Un
videojoc de rol tactic
(abreviat en angles per les sigles
TRPG
; a vegades es refereix a un
videojoc de rol i estrategia
o
SRPG
) es un
genere
de
videojoc
que incorpora elements de
jugabilitat
dels
videojocs de rol
(tant d'ordinador com de videoconsola), i els
jocs de guerra tactics
(per exemple els de taula).
[1]
Es diferencia d'un
videojoc d'estrategia
perque les unitats son desenvolupats de manera individual
i hi ha una progressio en una historia.
Al
Japo
aquests videojocs son coneguts com a "RPG de simulacio",
[4]
una designacio que pot ser peculiar pels angloparlants natius. L'us del mot "simulacio" en
japones
s'utilitza quan es tracta d'un "joc de simulacio d'estrategia". Els videojocs de rol tactics son un subgenere de la
tactica per torns
o
tactica en temps real
, depenent si un videojoc funciona amb una
jugabilitat
per torns o en temps real (p.e. el
Freedom Force
o la saga
Growlanser
). Tambe cal citar els CRPG tactics que son els mateixos pero per ordinador.
Alguns dels primers
jocs de rol per ordinador
utilitzen probablement una forma de combat tactica, com alguns videojocs de la saga
Ultima
,
Ultima III: Exodus
, per citar-ne algun. Convencionalment i no obstant aixo, el terme RPG tactic es refereix al subgenere que va neixer al
Japo
. Els origens dels RPG tactics son dificils de definir a l'altra banda de l'
ocea Pacific
, ja que es un genere creat al Japo.
Tots els RPG tactics son descendents de jocs de rol de taula, com es el
Chainmail
, que te una part ben tactica. Malgrat haver diversos formats dels T/CRPG es pot definir aquest tipus de RPG per la seva aparenca i estructura de normes i regles.
Generacio dels 8-16 bits
[
modifica
]
S'accepta a grans trets que
Nintendo
va llancar i publicar el primer videojoc RPG tactic, el
Fire Emblem
per la
Famicom
(NES), creat i desenvolupat per
Intelligent Systems
. Es va llancar al Japo el 1990, el
Fire Emblem
va ser un arquetip per aquest genere, establint i fixant els elements de jugabilitat que encara s'usen en els CRPG tactics d'avui en dia (encara que un gran nombre d'aquests elements eren de l'
Ultima III
). Combinant els conceptes basics dels RPG de consola com el
Dragon Quest
i elements simples de l'estrategia per torns,
Nintendo
va crear un videojoc d'exit, que va tenir diversos episodis de continuacio i versions paral·leles. Pero no va ser fins anys despres, amb el llancament del
Fire Emblem: Rekka no Ken
per la
Game Boy Advance
, que la saga ja no va prendre el punt de vista dels
videojugadors
asiatics
.
Entre algunes de les versions semblants al Dragon Quest es va crear el
Langrisser
per
NCS/Masaya
, el primer llancat per la consola
Mega Drive
/
Sega Genesis
el 1991. Es va traduir per la versio nord-americana i es va canviar de nom a
Warsong
. La saga
Langrisser
es diferencia del
Fire Emblem
per la seva estructura general de soldats en lloc de controlar els personatges principals. El
Langrisser
ha tingut diverses continuacions, de les quals cap ha estat importada a l'America del Nord.
Master of Monsters
(
MoM
) va ser l'unic titol creat per
SystemSoft
. Mentre que el
Langrisser
i el
Fire Emblem
usaven un escenari de combat en forma de quadricula, el
MoM
usava una escenari de combat mes innovador. Els jugadors podien triar un de quatre
Lords
diferents per defensar les seves ≪towers≫ i terrenys on es podia crear un exercit de criatures per destruir les forces enemigues. Aquest videojoc va tenir una continuacio per la
PlayStation
que s'anomenava
Master of Monsters: Disciples of Gaia
, que va tenir exit en l'intent promocional pero va fracassar perque tenia poca o baixa jugabilitat.
El primer videojoc que va tenir molt d'exit i mes vida comercial va ser la saga
Super Robot Wars
per la
Game Boy
a partir del 1991, i es un altre exemple clar dels inicis del genere.
Un dels videojocs RPG tactics dels inicis del genere, i que va tenir exit, va ser el
Shining Force
de Sega per la
Sega Genesis
, que va ser llancat el 1992. El
Shining Force
usava mes els elements RPG dels videojocs de consola que els altres videojocs inicials, permetent caminar pels pobles i parlar amb persones i comprar armes. El Shining Force va ser el primer videojoc dels continents occidentals del genere.
Un altre videojoc llancat nomes al Japo per la SNES, el
Bahamut Lagoon
, va iniciar l'empresa
Squaresoft
(ara
Square Enix
) per la linia famosa dels RPG tactics.
A l'America del Nord es van llancar quatre videojocs de la saga
Ogre Battle
:
Ogre Battle: March of the Black Queen
va ser llancat per la
Super Nintendo Entertainment System
i es mes que un videojoc d'estrategia en temps real, en el qual el jugador juga amb personatges a l'estil dels
videojocs de rol per ordinador
, ja que es mouen per un mapa virtual en temps real. Quan dos personatges es troben, inicien un combat que es juga amb una minima interaccio del jugador. Mes tard, es va publicar el
Tactics Ogre
, que en un principi era un videojoc de la
Super Famicom
que no es va llancar a fora del Japo. Va ser tornar ha crear el mateix videojoc pero per la
Sony PlayStation
, amb el titol d'
Ogre Battle: March of the Black Queen
. Els dos re-llancaments per la PlayStation van ser comercialitzats a l'America del Nord per
Atlus
, com tambe l'
Ogre Battle 64: Person of Lordly Caliber
per la
Nintendo 64
.
El
Tactics Ogre
va ser el que va tenir alguna mena d'influencia en els RPG tactics que els videojugadors reconeixen avui en dia com a
Final Fantasy Tactics
i
Disgaea: Hour of Darkness
. Va ser el primer videojoc a haver el mot angles "Tactics" al titol, un mot que els jugadors distingeixen de quin genere es tracta. No nomes els jugadors eren moguts en una mena de 'grid' individualment, pero com que la vista era isometrica i l'ordre de combat estava calculat per cada personatge individualment. Tot i que aquest videojoc defineix el genere per diverses raos, els videojugadors americans no ho consideraven aixi, ja que va ser llancat al mercat america fora de la data indicada. En el
Final Fantasy Tactics Advance
s'havien requerit la presencia de membres de l'equip del
Tactics Ogre
i tambe alguns elements de jugabilitat. Tambe es va llancar una continuacio del
Tactics Ogre
, el
Tactics Ogre: The Knight of Lodis
que va ser llancat per la
Game Boy Advance
.
Generacio de 32 bits o modern
[
modifica
]
L'etapa dels 32 bits va ser influent pels RPG tactics, com el
Vandal Hearts
de Konami, el
Final Fantasy Tactics
i el
Front Mission 3
de Square i el
Shining Force 3
de Sega, considerat per molts el principal videojoc del genere.
Vandal Hearts
va ser un dels primers titols per la PlayStation que va ajudar a popularitzar els RPG tactics als EUA. Va ser llancat per
Konami
i hi havia un mapa isometric en 3D que es podia fer girar pel jugador. Consequentment es va llancar una continuacio, tambe per PlayStation, i Konami va anunciar un tercer titol per
Nintendo DS
.
Probablement, el
Final Fantasy Tactics
va ser un dels millors RPG tactics exportats a l'America del Nord. Desenvolupat per antincs treballadors de
Quest
, l'empresa responsable de la saga
Ogre Battle
, va combinar diversos elements de jugabilitat de la saga
Final Fantasy
amb l'estil de
Tactics Ogre
.
En temps mes propers, un gran grup de fans americans van crear el
Nippon Ichi
, creadors de videojoc amb exit de
PlayStation 2
com
La Pucelle: Tactics
,
Disgaea: Hour of Darkness
,
Phantom Brave
,
Makai Kingdom
i
Disgaea 2
. D'aquests jocs,
Disgaea
va ser el de mes exit fins al moment i es va llancar a l'America del Nord una segona part creada per Nippon Ichi (el primer va ser
Rhapsody: A Musical Adventure
, publicat per Atlus) i
La Pucelle
es va crear i publicar primer al Japo.
Els RPG tactics son mes famosos que mai, ja que diverses empreses del sector reconeixen la gran audiencia d'aquests tipus de videojocs, particularment per Atlus i Nintendo.
La Pucelle: Tactics
i
Disgaea: Hour of Darkness
, que Atlus va fer un rellancament per la gran demanda i va ser un dels grans exits fets per la Playstation 2.
El RPG tactic en ordinadors
[
modifica
]
Alguns videojocs del genere per ordinador creats a continents occidentals han tirat d'aquest genere durant anys. Les diferencies que es poden veure es que hi ha una tendencia als temes militars sense elements de
fantasia
que es poden trobar en les continuacions en les videoconsoles (i principalment del Japo). Hi ha una major complexitat i llibertat quan s'interacciona amb el que passa en el videojoc. Importants exemples del genere es poden incloure la saga
X-COM
, la de
Jagged Alliance
i la del
Silent Storm
.
Fallout Tactics: Brotherhood of Steel
es un
videojoc derivat
de la saga de CRPG de
Fallout
El videojoc tracta de seguir un seguit de missions, passant per llocs donant emfasi a les tactiques (pero menys rol) que els videojocs predecessors.
The Battle for Wesnoth
es un altre exemple del genere, es de
programari lliure
i multiplataformes i es un RPG tactic que es millor que en les variants de consola del seu estil.
Els
jocs de guerra tactics
com la saga
Steel Panthers
a vegades tambe combina el combat militar tactic amb el rol.
Alguns
CRPG
, com el
Pyrrhic Tales: Prelude to Darkness
[5]
i els videojocs de
Gold Box
de finals del '80 i principis dels '90, que han caracteritzat una forma ferma del combat tactic. El
The Temple of Elemental Evil
apropa els RPG tactics de taula com tambe l'edicio 3.5 de
Dungeons & Dragons
.
[6]
Exemples dels RPG tactics que es juguen en temps real es poden incloure el
Freedom Force
,
Freedom Force vs. the Third Reich
i
Brigade E5: New Jagged Union
[7]
(nomes en aquest ultim cas el joc es pot referir al "Smart Pause").
Alguns RPG tactics poden necessitar molt de temps de practica i son molt dificils. Des d'ara, la majoria dels RPG tactics son per divertir i no per altres causes secundaries. Els RPG tactics son mes famosos al
Japo
pero no han rebut l'exit que han tingut als
Estats Units
.
Cal dir que l'audiencia pels RPG tactics ha crescut progressivament durant el final de la decada, i amb els titols de la
PS1
i la
PS2
incloent-hi el
Suikoden Tactics
,
Vanguard Bandits
,
Disgaea: Hour of Darkness
i el
Stella Deus: The Gate of Eternity
hi ha hagut un augment de l'exit d'aquest subgenere, com tambe en els videojocs de consoles portatils com el
Final Fantasy Tactics Advance
(GBA). Els videojocs de consoles japonesos com aquests no han tingut la mateixa vida comercial que a l'America del Nord, que va durar durant tota la decada de 1990.
En els ultims anys, s'ha incrementat la dificultat de crear RPG tactics per ordinador al continent america. Molts es creen ara a l'
Europa de l'Est
.
[8]
- ↑
Syahputra
, M.; Widhianto M. i Rahmat R.. ≪Historical Game of Majapahit Kingdom based on Tactical Role-playing Game≫. A:
Proceedings of the 12th International Joint Conference on Computer Vision, Imaging and Computer Graphics Theory and Applications (VISIGRAPP 2017)
. Scitepress, 2017, p. 327.
DOI
10.5220/0006283303270332
.
ISBN 978-989-758-224-0
.
- ↑
Schules
, Douglas;
Peterson
, Jon;
Picard
, Martin. ≪6. Single-player computer role-playing games≫. A:
Role-Playing Game Studies: Transmedia Foundations
. Routledge, 2018.
- ↑
Prelude to Darkness
, empresa publicadora:
Zero Sum Software
, format: HTML, data d'acces: 13 de juliol del 2007, dita (en angles):
Pyrrhic Tales: Prelude to Darkness is a dark, sophisticated fantasy CRPG featuring complex, turn-based tactical combat, 3D graphics, a skill-based character advancement system, and an intricate, involved plot.
- ↑
ATARI INTRODUCES 'GREYHAWK: THE TEMPLE OF ELEMENTAL EVIL'
Arxivat
2006-10-29 a
Wayback Machine
., empresa publicadora:
Atari
, data: 8 de gener del 2003, format: HTML, data d'acces: 4 d'abril del 2007, dita (en angles):
`Greyhawk: The Temple of Elemental Evil' will return players to D&D's roots with the genre-defining adventure that started it all while taking full advantage of the popular 3rd Edition rule set, party-based adventuring and tactical turn-based combat.
- ↑
Brigade E5: New Jagged Union
Arxivat
2007-10-12 a
Wayback Machine
., empresa publicadora:
Strategy First
, format: HTML, data d'acces: 20 d'octubre del 2007
- ↑
Jagged Alliance 3 Interview
Arxivat
2007-10-18 a
Wayback Machine
., empresa publicadora: RPG Vault, data: 16 d'octubre del 2007, format: HTML, data d'acces: 19 d'octubre del 2007, dita (en angles):
When choosing a team to develop a project of this type and scale, it was obvious that we needed Russian developers, the same people that created games with similarities to Jagged Alliance 2, both in genre and the time setting. I'm referring to releases like Silent Storm, Night Watch, Brigade E5 and others. Such projects have not been created in western countries for a long time, which can make development more difficult.
Bibliografia
[
modifica
]