Vicenza

Localitzacio
45° 33′ N, 11° 33′ E  /  45.55°N , 11.55°E  / 45.55; 11.55
Estat	Italia
Regio	Veneto
Provincia	provincia de Vicenza
Capital de	provincia de Vicenza Bacchiglione (en)
Conte la subdivisio	centre historic de Vicenza
Poblacio humana
Poblacio	109.823 (2023) (1.363,08 hab./km² )
Geografia
Part de	provincia de Vicenza
Superficie	80,57 km²
Altitud	39 m
Limita amb	Altavilla Vicentina Longare Dueville Monteviale Monticello Conte Otto Quinto Vicentino Creazzo Caldogno Costabissara Arcugnano Bolzano Vicentino Torri di Quartesolo
Identificador descriptiu
Codi postal	36100
Fus horari	UTC+01:00 , hora estandard UTC+02:00 , horari d'estiu
Prefix telefonic	0444
Identificador ISTAT	024116
Codi del cadastre d'Italia	L840
Altres
Agermanament amb	Burgos Osijek Cleveland Pforzheim (1991?) Annecy (1995?)
Lloc web	comune.vicenza.it

Vicenza es una ciutat del Veneto , a Italia , capital de la provincia de Vicenza . Te uns 120.000 habitants. Tambe coneguda com la Citta de Palladio pels nombrosos edificis construits per aquest famos arquitecte, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 15 de desembre de 1984 .

Historia [ modifica ]

Aquesta part d'Italia passa sota influencia romana vers el 300 aC . Pero fins a la segona meitat del segle  ii  aC no s'esmenta la ciutat, que sens dubte ja existia des de feia temps, en una inscripcio que anomena els limits entre Vicenza (llati Vicentia o Vicetia ) i el territori dels atestinis , segons foren fixats pel consol Sext Atili Saranus el 136 aC . Al segle seguent era un municipi roma (inscripcio del 43 aC ) i Estrabo diu que era una ciutat menor de la provincia de Venetia . Fou ocupada per Antoni, general de Vespasia , quan aquest va avancar cap a Patavium ( Padua ) i Verona contra Vitel·li . Va seguir sent municipalitat durant tot l'imperi pero menys importants que les veines Verona i Patavium . Va patir destruccions en temps de la invasio d' Atila el 452 , que la va deixar quasi buida, i despres tambe pels heruls , pero es va recuperar amb els ostrogots a partir del [489], i tornava a ser una ciutat mitjana amb els llombards.

Hi va neixer l'escriptor Remmius Palaemon . No es conserven restes romanes. El nom que apareix a les inscripcions i que donen Plini i Tacit, es Vicetia pero ja durant l'imperi el nom habitual fou Vicentia .

Durant el periode llombard fou seu d'un comte, que llavors era un funcionari amovible (un governador amb facultats judicials i militars), que exercia per un periode generalment curt. Despres de la conquesta d'Italia per Carlemany fou la seu d'un comtat franc. El 899 fou devastada pels hongaresos el que va impedir la consolidacio dels comtes com en altres punts d'Europa, i va augmentar el poder del bisbe i despres, al segle  xi , el de la comuna. El govern comunal fou en mans d'algunes families oligarquiques de la ciutat. El 1164 va participar en la fundacio de la Lliga veronesa que el 1167 va esdevenir la Lliga Llombarda , per fusio amb aquesta lliga. El 1229 fou dominada per Ezzelino di Romano . Mort aquest el 1259 va passar als Scaligeri de Verona fins al 1387 en que va passar als Visconti Mila . El 1404 la ciutat es va entregar a Venecia a la qual va pertanyer fins al final de la Republica el 1797 . El 1513 es va lliurar la batalla de Vicenza en que el catalans-aragonesos van derrotar completament als venecians i van obligar els seus aliats francesos a retirar-se.

Durant el domini venecia la ciutat va prosperar i el 1545 fou candidata a seu del que fou el concili de Trent , pero fou descartada igual que Mantua en ser considerada favorable a l'emperador. Va destacar l'obra de l'arquitecte tardo- renaixentista Andrea Palladio , que va construir alguns dels monuments de la vila entre els quals destaquen la Basilica Pal·ladiana a la Piazza dei Signori, el Teatre Olimpic, el Palazzo Chiericati i la Villa Capra detta la Rotonda. La seva escola la va continuar Vincenzo Scamozzi i altres fins al segle  xviii .

Fou part del Regne napoleonic d'Italia i el 1814 va passar a Austria i es va integrar al regne llombard-venecia . El 1848 els vicentins es van revoltar a prop de Monte Berico, mostrant el desacord amb el domini dels Habsburg . El 1866 es va unir a Italia.

Durant la Primera Guerra Mundial la provincia de Vicenza fou escenari de les lluites entre austriacs i italians. A la Segona Guerra Mundial fou afectada pels bombardejos aeris aliats. A partir del 1950 va iniciar una remuntada economica i industrial que l'han posat entre les ciutats capdavanteres d'Italia.

• 
  Basilica Palladiana
• 
  Piazza dei Signori - Torre Bissara - Piazza della Biade
• 
  Palazzo Chiericati
• 
  Andrea Palladio
• 
  Santa Maria Annunciata
• 
  Teatro olimpico

Fills il·lustres [ modifica ]

• Teofilo Orgiani (1650-1725) compositor i mestre de capella .
• Matteo Pigafetta , ([...?]-1570), poeta, music i sacerdot de l'orde dels dominics .

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Vicenza Calcio