|
Aquest article tracta sobre la votacio en politica. Vegeu-ne altres significats a ≪
Vot religios
≫.
|
Una persona votant a les eleccions federals a
Belgica
, el 2007.
El
vot
es l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferencia per certa mocio (p. ex. una proposta de resolucio), un candidat, o una determinada seleccio de candidats. La
votacio
es el metode pel qual un grup o un
electorat
, es reuneix amb la finalitat de prendre una
decisio
col·lectiva o expressar una opinio mitjancant el seu vot; generalment despres de discussions, debats o
campanyes electorals
.
Les
democracies
elegeixen els titulars d'alts carrecs mitjancant votacio. Els residents d'una jurisdiccio representats per un carrec electe s'anomenen "constituents", i aquells que opten per
votar
pel seu candidat escollit s'anomenen "electors". Hi ha diferents sistemes de votacio emprats en una presa de decisions o en processos electorals, si be aquells que permeten la representacio proporcional nomes es s'utilitzen en les eleccions.
Una votacio es pot fer de moltes maneres diferents: formalment mitjancant votacio per triar algu altre, per exemple en un entorn de treball, per triar membres d'associacions politiques o per triar carrecs per a altres; pot fer-se de manera informal, amb un acord parlat o un gest com una ma aixecada, o electronicament.
Les alternatives al vot inclouen l'adopcio de
decisions per consens
, que funciona evitant la polaritzacio i marginalitzacio del dissentiment.
En
democracia
, el vot implica generalment l'eleccio, per exemple una forma perque un electorat elegeixi entre els seus candidats a un carrec. En politica, "vot" es el metode pel qual l'electorat d'una democracia designa representant del seu
govern
.
[1]
Es mes que probable que les eleccions siguin entre dos o mes partits enfrontats. En una democracia indirecta,
el vot
es el metode pel qual l'escollit representa el poble, i pren decisions en el seu nom. La
democracia directa
es tot el contrari, el poble pren les decisions politiques directament sense seleccionar un representant que ho faci per ells.
Un vot per majoria es quan mes de la meitat dels votants voten per la mateixa persona o partit. Tanmateix, tot i que el vot de cada individu compta, molts paisos utilitzen una combinacio de factors per decidir qui guanya, sovint no es nomes el "vot popular" en general. Per exemple, al Regne Unit guanya el partit que obte majoria en mes circumscripcions electorals, pero es possible que no sempre tinguin la majoria de vots individuals (es a dir, poden haver perdut el vot popular pero encara guanyar el recompte d'escons).
Moltes democracies utilitzen el que s'anomena
votacio secreta
, a fi d'evitar que els individus siguin influenciats per altres persones i de protegir la seva intimitat politica. L'objectiu de les votacions secretes es intentar aconseguir el resultat mes autentic, sense cap risc de pressio dels companys, amenaces o serveis vinculats al vot propi: la persona vota per la seva eleccio preferida.
Sovint, la votacio es fa en un
col·legi electoral
, pero tambe es pot fer a distancia per correu o mitjancant la votacio telematica. L'acte de votar es voluntari en la majoria dels paisos. Tanmateix en alguns paisos, tals com
Australia
,
Belgica
o
Mexic
, tenen sistemes de vot obligatori encara que en aquests casos no hi ha
castig penal
pel seu incompliment.
Dins del context politic, cal tenir present el concepte de
disciplina de vot
, en la qual els carrecs electes segueixen les directrius dels partits politics per no votar cadascun segons el seu parer; aquesta disciplina acostuma a ser accentuada sobretot en els sistemes de llistes tancades.
Les
dones
han accedit tard al
dret al vot
. En
Espanya
es va aconseguir aquest reconeixement en
1931
i va ser la diputada
Clara Campoamor
la seva defensora.
Sistemes electorals
[
modifica
]
A Suissa, sense necessitat de registrar-se, cada ciutada rep a casa les
paperetes
i el fulleto informatiu de cada votacio (i pot enviar-lo per correu postal). Suissa te un sistema de
democracia directa
. Les votacions (i les eleccions) s'organitzen unes quatre vegades l'any. A la imatge, els ciutadans de
Berna
van ser convocats el novembre de 2008 per votar sobre 5 referendums nacionals, 2 cantonals, 4 municipals i 2 eleccions (govern i parlament de la ciutat de Berna) en un unica votacio.
Hi ha molts metodes electorals. El proposit d'una eleccio pot ser
triar una persona
, com ara un president, o
un grup
, com una comissio o un parlament. En l'eleccio d'un parlament, cadascuna de les nombroses circumscripcions pot triar un sol representant, com el cas de Gran Bretanya; o mes d'un (plurinominals), com a la majoria d'estats europeus; o tot el pais es pot tractar com un unic districte, com als Paisos Baixos.
Els
sistemes electorals
fan servir diferents tipus de vot. Alguns utilitzen paperetes amb diverses opcions on nomes una es pot marcar; d'altres utilitzen paperetes classificades on el votant marca la primera preferencia i pot passar a marcar les preferencies de reserva/vots de contingencia, o be, en el cas de votacions a partits, existeix una papereta diferent per cada opcio i el votant tria una per introduir a la urna.
Els diferents sistemes de votacio permeten a cada elector emetre un nombre diferent de vots: nomes un (votacio unica com a l'
escrutini uninominal majoritari
o al
vot unic transferible
); tants com s'estan elegint en un districte plurinominal (votacio multiple com s'utilitza a el
vot plural en bloc
); mes d'un vot pero menys dels que s'estan elegint en un districte plurinominal (
votacio limitada
).
Els diferents sistemes de votacio requereixen diferents nivells de suport per ser elegits. En general, la votacio tria el candidat amb mes vots que qualsevol altre candidat sense que calgui comptar amb mes de la meitat del total dels vots emesos (majoria simple). En alguns sistemes de votacio quan el guanyador te menys de la meitat dels vots, dona lloc a una
votacio en segona volta
, on guanyara el candidat amb la majoria de vots.
Un efecte secundari de la votacio a una opcio es un malbaratament de vots a causa de la divisio de vots. La votacio tendeix a triar candidats polaritzats produint un
sistema de dos partits
.
Quan els ciutadans d'un pais son convidats a votar per elegir representants politics, participen en unes eleccions. Tanmateix, tambe poden votar en
referendums
i
iniciatives
. Aquesta modalitat es remunta a finals del segle
xviii
. Qui mes referendums ha celebrat es
Suissa
.
La majoria dels referendums son binaris. El primer referendum multiopcional es va celebrar a
Nova Zelanda
el 1894. En alguns casos es poden dur a terme sota un sistema de dues voltes.
Vot electronic
[
modifica
]
Diversos paisos, com el
Brasil
, han implementat amb exit la votacio mitjancant urnes electroniques, que permeten fer el recompte de vots de manera rapida i segura. Malgrat la seva solvencia contrastada, el sistema ha rebut critiques recurrents, sovint interessades i
populistes
, sobre un potencial risc de
frau electoral
.
[2]
[3]
El 2017 a la
Universitat Politecnica de Valencia
es va crear una urna digital creada amb
tecnologies lliures
.
[4]
Viccionari