Xuquer
| El Xuquer al seu pas per
Fortaleny
(Ribera Baixa)
|
|
Tipus
| Riu
i
riu principal
|
---|
|
Continent
| Europa
|
---|
Cota inicial
| 1.506 m
|
---|
|
Entitat territorial administrativa
| provincia de Conca (Castella - la Manxa)
,
provincia d'Albacete (Castella - la Manxa)
i
provincia de Valencia (Pais Valencia)
|
|
Localitzacio
| Ojuelos de Valdeminguete
|
---|
|
Localitzacio
| Mediterrani
|
---|
Desembocadura
| mar Mediterrania
|
---|
|
Afluent
| Lezuza River
(en)
,
Huecar
(en)
,
riu Escalona
,
Gritos River
(en)
,
riu Albaida
,
Riu Sellent
,
Cabriol
,
Riu Magre
,
Riu Valdemembra
,
Altarejos River
(en)
,
Moscas River
(en)
|
---|
Conca hidrografica
| conca hidrografica del Xuquer
|
---|
|
Mida
| 509 (
) km
|
---|
Travessa
| Castella-la Manxa
i al
Pais Valencia
:
Vall de Cofrents
,
Canal de Navarres
,
Ribera Alta
i
Ribera Baixa
|
---|
Superficie de conca hidrografica
| 22.436 km²
|
---|
|
Cabal
| 49,22 m³/s
|
---|
|
|
El
Xuquer
(en castella,
Jucar
; en aragones,
Xucar
) es un
riu
de la conca mediterrania de la
peninsula Iberica
. Naix als
monts Universals
a 1.506 m d'altitud, a la
provincia de Conca
(
Castella?la Manxa
), i desemboca a la
mar Mediterrania
a la poblacio de
Cullera
(
Ribera Baixa
,
Pais Valencia
). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km², es el riu mes gran dels que passen pel Pais Valencia. Era conegut amb el nom de
Sucro
pels
romans
.
El riu Xuquer apareix mencionat per primera vegada pels
geografs
antics, que l'anomenaren
Sucro
(genitiu
Sucr?nis
), adaptat en grec
Σο?κρων
:
Estrabo
,
[1]
Pomponi Mela
,
[2]
Plini el Vell
[3]
i
Claudi Ptolemeu
.
[4]
No obstant aixo, en autors forca mes
tardans
tenim referencies al riu (i la
ciutat adjacent
) que provenen de fonts (avui perdudes) del
segle
vi
aC
; aixi, tenim motius per pensar que el
Periple Massaliota
[5]
i
Hecateu de Milet
[6]
anomenaven el Xuquer
Sic?nus
(en grec
Σικαν??
), nom que recorda el poble
sicilia
dels
sicans
i que sembla una adaptacio paral·lela a
Sucro
del nom
indigena
, que deu ser
iberic
pero que no tenim documentat.
Durant la dominacio musulmana, el nom s'adapta a l'
arab
amb la forma
Xuqr
, denominacio que passaria, amb la conquesta de
Jaume I
, a la llengua catalana amb el nom actual de
Xuquer
. Hom ha proposat una relacio etimologica amb el toponim del riu
Segre
(en llati
S?c?r?s
), pero l'origen del toponim roman desconegut.
[7]
Delimitacio historica
[
modifica
]
Aquest riu va ser durant l'epoca foral i fins al decret de
Nova Planta
de
1707
limit fronterer entre la
Governacio de Valencia
i la
Governacio de Xativa
.
El naixement del Xuquer, al vessant del turo de San Felipe (monts Universals), en el paratge conegut com els
Ojos de Valdeminguete
i prop tambe del naixement dels rius
Cuervo
(conca del
Tajo
),
Guadalaviar-Turia
,
Cabriol
(conca del Xuquer) i del mateix Tajo, a la
serralada Iberica
. Pot dir-se que les principals serres de la zona limitrofa entre les provincies de Conca i
Terol
, especialment, els monts Universals, constituixen la principal
divisoria d'aigues
entre els rius del vessant
atlantic
i els quals drenen cap al
Mediterrani
incloent-hi, obviament, la conca del
riu Ebre
amb el naixement de
riu Jiloca
, en el subsol dels erms de
Pozondon
(al nord dels monts Universals).
En el curs alt, el Xuquer corre per la
Serrania de Conca
, una zona amb elevades precipitacions superiors als 800 mil·limetres anuals (mm/any), per la qual cosa, a l'altura de la ciutat de
Conca
, arriba a un cabal absolut d'11,25 m³/s, i als 11,43 l/s/k² de manera relativa.
El riu, que discorre entre una geologia calcaria, dibuixa relleus
carstics
, on destaquen les gorges i goles excavades pel mateix riu, o coves, dolines i
lapiassos
. Alguns dels exemples d'aquest relleu singular son la
Ciudad Encantada
de Conca,
los Callejones de
las Majadas
i en el mateix llit del riu i els seus afluents (
riu Huecar
amb les Cases Penjades de Conca).
L'altipla rocos de
la Serrania
esta format per estrats de margues, calcaries, cretes, guixos i altres minerals, que li confereixen un bell color maragda a les aigues fluvials de la regio, a causa primordialment del contingut en sulfats (calcic, especialment) i del contingut de magnesi en alguns silicats, com es el cas del talc. Aquesta zona on el riu va encaixat en terrenys calcaris no es continua sino escalonada i intercalada amb una especie de replans sobre materials argilencs, on el riu va formant trams de valls amplies i plans: tal es el cas, per exemple, de la zona que es presenta al sud-oest del
Ventano del Diablo
, a la sortida de la regio muntanyenca. L'origen d'aquesta disposicio alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successio estratigrafica i en l'acumulacio d'argiles de descalcificacio de les margues en les parts deprimides, formant el que es coneix com a
dolines
o
planes argilenques
. Abans d'arribar al
Ventano del Diablo
, rep el seu afluent, el
riu Una
, pel seu marge dret, el qual forma una llacuna just abans de la confluencia.
Conca mitjana
[
modifica
]
Aquest tram del riu, entre el terreny muntanyos de la Serrania de Conca i l'altipla de
la Manxa
oriental, i la comarca valenciana de la
Ribera del Xuquer
, presenta peculiaritats. Es tracta d'una conca mitjana abrupta on el riu discorre encaixat entre muntanyes. Per tant, es considera que la conca mitjana va des de
Villalba de la Sierra
(Castella-la Manxa), ben a prop de
Ventano del Diablo
, i l'
embassament de Tous
(Pais Valencia).
Tot i aixo, aquesta gran part del riu no es completament uniforme. Tambe presenta trams amb meandres divagants i altres de majors pendents, en els quals el Xuquer s'encaixa profundament, com a
Alarcon
(Castella-la Manxa). Es precisament aci on l'
embassament
del mateix nom acumula l'aigua al llarg de 40 quilometres, la qual cosa ens dona una idea de l'escas pendent en aquest tram. L'encaixament del riu a partir d'Alarcon marca l'inici d'una zona de major pendent en la qual el riu s'endinsa en la
provincia d'Albacete
en direccio a terres valencianes.
Aixi doncs, a la Manchuela, el Xuquer descriu un arc d'uns 90° i canvia la seua direccio cap a l'est, dibuixant nombrosos meandres encaixats (la Hoz del Jucar) amb talls d'uns 150 metres d'altura entre
Jorquera
i
Alcala del Jucar
(Castella-la Manxa). Aci, el cabal absolut disminuix a causa de la utilitzacio de les aigues (abans ja s'ha iniciat el
transvasament Tajo-Segura
) i la menor pluviositat. Poc despres, torna a encaixar-se en la depressio tectonica de nord a sud per on discorre la carretera N-330 i a
Cofrents
(Pais Valencia), on s'ha situat una
central termonuclear
, rep les aigues del
riu Cabriol
(el seu afluent mes important) i les seves aigues son recloses a l'
embassament d'Embarcaderos
, despres del qual, es torna a encaixar profundament al
massis del Caroig
, al llarg d'un cano d'uns 350 m d'alcada, entre les moles de
Cortes
i de l'Albeitar.
L'aprofitament hidrologic s'accentua en aquest tram final valencia de la conca mitjana. El riu inicia un frenetic descens des dels 479 metres sobre el nivell de la mar de
Balsa de Ves
(Castella-la Manxa) fins als escassos 52 metres de la presa de Tous, a 56 quilometres en linia recta. Aquest diferencial ha estat utilitzat des de principis del segle
xx
per a la construccio d'una serie d'embassaments per a la produccio d'
energia hidraulica
. Les centrals de Lucas Urquijo (al Cabriol), de
Millars
(en dessus), la
del Molinar
o la de
Cortes II
en son algun exemple.
Una vegada el Xuquer deixa la zona muntanyosa del Caroig i supera l'embassament de Tous, s'endinsa a la
Ribera del Xuquer
o conca baixa. A
Sumacarcer
(
Ribera Alta
), el Xuquer presenta el major cabal (49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²) i es aci on el riu s'obri a l'ampla planura al·luvial, on el cabal disminuira a mesura que el riu avance per les terres de regadius valencianes. Diverses canalitzacions deriven les aigues cap a les hortes del Pais Valencia, com es el cas del
canal Xuquer-Turia
o el
canal de la Reva
, que ixen del panta de Tous, o la
sequia Reial del Xuquer
, que naix de l'
assut d'Antella
.
El regadiu de la conca baixa del Xuquer esdeve una de les zones mes importants economicament del Pais Valencia, amb major densitat de poblacio de tota la conca. En aquest tram, el Xuquer rep les importants aportacions dels rius
Magre
(per l'esquerra) i
Albaida
(per la dreta). Aci, el riu descriu un recorregut sinuos amb meandres i situant-se en cotes mes altes que les terres contigues, cosa que dificulta el drenatge durant les crescudes. Es en la conca baixa un riu molt irregular i presenta crescudes a la tardor a causa de les pluges torrencials: les mes fortes van ser la riuada de Sant Carles el
1864
, amb 13.000 m³/s; la
pantanada de Tous
el
1982
, amb 16.000 m³/s, i la riuada de novembre del
1987
, amb 5.200 m³/s, totes referides a
Alzira
. Els desastres humans aparellats a aquests successos han fet del Xuquer un riu molt temut pels veins de la Ribera. Es per aixo que s'han construit en alguns trams petrils o murs de proteccio de la poblacio contra les grans revingudes d'aigua.
El paisatge es completa amb les marjals de ribera, que s'inunden de manera esporadica. Tambe forma part del sistema del Xuquer l'
Albufera de Valencia
, al nord de la desembocadura.
En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com es el cas de
Carcaixent
i
Alzira
, situada originalment en un meandre del riu que envoltava completament la ciutat (el nom d'
Alzira
significa 'illa' en arab),
Algemesi
(al costat del riu Magre, prop de la seua desembocadura en el Xuquer),
Sueca
i
Cullera
, ja en la desembocadura.
Desembocadura
[
modifica
]
El Xuquer, despres d'un recorregut de 497,5 km, desemboca a la localitat
valenciana
de
Cullera
(
Ribera Baixa
), entre marjals i terres de cultius.
Polemica. El
Manhattan de Cullera
[
modifica
]
La construccio d'un port esportiu i futur complex residencial conegut amb el nom del
Manhattan
de Cullera
(en referencia al model urbanistic d'aquesta
illa i districte
de la ciutat de
Nova York
) ha artificialitzat el paratge natural de la desembocadura. Aquest pla, que considera la construccio 33 torres de fins a 25 altures en 610.000 m²,
[8]
fou aprovat pel consistori de Cullera amb els vots de
PP
i
UV
.
Tot i tenir dos informes negatius per part del
Govern espanyol
,
[9]
un dels quals assenyala la impossibilitat d'abastiment d'aigua suficient en la zona, estava previst que la seua construccio finalitzara l'any
2011
.
[10]
A causa de la
crisi economica
, pero, el projecte va quedar paralitzat.
[11]
Posteriorment hi ha hagut diversos nous intents d'urbanitzacio, que de moment no han tingut exit.
[12]
Voluntariat ambiental
[
modifica
]
Des de l'any 2015, els voluntaris del
Projecte Emys
d'
Accio Ecologista-Agro
han protagonitzat el seguiment de la poblacio de
tortugues d'aigua iberiques
que viu al riu Xuquer al seu pas per
Xalans
, amb la instal·lacio de
mornells
i la realitzacio del cens de la poblacio de
Mauremys leprosa
.
[13]
L'any 2015, 26 voluntaris participaren en aquesta iniciativa de ciencia ciutadana amb la col·laboracio de la
Conselleria de Medi Ambient
localitzaren 7 tortugues d'aigua iberiques: 13 adultes i 4 juvenils,
[13]
l'any 2016 15 voluntaris van trobar 11 noves tortugues,
[14]
l'any 2017 els 15 voluntaris que participaren van trobar 4 tortugues d'aigua iberiques, 2 femelles adultes, que ja havien sigut censades en les edicions anteriors, i 2 nous mascles.
[15]
Des de 2015, quan el Projecte Emys va descobrir esta poblacio de
Mauremys leprosa
en el Riu Xuquer, AE-Agro ha censat a Xalans un total de 30 individus d'esta especie autoctona.
[15]
Afluents i Embassaments de Castella-la Manxa
[
modifica
]
Afluents i Embassaments del Pais Valencia
[
modifica
]
Ponts damunt del riu Xuquer
[
modifica
]
- ↑
Estrabo,
Geographica
, III, 158 (en grec).
- ↑
Pomponi Mela,
Chorographia
, II, 92.
- ↑
Plini,
Naturalis Historia
, III, 20.
- ↑
Claudi Ptolemeu,
Geographia
, II, 6, 14 (en grec).
- ↑
Avie
,
Ora maritima
, 474.
- ↑
Esteve de Bizanci
,
Ethnica
, s.v.
Δ?ρα
.
- ↑
Membrado Tena
, Joan Carles ≪
Toponimia sucronense en Valencia
≫.
Revista bibliografica de geografia y ciencias sociales
, XVII, 999, 05-11-2012.
ISSN
:
1138-9796
[Consulta: 30 novembre 2019].
- ↑
Cullera aprova el pla 'Manhattan' amb els vots de PP i Unio Valenciana
. Elpais.com
(castella)
- ↑
El Consell aprova el 'Manhattan' de Cullera malgrat comptar amb un informe hidric negatiu
. Elmundo.es
(castella)
- ↑
El Manhattan s'alcara el 2011
. Lasprovincias.es
(castella)
- ↑
La crisi frena els projectes del Manhattan de Cullera, Porxinos i el Gran Manises
(castella)
- ↑
El promotor Andres Ballester reactiva el megaprojecte del Manhattan de Cullera a la desembocadura del Xuquer
(castella)
- ↑
13,0
13,1
≪
Projecte Emys: Informe Jalance - ACCIO ECOLOGISTA-AGRO
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-09-05. [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑
≪
Projecte Emys: Informe Jalance - ACCIO ECOLOGISTA-AGRO
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-09-05. [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑
15,0
15,1
≪
Projecte Emys: Informe Jalance - ACCIO ECOLOGISTA-AGRO
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-09-05. [Consulta: 5 setembre 2018].
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Xuquer
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
Enllacos externs
[
modifica
]