Vicenc Cuyas i Bores
(
Palma
,
Mallorca
,
6 de febrer
de
1816
-
Barcelona
,
7 de marc
de
1839
[1]
[2]
) fou un
compositor
conegut gairebe exclusivament per
La Fattucchiera
, considerada la primera
opera
romantica
catalana
. Estrenada el
23 de juliol
de
1838
[3]
al
Teatre de la Santa Creu
de Barcelona, va tenir 24 representacions seguides. Cuyas probablement hagues esdevingut un compositor d'operes important si no s'hagues mort, de la manera tipicament romantica, de tuberculosi el dia de l'ultima funcio de la seva unica opera, als 23 anys.
Era fill de Joan Cuyas Artigas i de Ramona Bores i Cantarell, familia establerta a Barcelona, pero va neixer a Palma perque la seva familia s'hi havia refugiat durant la
Guerra de la Independencia
. Despres del seu naixement, la familia va tornar a Barcelona. Alla havia de comencar els seus estudis de Medicina, pero mai ho va fer perque "
sempre havia sentit repugnancia envers ella
". Per un altre costat, va estudiar dibuix i als 17 anys comenca a aprendre musica amb
Ramon Vilanova
, un dels mes prestigiosos mestres de la Barcelona de comencaments del segle
xix
, el qual al seu torn s'havia format a
Mila
amb
Piantanida
. Dos anys van ser suficients perque Cuyas conegues les tecniques pianistiques i del cant.
Les seves primeres obres consisteixen en fragments i divagacions operistiques que es van donar a coneixer en salons privats barcelonesos i en concerts lirics. Tanmateix, es el teatre barceloni de la
Santa Creu
el que acull i estrena la practica totalitat de la seva produccio. La
Simfonia Primera
de Cuyas esta datada el
1835
i es en realitat una extensa obertura operistica d'un sol moviment. De la seva
Segona Simfonia
, tan sols es conserva un fragment, pero d'aquest mateix any daten diverses aries i duets compostes per a un drama d'
Antoni Ribot
(dins hi trobem l'"
Aria de bajo
" i la "
Cancion del Paladin
").
Aixi es va anar afermant el prestigi del compositor que hauria d'acabar sorprenent la ciutat amb l'estrena de
La Fattucchiera
el juliol de
1838
. Realment, es va titular "
La Fattucchiera, melodramma in due atti, Poesia de Feliche Romani, da reppresentarsi nel'Teatro dell'eccellentisima citta di Barcelona l'anno 1838
". L'opera esta basada en una novel·la del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un exit en la literatura sentimental de l'epoca. L'obra la van representar Micciarelli, Maria Fernandez, De Galbis, Antoldi i Barraul, i van arribar a fer-se vint representacions, una de les quals va ser en benefici del compositor (fet excepcional a l'epoca). La critica la va considerar com una obra que apuntava un futur prometedor i marcava el naixement d'un mestre de la valua de
Bellini
i
Donizetti
.
L'accio transcorre el segle
xii
, despres de la
tercera Croada
, i en l'argument, les referencies historiques es barregen amb una truculent ficcio d'amors, magia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operistic en altres ocasions.
Felice Romani
havia escrit un llibret basat en el mateix argument per al melodrama
Ismalia, ossia morte ed Amore
, al qual va posar musica
Saverio Mercadante
i que va ser estrenat a
La Scala
sis anys abans. Per la seva part,
Ramon Carnicer
tambe va utilitzar el mateix llibret per a una opera homonima estrenada a Madrid el mateix any de l'estrena barcelonina.
Cuyas parteix de la melodia belliniana, la qual cosa suposa una evidencia mes de l'italianisme a Espanya, pero amb l'afegito d'una gran varietat de ritmes i una brillantor instrumental que va atrapar al public. D'aquesta manera va produir una obra de valor en el moment algid de la influencia italiana, provocada per
Donizetti
,
Rossini
,
Bellini
,
Mercadante
i
Pacini
.
Tot i l'exit de l'obra, l'esforc que va haver de fer el compositor per acabar-la va deteriorar la seva salut. Es possible que aixo, junt amb la mort del seu pare poc abans, causes la mort de Cuyas l'ultim dia de representacio de
La Fattucchiera
. Tot i morir en un estat d'extrema pobresa, van apareixer diverses poesies al
Diari de Barcelona
i en
El Guardia Nacional
. En el
Museu de les Families
es va publicar l'unic quadre que existeix del compositor, fet pel pintor Graset. La seva mort va ser considerada com una perdua per a la musica espanyola, fins al punt de convertir a Vicenc Cuyas en un simbol a causa de la seva mort prematura i del seu talent.
Bibliografia
[
modifica
]
- V. Balaguer: "D. Vicente Cuyas. Biografia",
El Barcino Musical
, Barcelona, 28-VI-1846
- A. Fargas y Soler: "Biografia de los musicos mas distinguidos de todos los paises",
La Espana Musical
, vol. I, Barcelona, 1866, 438
- F. Virella:
La opera en Barcelona, Estudio historico critico
, Barcelona, Redondo y Xumetra, 1888
- A. Elias de Molins:
Diccinoario biografico y bibliografico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX
, vol. I, Barcelona, 1889
Enllacos externs
[
modifica
]