El
vocabulari
o
lexic
es el conjunt de
paraules
d'un
llenguatge
, que pot ser
artistic
o tambe el d'una llengua o
idioma
.
[1]
En aquest darrer context, tambe s'usa per designar el nombre de mots coneguts per una persona, una comunitat o que apareixen en un text concret.
[2]
Dins la linguistica, es objecte d'estudi de la
lexicologia
,
semantica
, la
pragmatica
i la
lexicografia
. Pero com que les paraules son el vehicle de comunicacio del
pensament
o, segons algunes teories, fins i tot l'estructura mateixa del pensament, son estudiades per la
filosofia
(especialment la
filosofia del llenguatge
), la psicologia i altres disciplines. L'
adquisicio del vocabulari
es produeix des dels primers mesos de vida, quan l'infant apren a parlar i no s'interromp si prossegueix el contacte amb una llengua donada.
El lexic d'una llengua
[
modifica
]
El lexic d'una llengua compren totes les paraules i expressions propies, que ja siguin reconegudes oficialment (pels diccionaris normatius o academies representatives) o no. Han de ser, pero, paraules minimament esteses.
Les paraules es poden classificar segons molts criteris:
- Segons el seu origen: es distingeixen
paraules patrimonials
i
manlleus
. Les paraules patrimonials han sorgit per la mateixa evolucio de la llengua. Aixi, en catala el lexic catala es el que te origen llati. Els manlleus es prenen d'una altra llengua.
- Segons el seu us en el temps: una paraula que s'acaba de crear o manllevar es considera un
neologisme
fins que el seu us esdeve corrent. Si, en canvi, es un mot que ja no s'usa o que ha perdut el sentit es parla d'arcaisme.
- Segons el grau d'extensio: la
sociolinguistica
estudia si una determinada paraula pertany a una varietat determinada (social o dialectal) o a l'estandard d'aquell idioma.
Una paraula pot usar-se en una locucio, frase feta o
col·locacio
determinada. La morfologia i la sintaxi estudien la seva composicio i la relacio amb altres paraules de la frase.
El vocabulari personal
[
modifica
]
Es pot mesurar el grau de riquesa lexica d'una persona segons el nombre de paraules que coneix i pot usar correctament. La manca de riquesa limita la possibilitat de comunicacio i empobreix la visio del mon, per aixo l'ensenyament posa molt d'emfasi en millorar el vocabulari dels alumnes (estudiat per la
didactica de la llengua
). El cabal lexic personal es un indicador d'instruccio. Acostuma a considerar-se el minim a 1500 paraules. Per sota d'aquesta xifra, la persona no ha rebut una educacio adequada i tindra dificultats per a integrar-se a la vida social i laboral.
No es el mateix entendre una paraula que usar-la habitualment. El nombre de paraules que una persona es capac de comprendre s'anomena vocabulari passiu, oposant-se a l'actiu, molt mes reduit.
[3]
L'us efectiu depen de la repeticio en l'aparicio de la paraula i la necessitat d'inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a coneixer 24000 paraules, de les quals n'usa activament unes 6000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre en compren la meitat i n'utilitza vora 2000.
En les lectures graduades per a aprendre una llengua estrangera, es considera nivell basic fins a 300 mots, elemental fins a 800, intermediari fins a 1500, llindar fins a les 2400 paraules i avancat quan ja es poden entendre textos que inclouen fins a 4500 paraules diferents (despres es passa a textos nadius).
Una persona en situacio de
bilinguisme
o plurilinguisme te un vocabulari personal mes ric que una persona monolingue, ja que es capac d'usar mes etiquetes lexiques per tal de referir-se al mon exterior.
Lexic i conceptes
[
modifica
]
La majoria de corrents filosofics admet que el pensament s'articula en paraules. Pero les paraules no tenen una relacio univoca amb els conceptes, sino que depenen del sistema de cada llengua. Segons la hipotesi Sapir-Whorf, cada llengua te una manera unica de concebre el mon, que es plasma en el seu lexic i que no es totalment traduible a un altre idioma (fet que es veu fins i tot en noms simples com els
colors
). Per aixo cal conservar la diversitat linguistica del mon.
Les paraules que un idioma necessita estan intimament relacionades amb la vida i cultura de la comunitat nadiua i de la relacio amb altres llengues en contacte. Per exemple, el vocabulari d'un grup que visqui a la selva tindra mes vocabulari relacionat amb el mon vegetal que un altre que sigui eminentment urba.
Les categories que usa cada idioma, i fins i tot cada persona, son sempre subjectives i, segons la
linguistica cognitiva
, tenen limits poc precisos. Aquestes categories per lligar termes i conceptes son un dels processos de la
cognicio
basics activats en usar una determinada paraula.
Viccionari