Worcester

Per a altres significats, vegeu ≪ Worcester (desambiguacio) ≫.
Plantilla:Infotaula geografia políticaWorcester
Imatge

Localitzacio
Map
  52° 11′ 28″ N, 2° 13′ 14″ O  /  52.1911°N , 2.2206°O  / 52.1911; -2.2206
Estat Regne Unit
Pais Anglaterra
Regio West Midlands
Comtat no metropolita Worcestershire
Districte no metropolita Worcester (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Poblacio humana
Poblacio 101.891 (2018) Modifica el valor a Wikidata (3.061,63 hab./km² )
Geografia
Superficie 33,28 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per riu Severn Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefonic 01905 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc web worcester.gov.uk Modifica el valor a Wikidata

Worcester es una ciutat anglesa situada al comtat de Worcestershire , a 48 km al sud-oest de Birmingham i 47 al nord de Gloucester . Aquesta ciutat esta banyada pel riu Severn , el mes llarg i cabalos de Regne Unit , als marges del qual hi ha la famosa catedral que apareix dibuixada al revers dels bitllets de 20 lliures. Es la seu d'un bisbat, el representant del qual signa amb el seu nom seguit de la paraula Wigorn , una abreviacio del terme llati Wigorniensis , que vol dir ≪de Worcester≫.

Historia [ modifica ]

Els primers assentaments a la ciutat daten de l'era neolitica i han estat trobats nombrosos jaciments que aixi ho confirmen. Es creu que Worcester era la ciutat que els britans anomenaven Cair Guiragon , esmentada per Nennius en la seva Historia Brittonum . [1] Posteriorment, sota l'ocupacio romana , Worcester, llavors Vertis , va ser un forti i un centre comercial durant gairebe 300 anys. [2] Despres de la retirada romana, van arribar els anglosaxons , que li van donar el nom del qual deriva l'actual: Weorgoran ceaster , que vol dir ≪assentament dels weorgoran≫. Aquesta tribu anglosaxona, els weorgoran (literalment ≪gent del riu ventos≫) van ser els precursors del que seria el Regn de Hwicce , els quals van arribar del sud-oest probablement l'any 577 despres de la batalla de Deorham. [3] El primer bisbe d'aquest regne es va establir en aquesta ciutat, tot i que en aquell temps no era tan gran com Gloucester ni tan important com Winchcombe , on estava la cort. [4]

Despres Worcester va passar a ser possessio dels anglesos i el rei Hardecanut gairebe la va destruir el 1041 , per l'oposicio dels seus ciutadans a contribuir a les taxes imposades. Durant el periode de guerres pel poder entre els partidaris de Matilda i els d' Esteve de Blois , Worcester va ser l'escenari de diversos enfrontaments (1139, 1150 i 1151). [5]

A l'edat mitjana tardana, l'economia local estava basada en una prospera produccio textil i es va dotar la ciutat d'una certa autonomia administrativa ( county corporate ).

El 1651 es va produir la batalla de Worcester , en l'intent de Carles II per recuperar el tron d' Anglaterra . Encara que al comencament del conflicte, Worcester s'havia declarat a favor del Parlament, despres va canviar i la major part del temps va ser fidel al rei, fins al punt que despres de ser el darrer bastio per aquest monarca i despres de perdre la batalla definitiva els ciutadans de Worcester, per iniciativa propia, van apel·lar al Parlament demanat una compensacio per al derrotat Carles. Es per aixo que te el sobrenom de Fidelis Civitas . [6]

El 1751 es va inaugurar una fabrica de porcellana, la Royal Worcester Porcelain Company , que va donar renom a la ciutat i que actualment es un museu. Durant els segles  xviii i xix va ser un important centre de produccio de guants, negoci que donava feina a unes 30.000 persones. El 1815 es va obrir un canal navegable que enllacava la ciutat amb Birmingham, cosa que va afavorir les relacions comercials. El 1882 Worcester va organitzar una gran fira de les arts inspirada en l' exposicio de Londres del 1862 , la qual va tenir 222.807 visitants.

Cases de l'epoca Tudor, de les poques que es van salvar de la ≪mutilacio≫ del s.XX.

Durant la Segona Guerra Mundial , la ciutat va ser escollida com a seu del govern d'evacuacio. Winston Churchill i tot el gabinet de guerra es van instal·lar en un edifici anomenat Hindlip Hall , que actualment forma part de les oficines de la policia local. [7]

Entre els anys 1950 i 1960 es van tombar molts edificis antics per remodelar la ciutat, cosa que va ser molt criticada pels amants de l'arquitectura historica, com el professor Nikolaus Pevsner que va qualificar el fet de ≪automutilacio incomprensible≫. [8]

El 1974 el territori municipal es va ampliar amb l'assimilacio de dues poblacions veines: Warndon i St. Peter the Great County .

Geografia [ modifica ]

La ciutat esta ubicada en una zona baixa del riu Severn , que antigament es feia servir com a gual. Aixo pero, ha portat desgracies, com les inundacions de l'any 1670 o les del 2007, causades per les fortes pluges i el conseguent augment del cabal del riu. Al sud de la ciutat, el riu Severn rep l'afluencia del Teme . [9]

A Worcester hi ha dos boscos: Perry Wood , de dotze hectarees i Nunnery Wood , de vint-i-una hectarees. La llegenda diu que Perry Wood es on Oliver Cromwell es va trobar amb el dimoni i va fer un acte amb ell. [10] Nunnery Wood forma part de l'adjacent Worcester Woods Country Park , molt visitat pels ciutadans.

Administracio [ modifica ]

Guildhall

La ciutat esta dividida administrativament en 16 districtes, els mes poblats estan a la riba est del riu i son: Barbourne, Blackpole, Cherry Orchard, Claines, Diglis, Northwick, Red Hill, Ronkswood, St Peter the Great, Tolladine, Warndon i Warndon Villages ; mentre que a la riba oest estan: Henwick, Lower Wick, St. John's i Dines Green .

L'ajuntament ( Guildhall ) es un edifici que data del 1721 i esta catalogat com a patrimoni nacional de grau I.

Clima [ modifica ]

Worcester te un generalment clima temperat, pero darrerament s'han donat casos de temperatures extremes anormals i precipitacions mes abundants de les acostumades. Durant els hiverns del 2009-10 i 2010-11 la ciutat va experimentar periodes perllongats de temperatures extremadament baixes amb nevades intenses. El desembre del 2010 la temperatura va baixar a ?19,5 °C (?3,1 °F) en la veina localitat de Pershore . [11] Els rius Severn i el Teme es van congelar parcialment al seu pas per Worcester. Tambe l'agost del 1990 es van enregistrar temperatures extremadament caloroses: 37 °C (98.6 °F). [12]

Entre el 1990 i el 2003, s'han recollit dades de la meteorologia local amb una estacio situada al districte de Barbourne. Amb el tancament d'aquesta estacio la mes propera es la de Pershore.

Dades climatiques a Barbourne (Worcester)
Mes gen febr marc abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Mitjana diaria °C (°F) 17.1
(62.8)
19.6
(67.3)
21
(70)
26.6
(79.9)
28.2
(82.8)
33.1
(91.6)
33.8
(92.8)
37
(99)
28.8
(83.8)
28.4
(83.1)
18.6
(65.5)
15.2
(59.4)
37
(99)
Minima mitjana °C (°F) 2
(36)
1
(34)
3
(37)
4
(39)
7
(45)
10
(50)
12
(54)
12
(54)
10
(50)
7
(45)
4
(39)
2
(36)
6.2
(43.2)
Precipitacio mitjana mm (polzades) 53
(2.09)
31
(1.22)
31
(1.22)
42
(1.65)
47
(1.85)
48
(1.89)
50
(1.97)
53
(2.09)
48
(1.89)
56
(2.2)
54
(2.13)
50
(1.97)
563
(22.17)
Font: Met Office [13]

Demografia [ modifica ]

Segons el cens del 2005 aquesta ciutat tenia 94.300 habitants i en el cens del 2001 93.353. En aquest estudis es va detectar que un 96.5% de la poblacio son d'etnia blanca, un percentatge superior al de la resta del pais. L'estudi tambe questionava sobre la religio i el 77% es van declarar cristians, el 21% o eren ateus o no volien contestar i la resta eren d'altres religions. Hi ha una minoria d'immigrants a Worcester procedents de: Xina , India , Pakistan , Italia i Polonia , els mes nombrosos son els paquistanesos. [14]

Economia [ modifica ]

L'economia de Worcester que era, eminentment industrial, ha anat davallant en els darrers anys. De l'antiga industria manufacturera de guants, que en produia la meitat dels que es venien a tot el pais nomes en queden unes poques empreses familiars. Durant els anys d'entreguerres la ciutat es va especialitzar en la fabricacio de maquinaria per a la mineria, maquines per a vehicles i tambe estris de cuina. La produccio de porcellana va tancar el 2008 i s'ha reconvertit en una mena de museu on es pot veure els artistes que decoren algunes peces i despres poden comprar com a record. Un altre producte d'aquesta ciutat es la popular salsa Worcestershire Lea & Perrins coneguda a tot el pais. A Worcester hi ha una foneria que treballa amb grafit i ciment per elaborar productes emprats en construccio. Entre les noves industries implantades esta l'empresa japonesa Yamazaki Mazak Corporation, que es dedica a la fabricacio d'eines.

La ciutat va ser la seu d'una important empresa de venda per cataleg, anomenada Kays , que va funcionar del 1880 fins al 2007.

El segon recurs economic de Worcester es el comerc, on hi ha petites i grans superficies.

Llocs d'interes [ modifica ]

The Hive
  • La catedral, on esta la tomba del rei Joan sense Terra. [15]
  • Els parcs: Cripplegate Park, Gheluvelt Park i Fort Royal Park , el darrer va ser l'escenari de diverses batalles i es fa servir tambe per a competicions amb cavalls. Gheluvelt Park esta dedicat als caiguts en la primera guerra mundial.
  • El monument al compositor Edward Elgar , davant d'on el seu pare tenia una botiga.
  • La biblioteca del comtat, situada en un edifici daurat d'arquitectura moderna anomenat The Hive (≪el rusc ≫).

Esdeveniments culturals [ modifica ]

Cada tres anys es fa a Worcester el festival de musica coral mes antic del pais, el Three Choirs Festival . Un altre esdeveniment cultural es el Worcester Festival que aplega actuacions teatrals, concerts de musica, cinema i mercat d'artesania. Una altra celebracio es el Beer Festival (≪festa de la cervesa≫) que acaba amb focs artificials a la vora del riu. Des del 2008 se celebra el Worcester Music Festival per donar a coneixer nous cantants i compositors.

Ciutats agermanades [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Worcester

Worcester te relacions d'agermanament amb:

Fills il·lustres [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Moilliet, 1905 , p. 12.
  2. Hough, 2016 , p. 538.
  3. Kirby, 2000 , p. 9.
  4. Tim Lambert, A Brief History of Worcester
  5. Bridges i Mundi, 1996 , p. XXII.
  6. Malcolm, 1998 , p. 158-159.
  7. Hylton, 2004 , p. 66.
  8. Pevsner, 1968 , p. 295.
  9. Lees, 1867 , p. 62.
  10. Fraser, 1973 , p. 387.
  11. Amelia Hill, ≪ Chill record Worcester town Pershore encounters drop to -19C ≫, publicat en: The Guardian , 20 desembre 2010
  12. Andrew King, ≪ Extreme weather in Herfordshire and Worcstershhire ≫, publicat en BBC News , 20 setembre 2010
  13. Records and averages , ≪ Worcester
  14. Office for National Statistics, ≪ Worcester
  15. Pepin , David. Cathedrals of Britain (en angles). Oxford: Shire Publications, 2016, p. 226. ISBN 9781784420499 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Bridges , Tim; Mundi , Charles. Worcester: A Pictorial History . Phillimore, 1996.  
  • Fraser , Antonia. Cromwell Our Chief of Men , 1973. ISBN 0-09-942756-7 .  
  • Hough , Carole. The Oxford Handbook of Names and Naming . Oxford University Press, 2016.  
  • Hylton , Stuart. Kent and Sussex 1940 . Pen and Sword, 2004.  
  • Kirby , D.P.. The Earliest English Kings . Psychology Press, 2000.  
  • Lees , Edwin. The Botany of Worcestershire , 1867.  
  • Malcolm , Atkin. Cromwell's Crowning Mercy: The Battle of Worcester 1651 . Pen and Sword, 1998. ISBN 0-7509-1888-8 .  
  • Moilliet , John Lewis. Abberley Manor, Worcestershire , 1905.  
  • Pevsner , Nikolaus. The Buildings of England: Worcestershire . Penguin Books, 1968.