Xabier Arzalluz Antia
(
Azkoitia
,
Guipuscoa
,
24 d'agost
de
1932
-
Bilbao
,
28 de febrer
de
2019
)
[1]
fou un advocat i politic basc.
[2]
A les
eleccions generals espanyoles de 1977
fou diputat i president del
Partit Nacionalista Basc
entre
1980
i
2004
.
Nascut en el si d'una familia
carlina
, molt influenciada per l'esperit "
jansenista
" de la seva mare i, com la resta dels seus germans, va iniciar estudis eclesiastics sent ordenat
jesuita
, vocacio que posteriorment va abandonar. Es va llicenciar en
Dret
i en
Filosofia i Lletres
en la
Universitat de Salamanca
. Especialista en Dret politic, va renunciar al seu desig de ser catedratic per a dedicar-se a la politica, afiliant-se al
PNB
, compaginant inicialment les seves activitats politiques clandestines amb el seu despatx d'advocats. La seva activitat va comencar en els temps mes dificils per al PNB, l'estructura interna del qual es trobava molt afeblida en aquests moments, juntament amb dirigents historics del PNB com
Juan Ajuriaguerra
, van conduir el PNB cap a la transicio, ocupant Arzalluz carrecs politics destacats despres de l'arribada de la democracia.
[3]
Va ser
diputat
per Guipuscoa en el
Congres dels Diputats
durant la
Legislatura Constituent d'Espanya
(1977-1979), periode en el qual va participar en els plens que van resultar decisius per a la construccio d'una Espanya democratica, destacant per la seva oratoria. El PNB, que formava en aquells dies part del
grup mixt
, va ser exclos de la ponencia que va redactar la constitucio, encara que com relata el mateix Arzalluz, eren informats per
Miquel Roca i Junyent
de les converses que en aquest context es produien. Si be va resultar novament escollit com a diputat, va renunciar a la seva acta per a dedicar-se completament a la direccio del Partit.
President del PNB
[
modifica
]
Va assumir la direccio del
PNB
, sota la qual, i a consequencia de l'aprovacio de l'
Estatut de Guernica
el
1979
, el partit va formar el
Govern Basc
. Des de
1980
, el PNB presideix el Govern Basc, havent estat penebistes els tres
lehendakaris
escollits fins a la data, encara que despres de l'escissio del PNB el
1986
van perdre les eleccions basques enfront del
PSE-PSOE
. Centrada la labor del PNB en el ple desenvolupament estatutari, en l'administracio de les noves competencies autonomiques i de la seva ampliacio, va donar suport en la politica espanyola al govern socialista de
Felipe Gonzalez
, com al govern popular de
Jose Maria Aznar
, donant suport la seva investidura de
1996
a pesar de la vehemencia de les seves declaracions. D'aquests acords va aconseguir importants transferencies de competencies i una notable millora del
Concert Economic
, que es el qual regula la relacio tributaria entre els governs central i basc.
En aconseguir Aznar ser reelegit per majoria absoluta despres de les eleccions de l'any
2000
, el
Partit Popular
no va necessitar el suport dels partits nacionalistes, pel que es van trencar els acords de col·laboracio i es va donar pas a una nova fase en el mandat d'Arzalluz, centrant-se en la construccio d'una unitat d'accio
nacionalista
a favor de l'
autodeterminacio
del
Pais Basc
. El
2004
, en una disputada eleccio interna, el va succeir en la presidencia del PNB
Josu Jon Imaz
, considerat de l'ala moderada del partit, enfront de
Joseba Egibar
, que era el candidat defensat per Arzalluz.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]