William Childs Westmoreland
(
26 de marc
de
1914
?
18 de juliol
de
2005
) va ser un
general
estatunidenc
que comanda les operacions militars estatunidenques a la
Guerra del Vietnam
entre 1964 i 1968. Adopta una estrategia de desgast contra el
Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud
i l'
Exercit del Vietnam del Nord
. Posteriorment serviria com a
Cap de l'Estat Major
de l'
Exercit dels Estats Units
entre 1968 i 1972. El 1976 publica les seves memories,
A Soldier Reports
(
Un soldat informa
).
William Childs Westmoreland
va neixer al comtat de Spartanburg (
Carolina del Sud
), fill d'Eugenia Talley Childs i James Ripley Westmoreland. Provenia d'una familia de classe mitjana-alta, dedicada a la banca local i a la industria textil. William va ser un
Escolta Aliga
, receptor del
Premi Distingit Aliga Escolta
i del
Bufal de Plata
dels Escoltes americans. Ingressa a l'
Academia de West Point
el 1932, despres d'assistir l'any anterior a l'
Academia
The Citadel
. Westmoreland va ser membre d'una classe distingida a West Point, on coincidiria amb
Creighton Abrams
o amb
Benjamin O. Davis Jr.
; graduant-se com a primer capita (el maxim rang de graduacio) i rebent l'
Espasa Pershing
, donada al cadet de West Point mes distingit.
[1]
[2]
El seu motiu principal per ingressar a l'exercit va ser
per veure el mon
. Despres de graduar-se el 1936 va esdevenir oficial d'
artilleria
, servint en diversos comandament. Durant la
Segona Guerra Mundial
lluita a
Tunisia
,
Sicilia
, Franca i Alemanya, arribant al rang de
coronel
durant les operacions al
Teatre Europeu
. Westmoreland tenia reputacio de ser un comandant exigent pero tambe un oficial que es preocupava pels seus homes i tenia un gran interes en el seu benestar. Tambe es gradua a la
Harvard Business School
. Westmoreland representava un nou tipus d'oficial, mes preparat que els seus predecessors i amb una perspectiva mes gerencial. Com afirma Santley Karnow,
Westy era un executiu empresarial amb uniforme
.
[3]
Durant la II Guerra Mundial, el seu
batallo
va ser triat per donar suport artiller a la
82a Divisio Aerotransportada
. Al maig de 1945 era el cap d'estat major de la
9a divisio d'infanteria
.
Comandaments de regiment i divisio
[
modifica
]
L'experiencia de Westmoreland durant la Segona Guerra Mundial amb la 82a Aerotransportada va fer que el general
Gavin
el convides a unir-se com a comandant de regiment despres de la guerra, la qual cosa inicia la seva associacio professional amb les tropes aerotransportades i aeromobils. Servi amb la 82a Aerotransportada durant 4 anys, i durant la
Guerra de Corea
comanda el
187e Equip Regimental de Combat
.
A finals de 1953 Westmoreland va ser promogut a
brigadier general
, passant 5 anys destinats al
Pentagon
. Amb 42 anys esdevingue el
major general
mes jove de l'Exercit. El 1958 assumi el comandament de la
101a Divisio Aerotransportada
. Inicia el concepte de l'entrenament
Recondo
a la divisio, que despres s'estendria a tot l'Exercit. El 1960 va ser nomenat Superintendent de
West Point
, i el 1963, comandant del
XVIII Cos Aerotransportat
.
Al juny de 1964 va ser nomenat comandant del
Comandament d'Assistencia Militar a Vietnam
(
Military Assistance Command, Vietnam
- MACV), assumint el control directe del general
Paul D. Harkins
. Com a comandant america al Vietnam va ser conegut per la seva gran publicitat dels informes positius sobre els objectius acomplerts pels americans a
Vietnam
. Pero, a mesura que el temps passava, el nombre de tropes de combat americanes al Vietnam s'incrementa de 16.000 en el moment de la seva arribada al punt maxim de 535.000 al 1968, quan va ser promogut a
Cap de l'Estat Major de l'Exercit
.
El 28 d'abril de 1967, Westmoreland es dirigi a una sessio conjunta del
Congres
: "
Avaluant l'estrategia enemiga, m'es evident que l'enemic crec que el nostre talo d'Aquil·les es la nostra resolucio. El seu suport convencut es vital per a l'exit de la nostra missio... Recolzats a casa amb resolucio, confianca, paciencia, determinacio i suport continuat, prevaldrem al Vietnam sobre l'enemic comunista
". El discurs de 29 minuts va ser interromput el 19 ocasions pels aplaudiments, pero el suport del Congres i de l'opinio publica americana a la guerra continua en declivi.
Sota el comandament de Westmoreland, els Estats Units van guanyar totes les batalles.
[4]
El punt d'inflexio de la guerra va produir-se el 1968 amb l'
Ofensiva del Tet
, en la qual les
forces comunistes
, despres de crear un atac de diversio a
Khe Sanh
, ataca diverses ciutats per tot el
Vietnam del Sud
. Les tropes americanes i sud-vietnamites van repel·lir els atacs, i les tropes comunistes van patir greus perdues, pero l'atac ferotge colpeja enormement la confianca del poble america en Westmoreland, desconfiant del que els havia dit sobre l'estat de la guerra.
[5]
El debat politic i l'opinio publica van fer que l'administracio
Johnson
limites el nombre de tropes americanes destinades al Vietnam. Quan es conegueren els fets de la
massacre de My Lai
, Westmoreland resisti la pressio de l'administracio
Nixon
per encobrir-ho i pressiona perque
William R. Peers
realitzes una investigacio completa i imparcial. Westmoreland tambe insisti perque s'investiguessin les
massacres de Phong Nhi i Phong Nhat
.
[6]
Westmoreland estava convencut que els comunistes vietnamites podrien ser destruits mitjancant una
guerra de desgast
que, en teoria, faria que l'
Exercit Popular Vietnamita
fos incapac de lluitar. Aquesta estrategia de guerra es caracteritza per l'us massiu d'artilleria i potencia aeria, aixi com pels intents de fer que els comunistes es llancessin a batalles de grans unitats, on els americans podrien explotar la seva superior potencia de foc i tecnologia. Pero l'
Exercit Nord-vietnamita
i el
Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud
van ser capacos de dictar com volien portar a terme la guerra: continuant una
guerra de guerrilles
i evitant els grans enfrontaments de tropes, negaven als americans la possibilitat de fer la guerra que millor coneixien i s'asseguraven que els americans es desgastaven mes de pressa que ells. Westmoreland repetidament alenti o denega les temptatives de
John Paul Vann
i
Lew Walt
per portar a terme una estrategia de
pacificacio
.
[4]
Westmoreland no va ser conscient de la paciencia del public america en aquesta epoca, i lluita per convencer el President
Lyndon B. Johnson
perque aproves l'ampliacio de la guerra a
Laos
i
Cambodja
per tal d'interferir la
Ruta Ho Chi Minh
. Va ser incapac d'emprar la posicio absolutista de
no podem guanyar a menys que expandim la guerra
(a Cambodja i Laos). En canvi, se centra en els
indicadors positius
que donaren la volta amb l'
ofensiva del Tet
, car tots els seus pronunciaments sobre els
indicadors positius
no consideraven la possibilitat d'un fet com aquell. El Tet va fer que perdes tota la credibilitat davant l'opinio publica americana; i encara que els comunistes van ser derrotats a
Khe Sanh
on els americans van poder desplegar tot el seu poder de foc contra els assalts convencionals, i els morts comunistes van sumar desenes de milers durant tota l'ofensiva, l'opinio publica americana va quedar bocabadada per l'ofensiva sorpresa i van abandonar el suport a la guerra, tot i que els fets d'inicis de 1968 posaven als Estats Units i al Vietnam del Sud en una posicio militar molt mes forta.
Despres del Vietnam
[
modifica
]
Retrat del General Westmoreland, per
Herbert Elmer Abrams
.
Westmoreland va ser rellevat al juny de 1968 pel General
Creighton Abrams
, i la decisio va ser anunciada poc despres de l'ofensiva del Tet. Encara que la decisio s'havia pres a finals de 1967, als mitjans va ser vista com un castig en haver estat sorpres amb la guardia baixada en l'atac comunista. Westmoreland servi com a
Cap de l'Estat Major de l'Exercit
entre 1968 i 1972, any en que es retira de l'Exercit. Molts historiadors militars han senyalat que Westmoreland esdevingue Cap de l'Estat Major en el pitjor moment de la historia per a l'Exercit. Comandar l'Exercit per passar a ser una forca totalment voluntaria, ordena diverses directives per intentar fer que la vida a l'Exercit fos mes atractiva i millor a ulls dels joves americans (com permetre'ls beure cervesa al menjador o a portar patilles); malgrat que va haver qui va opinar que aquestes mesures eren massa liberals. Westmoreland va ser candidat a Governador de
Carolina del Sud
el 1974, i publica la seva autobiografia l'any seguent. Posteriorment col·laboraria per millorar els estandards d'educacio a Carolina del Sud. La
revista
Time
afirma en un article que podria ser un potencial candidat
republica
per a les eleccions presidencials de 1968.
[7]
El 1986 servi com a Gran Mariscal de la Desfilada de Veterans del Vietnam a Chicago. La desfilada, amb mes de 200.000 veterans del Vietnam i mes de mig milio d'espectadors, va fer molt per reparar l'esquerda existent entre els veterans del Vietnam i l'opinio publica americana.
[8]
[9]
Westmoreland contra CBS: Els enemics incomptables
[
modifica
]
El periodista
Mike Wallace
va entrevistar a Westmoreland per a l'especial de la
CBS
Els enemics incomptables: un engany del Vietnam
. El documental, emes el 23 de gener de 1982 i llargament preparat pel productor
George Crile III
, afirmava que Westmoreland i d'altres havien subestimat el potencial de les forces del
Viet Cong
el 1967 per tal de mantenir la moral de les tropes americanes i el suport domestic a la guerra. Westmoreland es querella contra la CBS.
A
Westmoreland contra CBS
, Westmoreland demanda a Wallace i a la CBS per libel, iniciant-se un proces legal. Despres que el judici estigues en marxa, Westmoreland accepta una disculpa de la CBS, que era el que inicialment li havien ofert. Alguns mantenen que les instruccions del jutge Leval al jurat sobre el que constituia
malicia
per provar el libel convenceren els advocats de Westmoreland que podia perdre.
[10]
[11]
Altres senyalen que l'acord arriba despres que dos antics oficials d'intel·ligencia de Westmoreland, el Major General Joseph McChristian i el Colonel Gains Hawkins, testifiquessin sobre les al·legacions del programa, en les quals Westmoreland ordena canvis als informes d'intel·ligencia sobre la forca del Viet Cong per motius politics. Malgrat aixo, prevalen desacords sobre els metodes periodistics de Mike Wallace en particular.
[12]
Un informe de McChristian indica que la seva organitzacio millora les xifres del Viet Cong poc abans que abandones Vietnam d'acord la rotacio programada. Les xifres preocuparen a Westmoreland, que teme que la premsa no els entendria. No ordena canviar-los, pero no els va incloure als informes a Washington, car segons la seva opinio les dades no eren apropiades perque se n'informes.
Basant-se en els posteriors analisis de la informacio d'ambdos bandols, sembla clar que Westmoreland no podia sostenir una causa de libel car el principal al·legat de la CBS es que havia fet que oficials d'intel·ligencia suprimissin fets. La ira de Westmoreland va ser causada per la implicacio de l'emissio era que el seu intent era fraudulent i que ordena mentir a d'altres.
Durant el judici, Mike Wallace va ser hospitalitzat per
depressio
, i malgrat el conflicte legal que els separava, Westmoreland i la seva esposa li van enviar flors. L'opinio de Wallace vers Westmoreland es bona, tot i que fa pales la seva desaprovacio envers afers que envolten la Guerra del Vietnam i les politiques de l'Administracio Nixon al Sud-est Asiatic.
Vida personal
[
modifica
]
William Westmoreland es casa el 1947 amb Katherine (Kitsy) Stevens Van Deusen. Van tenir 3 fills: dues filles (Katherine i Margaret) i un fill (James Ripley).
William Westmoreland va morir el 18 de juliol del 2005 a la llar de retirats de Bishop Gadsen a
Charleston
,
Carolina del Sud
. Va ser enterrat el 23 de juliol del 2005 al
Cementiri de West Point
.
El cunyat de Westmoreland, Tt. Col. Frederick Van Deusen, va ser mort en combat el 7 de juliol de 1968 al Vietnam, hores abans que William Westmoreland fos nomenat Cap de l'Estat Major.
[13]
Historial militar
[
modifica
]
Dates de promocio
[
modifica
]
Condecoracions
[
modifica
]
- ↑
≪
Papers of Gen. William Westmoreland (USCS Autumn 1999)
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-07-24. [Consulta: 1r febrer 2008].
- ↑
≪
Obituary: General William Westmoreland
≫.
The Independent
. [Consulta: 1r febrer 2008].
- ↑
Stanley Karnow.
Vietnam: A History.
p. 361.
- ↑
4,0
4,1
Sheehan, Neil "A Bright Shining Lie: John Paul Vann And America in Vietnam" 1988
- ↑
Arnold
, James.
Ofensiva del Tet 1968
. Londres: Osprey, 1991.
ISBN 84-7838-477-4
.
- ↑
Kim Chang-seok ≪
“韓國軍도 많이 當했다” 채명신 前 駐월韓國軍總司令官 인터뷰… 남베트남군 司令官 만나 謝過한 적도
≫.
Hankyoreh
, 15-11-2000 [Consulta: 6 febrer 2011].
- ↑
≪
The Temper of the Times
≫.
Time Magazine
, 14-04-1967 [Consulta: 13 juny 2011].
Arxivat
2007-11-04 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-11-04. [Consulta: 13 juny 2011].
- ↑
≪
Vietnam Veterans In Chicago Parade Cheered By Crowds
≫.
The New York Times
, 14-06-1986.
- ↑
At peace, at last after 11 years and an emotional parade, Vietnam vets finally feel welcome
Arxivat
2011-06-04 a
Wayback Machine
..
Chicago Tribune
. agost 17, 1986
- ↑
≪
Westmorland v. CBS - further readings
≫. [Consulta: 13 novembre 2007].
- ↑
The Tet Offensive: Intelligence failure in war
. Cornell University Press, 1994 [Consulta: 13 novembre 2007].
- ↑
≪
Mike Wallace
≫. Museum of Broadcast Communications. Arxivat de l'
original
el 2009-07-25. [Consulta: 13 novembre 2007].
- ↑
≪
Westy In-law Dies in Viet
≫.
6807PSS.AVN, 68070399.KIA
.
Pacific Stars and Stripes
, 07-07-1968. [Consulta: 14 setembre 2007].
- ↑
The Crown Council of Ethiopia
Arxivat
2012-12-26 a
Wayback Machine
. (Etiopia)
Bibliografia
[
modifica
]
- Karnow, Stanley
.
Vietnam: A History
(New York, Penguin, 1991)
- Mascaro, Tom.
The Uncounted Enemy: A Vietnam Deception
(Chicago, The Museum of Broadcast Communications)
- Smith Jr., W. Thomas.
An Old Soldier Sounds Off
(New York,,
George
, novembre 1998)
- Wallace, Mike
with Gates, Gary Paul,
Between You and Me
(New York, Hyperion, 2005)
- Westmoreland, William C.
A Soldier Reports
(Garden City, N.Y., Doubleday, 1976)
Enllacos externs
[
modifica
]