Victor Klemperer
 |
|
| Naixement
| 9 octubre 1881
Gorzow Wielkopolski (Polonia)
|
|---|
| Mort
| 11 febrer 1960
(78 anys)
Dresden (Alemanya)
|
|---|
| Sepultura
| Alemanya
|
|---|
|
|
| Membre de la Cambra del Poble
|
|---|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
| Religio
| Judaisme reformista
i
protestantisme
|
|---|
| Formacio
| Liceu frances de Berlin
|
|---|
|
| Camp de treball
| Linguistica romanica
i
filologia romanica
|
|---|
| Ocupacio
| romanista
,
periodista
,
diarista
,
filoleg
,
periodista d'opinio
,
traductor
,
autobiograf
,
politic
,
escriptor
,
scholar of French literature
(en)
 ,
professor d'universitat
,
lector
|
|---|
| Ocupador
| Universitat Tecnica de Dresden
Universitat Humboldt de Berlin
Universitat de Greifswald
Universitat de Halle
Universitat de Napols Frederic II
|
|---|
| Partit
| Partit Socialista Unificat d'Alemanya
Partit Comunista d'Alemanya
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
| Conflicte
| Primera Guerra Mundial
|
|---|
|
Obres destacables
|
| Localitzacio dels arxius
| |
|---|
|
| Conjuge
| Eva Klemperer
Hadwig Kirchner-Klemperer
|
|---|
| Pare
| Wilhelm Klemperer
(en)
|
|---|
| Germans
| Georg Klemperer
,
Felix Klemperer
i
Grete Riesenfeld
(en)
|
|---|
| Parents
| Otto Klemperer
(
cosi germa
)
Werner Klemperer
(
oncle
)
Doris Kahane
(
besneboda
)
|
|---|
Premis
|
|
| Lloc web
| deutschefotothek.de…
|
|---|
       |
Victor Klemperer
(
9 d'octubre
de
1881
,
Landsberg an der Warthe
,
Brandenburg
,
Prussia
(actualment a
Polonia
amb el nom de
Gorzow Wielkopolski
) ?
11 de febrer
del
1960
,
Dresden
,
Alemanya de l'Est
) fou el nove fill del rabi
Wilhelm Klemperer
i cosi del famos director d'orquestra
Otto Klemperer
. Victor Klemperer durant la seva vida va ser home de negocis, periodista i finalment professor d'universitat. Els seus diaris, descrivint la seva vida en l'
Alemanya Nazi
i en la RDA (
Republica Democratica Alemanya
), van ser publicats en 1995.
Des de 1902 a 1905 va estudiar filosofia, romaniques, literatura i llengua alemanya a
Munic
,
Genova
,
Paris
i Berlin. Mes tard va ser periodista i escriptor a Berlin. El 1912 es va convertir al
protestantisme
i va continuar els seus estudis a Munic. En 1913 va realitzar el seu doctorat. Des de 1914 a 1915, va impartir classes a la
Universitat de Napols
. Despres d'aquesta experiencia s'enrola com voluntari en l'exercit alemany i participa en la
Primera Guerra Mundial
on va rebre la Medalla al Servei.
A l'Alemanya Nazi
[
modifica
]
Entre
1933
i
1945
va patir la persecucio
nazi
malgrat la seva forta identificacio amb la cultura alemanya i es durant aquesta epoca que es dedica a escriure el seu diari personal, on comparteixen espai les seves anotacions mes intimes amb tot el que va succeint en el dia a dia en l'Alemanya Nazi. Aquest diari va ser una valvula d'escapament a la vida frustrant que es va veure obligat a seguir en ser declarat no-alemany. En el seu Diari tambe hi ha molts detalls sobre com es pervertida la llengua alemanya en nom de la propaganda Nazi. Aquestes referencies li van servir de base per al seu llibre
Lingua Tertii Imperii
publicat per primera vegada l'any 1947 a Alemanya.
Quan
Adolf Hitler
va arribar al poder ja era catedratic de filologia i director del departament de Romaniques i Literatura en la Universitat Tecnica de Dresden i havia publicat diversos llibres sobre la literatura francesa dels segles XVII i XVIII. Quan es disposava a escriure un estudi sobre la Il·lustracio francesa va ser expulsat de la universitat (1935) amb motiu de les
Lleis de Nuremberg
, que li impediren des d'aquell moment l'acces a totes les biblioteques publiques i fins i tot la possessio de qualsevol llibre que no fos un llibre "per a
jueus
".
Casat amb una dona no jueva, Eva, aixo li va permetre anar esquivant les deportacions, encara que rebia frequents visites per part de la
Gestapo
. En 1940 va ser reallotjat, perde la seva casa i va ser obligat a viure en el que era conegut com un
gueto
, cases per a jueus en condicions miserables (Judenhaus), i forcat a treballar com obrer en una fabrica. Es en aquest periode on els registres diaris de la Gestapo es converteixen en brutals, rebent cops, insults, robatoris d'aliments i estris de la casa. Malgrat tot l'anterior, les croniques que escrivia en el seu diari, li permetien conservar un cert grau de dignitat, adaptant-se a les dures condicions i sobrevivint als dies mes adversos.
La fugida de l'Alemanya Nazi
[
modifica
]
El 13 de febrer de 1945 va rebre la noticia de la seva deportacio. Aquella nit, pero, va tenir lloc el
primer dels quatre bombardejos massius
realitzat pels Aliats sobre la ciutat de
Dresden
, i en la confusio causada per les bombes incendiaries, "tempesta de foc", Klemperer es va arrencar l'estrella groga i va poder escapar amb la seva familia cap al sud, a territori controlat per les forces americanes. El bombardeig de Dresden el va salvar d'una probable deportacio si be els camps de concentracio i extermini de l'est, d'entre ells Auschwitz, ja havien estat alliberats per l'exercit sovietic.
Victor Klemperer va sobreviure a la Guerra i a l'
Holocaust
.
En les anotacions realitzades en el seu Diari entre el 22 i 24 de febrer de 1945 durant la seva estada en Piskowitz descriu com va sobreviure a la catastrofe de Dresden. La seva dona el va acompanyar en tot moment i salva els seus Diaris, que va ocultar a casa d'una amiga.
A la Republica Democratica Alemanya
[
modifica
]
Quan va acabar la guerra, Klemperer narra en el Diari la seva tornada, gairebe sempre a peu, a traves de Baviera i l'Alemanya de l'Est fins a Dolzschen, molt proxim a Dresden. Alla van poder reclamar la seva casa, que havia estat "arianitzada". Klemperer es va convertir en una figura cultural de la postguerra en l'Alemanya de l'Est, va impartir classes en les universitats de Greifswald, Berlin i Halle.
[1]
En 1950 va ser delegat del Sindicat Cultural en el parlament de la
RDA
(
Volkskammer
). Cap a l'any 1995 es van descobrir i publicar els seus “Diaris”. Va caldre esperar a la
caiguda del mur
per a publicar-los perque Klemperer no estava gaire ben considerat per les autoritats de l'Alemanya de l'Est.