한국   대만   중국   일본 
Xarxa social - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Xarxa social

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre les xarxes socials com a estructura social. Pel tipus de servei vegeu ≪ servei de xarxa social ≫ i per la pel·licula vegeu ≪ La xarxa social (pel·licula) ≫.
Sociologia
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Esquema
Teoria  · Historia
Positivisme  · Antipositivisme  · Funcionalisme  · Teories del conflicte  · Teories d'abast intermedi  · Interaccionisme  · Etnometodologia  · Estructuralisme
Metodes d'investigacio
Quantitativa  · Qualitativa  · Historic  · Computacional  · Etnografic  · Xarxa-analitica
Tematiques de la sociologia
Canvi social  · Superestructura  · Conflicte  · Identitat  · Individualisme  · Vincle  · Familia  · Cohesio social  · Suicidi  · Modernitat  · Solidaritat  · Segregacio  · Estratificacio  · mes
Portal de sociologia
  • Vegeu aquesta plantilla
Esquema de nodes i nexes d'unio

Una xarxa social [1] es una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats ≪nodes≫ que estan connectats per un o mes tipus d' interdependencia com ara amistat , parentesc , interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals , creences, coneixements o prestigi. Amb l'arribada d'Internet i la tecnologia, l'entorn digital s'ha convertit en un espai habitual de relacio, que ens permeten comunicar-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc. [2] [3] [4]

L'analisi de xarxes socials enten les relacions socials en termes de teoria de xarxes , amb els seus nodes i els seus lligams (tambe anomenats costats , enllacos o connexions ). Els nodes son els actors individus dintre les xarxes, i els lligams son les relacions entre els actors. Les estructures resultants, basades en grafs , son sovint molt complexes . Poden existir molts tipus de lligams entre els nodes: la recerca en diversos camps academics ha demostrat que les xarxes socials operen en molts nivells, des de families fins al nivell de nacions , i tenen un paper critic en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d'exit que aconsegueixen els seus individus per aconseguir els seus objectius.

En la seva forma mes simple, una xarxa social es un mapa de lligams especificats, com ara amistat, entre els nodes que s'estudien. Els nodes als quals un individu esta connectat son els contactes socials d'aquest individu. La xarxa tambe pot ser usada per mesurar el capital social , que es el valor que un individu rep de la xarxa social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on els nodes son punts i els lligams son linies.

Tipus de xarxes socials

Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:

  • Analogiques o fora de linia, formades per grups de persones relacionades entre si, i que es desenvolupen sense sistemes electronics o informatics connectats a la xarxa.
  • Digitals o en linia, originades als mitjans informatics i electronics, que es on es desenvolupen.

Alhora, dins d'aquests hi ha dos grups:

  • Horitzontals , dirigides a tota mena d'usuaris i sense una tematica definida ni un objectiu concret. Les xarxes d'aquest tipus mes conegudes son: Facebook , Instagram , Identi.ca i Twitter .
  • Verticals , que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran nombre d'usuaris entorn aquest tema o objectiu concret. Dins d'aquest grup, poden ser de tipus professional ( Viadeo , XING , LinkedIn ), d'oci ( Pinterest , Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes. Tambe es important remarcar aquelles dedicades al context educatiu com Edmodo o Twiducate , que permeten treballar interactivament en el proces d'ensenyament i d'aprenentatge. Altres caracteristiques propies de les xarxes socials en el mon educatiu son la col·laboracio en la construccio de coneixement, la socialitzacio que comporta i la facilitat quant a la difusio del treball. [5] Tambe provoca un canvi en la relacio entre l'alumnat i en la relacio entre l'alumnat i el professor. Aixi, les xarxes socials aplicades a l'educacio ens permeten:
    • Utilitzar un tauler d'anuncis:
      • Recordatori de la feina a fer i com fer-la.
      • Dates importants
    • Espai de Treball
      • Espai per la relacio dels grups (interna/externa)
      • Intercanvi d'informacio
      • Seguiment del professor.
    • Consultori
      • Espai per comentar els dubtes.
    • Recursos
      • Espai per compartir eines i material.
    • Avaluacio
      • Seguiment de les qualificacions i correccions. [6]

Historia

Vegeu tambe: Historia de les xarxes socials

Des dels anys 1890, tant Emile Durkheim com Ferdinand Tonnies anunciaven la idea de les xarxes socials en les seves teories i investigacions de grups socials . Tonnies va argumentar que els grups socials poden existir en forma de llacos socials personals i directes que, o be enllacats a individus que comparteixen valors i creences ( Gemeinschaft , alemany, traduit comunament com comunitat ) o impersonals, formals i vincles socials instrumentals ( Gesellschaft , alemany, traduit comunament com la societat ). [7] Durkheim va donar una explicacio no individualista dels fets socials, amb l'argument que els fenomens socials sorgeixen quan els individus interaccionen constitueixen una realitat que ja no pot explicar-se en termes de les propietats dels actors individuals. [8] Georg Simmel , escrivint a finals del segle  xx , va assenyalar a la naturalesa de les xarxes i l'efecte de la mida de la xarxa en la interaccio i examina la probabilitat d'interaccio en les xarxes feblement unides en lloc de grups. [9]

L'escriptor hongares, Frigyes Karinthy el 1929 va proposar els sis graus de separacio, teoria en la qual es basaven les xarxes socials, el que deia aquesta teoria es que totes les persones del mon estem connectats amb un maxim de sis persones com a intermediaris en la cadena, el que provoca que aquesta xarxa vagi creixent. [10]

Les principals novetats en el camp es poden veure a la decada de 1930 per diversos grups de la psicologia, l'antropologia i matematiques que treballen de forma independent. [11] [12] [13] A la psicologia , Jacob L. Moreno va iniciar el registre sistematic i l'analisi de la interaccio social en petits grups, especialment les aules i grups de treball (vegeu sociometria ). A l' antropologia , les bases de la teoria de xarxes socials es la teorica i etnografica obra de Bronislaw Malinowski , [14]

Entre els anys 1960 i 1970, un nombre elevat d'academics van treballar en la combinacio de diferents aspectes teorics i tradicions. Un grup fou el de Harrison White i els seus estudiants al departament de Relacions Socials de la Universitat Harvard : Ivan Chase, Bonnie Erickson, Harriet Friedman, Mark Granovetter, Nancy Howell, Joel Levine, Nicholas Mullins, John Padgett, Michael Schwatz i Barry Wellman. D'altres persones destacades en aquest grup inicial, van ser, per una banda, Charles Tilly, qui posa el focus en les xarxes en sociologia politica i moviments socials; i per l'altra, Stanley Milgram , qui va desenvolupar la tesi dels ≪sis graus de separacio≫. Mark Granovetter i Barry Wellman, que estan entre els antics estudiants de White, van elaborar i popularitzar l'analisi de xarxes socials. [15]

A Catalunya en un primer moment es van anomenar xarxes ciutadanes. Tinet , acronim de Tarragona Internet, va ser la primera xarxa ciutadana en crear-se a l'Estat espanyol. Va ser fundada el 1995 per Manel Sanroma i d'altres professors de l'entorn de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona . [16]

Elements d'analisi

Les xarxes socials tenen avantatges i inconvenients o riscos perillosos, que depenen de la utilitzacio que hi fem. [17] [18] [19]

Per analitzar les xarxes socials es tenen en compte diversos elements.

  • Interconnectivitat : a quants nodes esta connectat cada node o element de la xarxa.
  • Centralitat: mesura si la xarxa s'estructura al voltant d'un o mes centres o no.
  • Obertura: possibilitat d'incorporar elements externs, es relaciona amb la transitivitat .
  • Expansivitat: com de lluny s'arriba en les connexions (la xarxa pot ser mes expansiva o mes compacta).
  • Homofilia : com son de similars els nodes entre si.
  • Multiplexitat: quants punts d'unio hi ha entre els elements de la xarxa.
  • Ponts: analitza quins elements fan de nexe entre seccions de la xarxa.
  • Vincles: quins vincles s'estableixen entre els elements i amb quina intensitat.

Xarxes Socials mes utilitzades

Vegeu tambe: Xarxes socials a Internet

Facebook: es la xarxa social mes utilitzada del mon. Aquesta xarxa et permet penjar publicacions, com per exemple una foto, tambe et permet fer comentaris a altres persones i parlar amb altres persones. [20]

Whatsapp: es una xarxa social que et permet parlar per missatges, trucades i videotrucades amb altres persones, a part tambe veure el seu estat a traves d'histories que duren 24h. [20]

YouTube: es una plataforma la qual et permet penjar videos o veure el d'altres persones. Els usuaris acostumen a ser entre 16 i 23 anys que normalment segueixen els influencers , ja que YouTube es una de les plataformes mes utilitzades per ells. [20]

Instagram : es una de les xarxes socials mes utilitzades pels adolescents, en la qual podem trobar instastories, que vindrien a ser histories les quals duren 24?h, a part tambe podem penjar publicacions on els teus seguidors et poden donar like i comentar. A part trobem el direct, que vindria a ser com el whatsapp on pots interactuar amb gent. [20]

Twitter: aquesta plataforma a estat molt abandonada pels usuaris ultimament. Twitter s'utilitza sobretot per parlar, opinar i intercanviar opinions amb altres persones sobre publicacions o noticies actuals. [20]

linkedln : es una xarxa que busca un perfil mes professional, per aixo no es molt coneguda entre els joves. [20]

Paper de les xarxes socials als atemptats a Catalunya

El 17 d'agost de 2017 van tenir lloc els atemptats a Barcelona i Cambrils . Quant a les xarxes socials, es el primer cop que Espanya va patir un atemptat dins de l'era de les xarxes socials.

L'ultim atemptat que va experimentar Espanya , abans del 17 d'agost de 2017, va ser produit per ETA l'any 2009 i l'anterior atemptat d'origen jihadista que es va produir a Espanya va ser l'any 2004. Les xarxes socials en aquest moment acabaven de sortir a la llum i encara no havien generat l'impacte que, en canvi, tenen en l'actualitat.

La comunicacio durant els atemptats previs s'havia produit, en consequencia, de manera unidireccional, es a dir, dels mitjans de comunicacio als usuaris. D'aquesta manera, la possibilitat que ofereixen les xarxes socials d'atorgar als usuaris el poder de difondre el seu propi punt de vista sobre els successos que tenen lloc, ha fet que el 17 d'agost de 2017, les xarxes socials arribessin a tenir un paper important. [21]

Solidaritat a les xarxes socials

Les xarxes socials van servir per oferir suport a totes les persones afectades i van donar lloc a la creacio de diverses etiquetes que pretenien ser una mostra de suport per part de les persones externes a la situacio i una sol·licitud d'ajut per part d'aquelles persones que si que s'havien vist afectades. Twitter , Whatsapp , Instagram (especialment a traves de la seva opcio Instagram Stories) i Facebook , entre altres, es van omplir de missatges de suport i no nomes per part de persones de Barcelona sino per part de totes aquelles persones que havien seguit a traves dels mitjans de comunicacio i les xarxes socials els fets que havien tingut lloc.

En gran part gracies a aquesta eficac difusio a traves de les xarxes socials, moltes persones que no podien accedir a les seves cases o hotels a causa de la situacio i les mesures de seguretat instaurades, van tenir un lloc on dormir perque persones solidaritzades els van oferir un lloc a les seves llars quan veien les seves publicacions demanant ajuda. [22]

Twitter: El paper de la policia a traves de les xarxes socials

La xarxa social a traves de la qual la policia es posava en contacte amb els usuaris va esdevenir Twitter . Principalment els Mossos d'Esquadra i Emergencies , tot i que tambe la Policia Nacional i la Guardia Civil , a traves dels seus comptes oficials de Twitter, constantment informaven de la situacio i de les novetats que anaven apareixent. El paper de la policia va esdevenir fonamental, ja que es dedicaven a informar constantment de la veritat d'allo que estava succeint i desmentint les noticies falses que anaven apareixent. [23] No van difondre imatges de victimes. [21]

" Fake news " o noticies falses

A causa de la gran quantitat de persones connectades a la xarxa en els moments posteriors als atemptats, hi va haver una veritable allau de rumors que es pretenien relacionar amb els fets oficials. Aquestes son les anomenades " fake news " o noticies falses. Les fake news o traduides el catala les noticies falses, son noticies o articles falsos que la seva intencio es difondre una mentida enganya'n aixi el lector per influir en les opinions dels usuaris i generar una desinformacio. [24] La difusio d'aquestes noticies falses va fer que la societat en general se sentis encara mes compungida.


Referencies

  1. ↑ ≪ Xarxa Social ≫. terme de la setmana . TERMCAT . [Consulta: 28 novembre 2014].
  2. ↑ Generalitat De Catalunya . ≪ Xarxes socials ≫, 2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  3. ↑ Jimeno , Jonathan. Las redes sociales en E. Primaria (en castella), 2016 [Consulta: 23 octubre 2018].  
  4. ↑ Junta De Andalucia . ≪ Educar para proteger ≫ (en castella). [Consulta: 24 octubre 2018].
  5. ↑ ≪ El uso educativo de las redes sociales ≫. Arxivat de l' original el 2016-04-06. [Consulta: 6 abril 2016].
  6. ↑ ≪ Xarxes socials per a l'educacio ≫.
  7. ↑ Tonnies, Ferdinand (1887). Gemeinschaft und Gesellschaft , Leipzig: Fues's Verlag. (traduit a l'angles, el 1957 per Charles Price Loomis com Community and Society , East Lansing: Michigan State University Press.)
  8. ↑ Durkheim, Emile (1893). De la division du travail social: etude sur l'organisation des societes superieures , Paris: F. Alcan. (Translated, 1964, by Lewis A. Coser as The Division of Labor in Society, New York: Free Press.)
  9. ↑ Simmel, Georg (1908). Soziologie , Leipzig: Duncker & Humblot.
  10. ↑ ≪ Que son les xarxes socials? :: Educacio i Xarxes Socials ≫. [Consulta: 11 desembre 2019].
  11. ↑ Scott, John P. (2000). Social Network Analysis: A Handbook (2a ed.). Thousand Oaks, CA: Sage Publications (en angles)
  12. ↑ Per a una visio historica del desenvolupament de l'analisi de xarxes socials, vegeu: ≪Introduction≫. A: The Sage Handbook of Social Network Analysis . SAGE, 2011, p. 1. ISBN 978-1-84787-395-8 .  
  13. ↑ Vegeu tambe l'esquema del Scott, John. Social Network Analysis: A Handbook . SAGE, 2000, p. 8. ISBN 978-0-7619-6339-4 .  
  14. ↑ Malinowski, Bronislaw (1913). The Family Among the Australian Aborigines: A Sociological Study . London: University of London Press.
  15. ↑ Mark Granovetter, "Introduction for the French Reader," Sociologica 2 (2007): 1-8; Wellman, Barry. 1988. "Structural Analysis: From Method and Metaphor to Theory and Substance." Pp. 19-61 in Social Structures: A Network Approach , edited by Barry Wellman and S.D. Berkowitz. Cambridge: Cambridge University Press.
  16. ↑ Xarxes Ciutadanes Catalanes Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine . d'Artur Serra (30 d'octubre de 1997) Centre d'Aplicacions d'Internet. Universitat Politecnica de Catalunya.
  17. ↑ Apsis . ≪ Xarxes socials a l'adolescencia, ¿a favor o en contra? ≫. [Consulta: 18 octubre 2018].
  18. ↑ Ferrera , Laura. ≪ 8 beneficios de usar las redes sociales en educacion ≫ (en castella). [Consulta: 19 octubre 2018].
  19. ↑ Real , Eliseo. ≪ El uso de las redes sociales en Primaria ≫ (en castella). Gigas de tiza, 2014. Arxivat de l' original el 2021-02-25. [Consulta: 27 octubre 2018].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Fernandez , Jordi Navarrete. ≪ Tipus de xarxes socials i caracteristiques ≫. [Consulta: 12 desembre 2019].
  21. ↑ 21,0 21,1 101 ≪ Las redes sociales y el atentado de Barcelona ≫ (en castella). 101 , 22-08-2017. Arxivat de l' original el 2017-11-15 [Consulta: 14 novembre 2017]. Arxivat 2017-11-15 a Wayback Machine .
  22. ↑ Barcelona , El Periodico / ≪ Solidaridad en las redes con Barcelona ≫ (en castella). elperiodico , 17-08-2017.
  23. ↑ ≪ La Policia alerta sobre bulos en WhatsApp del atentado en Barcelona ≫ (en castella). El Grupo Informatico .
  24. ↑ User , Super. ≪ Fake News ≫ (en espanyol europeu). [Consulta: 11 desembre 2019].

Vegeu tambe

Enllacos externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Xarxa social



Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_social&oldid=33119510 ≫