Jugadors en maquines
Naomi (Sega)
En un
videojoc de lluita
, el jugador controla un personatge que lluita contra altres personatges (controlats per la
intel·ligencia artificial
o per altres jugadors) que tambe volen lluitar en un combat tancat. La principal diferencia entre aquest genere i els videojocs
beat 'em up
es que els jugadors tenen les mateixes possibilitats de guanyar que els seus contrincants i la lluita es de pocs implicats (normalment entre dos a quatre personatges). Mentre que els espais visuals no depenen gaire si es tracta d'aquest genere o no sino el combat que hi ha, els videojocs de lluita tenen lloc en escenaris tancats com bars o sales, i s'ha de lluitar a traves d'una serie de
rondes
.
Es considera el primer videojoc de lluita un videojoc recreatiu de l'any
1979
,
Warrior
. Aquest videojoc utilitza
grafics vectorials
en
monocrom
projectant la pantalla. Pero no va ser fins una decada despres que els videojocs de lluita van ser un genere predominant en el mon dels videojocs, i llavors els combats entre jugadors es van fer populars.
[1]
El
Way of the Exploding Fist
, publicat el
1985
, es un exemple d'un dels primers videojocs de lluita.
[2]
En aquest videojoc, el jugador va perdurant en el joc superant una serie de combats 1-contra-1 de
karate
. Encara que les barres distintives de vida del personatge no van apareixer fins als videojocs de lluita moderns, aquest genere va aconseguir un gran exit.
[3]
SFII
(1991) va marcar el genere
Els videojocs de lluita moderns solen ser de
dos
(2D) o
tres dimensions
(3D). Els personatges en 2D dels videojocs de lluita (p. ex.
Street Fighter
,
The King of Fighters
i el primer
Mortal Kombat
) son simples dibuixos
digitalitzats
i animats mitjancant
sprites
. Es poden moure en qualsevol direccio, fins i tot saltar. El moviment de la camera que enfoca el jugador esta en el mateix angle. La mecanica de joc dels lluitadors de 2D es saltar sense parar per esquivar oponents i atacs amb projectil. Fins a l'arribada dels grafics en 3D, els titols en dos dimensions solien mostrar moviments extensius a l'aire intentant ser espectaculars siguen aquests, essencials per al joc. Els jocs de dos dimensions han evolucionat al llarg dels anys, i ara la majoria dels jocs moderns en 2D tenen mes moviments i tecniques que els de 3D.
Els jocs de 2D tambe tenen un gran nombre de
crossovers
: jocs que tenen diversos personatges d'altres jocs diferents introduits en el videojoc. Aquests jocs, normalment tenen una llarga llista de personatges jugables. Rao d'aixo, be que aquests jocs tracten de jugar amb un parell d'equips amb molts personatges que jugaran alhora (tag-team); el jugador tria uns quants personatges, que es podran triar a mesura que va passant les rondes, i es podran utilitzar atacs de mes d'un personatge. A mes a mes, aquests jocs tendeixen a tenir diversos tipus d'estil de lluita que podran ser triats en algun moment del joc. Aquests estils de jocs han sigut recollits de jocs anteriors. Dels “crossovers” mes importants es podran incloure: la saga de
Capcom's
"
Vs
" (p.e.,
Marvel vs. Capcom
i
SNK vs. Capcom
),
SNK
la saga
King of Fighters
i el
Fighters Megamix
de
Sega
.
En titols de 3D (p.e.
Virtua Fighter
,
Soul Calibur
,
Tekken
,
Dead or Alive
, posteriorment els jocs de
Mortal Kombat
), els personatges i rondes son en tres dimensions basats en models de
poligons
. L'angle de vista de la camera no es sempre fixa i pot ser rotada i moguda en qualsevol direccio. Rao de la dimensio extra, els personatges es poden moure de manera mes lliure. En contrast amb els titols 2D, saltar i els atacs projectil son tipicament elements minoritaris en un 3D. Normalment, bloquejar i atacar es mes complicat, amb l'aparicio d'atacs forts, mitjans i fluixos, aparts dels bloquejos. Malgrat tot, la jugabilitat dels jocs en 3D de lluita son generalment en dos dimensions, ja que quan s'ataca, es fa cap a un punt (personatge oponent) i es en una direccio i llavors quan aquest es mou per esquivar-lo apareix el problema; aixo no obstant, hi ha excepcions (com
Power Stone
i
Tobal No. 1
).
Els jocs de lluita en tres dimensions, normalment tenen escenaris molt mes grans, que poden tenir diferents parts i camins (com en la serie de
Dead or Alive
). Sovint hi ha una serie d'objectes de l'entorn que podran ser utilitzats contra l'oponent. En molts jocs en 3D hi ha dos condicions de victoria: la d'acabar amb la salut de l'oponent o fent-lo fora del ring (o l'escenari, en angles “
ring-out
”). Es provoca un “ring-out” quan es forca a un oponent a fer fora de l'escenari de lluita despres d'un atac o per pressio. En alguns jocs, com la serie de
Super Smash Bros.
, el ring-out es metode basic (a vegades l'unic) de victoria. Alguns jocs de lluita en 3D tenen una jugabilitat utilitzant la mimica dels jocs de 2D, incorporant la qualitat 3D com a metode d'escapament d'atacs com a part important de lluita. Alguns exemples importants es poden incloure: el
Rival Schools
de
Capcom
i la serie
Street Fighter EX
, el
KOF: Maximum Impact
de
SNK
i el
Biofreaks
de Midway.
Elements de jugabilitat dels videojocs de lluita
[
modifica
]
Hi ha diversos conceptes comuns en la majoria de videojocs de lluita. L'element mes comu es la
vida
, normalment en forma de barra rectangulars amb el nom de "barra de vida". En els jocs de lluita 2D, son comuns els elements d'atac com
combos
(o combinacions de moviments) que son utilitzats en diversos combinant-los junts. Aquests jocs en 2D tambe donen emfasi en la diferencia entra la potencia dels atacs, els “especials” i els “super-especials”. El bloqueig tambe es un element important, ja que en alguns jocs es un moviment molt utilitzat, per exemple:
Street Fighter III
i
Garou: Mark of the Wolves
. Finalment, el contra-atac tambe es un element comu en la jugabilitat d'aquest genere.
Estils de control
[
modifica
]
Els jocs de lluita son controlats de diferents maneres, normalment depenent del sistema de lluita que hi ha.
Controlador estil arcade
[
modifica
]
El joc amb les tipiques maquines recreatives, de 4 a 6 botons i un
joystick
per controlar els moviments del personatge. La majoria d'aquests jocs han evolucionat a les consoles de ultima generacio com la
Wii
(amb els nous comandaments) i la
PlayStation 3
.
Quan va sortir el
Street Fighter II
en la
SNES
el
1992
, el joc va esdevenir com un dels mes venuts de la consola; despres d'aixo, els jocs de lluita han sigut sovint portats de les recreatives a les consoles (sovint censurats a pitjor qualitat, pero compensats amb mes modes de jocs i personatges). El
controlador de videojoc
va fer que els jocs de lluita utilitzessin un comandament de direccio (el "D-pad" en angles). A diferencia del joystick de les recreatives, el comandament direccional en algunes consoles de joc donava mes control a les mans el jugador sobre els botons pero no en donava tant al moviment direccional. En els nous sistemes de joc, el D-pad ha evolucionat a un
stick analogic
.
Controlador amb sensor de moviment
[
modifica
]
Els controls sensors de la
Wii
de Nintendo ha provocat un gran impacte en la manera de jugar, i per tant tambe els videojocs de lluita. Jocs com
Bleach: Shattered Blade
,
Naruto: Gekitou Ninja Taisen EX
, com tambe les versions de Wii de
Guilty Gear XX Accent Core
,
Legend of the Dragon
,
Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 2
,
Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 3
i
Mortal Kombat Armageddon
demostren exemples d'aquest nou estil de control usant el
Wii Remote i Nunchuk
. Aquests jocs tambe inclouen el controlador tradicional i el comandament de la
GameCube
com a opcions alternatives en els jocs de la Wii sense la mocio de controls sensors. De tota manera l'estil de control per sensor pot obrir noves possibilitats de jugabilitat pel genere.
[4]
Mentre que el
teclat d'ordinador
no es generalment considerat un controlador ideal pels jocs de lluita (ja que els controls direccionals son aplicats a diverses tecles), hi ha jocs fets pels
ordinadors
i els jocs de lluita son jugats a traves de l'
emulacio
.
Personalitat
[
modifica
]
Des que els videojocs de lluita tenen sovint molts personatges i el joc entorn, s'han buscat modes de jocs, alguns d'ells altament addictius, i implantats en molts altres jocs de diferents generes.
Introduccions del personatge
[
modifica
]
Les introduccions dels personatges en els jocs de lluita son basats en la seva personalitat i te lloc abans que comenci el combat. Son visualitzacions de les caracteristiques mes importants dels personatges a lluitar. Alguns exemples poden veure's a la serie de
King of Fighters
,
Street Fighter Alpha
, la serie
Tekken
, la de
Guilty Gear
i la de
Super Smash Bros.
Burla o taunting
[
modifica
]
La burla (o Taunting en angles) es un estil vist per primera vegada a la serie
Art of Fighting
, i ha sigut utilitzat en la majoria de jocs del genere posteriors a aquest. La burla es un tipus de posat d'introduccio i victoria personal del personatge. La burla s'utilitza per crear humor en la majoria dels jocs, pero en alguns resulta ser un element essencial de jugabilitat. A vegades, un personatge pot ser famos per la burla (per exemple, en
Dan Hibiki
de la serie
Street Fighter Alpha
fa burles agressives, excessives, i gracioses). La burla permesa pot variar de joc en joc (en la majoria de lluitadors de
SNK
i
Street Fighter III: 3rd Strike
, els jugadors poden burlar-se en tot moment, mentre que tots els personatges excepte en
Dan
a la serie
Street Fighter Alpha
nomes poden burlar-se del rival un cop per ronda).
Victory Pose
[
modifica
]
Despres de guanyar una ronda, el personatge sovint celebra amb una posada en escena de victoria. Un
victory pose
comu es el
simbol V
.
Condicions de victoria
[
modifica
]
En la majoria de jocs de lluita, hi ha un mode que consisteix en diverses rondes. En una mode 1-contra-1, la victoria es determina guanyant dues o tres rondes (pero el nombre depen del joc).
Knockout (K.O.)
[
modifica
]
Un jugador normalment guanya l'altre fent buidar la barra de vida a base d'atacs, d'aixo se'n diu
knockout
(K.O.) en angles. Alguns jocs mostren per pantalla un "perfect", quan el jugador guanya a l'altre sense haver perdut cap punt de la seva barra de vida, o per "un cop K.O.", on el jugador guanya per un sol cop d'atac. Tambe, quan dos jugadors baixen la vida a zero, hi ha un
Double K.O.
que pot ser declarat com un. K.O. o pot ser un K.O. especial acampanyat d'una veu de fons clamant la victoria.
Ring-out (tipic pero no trobat sempre en els jocs de lluita 3D) pot ser una manera rapida de derrotar a un oponent, mes rapida que el
knockout
. En el moment que l'oponent surt de l'escenari de lluita, hi te lloc un "ring out" i aquest es eliminat. Els
ring-outs
nomes poden ser en escenaris que no hi ha un mur o element de tancat (en alguns jocs hi ha disponible l'opcio de victoria amb el ring-out, els limits de l'escenari poden ser destruits per fer possible un ring-out). En la serie de
Super Smash Bros.
, el ring-out es l'unic metode de victoria en alguns modes; per tant es millor utilitzar atacs que facin retrocedir molt a l'oponent perque acabi sortint o caient de l'escenari.
El
1992
,
Mortal Kombat
va introduir els "
fatalities
" on el guanyador acaba de derrotar l'oponent matant-lo (normalment amb un atac molt violent). Despres d'aixo, molts altres jocs de lluita van adoptar aquest concepte.
Mort sobtada
[
modifica
]
En molts jocs de lluita, la
mort sobtada
en un combat es quan els dos contrincants son derrotats alhora en una ronda fent un "double K.O." o empat. Quan aixo ocorre, un lluitador ha de guanyar a l'altre en un combat a mort sobtada. La
mort sobtada
te diferents connotacions depenent de la serie; Al Super Smash Bros., per exemple, els personatges que tenen resultats en empat son colpejats amb la suficient forca per fer
fora del ring
sense poder-hi fer res. Tambe apareix en alguns jocs mes com "
Eternal Champions
" per la
Sega CD
, tambe
BloodStorm
o
Guilty Gear
.
Nombre de jugadors
[
modifica
]
Un sol jugador
[
modifica
]
Els jocs de lluita solen incloure un mode d'un sol jugador. La majoria segueixen l'argument d'un lluitador particular que hagi triat el jugador. Ocasionalment, en el mode d'un sol jugador hi ha la possibilitat de desbloquejar nous personatges si el joc ho permet. En una maquina recreativa, es possible que un altre jugador huma pugui unir-se a la lluita en qualsevol moment en el mode d'un sol jugador.
Multijugador
[
modifica
]
La participacio del mode multijugador en els jocs de lluita ve en una gran varietat d'estils.
En la majoria dels jocs de lluita, els combats 1-en-1 es l'estil mes comu. Un jugador contra un personatge mentre que l'altre jugador controla l'altre, si els personatges formen un equip, hi ha una successio de lluites, que acostumen en algun moment deixar de formar equip.
Lluita a 4-bandes
[
modifica
]
En alguns jocs de lluita (l'exemple mes important seria la serie de
Super Smash Bros.
), hi ha combats on quatre lluitadors lluiten entre tots alhora. En aquests combats es poden formar equips no-oficials (eliminant el "foc amic") quan aquest mode de batalla esta disponible. El nombre de lluitadors no ha de ser estrictament quatre (i a vegades no hi ha jugadors suficients per mantenir les quatre bandes), pero es un nombre que encaixa be en la pantalla.
Lluita en linia
[
modifica
]
Ultimament els serveis en linia com
Xbox Live
, la
PlayStation Network
i
Nintendo Wi-Fi Connection
han embarcat els jocs de lluita al ciberespai. Jocs com
Dead or Alive 4
, la versio de
Xbox
de
SVC Chaos: SNK vs. Capcom
, la versio PSN de
Tekken 5: Dark Resurrection
i
Super Smash Bros. Brawl
han adquirit una gran competicio en linia.
Lluita en equip
[
modifica
]
Els jocs de lluita van comencar sempre sent en combats 1-contra-1. Aixo no obstant, comencant a mitjans de la decada de 1990, l'estil de lluita cooperatiu d'equip ha guanyat una certa prevalenca.
Equip simultani
[
modifica
]
A
Fatal Fury
, dos jugadors poden lluitar junts contra l'oponent de la maquina; aquest va ser el primer videojoc a permetre-ho. Hi havia un mode de joc secret a
Street Fighter Alpha
i tambe en les diferents continuacions, que era opcional, un estil de lluita cooperatiu anomenat "Dramatic Battle" que permetia als jugadors jugar amb dos personatges alhora contra un altre oponent. Aixo no obstant, a diferencia de la "Dramatic Battle",
Marvel Vs. Capcom
adopta i mostra aquest tipus de lluita com un super-atac, conegut com el "Duo attack", durant el combat. Quan s'activava, aquest tipus d'atec permetia al jugador fer atacs a l'estil "Dramatic Battle", amb una serie de moviments super especials per un breu temps. Batalles d'equip simultanis poden ser triats tambe en la serie
Super Smash Bros.
triant un equip en la pantalla de seleccio de personatge.
El
1996
, el
X-Men vs. Street Fighter
de Capcom i el
Kizuna Encounter
de SNK van introduir el "tag-teamimg" al genere, mentre que
Marvel vs. Capcom 2
va ser el primer videojoc amb un "trio" tag teaming.
The King of Fighters 2003
va revisar les esmentades normes per la saga
KOF
que permetia als jugadors de lluitar amb tres personatges, mentre que en el
Tekken Tag Tournament
i la serie
Dead or Alive
tambe mostrava aquest mode de joc. Les normes varien amb el joc, ja que diuen com es combat per guanyar. En la majoria de jocs tag-team, cada lluitador de l'equip ha de ser derrotat per guanyar. En alguns altres, nomes un lluitador necessita ser derrotat per guanyar una ronda de tag-team.
L'assistencia es un altre tipus d'estil de lluita en equip en el genere dels videojocs de lluita. En jocs com
Marvel Vs. Capcom
, les assistencies son utilitzades per cridar personatges (no-jugables), que a
Marvel Super Heroes vs. Street Fighter
i
Marvel vs. Capcom 2
, l'assistencia s'usa quan es crida al company d'equip. Altres jocs de lluita com
KOF '99
s'utilitza l'assistencia on cada lluitador de l'equip te una tasca exclusiva. Altres jocs tenen diferents mecanismes, com en la saga
Super Smash Bros.
, els lluitadors utilitzen
Poke Ball
per capturar els
Pokemon
.
Eliminacio 3-contra-3
[
modifica
]
In
1994
,
The King of Fighters '94
introduced 3-on-3 elimination-style matches in fighting games. After selecting a trio team of characters and choosing their order, the same rules apply as in the normal one-on-one round matches. The difference, however, is that instead of earning marks upon victory, the next opponent on the other team must be faced, often with a little health given back to the victor (depending on how well or fast the fight was won). This goes on until all members of one team have been defeated. While this is the signature style of the
KOF
series up until
KOF 2003
, this kind of fighting has been adopted as an optional mode into other fighting games such as the
Dead or Alive
series, the
Tekken
series, and many others. In Capcom's contributions to the
SNK vs. Capcom
series, characters are selected using a "ratio" system, in which characters are "worth" a certain amount when it comes time to form teams.
Supervivencia
[
modifica
]
A diferencia dels combats per rondes, els modes de "supervivencia" permet al jugador enfrontar-se a tota una multitud de successius oponents mentre s'intenta de mantenir en vida al personatge. Quan s'acaba la ronda, la barra de vida s'omple depenent del temps restant que quedi. El mode supervivencia es sovint en les versions de consola de jocs de lluita.
Creacio propia
[
modifica
]
La crecio personalitada, o "crea-un-lluitador", es una caracteristica en alguns jocs de lluita que permet al jugador modificar al seu gust l'aparenca i els moviments del seu personatge. Aquesta caracteristica es comuna en els jocs de lluita lliure (des del
Super Fire Pro Wrestling X Premium
el 1996,
[5]
pero
Fighter Maker
(el 1999) i
Kakuge-Yaro: Fighting Game Creator
(2000) van ser els dos primers jocs de lluita a treballar acuradament amb aquest concepte.
[6]
Altres jocs de lluita com
Soul Calibur III
,
[7]
Mortal Kombat Armageddon
,
[8]
i
Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 2
[9]
van adoptar aquest concepte.
Mentre la majoria dels videojocs de lluita son en combat a punys, hi ha sub-generes que involucren diferents metodes de dany.
Lluita basada amb armes
[
modifica
]
Es basen en la jugabilitat de l'us de l'
arma blanca
, a part del combat amb les mans. Aquests jocs no utilitzen gaire la combinacio de molts moviments per realitzar els seus atacs, pero si que s'especialitzen en el temps de reaccio del jugador en atacar amb arma blanca. La serie de
Samurai Shodown
i
Soul
es caracteritzen per aquest estil de joc..
Lluita en plataformes
[
modifica
]
Els jocs de lluita basats en plataformes, tenen lloc l'actuacio de joc en plataformes i sovint els tipics jocs de plataforma son tambe jocs de lluita. De totes maneres, aquests tenen mes emfasi en el joc movent-se al voltant de l'escenari acuradament i forcant a la lluita contra oponents en comptes d'aconseguir objectius concrets. Jocs com
DreamMix TV World Fighters
,
Battle Stadium D.O.N
,
Rave Master: Special Attack Force
i la serie de
Super Smash Bros.
son importants en aquest sub-genere; els grpafics son normalment en 3D mentre que la jugabilitat es en 2D. Els jocs com la saga de
Power Stone
i
Ehrgeiz
tenen una fusio de joc tradicional de lluita i elements de plataformes en 3D.
Lluita realistica
[
modifica
]
Els videojocs de lluita realistes son miralls de la lluita en el 'mon real', on hi ha combat amb armes i amb les mans. Al
Bushido Blade
per a
PlayStation
hi ha un sistema que no es veu en la majoria de jocs tradicionals com les barres de vida i medidors de danys, sino que el moment que ja s'ha colpejat o fet massa dany a l'oponent aquest queda eliminat o derrotat instantaniament, depenent de com i en quina part del cos s'ha atacat. Si l'oponent ha sigut atacat a la cama o els bracos, no podra caminar ni nadar efectivament.
Videojocs de lluita amb rol
[
modifica
]
La serie de
Legend of Legaia
, en un principi, defineix el subgenere de
lluita i RPG". Altres jocs com la serie
Tobal
es basen mes en elements de jocs tradicionals de masmorres i el
Virtua Quest
es un sistema de batalla a l'estil "
accio-RPG
".
Enllacos externs
[
modifica
]