Wernigerode
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Alemanya
|
|
| Estat federat
| Saxonia-Anhalt
|
|
| Districte rural
| Districte del Harz
 |
|
|
|
|
|
| Poblacio
| 32.024
(2022)
(188,18
hab./km²
)
|
|---|
|
| Superficie
| 170,18 km²
|
|---|
| Altitud
| 240 m
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| • Cap de govern
| Tobias Kascha
(2022?)
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
| Codi postal
| 38855, 38875 i 38879
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
| Prefix telefonic
| 03943 i 039455
|
|---|
|
|
| Agermanament amb
| |
|---|
|
| Lloc web
| wernigerode.de
|
|---|
Wernigerode
(
pronunciacio alemanya:
[?v???n?????oːd?]
) es una
ciutat
al
districte del Harz
, a
Saxonia-Anhalt
,
Alemanya
. Fins a l'any 2007 va ser la capital del
Districte de Wernigerode
.
[1]
La seva poblacio era de 35.041 habitants l'any 2012. Wernigerode es al sud-oest de
Halberstadt
, i te una situacio pintoresca a la riba del riu
Holtemme
, al vessant nord de les muntanyes del
Harz
. A Wernigerode hi ha el
Circuit alemany de l'entramat de fusta
.
castell de Wernigerode
La ciutat es a uns 250 metres sobre el nivell del mar, en el flanc nord-est de les muntanyes del
Harz
, a l'
Alemanya
central, als peus del seu pic mes elevat, el
Brocken
, a l'encreuament de les carreteres federals B6 i B244 i en la linia de ferrocarril de
Halberstadt
a
Vienenburg
, que uneix les ciutats de
Halle (Saxonia-Anhalt)
i
Hannover
.
El riu Holtemme flueix a traves de la ciutat, i prop de la seva porta occidental se li uneix el corrent Zillierbach, que tambe es coneix com a Flutrenne, prop de la seva desembocadura. Al nord de la ciutat el Barrembach flueix a traves de diversos estanys i desemboca al Holtemme en el poble de Minsleben. El centre de la ciutat esta format pel nucli antic i el nucli modern (
Altstadt
i
Neustadt
). La vila tambe inclou Hasserode, Noschenrode, els conjunts residencials de Stadtfeld, Burgbreite i Harzblick aixi com els pobles de Benzingerode, Minsleben, Silstedt, Schierke i Reddeber.
El seu terme municipal te una llargada de 9,5 km. d'est a oest i de 6 km. de nord a sud. El seu punt mes alt es el Brocken, a 1.141 metres sobre el nivell del mar, i el seu nivell mes baix es troba a 215 metres.
La ciutat esta situada en la carretera festiva que uneix Alemanya i
Holanda
anomenada
Orange Route
(
Amsterdam
amb el nord i el centre d'Alemanya).
El limit de la Falla del Harz creua la ciutat i divideix les aigues entre els rius
Weser
i
Elba
. Al nord, les precipitacions flueixen cap al Wesser; al sud-est, nord-est i mes enlla les aigues flueixen cap al riu Elba. Aquesta linia de falla travessa el barri de Hasserode, en el sud-oest del centre de la ciutat, i forma el turo del castell, que tambe es troba al sud-oest de la ciutat.
Wernigerode i el
Brocken
en hivern
Divisions municipals
[
modifica
]
El terme municipal de Wernigerode es divideix en la propia ciutat, incloent els pobles de Hasserode i Noschenrode, incorporats abans de 1994, i cinc pobles amb les seves propies juntes parroquials que es van integrar el 1994: Benzingerode, Minsleben, Reddeber, Schierke i Silstedt.
[3]
Climatologia
[
modifica
]
Wernigerode a l'ombra de la pluja del Harz
Wernigerode esta localitzat a la subzona de transicio d'Europa central, en la zona de clima temperat.
[4]
La seva temperatura mitjana anual es de 9,5 °C; la seva precipitacio mitjana anual es de 500 mil·limetres.
Els mesos mes calids son juliol i agost, amb temperatures mitjanes de 16 a 18,3 °C, i els mes freds son de desembre a febrer, amb temperatures d'1,1 a 2,1 °C.
[
cal citacio
]
La majoria de la pluja cau al juliol, una mitjana de 54 mil·limetres, i plou menys al febrer, amb nomes 30 mil·limetres de mitjana.
[
cal citacio
]
El clima, i mes precisament les quantitats de precipitacio i temperatures, es veu condicionat per les precipitacions orografiques causades per les muntanyes del Harz. Ja que la ciutat es troba a l'ombra de la pluja (al costat de sotavent) del Harz, cau aqui menys precipitacio que a les regions temperades similars sense la proteccio d'una serralada. A mes, l'ocasional
efecte Fohn
produeix vents mes calids que fan augmentar les temperatures. Wernigerode te una classe de carrega de neu de 3 d'acord amb la norma industrial alemanya, DIN 1055.
Wernigerode cap al 1820, per
Friedrich August Schmidt
.
Wernigerode en 1951.
Wernigerode va esser la capital medieval del
Comtat de Wernigerode
i de
Stolberg-Wernigerode
. El 1815, despres de les
Guerres Napoleoniques
, es va convertir en part de
Prussia
,
Provincia de Saxonia
. La cerveseria Hasseroder va esser fundada a Wernigerode el 1872.
Despres de la
Segona Guerra Mundial
, Wernigerode va esser inclosa en el nou estat
Saxonia-Anhalt
dins de la
Zona d'ocupacio sovietica
(rellancada a l'octubre de 1949 com a
Republica Democratica Alemanya
). Durant els anys de comunisme la ciutat era molt a prop de la frontera interior d'Alemanya. Wernigerode es va convertir en part de l'estat restaurat de Saxonia-Anhalt, el 1990, despres de la
Reunificacio alemanya
.
Aparicio de la ciutat
[
modifica
]
La ciutat va esser esmentada per primera vegada en els registres de 1121 en relacio amb el Comte Adalbert de Haimar, que s'havia mudat aqui des de la regio propera de
Hildesheim
, i en endavant es va titular Comte de Wernigerode. El 17 d'abril de 1229 li van esser concedits
Drets de ciutat
al llarg de les linies de
Goslar
. El 2004, Wernigerode va celebrar el seu 775e aniversari d'aquesta ocasio.
Com a resultat, nous ciutadans dels pobles del voltant es va fer un nou assentament, mes tard anomenat
Neustadt
, que es va crear a la vora nord-est de la ciutat vella. Va esser un assentament agricola que es trobava fora de les parets de la ciutat vella. L'esglesia de Sant Joan de Wernigerode es va construir com l'esglesia parroquial del barri nou de Wernigerode en l'ultim terc del segle
xiii
, en estil
Romanic
.
- Runden, prop de 1640.
[5]
- Ludwig Gepel, del 7 de gener de 1921 al 6 de gener de 1933.
- Ulrich von Fresenius (1 de setembre de 1888; mort el 12 de novembre de 1962), del 10 de gener de 1933 al 20 d'abril de 1945.
- Max Otto (1889-1969),
SPD
/
Partit Socialdemocrata d'Alemanya
, del 20 d'abril de 1945 fins a 1951.
- Gustav Strahl, de 1951 fins a 1962.
- Martin Kilian,
Partit Socialdemocrata d'Alemanya
, del 24 d'octubre de 1962 fins a 1990.
- Herbert Teubner,
Unio Democrata Cristiana d'Alemanya
, de 1990 a 1991.
- Horst-Dieter Weyrauch,
Unio Democrata Cristiana d'Alemanya
, de 1991 a 1994.
- Ludwig Hoffmann,
Partit Socialdemocrata d'Alemanya
, de 1994 al 31 de juliol del 2008.
- Peter Gaffert, independent, des de l'1 d'agost de 2008.
Ajuntament de Wernigerode i el mercat de Nadal.
Estadistiques de poblacio
[
modifica
]
- 1595: 2.500
- 1806: 3.700
- 1845: 5.300
- 1869: 7.000
- 1886: 9.000
|
- 1895: 10.662
- 1904: 12.000
- 1914: 18.000
- 1957: 33.353
- 1990: 37.000
|
- 2006: 33.871
- 2007: 34.413
- 2008: 35.041
- 2009: 34.673
|
Ajuntament i placa del Mercat
Wernigerode acull la marato del Brocken cada mes d'octubre. Wernigerode tambe te un club de futbol america, els Tigres de la Muntanya, des de 1993. Durant els ultims 19 anys aquest equip ha jugat a la Oberliga 4 i la Regionalliga 3. Des de la seva creacio, ha estat un pilar d'alemanya per al futbol america a la regio del Harz.
Wernigerode conte diversos i interessants edificis d'
arquitectura gotica
, incloent un ajuntament molt estilitzat amb una facana de fusta procedent de l'any 1498. Algunes de les pintoresques cases antigues elaborades amb talles de fusta han escapat dels nombrosos incendis al llarg dels anys.
El gimnas Gerhart-Hauptmann,
[6]
ocupa un modern edifici gotic, que es el successor d'una escola de gramatica antiga que existia cap el 1825. El castell (
Schloß Wernigerode
) dels princeps de
Stolberg-Wernigerode
s'eleva per sobre de la ciutat.
El castell original va esser construit al segle
xii
, pero l'actual data d'entre 1862 i 1893 i va esser construit per Karl Fruhling i inclou parts de l'edifici medieval.
Llocs d'interes
[
modifica
]
- Ferrocarrils de via estreta del Harz
- un
ferrocarril
de
via metrica
que enllaca Wernigerode amb el
Brocken
(1.141 m), el cim mes alt de les muntanyes del
Harz
, i continua cap a
Nordhausen
que es troba al sud de les muntanyes del Harz. El segon cim mes elevat (el
Wurmberg
de 971 m.) es accessible mitjancant un
teleferic
des de Braunlage que esta connectat amb Wernigerode per autobus. Wernigerode te nombrosos museus, galeries, llibreries, monuments i parcs.
- Armeleuteberg - turo amb la torre de l'Emperador i una fonda al bosc.
-
Cim del
Brocken
amb el
ferrocarril del Brocken
, que comenca a Wernigerode
-
Vista del nucli antic de Wernigerode
-
Ajuntament de nit
-
Castell de Wernigerode
-
El Campus de Wernigerode forma part de la Hochschule Harz
-
La cerveseria Hasseroder a Wernigerode
- Steinerne Renne i Kleine Renne, i a prop el pou Wernigeroder Burgerbrunnen
- Ottofels, una formacio rocosa amb amplies vistes sobre el Harz
- Monchsbuche, una fageda protegida en el cami del vell monjo
Agermanaments
[
modifica
]
Wernigerode mante
agermanament
amb:
[7]
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]