Per a altres significats, vegeu ≪ Xuquer (desambiguacio) ≫.

Xuquer

El Xuquer al seu pas per Fortaleny (Ribera Baixa)
Tipus	Riu i riu principal
Inici
Continent	Europa
Cota inicial	1.506 m
Entitat territorial administrativa	provincia de Conca (Castella - la Manxa) , provincia d'Albacete (Castella - la Manxa) i provincia de Valencia (Pais Valencia)
Localitzacio	Ojuelos de Valdeminguete
Final
Localitzacio	Mediterrani
Desembocadura	mar Mediterrania
40° 23′ 28″ N, 1° 50′ 30″ O  /  40.3912°N , 1.8417°O  / 40.3912; -1.8417 B  39° 09′ 04″ N, 0° 14′ 11″ O  /  39.1511°N , 0.2363°O  / 39.1511; -0.2363
Afluent	Lezuza River (en) , Huecar (en) , riu Escalona , Gritos River (en) , riu Albaida , Riu Sellent , Cabriol , Riu Magre , Riu Valdemembra , Altarejos River (en) , Moscas River (en)
Conca hidrografica	conca hidrografica del Xuquer
Dades i xifres
Mida	509 ( ) km
Travessa	Castella-la Manxa i al Pais Valencia : Vall de Cofrents , Canal de Navarres , Ribera Alta i Ribera Baixa
Superficie de conca hidrografica	22.436 km²
Mesures i indicadors
Cabal	49,22 m³/s

El Xuquer (en castella, Jucar ; en aragones, Xucar ) es un riu de la conca mediterrania de la peninsula Iberica . Naix als monts Universals a 1.506 m d'altitud, a la provincia de Conca ( Castella?la Manxa ), i desemboca a la mar Mediterrania a la poblacio de Cullera ( Ribera Baixa , Pais Valencia ). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km², es el riu mes gran dels que passen pel Pais Valencia. Era conegut amb el nom de Sucro pels romans .

Etimologia [ modifica ]

El riu Xuquer apareix mencionat per primera vegada pels geografs antics, que l'anomenaren Sucro (genitiu Sucr?nis ), adaptat en grec Σο?κρων : Estrabo , ^[1] Pomponi Mela , ^[2] Plini el Vell ^[3] i Claudi Ptolemeu . ^[4] No obstant aixo, en autors forca mes tardans tenim referencies al riu (i la ciutat adjacent ) que provenen de fonts (avui perdudes) del segle  vi  aC ; aixi, tenim motius per pensar que el Periple Massaliota ^[5] i Hecateu de Milet ^[6] anomenaven el Xuquer Sic?nus (en grec Σικαν?? ), nom que recorda el poble sicilia dels sicans i que sembla una adaptacio paral·lela a Sucro del nom indigena , que deu ser iberic pero que no tenim documentat.

Durant la dominacio musulmana, el nom s'adapta a l' arab amb la forma Xuqr , denominacio que passaria, amb la conquesta de Jaume I , a la llengua catalana amb el nom actual de Xuquer . Hom ha proposat una relacio etimologica amb el toponim del riu Segre (en llati S?c?r?s ), pero l'origen del toponim roman desconegut. ^[7]

Delimitacio historica [ modifica ]

Aquest riu va ser durant l'epoca foral i fins al decret de Nova Planta de 1707 limit fronterer entre la Governacio de Valencia i la Governacio de Xativa .

Recorregut [ modifica ]

Naixement [ modifica ]

El naixement del Xuquer, al vessant del turo de San Felipe (monts Universals), en el paratge conegut com els Ojos de Valdeminguete i prop tambe del naixement dels rius Cuervo (conca del Tajo ), Guadalaviar-Turia , Cabriol (conca del Xuquer) i del mateix Tajo, a la serralada Iberica . Pot dir-se que les principals serres de la zona limitrofa entre les provincies de Conca i Terol , especialment, els monts Universals, constituixen la principal divisoria d'aigues entre els rius del vessant atlantic i els quals drenen cap al Mediterrani incloent-hi, obviament, la conca del riu Ebre amb el naixement de riu Jiloca , en el subsol dels erms de Pozondon (al nord dels monts Universals).

Conca alta [ modifica ]

En el curs alt, el Xuquer corre per la Serrania de Conca , una zona amb elevades precipitacions superiors als 800 mil·limetres anuals (mm/any), per la qual cosa, a l'altura de la ciutat de Conca , arriba a un cabal absolut d'11,25 m³/s, i als 11,43 l/s/k² de manera relativa.

El riu, que discorre entre una geologia calcaria, dibuixa relleus carstics , on destaquen les gorges i goles excavades pel mateix riu, o coves, dolines i lapiassos . Alguns dels exemples d'aquest relleu singular son la Ciudad Encantada de Conca, los Callejones de las Majadas i en el mateix llit del riu i els seus afluents ( riu Huecar amb les Cases Penjades de Conca).

L'altipla rocos de la Serrania esta format per estrats de margues, calcaries, cretes, guixos i altres minerals, que li confereixen un bell color maragda a les aigues fluvials de la regio, a causa primordialment del contingut en sulfats (calcic, especialment) i del contingut de magnesi en alguns silicats, com es el cas del talc. Aquesta zona on el riu va encaixat en terrenys calcaris no es continua sino escalonada i intercalada amb una especie de replans sobre materials argilencs, on el riu va formant trams de valls amplies i plans: tal es el cas, per exemple, de la zona que es presenta al sud-oest del Ventano del Diablo , a la sortida de la regio muntanyenca. L'origen d'aquesta disposicio alternant entre rius encaixats i divagants es troba en la successio estratigrafica i en l'acumulacio d'argiles de descalcificacio de les margues en les parts deprimides, formant el que es coneix com a dolines o planes argilenques . Abans d'arribar al Ventano del Diablo , rep el seu afluent, el riu Una , pel seu marge dret, el qual forma una llacuna just abans de la confluencia.

Conca mitjana [ modifica ]

Aquest tram del riu, entre el terreny muntanyos de la Serrania de Conca i l'altipla de la Manxa oriental, i la comarca valenciana de la Ribera del Xuquer , presenta peculiaritats. Es tracta d'una conca mitjana abrupta on el riu discorre encaixat entre muntanyes. Per tant, es considera que la conca mitjana va des de Villalba de la Sierra (Castella-la Manxa), ben a prop de Ventano del Diablo , i l' embassament de Tous (Pais Valencia).

Tot i aixo, aquesta gran part del riu no es completament uniforme. Tambe presenta trams amb meandres divagants i altres de majors pendents, en els quals el Xuquer s'encaixa profundament, com a Alarcon (Castella-la Manxa). Es precisament aci on l' embassament del mateix nom acumula l'aigua al llarg de 40 quilometres, la qual cosa ens dona una idea de l'escas pendent en aquest tram. L'encaixament del riu a partir d'Alarcon marca l'inici d'una zona de major pendent en la qual el riu s'endinsa en la provincia d'Albacete en direccio a terres valencianes.

Aixi doncs, a la Manchuela, el Xuquer descriu un arc d'uns 90° i canvia la seua direccio cap a l'est, dibuixant nombrosos meandres encaixats (la Hoz del Jucar) amb talls d'uns 150 metres d'altura entre Jorquera i Alcala del Jucar (Castella-la Manxa). Aci, el cabal absolut disminuix a causa de la utilitzacio de les aigues (abans ja s'ha iniciat el transvasament Tajo-Segura ) i la menor pluviositat. Poc despres, torna a encaixar-se en la depressio tectonica de nord a sud per on discorre la carretera N-330 i a Cofrents (Pais Valencia), on s'ha situat una central termonuclear , rep les aigues del riu Cabriol (el seu afluent mes important) i les seves aigues son recloses a l' embassament d'Embarcaderos , despres del qual, es torna a encaixar profundament al massis del Caroig , al llarg d'un cano d'uns 350 m d'alcada, entre les moles de Cortes i de l'Albeitar.

L'aprofitament hidrologic s'accentua en aquest tram final valencia de la conca mitjana. El riu inicia un frenetic descens des dels 479 metres sobre el nivell de la mar de Balsa de Ves (Castella-la Manxa) fins als escassos 52 metres de la presa de Tous, a 56 quilometres en linia recta. Aquest diferencial ha estat utilitzat des de principis del segle  xx per a la construccio d'una serie d'embassaments per a la produccio d' energia hidraulica . Les centrals de Lucas Urquijo (al Cabriol), de Millars (en dessus), la del Molinar o la de Cortes II en son algun exemple.

Conca baixa [ modifica ]

Una vegada el Xuquer deixa la zona muntanyosa del Caroig i supera l'embassament de Tous, s'endinsa a la Ribera del Xuquer o conca baixa. A Sumacarcer ( Ribera Alta ), el Xuquer presenta el major cabal (49,22 m³/s i 2,75 l/s/k²) i es aci on el riu s'obri a l'ampla planura al·luvial, on el cabal disminuira a mesura que el riu avance per les terres de regadius valencianes. Diverses canalitzacions deriven les aigues cap a les hortes del Pais Valencia, com es el cas del canal Xuquer-Turia o el canal de la Reva , que ixen del panta de Tous, o la sequia Reial del Xuquer , que naix de l' assut d'Antella .

El regadiu de la conca baixa del Xuquer esdeve una de les zones mes importants economicament del Pais Valencia, amb major densitat de poblacio de tota la conca. En aquest tram, el Xuquer rep les importants aportacions dels rius Magre (per l'esquerra) i Albaida (per la dreta). Aci, el riu descriu un recorregut sinuos amb meandres i situant-se en cotes mes altes que les terres contigues, cosa que dificulta el drenatge durant les crescudes. Es en la conca baixa un riu molt irregular i presenta crescudes a la tardor a causa de les pluges torrencials: les mes fortes van ser la riuada de Sant Carles el 1864 , amb 13.000 m³/s; la pantanada de Tous el 1982 , amb 16.000 m³/s, i la riuada de novembre del 1987 , amb 5.200 m³/s, totes referides a Alzira . Els desastres humans aparellats a aquests successos han fet del Xuquer un riu molt temut pels veins de la Ribera. Es per aixo que s'han construit en alguns trams petrils o murs de proteccio de la poblacio contra les grans revingudes d'aigua.

El paisatge es completa amb les marjals de ribera, que s'inunden de manera esporadica. Tambe forma part del sistema del Xuquer l' Albufera de Valencia , al nord de la desembocadura.

En el curs baix es troben algunes ciutats importants, com es el cas de Carcaixent i Alzira , situada originalment en un meandre del riu que envoltava completament la ciutat (el nom d' Alzira significa 'illa' en arab), Algemesi (al costat del riu Magre, prop de la seua desembocadura en el Xuquer), Sueca i Cullera , ja en la desembocadura.

Desembocadura [ modifica ]

El Xuquer, despres d'un recorregut de 497,5 km, desemboca a la localitat valenciana de Cullera ( Ribera Baixa ), entre marjals i terres de cultius.

Polemica. El Manhattan de Cullera [ modifica ]

La construccio d'un port esportiu i futur complex residencial conegut amb el nom del Manhattan de Cullera (en referencia al model urbanistic d'aquesta illa i districte de la ciutat de Nova York ) ha artificialitzat el paratge natural de la desembocadura. Aquest pla, que considera la construccio 33 torres de fins a 25 altures en 610.000 m², ^[8] fou aprovat pel consistori de Cullera amb els vots de PP i UV .

Tot i tenir dos informes negatius per part del Govern espanyol , ^[9] un dels quals assenyala la impossibilitat d'abastiment d'aigua suficient en la zona, estava previst que la seua construccio finalitzara l'any 2011 . ^[10] A causa de la crisi economica , pero, el projecte va quedar paralitzat. ^[11] Posteriorment hi ha hagut diversos nous intents d'urbanitzacio, que de moment no han tingut exit. ^[12]

Voluntariat ambiental [ modifica ]

Des de l'any 2015, els voluntaris del Projecte Emys d' Accio Ecologista-Agro han protagonitzat el seguiment de la poblacio de tortugues d'aigua iberiques que viu al riu Xuquer al seu pas per Xalans , amb la instal·lacio de mornells i la realitzacio del cens de la poblacio de Mauremys leprosa . ^[13]

L'any 2015, 26 voluntaris participaren en aquesta iniciativa de ciencia ciutadana amb la col·laboracio de la Conselleria de Medi Ambient localitzaren 7 tortugues d'aigua iberiques: 13 adultes i 4 juvenils, ^[13] l'any 2016 15 voluntaris van trobar 11 noves tortugues, ^[14] l'any 2017 els 15 voluntaris que participaren van trobar 4 tortugues d'aigua iberiques, 2 femelles adultes, que ja havien sigut censades en les edicions anteriors, i 2 nous mascles. ^[15]

Des de 2015, quan el Projecte Emys va descobrir esta poblacio de Mauremys leprosa en el Riu Xuquer, AE-Agro ha censat a Xalans un total de 30 individus d'esta especie autoctona. ^[15]

Afluents i Embassaments de Castella-la Manxa [ modifica ]

Afluents i Embassaments del Pais Valencia [ modifica ]

Ponts damunt del riu Xuquer [ modifica ]

• 
  Pont de ferro a Riola
• 
  Entre Sueca i Fortaleny
• 
  Albalat de la Ribera
• 
  Cullera (Ribera Baixa)

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Confederacio Hidrografica del Xuquer .
• Xuquer Viu .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Xuquer

• Confederacio Hidrografica del Xuquer .
• Projecte de seguiment de la qualitat del Xuquer Arxivat 2010-09-16 a Wayback Machine ..
• Col·lectiu Xuquer Viu .