Vitiza
(?,
687
-
Toledo
,
710
) (
visigotic
: *
Wiþigja
[1]
) fou
rei visigot
d'
Hispania
[2]
del 695 al 710. Era fill del rei
Egica
i d'una seva primera muller. El seu pare l'associa al tron el
695
i l'envia a governar el
Regne Sueu
, i residi a
Tui
de
Galicia
. A la mort d'Egica (702), Vitiza governa sol a
Toledo
.
Vitiza sembla haver estat un governant mes suau que el seu pare. Conscient segurament de la tensions creades pel seu antecessor amb les seves persecucions, va cridar als desterrats pel seu pare, i els va tornar les seves propietats i els seus esclaus i va cremar publicament les declaracions, que havien signat obligats, sobre deutes al tresor. Fins i tot els va tornar els seus carrecs palatins.
El seu regnat es va iniciar amb la celebracio del
XVIII Concili de Toledo
, les actes del qual no s'han conservat, en el qual segurament se li va confirmar en el tron. Estaria presidit pel metropolita
Felix
, al que una mica mes tard va succeir Gunderic o Gulderic (qui no exerci el carrec molts anys doncs els ultims anys de Vitiza era metropolita
Sindred
, que dirigia al clero amb ma ferria, seguint els dictats regis).
Poc se sap del seu regnat, pero el cronista anonim continuador de la
Cronica
de
Sant Isidor
esmenta que va portar prosperitat i goig a Hispania. En
697
va enviar un contingent de visigots per a una forca expedicionaria romana a defensar l'
exarcat d'Africa
, que havia estat envait pel
Califat omeia
en temer que l'extensio musulmana arribes als seus dominis. En un atac sorpresa van aconseguir ocupar la ciutat i fer fugir la guarnicio, pero Hassan ibn al-Nu'man va aturar la seva campanya, va retornar a la ciutat, on va
derrotar els defensors
. Molts visigots van lluitar a mort i els musulmans van reduir Cartago a runa, tal com ho havien fet segles abans els romans.
[3]
A la seva mort l'any
710
, una faccio de funcionaris palatins, segurament derivada dels perjudicats per
Egica
, va col·locar en el tron a Toledo a
Roderic
probablement dux de la Betica (conegut a Espanya com don Rodrigo), qui no va obtenir el suport d'una bona part de la noblesa ni tampoc del clero.
Encara que se suposa a Roderic combatent als vascons quan van desembarcar els arabs el
711
, la cosa mes probable es que hagues hagut de fer front a una rebel·lio de la noblesa vitiziana, que dirigida pels germans de Vitiza, fills d'
Egica
i de Kiksilo o Quixilona, que es deien
Oppas
i
Sisibert
, i pel fill de Vitiza,
Aquila II
que dominaven almenys la
Tarraconense
i la
Narbonense
mentre Roderic dominava
Lusitania
,
Cartaginense
(en totes dues va emetre moneda) i la
Betica
.