한국   대만   중국   일본 
Volant de direccio - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Volant de direccio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre el mecanisme de direccio. Vegeu-ne altres significats a ≪ Volant (mecanica) ≫.
Volant d'un Honda Civic de 2006

Un volant de direccio es un tipus de control de direccio en vehicles i embarcacions (vaixells i barques). El volant es la part del sistema de direccio que manipula el conductor. S'utilitza en la majoria de vehicles terrestres moderns, com els automobils , autobusos , camions i tractors .

Els volants dels automobils son generalment circulars, i estan muntats sobre la columna de direccio, que al seu torn, connecta amb la caixa de direccio. La direccio assistida permet al conductor dirigir la direccio aplicant menys esforc. Els sistemes de direccio assistida es basen generalment en el sistema hidraulic, tot i que recentment s'estan comencant a implantar sistemes electrics. En els paisos on els vehicles han de circular pel carril esquerra de la carretera, el volant esta situat generalment en el canto de la dreta del vehicle; ocorre el contrari en els paisos en que els vehicles circulen per la dreta. El seient del conductor, i per tant el volant, esta col·locat al centre en certs cotxes esportius, com el McLaren F1, i en la majoria dels monoplaces de competicio.

El disseny tipic d'un volant d'automobil es una llanda d' acer o magnesi amb un agafament de plastic o goma al voltant. Alguns conductors hi posen fundes per fer-lo mes comode o per decoracio. El nombre de radis que tenen els volants ha anat canviant amb el temps. Els primers models tenien quatre radis. [1] El volant Banjo era tambe una opcio en els primers automobils. El nom es degut al fet que tenia entre 3 i 4 radis fets de 4 o 5 cables cadascun. El volant tambe sol ser el lloc on es troba el claxon . En els automobils moderns, pot incloure altres controls com el control de velocitat o el sistema d'audio per tal de minimitzar les vegades que el conductor hagi de treure les mans del volant.

El volant s'ha d'agafar amb suavitat, mai amb un exces de forca, ja que pot produir agarrotament, tensio i fatiga. El pilot de cotxes Tazio Nuvolari va explicar una vegada que la millor posicio de les mans quan se circula en linia recta es quan simulen les busques del rellotge d'un quart de deu. [2]

Historia [ modifica ]

En els primers automobils la direccio es controlava mitjancant una palanca. Una de les primeres vegades que s'usa un volant fou el 1894, quan Alfred Vacheron participa en la cursa Paris-Rouen amb un Panhard, model 4hp, que anava equipat amb aquest sistema. [3] Tambe, Arthur Constantin Krebs canvia la palanca per un volant inclinat per al Panhard que dissenya per a la cursa Paris-Amsterdam-Paris de 1898. [4] Des d'aquest mateix any els cotxes Panhard et Levassor es produiren de forma estandard amb volant i Charles Rolls introdui a Bretanya el primer cotxe equipat amb un volant quan importa un 6 hp Panhard de Franca el 1898. [5]

El 1898, Thomas B. Jeffery i el seu fill, Charles T. Jeffery, desenvoluparen dos cotxes experimentals amb motor al davant i volant, que estava situat al canto esquerra. [6] Tot i que aquest fabricant adopta el sistema de motor al darrere amb la direccio controlada mitjanacant un palanca per als seus primers Ramblers produits en serie de 1902, al cap de dos anys, tots els Ramblers anaven equipats amb volant. [6] [7] Es va generalitzar en nomes una decada. Per insistencia de Thomas B. Jeffery, la posicio del conductor tambe es mogue al canto esquerra del cotxe durant la produccio dels Rambler de 1903. Al cap d'uns anys aquesta practica tambe es va estendre. [8] [9]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Volant de direccio
  1. Porazik , Juraj; Oravec , Jan. Old time classic cars, 1885-1940 . Arco Publishing, 1985, p. 16. ISBN 9780668063074 [Consulta: 27 novembre 2012].  
  2. Rodriguez , J. Ignacio ≪ Manos al volante ≫. Trafico y seguridad vial , 142, 2000 [Consulta: 27 gener 2015].
  3. Greathouse , John. ≪ Reinvent The Wheel ? A Nonstandard Look at Standards ≫. infoChachkie, 2008. Arxivat de l' original el 2010-12-04. [Consulta: 4 gener 2011].
  4. Albums photos de Krebs: Voitures de course: N° 7 - 8 CV 4 cylindres, Paris - Amsterdam, 1898 ≫. Rbmn.free.fr, 10-03-2000. [Consulta: 20 marc 2014].
  5. C S Rolls sitting in the first car in Britain fitted with wheel steering, 1898 ≫. Science & Society Picture Library. [Consulta: 20 marc 2014].
  6. 6,0 6,1 Binder , Al; the Ward's staff ≪ Rear View Mirror ≫. Ward's AutoWorld , 01-12-2003. Arxivat de l' original el 30 de juliol 2012 [Consulta: 20 marc 2014]. Arxivat 28 de juliol 2012 a Wayback Machine .
  7. The Swift Rambler Family ≫. The World's Work , 8, 1904, pag. 5218?9 [Consulta: 20 marc 2014].
  8. Gottlieb , Robert J. ≪ Nash 600 coupe ≫. Motor Trend , 29, pag. 109 [Consulta: 20 marc 2014].
  9. Madden , W. C.. Haynes-Apperson and America's first practical automobile: a history . McFarland, 2002, p. 56. ISBN 978-0-7864-1397-3 [Consulta: 20 marc 2014].