllac no actiu ] , part of the channel's Extraordinary Animals series.
  28. ↑ Steven Johnson ≪ Emotions and the Brain ≫. Discover Magazine , Abril 2003. Arxivat de l' original el 2003-12-11 [Consulta: 25 abril 2013].
  29. ↑ ≪ Why the Stamford Chimp Attacked ≫. Arxivat de l' original el 2013-08-26. [Consulta: 1r maig 2009].
  30. ↑ Urban, Peter, STAFF WRITER, The Advocate . 2009. House approves primate pet ban Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine .
  31. ↑ Goodall , Jane . The Chimpanzees of Gombe: Patterns of Behavior . Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 1986. ISBN 0-674-11649-6 .  
  32. ↑ Newswise: Researchers Find Human Virus in Chimpanzees Consultat el 5 juny 2008.
  33. ↑ Hockings , Kimberley J.; Mubemba , Benjamin; Leendertz , Fabian H. ≪ Leprosy in wild chimpanzees ≫ (en angles). Nature.com, 13-10-2021. [Consulta: 17 octubre 2021].
  34. ↑ Salvans , Aleix. ≪ Observen per primera vegada la lepra en ximpanzes salvatges ≫. MonPlaneta.cat, 15-10-2021. [Consulta: 17 octubre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ximpanze
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ximpanze&oldid=32954334 ≫