William James
|
|
Naixement
| 11 gener 1842
Astor House (Nova York)
(en)
|
---|
Mort
| 26 agost 1910
(68 anys)
Tamworth (Nou Hampshire)
|
---|
Causa de mort
| Causes naturals
(
Insuficiencia cardiaca
)
|
---|
Sepultura
| Cambridge Cemetery
|
---|
|
|
President de l'Associacio Americana de Psicologia
|
---|
|
|
1904 ? 1904
|
President de l'Associacio Americana de Psicologia
|
---|
1894 ? 1894
|
|
|
|
Religio
| Luteranisme
|
---|
Formacio
| Harvard University
|
---|
Es coneix per
| La lectura "The Will to Believe" (1896),
[1]
per la contribucio a la teoria pragmatica de la veritat,
[2]
a l'empirisme radical,
[3]
per la teoria James-Lange de les emocions,
[4]
pel concepte "
Psychologist's fallacy
".
[5]
|
---|
|
Camp de treball
| Filosofia
i
psicologia
|
---|
Ocupacio
| Pragmatisme
,
psicologia
,
psicologia de la religio
,
epistemologia
,
significat del llenguatge
|
---|
Ocupador
| Universitat Harvard
|
---|
Membre de
| |
---|
Moviment
| Pragmatisme
i
Funcionalisme
|
---|
Professors
| William Morris Hunt
,
Hermann von Helmholtz
i
Pierre Janet
|
---|
Alumnes
| Edward Lee Thorndike
,
Arthur O. Lovejoy
,
Mary Whiton Calkins
i
Robert S. Woodworth
|
---|
Influencies
| Peirce
,
Hume
,
African Spir
,
Blaise Pascal
[6]
Mill
,
Bain
,
Swedenborg
,
Schiller
,
Lotze
,
Reid
,
Renouvier
,
Brown
|
---|
Influencies en
| Dewey
,
Alan Watts
,
Schiller
,
Bergson
,
Santayana
,
Putnam
,
Rorty
,
Churchman
,
Jackson
,
Bill W.
,
B. Alan Wallace
,
Mordecai Kaplan
,
Wittgenstein
,
Raknes
,
Cohen
,
Durkheim
|
---|
|
Obres destacables
|
Estudiant doctoral
| Granville Stanley Hall
,
Morris Raphael Cohen
,
Horace Kallen
i
Edwin Holt
|
---|
|
Conjuge
| Alice Gibbens James
(en)
|
---|
Fills
| William James
|
---|
Pares
| Henry James, Sr.
i
Mary Walsh James
|
---|
Germans
| Henry James
i
Alice James
|
---|
|
|
William James
(
11 de gener
de
1842
- 26 d'agost de
1910
) va esser un
psicoleg
,
filosof
i
pedagog
estatunidenc
.
[7]
Inicia la seva activitat en el camp de la
psicologia
. Va crear una tendencia, en el camp de la psicologia, "la introspeccio". En el terreny
filosofic
sistematitza el pragmatisme que a nivell
etic
es concreta en l'utilitarisme i l'accio. Elabora una
pedagogia
de l'
individualisme
, pensada per a la formacio d'habits de conducta, basant-se en els recursos
biologics
.
[8]
Nascut en una familia benestant nord-americana, William James, alenat en les ansies de coneixement, esperit critic i sentit religios pel seu pare Henry James (1811-1882), va estudiar a Nova York, Londres, Paris, Bolonya, Ginebra i Bonn. El 1861 inicia estudis de quimica la Lawrence Scientific School de Harvard. Finalment va estudiar medicina a la
Universitat Harvard
rebent la seva llicenciatura el 1869, quan tenia vint-i-set anys. Pero a la seva formacio academica cal afegir-hi l'estudi pel seu compte i mogut pel seu interes per a tematiques com quimica, fisiologia, anatomia o biologia. Tambe per la psicologia i la filosofia que acabaran centrant la seva atencio i estudi. D'alguna manera la seva formacio te una gran part d'autodidacta com ell mateix assenyala en parlar d'aquest periode de la seva vida: "Inicialment vaig estudiar medicina per a ser un fisioleg, pero mes tard en vaig orientar vers la psicologia i la filosofia per una mena de fatalitat. Mai vaig rebre instruccio filosofica de cap mena i la primera classe de psicologia que vaig assistir fou la que vaig donar jo."
[9]
El 1872 va ser nomenat "instructor" de fisiologia a aquella universitat. On va crear el primer laboratori de psicologia experimental. Iniciant el cami d'equipar la psicologia com a ciencia experimental. En 1880 va ser nomenat professor auxiliar de filosofia, i el 1885 esdevingue professor titular. James exerci aquesta docencia en una epoca en que entre el professorat de Harvard hi havia personalitats com
Oliver Wendell Holmes
, Chauncey Wright, Royce i
George Santayana
. Tambe tingue unes relacions cordials amb
Charles Sanders Peirce
, iniciador del
pragmatisme
. Pero, tanmateix, viatja en molta frequencia des de ben jove. Especialment per Europa, on feu amistat amb diversos investigadors i pensadors com ara Boutroux, Papini,
Bergson
i Renouvier. Aquest darrer fou important en la formulacio del pensament de William James. El 1901 i 1902 exposa en sengles viatges a Edimburg el seu pensament sobre la religio aplegat a
Les varietats de l'experiencia religiosa.
[10]
El 1905 participa al Congres Internacional de Psicologia celebrat a Roma com a simple assistent, pero ja era a Europa un dels psicolegs i filosofs mes reconeguts i fou pregat de fer-hi una conferencia.
El 1907 es jubila com a docent, pero en aquest any publica una de les seves obres de mes transcendencia:
Pragmatism
.
[11]
Viatja de nou a Europa el 1910 i publica un dels seus treballs de referencia
The Meaning of Truth
(El significat de la veritat).
[12]
De retorn als Estats Units s'adreca a la seva casa d'estiueig a Chocorua (
New Hampshire
) on pocs dies despres moriria.
[13]
La psicologia fisiologica va centrar les primeres investigacions de William James tot realitzant-ne una important tasca de sistematitzacio. Considerant que la fisiologia del sistema nervios com a fonament de la recerca psicologica, ja que mai tenen lloc modificacions psiquiques sense que vagin acompanyades o succeides de canvis somatics. Afirma que no hi ha ni dualismes ni pluralitats al mon, solament hi ha una interrelacio continuada d'experiencia, de la qual podem ser conscient cadascu. No hi ha ni ment ni cos, ni subjecte ni objecte. No hi ha realitats separades sino descripcions utils de fenomens transitoris. Cos i ment no son dues realitats diferents. Com podem saber on acaba una i comenca l'altra? L'autoreflexio sobre un mateix ens mostra el funcionament de la persona com un tot.
[14]
[15]
Visio que comporta entendre la psicologia no pas com la "ciencia mental" tradicional sino des de la perspectiva de la fisiologia. Aquest era un fet revolucionari, ja que significa el replantejament de les concepcions vigents, principalment teologiques, que estaven arrelades a les universitats dels Estats Units. La psicologia va deixar de ser filosofia mental i es va convertir en una ciencia de laboratori.
Aixo no significa defensar una "psicologia materialista"; sino nomes reconeixer que la linia fronterera d'allo psiquic es vaga. La visio de la psicologia de William James aporta dues doctrines importants. La
doctrina de la consciencia
com "corrent de consciencia" i la
doctrina de l'emocio
(l'anomenada teoria de James-Lange).
[15]
Una de les seves mes reconegudes contribucions a la sistematitzacio de la psicologia fou la publicacio de
Principis de psicologia
,
[16]
que esdevingue durant anys una obra de referencia per a universitats i professionals. Marca uns del passos importants per al reconeixement de la psicologia com a disciplina autonoma de la filosofia, a la qual tradicionalment era vinculada. Alla defineix la psicologia "com la ciencia de la vida mental, tant en seus fenomens com en les seves condicions. Els fenomens son coses com les que anomenem sensacions, desitjos, cognicions, raonaments, decisions, etc."
[17]
Aixi, la psicologia funcional que plateja William James aplega el punt de vista biologic unit al punt de vista pragmatic, pel qual es l'accio el que mes importa, ja que no vivim pas de pensar, sino que pensem per a viure.
[18]
Fou la filosofia el camp a que Williams James dedica gran atencio. La seva aportacio mes destacada ha estat descrita com a "
pragmatisme
", un dels corrents de pensament mes destacables del segle
xx
. Aquesta qualificacio es apropiada sempre que no es deixi de contemplar en el context d'una serie de doctrines filosofiques a les quals el mateix James va donar el nom d'"empirisme radical" i que inclouen aixi mateix un antideterminisme, un contingentisme, un pluralisme i un temporalisme.
La primera formulacio del pragmatisme va tenir lloc en 1898, en el seu assaig
Philosophical conceptions and practical results
."(Concepcions filosofiques i resultats practics). Alla Williams James exposa el principi del pragmatisme de forma mes amplia que ho havia fet Peirce. La prova ultima del que significa una veritat es, sens dubte, la conducta que dicta o que inspira. Pero inspira una semblant conducta, ja que, abans de res, prediu alguna orientacio particular de la nostra experiencia que extraura una determinada conducta nostra.
La filosofia ha d'assumir una metodologia inductiva i empirica semblant a l'emprada en les ciencies naturals. Adoptant hipotesis i canviar-les quan sigui necessari, encara que no siguin susceptibles de prova i menys encara de prova "racional", pero siguin capaces de satisfer-nos. Les hipotesis en questio, en suma, no tenen per que ser "veritables"; n'hi ha prou que "funcionin", que funcionin en la nostra existencia. La questio preliminar, doncs, es el valor del nostre coneixement. Per ser veridic el coneixement ha de valer-se de conceptes corresponents a la realitat.
[15]
El 1885, William James, escrigue el text on exposa la seva teoria sobre la veritat i l'experiencia titulat
Les veritats necessaries i els efectes de l'experiencia
. Tornara a publicar-lo com a cloenda dels seus
Principis de la Psicologia
.
[16]
Creia que la veritat era assolible nomes fins a un cert punt, i que calia contrastar les propies afirmacions amb el coneixement vigent sobre la realitat, sempre tenint en compte l'us particular que en fa l'enunciador, que pot tenir un context diferent del del receptor. Es va decantar pel
lliure albir
, que justificava dient que una de les seves primeres accions lliures era justament triar i creure en l'existencia de la llibertat. Aquesta llibertat mou el subjecte a actuar i a percebre el mon dominat per les seves emocions, que son les percepcions de la ment dels processos interns.
La filosofia de Williams James es un pluralisme. Contra el monisme "compacte" i "rigid" de pensadors racionalistes, i contra el dualisme de molts espiritualistes, James soste que la filosofia radicalment empirista es com "una filosofia de mosaic". Aquesta filosofia radicalment pluralista soste que les coses estan una amb l'altra de molt diferents maneres, pero que "res inclou totes les coses o predomina sobre totes les coses".
[19]
Aixo equival a dir que cada cosa esta "oberta" a les altres en comptes d'estar lligada amb altres coses per mitja de relacions internes. Les relacions son externes. Pero son alhora experimentables. Per aixo les "coses" es combinen entre si de forma diferent i imprevisible. Aquesta filosofia pluralista comporta, doncs, una tendencia indeterminista. En tot cas, es una filosofia que rebutja el tipus de realitat exemplificat en el que James anomenava "
block-universe
". Es possible, per descomptat, que l'univers sigui una realitat unica i compacta, comparable a un sol i solid "bloc". Pero, tambe, es possible que no ho sigui. "En aquesta ultima possibilitat ?escriu James? insisteixo jo"
[19]
[15]
Al final de segle
xix
i durant les primeres decades del XX l'educacio es un dels elements de debat social en unes societats com la nord-americana i les europees que la industrialitzacio esta canviant. James s'involucra tambe en aquest debat social. De fet tant James com Peirce intenten respondre a questions que preocupen profundament en aquells anys: davant els avencos cientifics, on rauen els nostres valors?, que poder fer de la terra i de nosaltres mateixos?, com pot la veritat i el coneixement ser identificats en un univers sempre canviant, en evolucio i inestable?
[20]
En 1892 va pronunciar una serie de conferencies sobre educacio que es van publicar en 1899 sota el titol de
Talks to Teachers on Psychology: and to Students on Some Life’s Ideals
(Conferencies als mestres sobre psicologia i als joves sobre alguns ideals de la vida).
[21]
Publicacio que va obtenir un gran resso perque l'obra proposava aplicar la nova psicologia cientifica a millorar l'educacio sense abandonar mai el caracter empiric de la seva propia recerca.
[20]
Alla indicava que no es tractava d'aplicar directament les seves propostes psicologiques a la labor del professor, sino de posar en ma dels docents les seves recerques sobre l'atencio, la memoria o la creativitat. L'educacio es per a William James un proces adaptatiu i per aixo la defineix com "l'organitzacio dels recursos biologics individuals, i de les capacitats de la conducta per a l'adaptacio al medi fisic i social".
[22]
Fet que implica un plantejament holistic i veure l'educacio com una resposta intel·ligent a un univers interrelacionat. El cami per aconseguir aquesta adaptacio positiva es l'habit, ja que els habits son "tendencies a obrar de forma caracteristica quan som posseits per certes idees i a contenir-nos de manera caracteristica per altres idees".
[23]
L'adquisicio d'habits des d'edats molt primerenques, afirma James, condicionara no sols l'educacio de l'educand sino tambe el seu futur professional i personal. Per aixo, els educadors han de tenir present que d'aquesta questio depen el desenvolupament d'una nova i bona educacio.
[24]
L'educacio per William James es fonamentalment un proces individual basat en el propis recursos biologics i en la formacio d'habits de conducta. La finalitat de l'educacio es el respecte i la tolerancia a la diversitat, el respecte a la individualitat i la formacio d'una fonda consciencia democratica.
[25]
Psicologia de la religio
[
modifica
]
William James, trencant amb certes idees coetanies d'oposicio entre ciencia i religio, dona origen a la psicologia de la religio. Ho feu dedicant una amplia serie de conferencies a la Fundacio Gifford d'
Edimburg
entre els anys 1901 i 1902. Aportacions que foren aplegades a les
Varieties of religious Experience, Study in Human Nature
,
[26]
que es tinguda per una de les obres classiques d'aquesta disciplina.
Distingeix James entre dues tipologies de religio: la religio institucional (culte, teologia, organitzacio eclesiastica, etc.) i la religio com a dimensio personal lligada a experiencies internes de la persona i de la seva consciencia. Aquesta dimensio personal de la religio resulta investigable des de la psicologia. El seu estudi ha de realitzar-se tenint en compte una triple consideracio: l'essencial de la religio no es ni institucional, ni racional, ni patologic. Aixi, doncs, es l'experiencia religiosa la que haura d'observar-se, a partir d'un determinat nombre d'indicadors reveladors fenomenologics fonamentals.
[27]
William James parteix de l'"experiencia" i el "sentiment" com els puntals rellevants de l'actitud religiosa. Des d'aquesta perspectiva enten que la condicio religiosa d'una persona es constituida per "els sentiments, els actes i les experiencies d'homes particulars en solitud, en la mesura en que s'exerciten a mantenir una relacio amb el que consideren la divinitat".
[28]
Publicacions (Seleccio)
[
modifica
]
- Principles of Psychology
. Nova York, Henry Holt, 1890.
- Psychology, Briefer Course
. Nova York, Henry Holt, 1892.
- The Will to Believe and Other Essays
. Nova York, Longmans, Green, 1897.
- Talks to Teachers on Psychology and to Students on Some of Life's Ideals
. Nova York. Henry Holt, 1899.
- Varieties of religious Experience, Study in Human Nature
. Nova York, Longmans, Green, 1902.
- Pragmatism
. Nova York, Longmans, Green, 1907.
- The Meaning of Truth; a Sequel to Pragmatism
. Nova York, Longmans, Green, 1909.
- Some Problems of Philosophy; a Beginning of an Introduction to Philosophy
. Nova York, Longmans, Green, 1911.
- A Pluralistic Universe.
Nova York, Longmans, Green, 1909,
Bibliografia
[
modifica
]
- Bowen, James.
Historia de la educacion occidental
. Barcelona: Herder, 1985,vol. III,
- Creixells, Joan, ≪William James. La Filosofia moderna i el Pragmatisme≫ a
Quaderns d'Estudi
de novembre de 1917 a febrer de 1918.
- Ferreter Mora., Josep.
Diccionario de Filosofia. vol I
. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1956.
- Perry, R. B.
El pensamiento y la personalidad de William James
. Buenos Aires: Paidos, 1973.
- Rubio Aguero, Ramon.
William James: Philosophie, psychologie, religion.
Paris
:
L'Harmattan,, 2008
- ↑
First published in
The New World
, Volume 5 (1896):
pp. 327-347.
- ↑
James, William. The Meaning of Truth (1909)
- ↑
William James,
Essays in Radical Empiricism
, 1912, Essay II § 1.
- ↑
Ellsworth, P. C.
(1994). William James and Emotion: Is a Century of Fame Worth a Century of Misunderstanding?.
Psychological Review, (101)
2, 222-229.
- ↑
William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.
- ↑
"William James, of Harvard, was among the first foreigners to take cognizance of
Thought and Reality
, already in 1873...",
Lettres inedites de African Spir au professeur Penjon
(
Unpublished Letters of African Spir to professor Penjon
), Neuchatel, 1948, p. 231, n. 7.
- ↑
Martinez, I. Perfil biografico de William James. 2006. Universidad de Navarra
(castella)
- ↑
Mones i Pujol-Busquets, Jordi:
Diccionari abreujat d'educacio
, plana 50. Col·leccio Guix, num. 10. Grao Editorial, Barcelona
ISBN 84-85729-43-9
- ↑
Perry, R. B
.
El pensamiento y la personalidad de William James
. Buenos Aires: Paidos, 1973, p. 86-87.
- ↑
James
, William.
The varieties of religious experience
. Nova YorK: Longmans Green, 1902.
- ↑
James
, William.
Pragmatism
. Nova York: Longmans, Green, 1907.
- ↑
James
, William.
The meaning of truth. A sequel to "Pragmatism",
. Nova York: Longmans, Green, 1909.
- ↑
Perry, R. B.
.
El pensamiento y la personalidad de William James,
. Buenos Aires: Paidos, 1973.
- ↑
James
, William.
Principles of Psychology
. Nova York: Henry Holt, 1890.
- ↑
15,0
15,1
15,2
15,3
Ferreter Mora.
, Josep.
Diccionario de Filosofia. vol I
. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1956, p. 1007 i 1008.
- ↑
16,0
16,1
James
, William.
Principles of Psychology
. Nova York: Henry Holt, 1890, 2 vols.
- ↑
James
, William.
Principios de psicologia.
. Mexic: Fondo de Cultura Economica, 1994, p. 5 -15.
- ↑
Claparede
, Edouard.
L'educacio funcional
. Vic: Diputacio de Barcelona - Eumo, 1991, p. 19 - 21.
- ↑
19,0
19,1
A Pluralistic Universe. Hibbert Lectures at Manchester College on the Present Situation in Philosophy
, Nova York, Longmans, Green, 1909.
- ↑
20,0
20,1
Bowen
, James.
Historia de la educacion occidental
. Barcelona: Herder, 1985,vol. III, p. 515 - 521.
- ↑
James
, William.
Talks to Teachers on Psychology: and to Students on Some Life’s Ideals
. Nova York: Henry Holt, 1899.
- ↑
James
, William.
Talks to Teachers on Psychology
. Harvard: Harvard University Press, (reedicio obres completes), 1958, p. 27.
- ↑
Talks to Teachers on Psychology
. Harvard: Harvard University Press, (reedicio obres completes), 1958, p. 125.
- ↑
Talks to Teachers on Psychology
. Harvard: Harvard University Press, (reedicio obres completes), 1958.
- ↑
Luzuriaga
, Lorenzo.
Historia de la educacion y de la pedagogia
. Buenos Aires: Losada, 1967, p. 242.
- ↑
James
, William.
The Varieties of Religious Experience
. Nova York: Longmans, Green, 1902.
- ↑
Bloch, H. i Corrales, J. A.
.
Gran diccionario de psicologia
. Madrid: Ediciones del Prado, 1996, p. 322.
- ↑
James
, William.
Las variedades de la experiencia religiosa.
. Barcelona: Ediciones Peninsula, 1986, p. 34.
Enllacos externs
[
modifica
]