Vicenc Viaplana i Mula

Biografia
Naixement	1955 (68/69 anys) Granollers (Valles Oriental)
Activitat
Ocupacio	pintor , videograf

Vicenc Viaplana i Mula ( Granollers , 1955 ) es un pintor catala conegut per crear una pintura narrativa que s’equilibra entre les imatges reconeixibles i l’abstraccio.

Trajectoria artistica [ modifica ]

Va iniciar la seva trajectoria artistica formant part de l'entorn creatiu de les primeres manifestacions de l' art conceptual a Catalunya, en la decada de 1970, que el critic d’art Alexandre Cirici Pellicer va anomenar Meridia de Granollers . ^[1] El seu primer treball, titulat Informe sobre el desfici (1973), estava dins d’aquesta linia. ^[2] En aquella epoca va exposar al costat d’artistes com Carles Pazos , Fina Miralles , Jordi Benito , Jordi Pablo o Ferran Garcia Sevilla . Tambe va participar en diverses accions com la performance Publiqueu a Granollers, amb Xavier Vilageliu i Magda Gonzalez . ^[3] Aquells anys va exposar a Barcelona, a la Galeria Ciento (1975) i a la Galeria G , on el 1976 va presentar la instal·lacio Vides provocades . ^[2]

Pero el coneixement de la pintura d’accio nord-americana va representar un punt d’inflexio en la seva trajectoria, que el va portar a la pintura gestual. ^[4] En la decada de 1980 la seva trajectoria es va anar consolidant i va exposar les seves visions urbanes de ciutats en flames a la sala Montcada (1983), a la sala Metronom de Barcelona (1987) i a la Bruno Facchetti Gallery de Nova York (1989). ^{[5] [2]} Paral·lelament, treballava com a dissenyador grafic a l'estudi de publicitat Taula de Disseny de Josep Maria Civit. ^[3]

En la decada de 1990 va seguir presentant la seva obra en galeries barcelonines com la Galeria Antonio de Barnola el 1997, el mateix any que va prendre part de l'exposicio Art per al cor , o la Galeria Carles Tache, de la qual fou un artista habitual des del 1998 fins al 2013. ^{[5] [2]} L’any 1994, l’obra The Lobster Room havia marcat un punt d’inflexio en el qual el pintor va passar d’una pintura gestual a buscar noves maneres d’entendre la pintura traspassant-ne els seus propis limits. ^[3]

Destaquen les col·laboracions que va fer amb l'escriptor Carles Hac Mor , com la participacio en el cicle de video Del concepte a la imatge: Francesc Abad, Carles Hac Mor, Pere Noguera, Benet Rossell i Vicenc Viaplana , l’any 2009. ^[6] Igualment va participar en el llibre Accions paraparemicament ictopiques de Jordi Benito (2011), ^[7] en el video D’on ve tot (2011) i en el llibre Fracassart de la no-mort de l’art (2015). ^{[5] [2]}

Entre el 2016 i el 2020 va desenvolupar una serie de treballs protagonitzats per motius vegetals amb el titol Sota el Sui , en els quals va representar una vegetacio imaginada que anava prenent diferents aspectes segons els moments de la vivencia del propi pintor. Acabava amb unes teles en blanc i negre fetes durant el confinament a causa de la Covid-19 la primavera de 2020. ^{[8] [3]}

L’any 2021 la Fundacio Vila Casas va presentar l'exposicio retrospectiva Vicenc Viaplana. Els llocs de la pintura , amb gairebe un centenar d’obres. ^[8]

Obra [ modifica ]

Tot i iniciar-se dins dels parametres de l’art conceptual amb una pintura de caracter gestual, posteriorment la seva pintura va representar paisatges rurals i naturals que, malgrat que eren formalment abstractes, tenien una important essencia figurativa. Mes tard, es va enriquir amb el coneixement de la llum, establint un dialeg entre la llum i l’obscuritat. ^[4] D’altra banda, en els seus treballs sovint fa referencies a la realitat que conviu amb elements personals i reflecteixen el seu interes pel mon oniric. ^{[5] [3]}

Conserven obra de Vicenc Viaplana la Fundacio Vila Casas, la Fundacio La Caixa , ^[5] el Museu Raset de Cervia de Ter ^[9] i el Museu d’Art de Sabadell , entre d’altres. ^[10]

Referencies [ modifica ]